dissabte, 24 de gener del 2009

L’ENGRUNA DE CRISTALL

FITXA DEL LLIBRE. Títol:L’engruna de cristall
Lloc d’edició :València
Editor/…Edicions del Bullent
Any:1992
Col·lecció editorial/núm. Llibres del gat en la lluna/ 6
ISBN/DL:84-86390-46-4 / V-3520-1992
Format/ pàgs. Edc. De butxaca, 15x20 / 96 pàgs.
Gènere:Novel·la (Literatura Infantil i Juvenil)
Il·lustracions (de):Ada Garcia
Premis rebuts per l’obra :Premi Carmesina de Narrativa Infantil 1991

DE QUÈ VA LA HISTÒRIA
L'engruna es tota una aventurera. Qui anava a sospitar que una simple micola d'objecte poguera passar per tants llocs diferents? Però no cregueu, ben segur que hi ha quantitat de partícules minúscules al nostre voltant que han viscut tant com la protagonista d’aquesta obra, és qüestió d'esbrinar-ho. De moment, mentre aconseguiu posar-vos en contacte amb un granet de pols qualsevol, en el llibre "L’Engruna de Cristall" es conten les tribulacions del bocí singular d’una boleta de "guas".
PER A OBRIR BOCA…
CAPITOL 8.
A mitjan vesprada, abans que Adela tornara d'escola, un animalet negre i pelut entrà a l'habitació. Era Ruc, el gos de la casa.
El lloc preferit de Ruc per a dormir era la cambra d'Adela, damunt la catifa, justament on havia caigut l'engruna. Allí anà a jaure's el ca per fer-se una becadeta i esperar l'arribada de la seua ama.
Quan per fi tornà la xiqueta, Ruc corregué a la porta a llepar-la i recordar-li que era l'hora del passeig.
Ni l'animal ni l'ama s'adonaren que entre els pèls de l'orella dreta havia quedat atrapada una xicoteta micola de cristall, l'engruna.
-Anem Ruc, avui et duré a passejar al parc.
En eixir al carrer, tan prompte es creuaren amb un altre gos, Ruc anà a olorar-lo, costum que, com és sabut, practiquen aquests animals per a saludar-se i reconèixer-se.
L'altre gos era un pastor alemany, ja vell, que vivia amb uns veïns d'Adela.
-Gua! és moda ara que els gossos es posen arracades? -preguntà el pastor a Ruc-. No et fa vergonya lluir eixes bogeries a l'orella? Un poc de dignitat canina!
-Gua! gua! què vols dir tu? -replicà Ruc- Jo no m'he posat arracades.
-Gua! i això que dus a l'orella, quina cosa és? No vull olorar-te més. Jo no sóc amic de gossos tan moderns.
I el Pastor alçà la cua i partí estirant el llom sense mirar més Ruc.
En passar per uns grans magatzems, Ruc es detingué a mirar-se a l'espill d'un aparador.
-Gua! doncs es veritat, porte una arracada. Qui me l'haurà posada? Que jo sàpiga, no ningú.
Al principi, Ruc tingué la intenció de passar-se la pota per l'orella i llevar-se allò que lluïa i pareixia un penjoll. Però com més es mirava més li agradava l'efecte que feien els reflexos blaus i maragdes sobre el seu pèl tan negre.
-Gua! com vaig a llevar-me aquesta joia si estic preciós? Veuràs com lligue jo avui al parc!
-No sóc una arracada. Sóc una engruna de cristall, el trosset que li falta a la boleta campiona d'Adela.
-Vaja! sí que ets important. T'agradaria quedar-te amb mi?
-Amb molt de gust. Però, no seràs perillós? -Preguntà l'engruna que encara no coneixia els animals.
-Sóc un gos casolà molt ben educat i estaràs amb mi més segura que amb eixa boleta orgullosa que es creu la reina de tots.
I Ruc partí satisfet darrere de la seua ama. Ara era ell qui anava amb la cua alta i el llom estirat. L'engruna se sentí complaguda.
Ruc entrà al parc com si fora una personalitat importantíssima, més estirat que un xiclet i més inflat que un globus. Però el pobre li esperaven tota classe de complicacions.
La primera gosseta que el va veure, una fox terrier canyella, es quedà captivada i el seguí una bona estona. Fins que l'ama de la fox terrier anà a buscar-la, l'agafà i féu fugir Ruc amb tan males maneres que si no corre es queda sense engruna del colp de periòdic que li tirà la senyora.
La segona gosseta, una lulú blanca amb llaç rosa, anava acompanyada de la seua parella, un lulú blanc amb llaç blau. La lulú corregué encisada al costat de Ruc i aquest intentà endur-se-la darrere d'uns matolls. El lulú, malgrat ser xicotet i en aparença poca cosa, acudí gelós i s'enganxà d'un mos a la cua de Ruc.
No tingué la brega majors conseqüències perquè la senyoreta que passejava els lulús acudí a separar-los.
-No vulgues ser tan valent Mister -digué la senyoreta al lulú mascle, batejat amb nom tan important- no veus que eixe gos és més gran i podria fer-te mal?
Aquesta volta l'engruna no havia estat en cap perill, però no li agradaren els sorolls dels gossos ni les dents que mostraven.
Ruc anà a buscar Adela i estigué una bona estona assegut davall el banc de l’ama, amb la cua entre les cames recordant-se'n de tots els lulús del món.
Fins que passaren unes gosses pequineses i se li quedaren mirant l'orella.
-Gua! Tu no eres d'ací, veritat? -preguntaren coquetejant les gosses.
-Jo clar que sí. -contestà Ruc tornant a estirar-se com abans.
-Doncs no t'havien vist mai. Vols passejar amb nosaltres? -digueren les gossetes que no li llevaven ull a l'engruna.
-Oh, sí, complagut d'acompanyar-vos.
Però les pequineses sols estaven interessades en saber com havia aconseguit Ruc aquell adornament tan bonic, i quan comprengueren que era resultat d'una casualitat, giraren en redó deixant-lo tot decebut.
El pobre decidí buscar novament la seua propietària i esperar una oportunitat millor.
Pel camí ensopegà amb una canilla de gossos amb cara de perdonavides i aspecte de bandarres.
-Heu vist eixe senyoret repentinat i lluent quina joia porta a l'orella? -digué el més gran, un podenc tacat amb la cua tallada - Anem a llevar-li-la i deixar-lo fet un nyap.
La canilla sencera es tirà damunt Ruc, que li faltaven dents per a defensar-se.
El parc s'omplí de lladrucs, udols i curses de gossos. Els guàrdies acudiren amb la porra i, més malament que bé, aconseguiren desbaratar la refrega canina. Adela arreplegà Ruc tot brut, bavat i amb alguna que altra ferida, per sort de poca importància.
-Què has fet Ruc? Avui venies amb ganes de brega i l'has aconseguida. Ara
hauràs d'estar uns dies sense eixir.
-Gua! gua! gua! -contestà Ruc a l’ama, volent-li dir que amb molt de gust es quedaria una setmana tancat a casa.
Però, què fou de l’engruna després de l’incident?
(...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada