No m'ho puc creure, no puc ni pensar que s'acomplisquen les malediccions i sospites de què l'esquerra valenciana no és capaç d'arribar a un pacte
de bon govern conjunt.
No vull donar crèdit de nou als pessimismes que
diuen que tenim allò que ens mereixem, sempre referint-se a mereixements
nefasts.
No vull acabar convençuda que aquella frase de “Primer el QUÈ,
i després el QUI...”, es completava amb una tercera part : “... i
finalment el COM marejar la perdiu”.
No, el País Valencià no es mereix
quatre anys més d'estar en mans de la dreta.
Esperaré, esperaré un poc
més, confiaré en què el bon seny de l'interés comú prevalga sobre
interessos que no ens interessen a la majoria.
Aguantaré el neguit i les
males sospites.
De moment encara confie en què a la fi encerten COM han de fer possible el pacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada