Pàgines
dimarts, 30 de novembre del 2010
RELATS CONJUNTS. PILOT DE COMANDAMENT
dimecres, 24 de novembre del 2010
25 DE NOVEMBRE, CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Deixe l'esquela que la Xarxa de Dones de la Marina Alta ha dedicat a la memòria de les dones assassinades en els últims darrers mesos i vaja per a elles el seu record des d'aquest espai.
Les meues lletres també es mobilitzen i venen a unir-se als clams escrits per totes aquelles persones, associacions, entitats públiques i privades que lluiten per la completa igualtat i denúncien la violència.
En l’ última dècada, 629 dones han sigut assassinades , que suposa una mitjana de 63 assassinades per any. En 2010 hem superat la xifra de feminicidis de l’any anterior. Des de l'1 de novembre de 2009 fins al 31 d'octubre d'enguany, 75 Dones han sigut mortes a mans d'assassins masclistes, amb una violència brutal:
Noticia al butlletí municipal de Xàbia
dimarts, 23 de novembre del 2010
ELS MOLINS DE LA PLANA TENEN QUI ELS VOL BÉ
D'imprescindible visita, per a interessats i interessades en la cultura del nostre poble, és l'exposició que l'Associació Xàbia Viva presenta en la seu de la Fundació CIRNE. Només el contingut fotogràfic, documental i històric exposat en els panells sobre els molins de vent en general, així com la informació particular sobre els NOSTRES molins de la Plana de Sant Jerònim ja paga la pena la visita, siga individual o col.lectiva. Especialment la recomane per a grups d'alumnes de 2n i 3r cicle de Primària o de 1r cicle d'ESO, sense deixar de banda a la resta d'estudiants ( tinguen l'edat que tinguen) bé els vindrà a tots saber quina és la vàlua històrica i ha sigut la rellevància econòmica d'eixos elements arquitectònics que, lamentablement cada vegada més ocults pels pins, han determinat fins fa poc el perfil paisatgístic de la Plana, i van ser segles arrere element generador de riquesa.També vindria bé que s'hi passaren aquells que tantes vegades s'han endut la fotografia dels molins com a emblema de Xàbia a les fires de turisme, i després els han deixar caure sense invertir un cèntim en el seu manteniment, restauració i protecció, total per a què?, la foto ja la tenien i la promoció turística també.
Però l'exposició, endemés de la informació, té un gran valor afegit: el de la restauració d'un dels molins, a punt d'enderrocar-se, per un grup de voluntaris que ens han demostrat com l'estima a la cultura d'un poble, junt al treball desinteressat i altruista pot rescatar de l'oblit, l'abandó i la destrucció el patrimoni col.lectiu. Vaja el meu agraïment als membres de Xàbia Viva per la tasca feta i a la Fundació CIRNE per possibilitar l'exposició. NO deixeu de visitar-la.
Els 11 Molins de la Plana són el major Conjunt de Molins de Vent de tot el País Valencià, només per aixó ja mereixen ser declarats Bé d'Interés Cultural. De moment...
Entreu al bloc de Xàbia Viva i adheriu-vos al manifest de les Planes
Per obrir boca deixe uns vídeos que Santiago Tebenet, de Gravamedia, ens regala, també de manera altruista.
Asociación Xabia Viva consolida Molino de la Plana (Xabia/Javea) from gravamedia on Vimeo.
Xabia Viva- Molins- 10/10/10 from gravamedia on Vimeo.
Xábia Viva - Molins- 09/10/10 from gravamedia on Vimeo.
dilluns, 22 de novembre del 2010
EL MEU BOLET LITERARI "BOLET DE GARROFER"
Jo l'apegue aquí també. Bon lletraprofit.
diumenge, 21 de novembre del 2010
GRUP DE DONES CABAL, 10 ANYS DE COMPROMÍS PER LA IGUALTAT
El Grup de Dones Cabal, de Pego, ha complit deu anys d’existència. Per a commemorar el desè aniversari van celebrar una vetllada especial de tardor, al Teatre Municipal, en la que ens van agrair a “tots i totes” les persones que hem col.laborat amb elles i els hem ajudat a dur endavant el propòsit pel qual van crear el grup: fomentar la igualtat de la dona.
En el capítol d’agraïments dedicaren un càlid reconeixement a Ràdio Pego; als col.laboradors i col.laboradores més directes; a Pau López, inspiradora i una de les fundadores de Dones Cabal; a Josep Sendra i el grup de músics que els han compost una cançó. També ens feren un delicat homenatge als escriptors i les escriptores que hem participat al llarg dels darrers sis anys en els sopars literaris. Tot seguit, la Companyia de Recerca i Innovació Teatral, CRIT, va representar la seua obra ‘Miguel Hernández. Después del Odio’, una singular, novedosa i emotiva posada en escena de la biografia del poeta.
Des d'aquest bloc els agraïsc el detall i les atencions , tant la passada vetllada de divendres com quan em van convidar al sopar literari, junt a Maria Dolors Pellicer, a l'any 2006, sinó recorde malament. Naturalment, vull donar-los les meues felicitacions i enhorabona a totes elles: Tere, Reme, Amparo, Pau, Pepa, Pura, Fina... per aquestos 10 anys de tasca motivada per la idea d'igualtat, justícia, cultura, i un món millor i més humà. I Per molts anys més. dissabte, 20 de novembre del 2010
Poble Sahrauí, la riquesa d’un territori causa de perversa esclavització
Un any després que Aminetu Haidar, activa pacifista pels drets d’autodeterminació del Poble Sahrauí i pel Drets Humans, ocupara portades de premsa i mitjans de comunicació, motivara articles d’opinió, moguera consciències, ens movilitzara a eixir al carrer, i remoguera preocupacions interessades, la realitat del poble sahrauí torna a mostrar el seu drama. Ara amb major cruesa si cap que llavors, perquè no és només una persona la violentada, sinó una població. I perquè, endemés, ha passat un any sense que la situació dels sahrauís tinguera la més mínima millora.
35 anys d’exili en la dura hamada: La població civil sahrauí va haver de fugir a la regió algeriana de Tindouf, la zona més inhòspita i pedregosa del desert del Sàhara, on es crearen 5 campaments de refugiats. S'estima que hi viuen 165.000 habitants. Sense aigua corrent, xarxa elèctrica, a penes treball i falta de mitjans en educació i sanitat, sobreviuen gràcies a l'ajuda humanitària.
La fi de l'ocupació del Marroc en el Sàhara i el cessament de l'espoli de les riqueses naturals que no li pertanyen.Amb aquest breu recull de dades, estretes de diferents mitjans, sume la meua veu a les que criden en favor de la llibertat del Poble Sahrauí, ocupat per les riqueses del seu territori, subjugat amb les modernes formes de perversa esclavització col.lectiva.
Alguns vídeos
dissabte, 13 de novembre del 2010
ELS BOLETS, UNA SUCULENTA DISCULPA PER FER UNA TROBADA DE TARDOR.
No sé exactament de qui seria la idea, sí puc assegurar que la va parir una/unes ment/s brillant/s. Això de reunir-se una colla de lletraferits/des, amb la gastronòmica tasca de donar compte d’un menú de bolets (o d’anguiles), i el literari plaer de compartir lectures és sense dubte una suculenta manera de retrobar-se a la tardor. Com el cap de setmana de Tot Sants ja havia trotat pel món, aparcant compromisos, quefers i assumptes personals, dissabte dia 5 de novembre, no vaig tenir més remei que quedar-me a casa. Prou em va doldre no anar a Otos, lloc on es cuinaven bolets i lletres. Però un avantatge de l’escriptura és que des del teu racó de picar paraules, pots desplaçar-te pel camí d’un text a qualsevol lloc i fer com s’hi hagueres anat. Ja sé que no és el mateix, però fa el seu paper. Des del meu coconet del Montgó, vaig participar amb un conte breu que havia enviat a Francesc Mompó ( una de les ments brillants, junt a Ramon Guillem), i estic seguint els diversos capítols de la història boletaire ( que encara no ha acabat) via bloc. Vos convide a unes quantes menjades de bones lletres, desplaçant-vos, amb un clic, al bloc de " Uendos Greixets i Maremortes". Salut i bon profit.
dimarts, 2 de novembre del 2010
APLEC EXCURSIONISTA A SÓLLER. SERRA DE TRAMUNTANA, PAISATGE CULTURAL.
Seguint el bon costum que vinc practicant els darrers anys, aquesta tardor també he acudit a l’Aplec Excursionista dels Països Catalans. Viatjar, trobar-se amb gent que parla com jo, comprovar la rica varietat de matisos fonètics i lèxics de la nostra llengua, conèixer pobles veïns amb una història semblant i les mateixes arrels, passejar pels seus carrers o fer caminades per camps, muntanyes i paratges, que de normal no són aixafats pels turistes convencionals, seguir la petjada d'un guia que mostra tots els secrets de la contrada és una sana manera de desconnectar del treball i de practicar dues activitats: l’exercici físic i el cultural. Amb el Centre excursionista de Pedreguer i uns quants amics de Xàbia, he creuat el tros de mar que ens separa de les illes i he fet cap a Sóller. Una breu i intensa estada de tres nits i dos dies que a penes ha servit de tast, perquè la serra de Tramuntana és molta serra per descobrir-la amb tant poc temps.
Junts hem trepitjat amb gust els antics camins empedrats. Hem vist oliveres mil.lenàries cuidades i conservades a extrems de convertir-les en fantàstics éssers vegetals, camps de garrofers, marges impressionants de pedra seca, que com una randa de filigrana cusen les muntanyes per protegir les bancalades de terra i evitar que les aigües torrencials s’enduguen els cultius; hem gaudit de l’arquitectura tradicional, de les belles possessions i les casetes de camp, del perfum dels horts i de les històries dels vells.
Estic segura que aquestes passades nits de difunts, els esperits dels homes i dones que segles enrere construiren aquells caminals de pedra i amb suor demanaren terra fèrtil a les muntanyes, hauran tornat ufans a caminar pels empedrats que encara es conserven, begut l’aigua de les sèquies i fonts que obriren, contemplat els troncs fantasmagòrics de lés oliveres que plantaren, però en veure garrofes i bancals abandonats hauran fugit atemorits per si l’oblit i la descurança desfan l’obra que el temps ha conservat.
Vaja el meu recolzament perquè la serra de Tramuntana siga declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.
Si voleu donar el vostre suport entreu a la web de SERRA DE TRAMUNTANA ( cliqueu) i signeu la declaració, el mínim esforç paga la pena.
LES DAMES A LA SEU UNIVERSITÀRIA DE LA MARINA, EN BENISSA.
Divendres que ve, 5 de novembre, a les 20h, en la Seu Universitària de la Marina, a Benissa, farem una xarrada sobre la novel.la " El desordre de les Dames". Parlarem Teresa Morell, directora de la Seu Universitària, Carme Miquel, escriptora, jo mateixa i, si vos abelleix fer algun comentari al voltant de la novel.la, també tindreu l'oportunitat de prendre la paraula.Com sempre, amb gust i sense compromís, vos espere, si hi sou per la Marina Alta.




