dijous, 29 d’agost del 2013

Estellés en Solfa, Salvador Bolufer - Enric Murillo



Qui haja escoltat recitar o vist actuar Salvador Bolufer sabrà de què parle quan em referisc a la potència hipnòtica de la seua veu i a la peculiar ironia satírica de les seues intervencions poètiques.  Després d’un bon grapat d’actuacions per escenaris diversos i d’un disc gravat sobre la "Burrera Comprimida", aquest estiu, precisament coincidint amb l’any Estellés, s’ha fet efectiu el projecte del disc-llibre “Estellés en Solfa”, que conjuntament amb el músic, compositor i company de treballs Enric Murillo, duia un bon temps preparant.

Esperava dedicar-li unes lletres  quan es fera la gala de presentació, que com és de rigor hauria d’haver acompanyat l’aparició del disc, però  la gala s’ha ajornat fins la tardor mentre el senyor Bolufer es recupera d’unes molèsties a les cordes vocals, i jo no vull que la meua modesta opinió sobre el disc-llibre ( o llibre-disc) continue guardada en el calaix, així vaja per davant l’escrit i ja assistirem a la gran gala oficial quan arribe l’hora.

Vaig gaudir meravellada de la primera audició del disc “Estellés en Solfa”. Em vaig deixar dur pel vaivé de la música, dels ritmes lents i pausats, dels alegres i animosos, dels profunds i amargs, dels narratius, dels descriptius, dels emocionats, dels subtils, dels tènues, dels tendres, dels durs... embruixada pel conjunt de sons melòdics, a la manera de qui escolta per primera vegada un concert polifònic, sense atendre lletres, permetent que les solfes m'arrossegaren a colp d'oïda i de vibració acústica sense buscar el perquè ni el com, senzillament sentit i obrint els sentits a la música.
Alhora, no podia ser d’altra forma, vaig gaudir emocionada, de nou, amb la plenitud de la veu del Trobador de la Marina mudat a Trobador dels versos d'Estellés. Em vaig deixar transportar  per la seua veu rotunda, contundent, vibrant, modulada, acolorida per matisos de tintes forts i vius, ara exclamativa i amarga, després murmuradora i tranquil.la.   I vaig arribar al paradís de la sonoritat boluferiana, allà on brilla l'articulació de cada so, de cada fonema, de cada síl.laba, de cada paraula, on les entonacions desperten sentiments, quasi sense importar què diuen els versos, però sentint les impressions que van dur el poeta  a escriure les lletres que el trobador recita.
Aquesta és una de les virtuts més curioses de Salvador Bolufer, o hauria de dir ressenyables,  l’hipnotisme de la seua manera de recitar-cantar-interpretar.  S'apodera del contingut de les paraules i desperta el sentiment de l'oient no amb el significat del text sinó amb la modulació vocàlica, convertida en ones que duen la brisa emotiva del poema. No sé si m'explique....

A la segona  audició ja vaig parat esment als textos, coneguts de bestreta. I amb la grandiositat que entre Bolufer  i Murillo li han donat a l’obra, el vers d'Estellés em va impactar més que mai. A poc a poc entre solfes, ritmes i veus, van  desfilant personatges, espais, imatges, escenes que guarden els poemes estellesians, cobrant el sentiment i la vivesa que van impel·lir  el poeta a escriure’ls.  
Segurament du raó Paco Muñoz quan diu que el poeta de Burjassot té molta poesia que es pot transformar en cançó.  Però els poemes que composen el llibre disc “Estellés en Solfa” semblen especialment compostos  per a ser musicats i recitats  per Murillo i Bolufer.  Ningú ho posarà en dubte en escoltar-los. 

Encara em vaig complaure amb altres sorpreses que guarda l’acurat llibre-disc: seguir el text dels poemes mentre els escoltes,  llegir-los al compàs de la música, intentar recitar-los... 
Deixe constància de les  complaents sensacions que em desperta “Estellés en Solfa” i vos convide a viure-les. 


Cliqueu-hi per a més informació: 
 Al bloc de Burrera comprimida.
Article de Maria Josep Escrivà.
Entrevista a Salvador Bolufer per Jovi Lozano

Clic per a fer un tast i comprar .



http://4.bp.blogspot.com/-E8mq5q5mTUE/UYd4QOjMU2I/AAAAAAAAIik/zMQQhjpiM0s/s1600/solfa.jpg




dimarts, 27 d’agost del 2013

L'Escaldà de la pansa, Bé d'Interés Cultural Immaterial.



A l’any 2004 vaig escriure un relat titulat “Dies d’escaldà” per al llibret commemoratiu del 25 aniversari de la Penya l’Escaldà de Xàbia.
Es tractava d’una memòria breu sobre els treballs d’escaldar raïm per a fer pansa, treballs que jo encara vaig viure de menuda i que a la meua família conclogueren a principis de la dècada dels 60.  El  text acabava amb aquest comiat enyoradís:

“Els dies de l’escaldà s’han esvaït definitivament en el temps pretèrit, d’ells només queden algunes eines inservibles, postals, papers i lletres. Però la seua petjada roman gravada profundament a la memòria dels qui els visquérem, formant part dels fonaments emocionals que sustenten els nostres records.
   I jo, com una privilegiada, encara sent a la boca la dolçor subtil d’un gra de pansa furtat del sequer, veig el pare tirant orgullós sobre el canyís la primera cassa de raïm escaldat, i ensume l’olor del lleixiu impregnant totes les pedres del desaparegut riurau.”



No ha passat una dècada d’aquell escrit quan de nou torne a viure les sensacions de l’escaldà de la pansa, i lluny d'enyorances i comiats, omplic els meus escrits de goig i paraules de benvinguda.

Durant uns matins d’estiu s’enlairen tant vius com abans els olors, sabors, rialles, tràfecs, enrenous que giraven al voltant de la principal activitat econòmica dels pobles de la Marina Alta. Ara de manera festiva, lúdica, instructiva, recuperadora, turística..., sense percebre entre l’alegria del bon quefer els temors perquè el producte es fera malbé i l’any difícil de suportar. 
 Primer a Gata, a la finca la Seranda; després a Jesús Pobre, al gran riurau del senyor de Benissadevi rehabilitat i convertit en lloc d’encontre, profusió i difusió d’actes culturals i tradicionals; enguany també a Terrateig i a Montixelvo, ESCALDAR PANSA està convertint-se de nou en una acció habitual i pròpia del mes d’agost. Sempre salvant les diferències entre una activitat agrícola econòmica i una activitat de recuperació de la cultura tradicional agrícola, i guardant consideració a les famílies que al llarg dels anys han mantingut el costum.

   
 
Promoure i sentir que treballs i espais propis de segles anteriors, com l’escaldà de la pansa i els riuraus, són compatibles, aprofitables des del punt de vista econòmic i complementaris amb les formes de viure del segle XXI, és una bona manera d’assaborir, conservar i reviure les arrels de poble, de les quals mai ens hem de desprendre si volem mantenir-nos com a poble.  




Aplaudisc la proposta de declarar l’Escaldà com a candidata a Bé d’Interés Cultural Immaterial, i agraïsc la iniciativa de dur la candidatura endavant a  l’EATIM de Jesús Pobre, l’Associació de Veïns i l’Associació Riuraus Vius ( a la que tinc l'honor de pertanyer), així com a totes les entitats que se sumen i la recolzen. 








I recordar que
El País Valencià és l'únic que pot oferir al món els riuraus, autèntics elements singulars de l´arquitectura universal. Els Riuraus són la gran aportació que les comarques valencianes ofereixen al Patrimoni Arquitectònic Universal.”

dilluns, 19 d’agost del 2013

La Marina en veu de Dona

El dimarts 20 d’agost, al voltant dels actes “Art al Vent” que es realitzen al poble de Gata, hi ha organitzada una vetllada literària sota el lema “La Marina en Veu de dona”. 
Foto: El dimarts 20 d’agost,  al voltant dels actes “Art al Vent” que es realitzen al poble de Gata, hi ha organitzada una vetllada literària sota el lema “La Marina en Veu de dona”.  
Carme Miquel, Roser Cabrera i Pepa Guardiola ( jo mateixa) posarem veu i imatge a textos de Maria Ibars, Carmelina Sánchez Cutillas i Vicent A. Estellés, dedicats i inspirats en la gran comarca de la Marina ( Marina  Alta i Marina Baixa).
Ana Pons i Elena Pons ens acompanyaran amb la seua música. 
Esteu convidats i convidades, sense la vostra estimada presència veus imatges i música  cauran en silenci.
L’acte tindrà lloc a les 20h, en l’esplanada de l’Ajuntament de Gata. Vos esperem.

Carme Miquel, Roser Cabrera i Pepa Guardiola ( jo mateixa) posarem veu i imatge a textos de Maria Ibars, Carmelina Sánchez Cutillas i Vicent A. Estellés, dedicats i inspirats en la gran comarca de la Marina ( Marina Alta i Marina Baixa).
Ana Pons i Elena Pons ens acompanyaran amb la seua música.
Esteu convidats i convidades, sense la vostra estimada presència veus imatges i música cauran en silenci.
L’acte tindrà lloc a les 20h, en l’esplanada de l’Ajuntament de Gata. Vos esperem.


L'ACTE
Esplèndida nit de lluna plena amb una entranyable vetllada literària a Gata, junt a Carme Miquel, Roser Cabrera González , molts amics i amigues que ens acompanyaven i els textos d'unes escriptores i un poeta corprenedors.
FotoFotos de Amparo Botella ( Semanal Jávea)
Las voces de tres mujeres de la Marina en una noche de verano. Bravo Pepa Guardiola y compañía. Besets 
Semanal Jávea Sou fantàstiques. M'han encantat els relats d'Altea de Carmelina. Les vostres veus, excepcionals. Sou admirables! Ens n'hem anat quan estàveu acabant perquè el xiquet volia sopar. M'haguera agradat donar-vos les gràcies per eixa vetlada tan especial!



 


Fotos Ajuntament de Gata   LA MARINA EN VEU DE DONA. Gràcies a Pepa Guardiola, Roser Cabrera i Carme Miquel hem gaudit de textos de Maria Ibars, Carmelina Sánchez i Vicent A. Estellés, junt a la música de dos flautes de la Banda, Ana Pons i Elena Pons, i tot al bell mig d'Art AL Vent. Un tardet fantàstic per a disfrutar a Gata. El regidor de cultura Juan Pedrós ha agraït a tots la presència i ens ha animat a seguir gaudint de la mostra i les activitats programades.





Fotos de Maria Trinitat

 

 



   


Enllaç al blog de la Biblioteca de Gata