diumenge, 6 de desembre del 2009

HOMENATGE AL CINE JAYAN DE XÀBIA. 50 ANYS D'HISTÒRIA

Ahir, en la TV3 ( encara tinc el privilegi de gaudir a casa d’aquest canal), veient la llegendària pel.lícula “Allò que el vent s’endugué”, revivia de nou l’impacte que em causar la primera vegada que la vaig veure en el cine, en pantalla gran, amb la sala de gom a gom, a les fosques i en complet silenci, fins el soroll continuat dels rosegadors de pipes cessava quan la Vivien Leigh, en exemplar contrallum, exclamava el jurament més cèlebre del cine…
No sóc particularment cinèfila, però l’ascendent que sobre la meua generació han tingut les grans sales de cinema, i la influència del 7 art, es fa notar sovint.
Per això no puc deixar de sumar-me a l’Homenatge que la lliure “Assemblea de Cinèfils Independents de la Marina” va a retre-li al cine Jayan de Xàbia, una de les heroiques sales que, amb 50 anys d'història, han sobreviscut a la difícil competència de la televisió, els vídeos, minicines...
Quede, doncs, constància de la meua adhesió. Alhora, aprofite per fer extensiva a totes i tots els amants del cine la invitació a participar en els actes festius que tindran lloc diumenge, dia 20 de desembre al Port de Xàbia, a partir de les 11h del matí, amb cercavila presidida per grans actors i actrius, lectura de manifest, pel.lícula mítica ( sorpresa), cine-fòrum i, per a posar un "the end" a la mediterrània, acabarem amb un vi d'honor.
Una manera de ser agraïts, promoure la cultura, passar-ho bé i, naturalment, fer comarca.

2 comentaris:

  1. Pepa, enhorabona per eixos 50 anys de cine al cine i per l’Homenatge que la lliure “Assemblea de Cinèfils Independents de la Marina” li retrà al cine Jayan de Xàbia. No són massa les ocasions en què podem seguir gaudint del cine com quan érem menuts. Aquell ritual, aquella mena de comunió, que es produïa en les sales de cine quan una pel·lícula agradava està molt lluny de l'espectacle que hom observa a la televisió o al DVD, per molt de Home Cinema que hi posem.
    Espere que els fantasmes del Jayan, a diferència dels de Roxi que cantava Serrat, tarden molt anys en desaparéixer del seu entorn i que continuen contant-vos històries en la gran pantalla.

    ResponElimina
  2. Transmetre als de l'Assemblea la teua enhorabona, ells són els que han fet possible l'acte. Jo m'he limitat a compartir la invitació amb amics i coneguts. Ja vorem com queda la cosa... La sort és que tractant-se de cine es pot fer de tot... i si plou representarem "Cantant sota la pluja".

    ResponElimina