HAITÍ

Ara i adés, els fets que ocorren em fan pensar en que aquest món està muntat amb quatre patades perverses i organitzat amb cinc manotadas avaricioses. El terratrèmol d’Haití, desastre natural, tragèdia humana, infern social ens ha consternat i mogut a la solidaritat, l’ajuda, la compassió, però també a la reflexió sobre les grans contradiccions humanes.

Entre tantes imatges de mort, dolor, destrucció he triat aquesta d’un reportatge de tve. Potser no siga de les més impactants, però la mirada de l'home amb el xiquet als braços explica l’horror que viu i clama preguntes. L’horror demanda auxili i consol imminent, les preguntes reclamen respostes i solucions clares i serioses que van més enllà de l’ajuda humanitària i impliquen estructures i polítiques mundials.

EL MONTGÓ ÉS POSA UN BARRET DE NEU.

Enguany, de nou, l'onada de fred que a tothom ens ha obligat a tapar-nos fins la punta dels dits, li ha deixat al Montgó un barret de neu per afrontar les gelors d'aquest hivern tan descabalat.
La imatge del Montgó amb el cim cobert per un lleuger mantell de neu és mitjanament habitual. Des de vora mar, des del Pla, des dels pobles del voltant, se'l veu magnífic amb el cap pintat de blanc, com un vell pastor que contempla cavil.lós les seues alterades terres de la Marina.
Però veure la imatge del nostre estimat gegant des de dalt la planura blanca, amb un atrevit excursionista aixafant-li el barret gelat, és per a mi nou i curiós. I també em fa pensar que, per sort, ni la neu quallarà ni hi ha prou espai perquè ningú no se li acudisca promoure una pista d'esquí. Només ens faltava això!.