dissabte, 31 de maig de 2014

L'entrevista sobre "El desordre de les dames" al programa Paraules en silenci

 "Paraules en silenci", programa radiofònic que s'emet a ràdio Pego els dimarts de 10 a 11 de nit, on les lletres literàries són les protagonistes mercé a la veu i cura de l'investigador, poeta i periodista Manel Arcos, va dedicar la vetllada n 64 a la novel.la "El desordre de les dames". Si teniu interés en escoltar el programa, entrevista, comentaris, música... podeu servir-vos d'aquest enllaç a l'hora i en el lloc que vos vinga de gust. 

Programa 64 (dimarts, 20 de maig de 2014)




dimecres, 28 de maig de 2014

Cruel violència patriarcal

Hui una jove pakistanesa, Farzana Iqbal, embarassada de mesos, ha sigut lapidada fins la mort per la seua família per haver-se casat amb l'home que ella volia. El terrorisme masclista és un dels més terribles, cruels i injustos vicis de la societat patriarcal i sexista, però en casos com l'assassinat de Farzana, morta a pedrades per son pare i els seus germans, mostra la inhumanitat a la que pot dur el fanatisme i despotisme de la violenta jerarquia masclista i els seus estúpids conceptes.
Cal més força, treball, denúncies, unió, lleis per acabar amb aquestos comportaments que ni tan sols els animals practiquen.

dimarts, 20 de maig de 2014

Aquesta nit, "El desordre de les dames" al programa "Paraules en Silenci"

Hui, dimarts 20 de maig, de 22h a 23h, a l'hora habitual en el dia que correspon, estaré en el programa Paraules En Silenci de Manel Arcos a Ràdio Pego, parlant de la meua novel.la "El desordre de les dames".
Conste que vam quedar citats l'any passat per ara, i vam concretar la data allà cap al mes de novembre de 2013, així és que si Manel i jo parlem del "Desordre de les dames"  no és perquè la qüestió dels drets de les dones, la igualtat i la visibilitat siga debat en la cresta de l'ona, és perquè hi ha persones que fa temps que treballem per aconseguir la visibilitat, els drets i la igualtat, i entre altres accions escrivim textos, relats, articles que en parlen de la dona en la societat present, en el futur o, com és el cas de la meua novel.la, en la societat del segle XIII . 

Vos convide a participar escoltant-nos  a Ràdio Pego, al 107.8 de la FM, 
en Internet a l'enllaç http://www.radiopego.com/,  
i també aquesta nit, a les 22 h (i divendres, a la 01.00 h) podreu escoltar "Paraules en silenci" a Ràdio Palafrugell, al 107.8 FM, o en Internet: http://radiopalafrugell.martiproduccions.com/

 Parlem i ens escoltem.
      

dilluns, 12 de maig de 2014

#bringbackourgirls

Este matí, un nombrós grup de dones de Xàbia, abillades amb mocadors colorits, simulant els de les dones africanes i com a mostra del nostre recolzament cap a elles, hem realitzat una assentada davant la porta de l'Ajuntament, en un acte simbòlic de protesta contra el segrest de les estudiants nigerianes, i per reclamar als governs que engeguen mesurades perquè siguen alliberades.
Posteriorment s’ha redactat la següent nota sobre EL PERQUÈ DE L’ACTE:
Amb l’asseguda testimonial de les dones de Xàbia, solidaritzant-nos amb la campanya internacional per a l'alliberament de les xiquetes nigerianes segrestades, és possible que no aconseguim que les alliberen. Llavors per què realitzar esta acció?
Perquè no es pot romandre en silenci ni pensar que els teus actes no tenen força per a aconseguir la seua llibertat.
Esta foto és un testimoni d'estes i moltes més dones i homes que volen deixar constància, alt i clar, que no hi ha religió ni idea política que puga justificar la utilització de xiquetes o dones com a ostatges per a difondre la seua manera de pensar. El menyspreu i la falta de respecte a la dignitat de la persona, de la dona en este cas, a la seua educació, llibertat i integritat, és per desgràcia notícia freqüent en tot tipus de conflictes. No és només Àfrica l'entorn on s'atempta contra els drets humans. El comerç amb les persones a la força i contra la seua voluntat s'estén fins el nostre primer món.
Amb este testimoni es difon una protesta contra les pràctiques que denigren la dona i la humanitat sencera. Al mateix temps es manifesta la voluntat de prendre part en una lluita activa pels drets de les dones, i d'educar les generacions futures en el respecte a la vida i la dignitat 
de totes les persones, al marge de gèneres, ideologies, races i religions. 
 

 

diumenge, 11 de maig de 2014

PRESENTACIÓ RUTA DELS RIURAUS DE LA MARINA ALTA


 Després de més de dues dècades de reivindicar el reconeixement dels riuraus com a elements arquitectònics rurals exclusius del País Valencià, necessaris de protegir i salvaguardar, vaig tenir el gust, l'orgull i l'honor de presentar la Ruta dels Riuraus de la Marina Alta, un projecte que ha conjuminat diferents inquietuds, sensibilitats i interessos i que suposa un gran pas en la recuperació del nostre patrimoni arquitectònic, històric, cultural, material i immaterial. Per si vos complau deixe el text de la presentació, i les imatges que l'acompanyaven. 


"Feliç i prometedor capvespre del dia 9 de maig de 2014.
Emotiva primera hora de les gravors de la nit quan 12 pobles de la comarca de la Marina Alta: Benissa, El Poble Nou de Benitatxell, Gata, Jesús Pobre, la Xara, Llíber, Parcent,  Ondara, Pedreguer, Teulada-Moraira, Xàbia i Xaló, segellen l’aliança per protegir uns dels elements més significatius d’aquestes terres, els riuraus, singular aportació del País Valencià a l’arquitectura universal,  que han tingut la nostra comarca com a terra de naixença.
Per a les persones de quimeres romàntiques que fa més de 30 anys perseguim la salvaguarda i reconeixement dels riuraus com a gran empremta arquitectònica de la història comarcal, la Ruta que presentem i inaugurem és un camí obert a recuperar-los i revitalitzar-los, per a aconseguir que de nou contribuïsquen al benestar de les nostres poblacions i embellisquen camps i muntanyes amb les seues fileres d’arcs com a ulls que guarden la integritat del territori.
 
Els riuraus foren durant quasi dos segles centres neuràlgics de l’economia de la Marina Alta, generadors de riquesa, espai de transformació productiva, on el fruit de les vinyes abancalades madurava del tot i es tancava el triangle que sustentava la vida dels nostres avantpassats “raïm, escaldà, pansa”.
Dècades arrere, quan a l’estiu el riurau obria els ulls, el sol d’agost s’aliava amb el líquid bullent de la caldera per furtar-li al moscatell fins l’últim esguit de suc.
El sequer es convertia en gegantesca paleta de pintor on el raïm escaldat mudava a diari els colors de la pell oberta, del verd daurat a l’ocre intens, fins a l’or vell de la pansa jove.
Homes i dones s’agitaven al ritme de l’escaldà, i de l’oratge.
El punt de partida i de tornada, de treball i de descans, d’alegria i preocupació, de solitud i companyia, d’ombra i sol, d’encontre i aixopluc era el riurau.

La inconstància del temps, la volubilitat de les economies, l’evolució social, transformen hàbits, costums, treballs, maneres de viure i relacionar-se, allò que aprofitava es torna inservible, el que valia cau en la roina, el què era important es perd en el desús.
“Abandonades runes inservibles”, semblava ser el destí dels nostres riuraus fa poc més de 10 anys.
Per sort, quan feien camí de ser doblement soterrats, convertits en munts de pedres i perduts en l’oblit, la consciència de poble organitzada en entitats, persones, actes, llibres, articles, revistes, documentals, els està rescatant, els posen en valor i divulguen els seus trets i existència. Els millors exemples són la recuperació i utilització pública de dos grans riuraus: el dels Català d’Arnauda a Xàbia, i el que hui ens acull a Jesús Pobre, el del senyor de Benissadevi, considerats ja com les catedrals de la pansa. 

El solatge cultural d’un poble ha de guardar la història, la llengua, el territori, el patrimoni immaterial i material, del contrari esdevé  un poble sense essència ni identitat, de cultura i personalitat desbravades que l’aboquen a desaparèixer.

La necessitat de preservar i incrementar eixa essència i identitat ha dut a la creació de la Ruta dels Riuraus de la Marina Alta. Un projecte convertit en realitat que permet als habitants, residents, visitants i turistes conèixer a fons la comarca, passejar-se per camps i pobles,  reviure part de la història, aprofundir en la cultura rural que ha donat a llum les nostres poblacions, i introduir-se en el món singular de la pansa i dels riuraus.
Vos convide a fer un vol sobre ella, un curt tast que ens desperte el desig i ens estimule els ànims per entendre-la i resseguir-la completa.

De les dotze localitats que hui  conformen la Ruta  no hi n’ha una d’inici ni una altra de final. Els fullets que ens serviran de guia no marquen preferències, l’ordre de visita és aleatori, a disposició del nostre gust, gana o circumstàncies, i al servei de la conveniència i complaença pròpies. Com no hi ha un poble més important que els altres perquè cada un guarda amb gelosia les seues particularitats i tots plegats conformen l’ésser de la Marina Alta. 
Tampoc hi ha un temps determinat de durada de cada visita ja que, igual que totes les rutes meravelloses, podem acurtar o allargar el camí, detenir-nos admirats en un lloc o observar-lo amb rapidesa i anotar-lo en l’agenda particular d’espais a visitar en exclusiva tranquil.litat.
Així mateix no direm que hem completat la ruta amb una sola estada, perquè les imatges, els olors, els colors que ens acompanyen durant l’estiu seran diferents a la tardor, a la primavera o a l’hivern. La Ruta dels Riuraus és sensible a les estacions de l’any.  Les terres blanques dels  bancals escalonats en les llomes i les roges  de les valls, que tenen la sort de ser cultivades, comencen a verdejar a mesura que despunten les vinyes en primavera, a l’estiu estan cobertes de verd prenyat, a la tardor, cansades de la gestació i el part, deixen anar les fulles tintades d’ocre, i a l’hivern tornen a mostrar els seus colors naturals sota els brancams torçuts dels vinyals.

Podem començar, és un apunt que aporte, per entretenir-nos en endevinar el nom del poble que s’albira davant o a un costat o altre de la carretera per la que circulem. Observar la silueta de les cases, el campanar o el perfil de la lloma on s’alça sobre la mar o destaca entre la serralada. I si ens ve de gust, apropar-nos, deixar el cotxe  i passejar pels carrers, la majoria estrets i plens de racons que guarden pàgines d’història. Detenir-nos davant cases senyorials construïdes en temps de bonança econòmica com l’època de la pansa i observar els detalls de les façanes i els estils urbans que les determinen.
La visita a les oficines de turisme i punts d’informació es convenient i necessària per les instructives referències que ens donaran. I en el seu cas, és d’obligat compliment endinsar-se en les cases museus per la curiositat dels objectes que conserven, perquè són la materialització de la història i ens permeten  un viatge ràpid a la vida dels avantpassats pobladors de la Marina.

Atenent les indicacions de la guia, hem d’aplegar-nos, motoritzats o a peu, fins els nombrosos miradors que ens brinden mil i una perspectives i punts de fuga, des d’on  contemplar el paisatge i absorbir-lo pels quatre punts cardinals, a ponent, llevant,  tramuntana o migjorn. Aquí el poble o una antiga alqueria, allà els camps i horts oberts en la planura horitzontal de la Vall del Pop, el Pla de Xàbia, Pedreguer, Ondara, que dormen a la vora del Gorgos o del Girona. Al fons els vells bancals ancorats amb marges de pedra seca i repenjats en vertical a les serres i muntanyes que perfilen la Marina Alta:  Bèrnia, Oltà, El Carrascar de Parcent, El Cavall verd, la Serra d’Aixa, El Puig de la Llorença, El Montgó, Segària..., les elevacions dels Molinets, la Sella, el Tossal Gros..., escales muntanyenques que encara conserven algun retall de les antigues vinyes, comencen a ser cultivades de nou o es perden hermes entre les figures dels arbres nadius aferrats a la terra com garrofers, carrasques, oliveres, alguna figuera, ametlles. Amb atenta mirada, comprovarem l’explotació, l’especulació, l’abandó, o el bon l’ús que s’ha fet, es fa o es podrà fer de la terra.

Convé seguir fidels els  itineraris que figuren en cada guia,  vells viaranys i sendes antiquíssims,  assagadors que comunicaven un poble amb altre, camins veïnals oberts o ampliats en l’època de la pansa perquè els carros dugueren amb facilitat el raïm acabat de tallar fins el riurau, on havien d’escaldar-lo. Breus recorreguts que ens apropen a l’arquitectura rural de la Marina: casetes, alqueries, pous, balses, molins de vent, eres, sequers, forns... i naturalment els riuraus.
Malgrat que ningú nega l’opció de desviar-nos del camí traçat per explorar al nostre aire cases de camp, riuraus anònims recomanats a cau d’orella, runes que prometen amagar secrets; arbres gegants o boscos menuts que han sobreviscut als focs i que de lluny ens reclamen atenció. També és un goig perdre’ns  lliures pels camins seculars de la Marina. I una vegada degustada la rebel·lia, tornar a la ruta per no renunciar a les sàvies  recomanacions dels experts.

La guia ens indicarà  el punt d’alguns dels molts riuraus que es conserven en millor o pitjor estat, si  són públics o privats, visitables o ens hem de conformar acarant en la distància els seus ulls de pedra amb els nostres ulls de carn. En qualsevol cas guardem respecte a la propietat, perquè en la gran majoria els amos també se l’estimem. Per això ens sorprendrà gratament veure que hi ha nombrosos riuraus rehabilitats i adequats a funcions d’esplai o habitatge de la vida actual, i també altres que encara s’aprofiten per als treballs agrícoles, als quals s’està tornant mercè el declivi de la bombolla immobiliària i l’abandó de la construcció especulativa.
Si podem entrar, convé seguir fil per randa el ritual propi per entendre l’arquitectura rural. Observar el conjunt, els elements naturals que conserva, els afegits o restaurats, les formes, altures, mesures, simetries o asimetries, colors, estètiques, perquès... Anar apropant-nos a pleret, quasi sense fer soroll per no trencar l’encant de les criatures que sobreviuen en l’entorn. I quan finalment traspassem els ulls i ens introduïm en les senzilles entranyes d’un riurau,  sentir les vibracions seculars que guarda i reviure els treballs que en ells es feien.  

Acabades estes visites ja estem preparats per entendre el món de la pansa, del cultiu del raïm i el caràcter rural de la Marina Alta.
Llavors, recomane tornar al poble i donar compliment a cadascun dels gustos i en especial els gastronòmics. També trobarem informació puntual en la nostra complaent guia sobre on  assaborir els bons menjars de la zona, siguen fruits de la terra, siguen fruits de la mar. Llepar els caldos que ens brinden les actuals vinyes, els moscatells, la mistela. Dedicar uns diners a la compra de productes dels cultius locals, manufactures o artesanies...  Perquè La Marina Alta ha sigut fèrtil, productiva i acollidora i hem de procurar que continue sent-ho. Finalment, queda d’emplaçar-nos a participar en les fires, activitats, espectacles culturals, lúdics, festius o instructius com la participació en el treball d’escaldar, que ens ofereixen alguns riuraus reciclats als usos costums i necessitats de les gents del segle XXI.

La Ruta del riuraus transita per l’essència històrica, econòmica, territorial i cultural de la Marina Alta. Reforça la identitat comarcal, aferma la personalitat valenciana de les poblacions que la promouen i reviscola l’amor, la cura i el respecte per la terra mare.
Ens ensenya les bondats del passat, ens permet posar moltes d’elles en ús per al present i aprofitar-les amb una visió sostenible i perdurable per al futur.
Les quimeres romàntiques convertides en realitat són pragmàtiques, efectives, respectuoses i bellament útils.  

Felicitacions a totes les persones, entitats i pobles que han fet possible esta Ruta, a la qual segur que en breu s’uniran més localitats de la Marina Alta.
Enhorabona pel treball ben fet i a seguir endavant. Ara a per la declaració del riurau com a Bé d’Interés Cultural.
Bona nit i feliç Ruta.
                                                                                   Pepa Guardiola
                                                                             Montgó-Xàbia, maig 2014

Enllaços a la notícia
Xàbia al dia
La Marina Plaza