dijous, 29 de gener de 2009

COLLIDORS DE NEU


FITXA.Títol: Collidors de neu
Lloc d’edició:Madrid
Editor/….Santillana, S.A. i Voramar, S.A.
Any:1.995
Col·lecció editorial/núm.:Alfaguara/Voramar
ISBN/DL:84-204-51-66-5 / 84-8194-047-X / DL M.6.049-1995
Format/ nº pàgs.:Edc. de butxaca, 13x21 / 138 pàgs.
Gènere:Novel·la (Literatura Infantil i Juvenil)
Subgènere:Històric
Premis rebuts per l’obra:Premi de Literatura Infantil i Juvenil Mediterráneo 1994

DE QUÈ VA L’OBRA.
Avui només podem observar les runes enfonsades de les caves de gel. Però cent anys arrere, a la comarca de la Marina Alta, una família de nevaters va viure un fum d’aventures per poder utilitzar i conservar la seua. Una estafa, un plet entre terratinents i campussers, la guerra de Cuba, l’assassinat d’un cacic a Dénia, la muntanya, la mar, la distància...marquen la vida d’Amadeu, Joan, Agnès, Marta, Toni... uns joves sensibles, coratjosos i valents als qui els espetecs finals de les guerres de les colònies d’ultramar, i el ressò que produïren, commogueren profundament obligant-los a canviar.

PER A OBRIR BOCA
CAPITOL I ( Fragment)
L'home fugia emparat per les ombres que omplien la foscor de façanes i voreres. Acabava de girar la cantonada del carrer Pont per les drassanes, tot dirigint-se directament cap a l'escollera, quan la parella de carrabiners ja enfilava el mateix carrer per la banda de dalt.
Al port, el fugitiu, es protegia de qualsevol destorb inoportú entre les barques que descansaven fora l'ancó. En entrar dins l'aigua, sentí que li estiraven un camal. Era el gos del vigilant que l'havia seguit. Li rascà el clatell i li féu senyal de silenci. L'animal obeí, coneixia l'home i es quedà mirant els seus tragins. L'escàpol deslliurà el llibant que mantenia pres el llaüt al moll i botà dins la petita nau. Confiava que els seus perseguidors el buscarien de primer per altres llocs i tardarien a venir i comprovar que la barca no hi era. Desplegà la vela i tesà les sogues, afermà un peu a popa i s'empentà amb l'altre per separar-se de l'espigó. Un suau moviment sacsejà la barqueta i la desplaçà amb força mar endins.

Amadeu Trilles, jove nevater de Laguar, s'assabentà de la fugida de Joan Llorens en anar de matí al port a deixar-hi la càrrega de neu acostumada. S'encaminà al lloc on l'amic nugava el llaüt i, en no veure'l, preguntà als pescadors.
-No ha arribat encara Joan ? On ha anat a pescar avui.
-No ho sabem -va contestar un d’ells sense valor per contar al xicot la veritat-. Deu estar a punt d'arribar.
-Esperem que no tardarà. Sembla que va a girar-se mal oratge - assenyalà preocupat Amadeu.
El llevant començava a bufar arrossegant al seu darrere nuvolam i onades que auguraven una violenta tempesta de finals d'agost.
Dos carrabiners s'aplegaren al costat del nevater que guaitava inquiet la mar.
-Et diuen Amadeu Trilles?
-Sí senyor, què em volen? -digué el jove esbalaït.
-Coneixes Joan Llorens?
-Sí senyor -assentí de nou-. Li ha passat alguna cosa? Ha naufragat?
El desassossec del jove anava en augment.
- No, no ha naufragat. El busquem per l’assassinat de Màrius Genover. Ha fugit amb el seu llaüt. En saps res, d'ell?
Amadeu empal.lidí. Una tremolor li recorregué el cos de cap a peus. No podia ser. Com anava Joan a matar ningú? Una cosa era tenir mal geni i ser fort de caràcter i altra, ben diferent, llevar la vida a una persona.
-Què volen que sàpiga? -parlà a la fi-. Ens veiem sempre ací al port. M'ajuda a descarregar. Es un bon amic. Està molt preocupat amb el plet contra els terratinents, però mai no se li hagués acudit assassinar en Màrius. No pot haver sigut ell.
Els carrabiners observaren el desconcert del jove i comprengueren que podien traure-li ben poc. Feren mitja volta i anaren a indagar per un altre costat.
Amadeu Trilles restà angoixat. Es recolzà una estona a la roda del carro per reprendre les forces que li fallaven i, després, comencà a descarregar el gel sense reclamar l'ajuda de ningú. Mentre acomplia el treball rutinari cavil.lava en tot allò que havia succeït aquells darrers dies.
(...)
CAPITOL VIII (fragment)
Nevava.
La capa fosca de la nit s’esfilagarsava en flocs de neu que queien suaus sobre les terres altes de la Vall de Laguar. Les runes de la serra del Penyó es cobrien d'enlluït inconsistent que amagava el pedregam, com si els esperits dels manobres que edificaren el castell volgueren rememorar temps de major glòria. Muntanyes i camps rebien calmosos els cristalls d'aigua, portadors de fecunditat valuosa. Els poblets de Campell, Fleix i Benimaurell jeien endormiscats, esperant que l'albada els mostrara la seua imatge renovada i neta.
La primera nevada transformava l'aspecte de la vall i assenyalava, per als seus moradors, l'inici d'una temporada plena de promeses. Hom l'esperava amb deler. L'any nou s'havia abillat amb un oratge primaveral i el mes de gener no havia renunciat a la càlidesa del sol. Desorientada, la natura obligà a florir els ametlers i les rames ennegrides es cobriren de blanc rosat, pressudes a mudar-se per vestimentes verdes. Homes i dones temeren que l'hivern trabucara els fruits, però a la fi, els camps despertaren l'enveja de muntanyes i cel, i els feren conjurar-se per promoure núvols carregats de neu.
-Desperta Amadeu, aquesta nit ha nevat.
La veu relliscà tèbia sobre el coixí, s'introduí per les oïdes fins
als somnis del jove i actuà com un ressort que el féu abandonar
automàticament el llit.
-Ha nevat! Aquesta nit ha nevat!
Els crits retrunyiren per tota la casa despertant els germans menuts. Llençols i flassades rodaren a terra mentre els peus descalços aixafaven el sòl sense por a la fredor.
Els xiquets s'abocaren als finestrals. Un tel de baf cobria els vidres i a la cantonera es distingien els borrallons de neu acumulats al recer dels ampits. Esborrada l'opacitat dels vidres, per l'espai net s'albirà la blancor del carrer. Les teulades cobertes competien amb la calç de les façanes. L'empedrat havia desaparegut sota el mantell gelat; finestres, balcons i portes oferien els llindars difuminats per un rosari de perles, i la foscor, que s'endevinava al seu darrere, contrastava amb el color que dominava per tot arreu, el blanc.
Un cor variat de veus omplí la casa i el goig es convertí en sorollosa alegria i rialles de plaer.
-Ha nevat, ja ha nevat!
-Amadeu obri'ns la finestra -demanaren els infants.
El jove, complaent, baixà el forrellat i separà les ventalles. Un vent tallant li rebolicà els rínxols bruns que li fregaven el front. Agafà un bon grapat de neu i mullà les cares dels germans. L'hivern els beneïa.
(...)

11 comentaris:

  1. m'ha agradat molt este llibre...:) es molt bonic i la lletra es prou gran, i molt curt.

    Att:Anònim

    ResponSuprimeix
  2. M'alegre que t'haja agradat, i també m'alegra que m'ho digues. Ho vaig passar molt bé escrivint aquest llibre, i narrant relats de la nostra història recent.

    ResponSuprimeix
  3. Hola. Jo vull un resum de tots els capítols per favor

    ResponSuprimeix
  4. una cosa
    eske estic lligin el teu llibre per a fer treball del institud y volia saber com podria fer un index

    ResponSuprimeix
  5. El llibre du un index al final. Molt simple,això sí, només figura número de capítol i pàgina. No sé que t'han demanat exactament. Potser es tracte que tu poses un títol a cada capítol i amb això elabores l'index.

    ResponSuprimeix
  6. a gracies... per lo que porte llegit esta mol be

    ResponSuprimeix
  7. jajjaja
    le estic fen ara i mesta resultan prou facil ... ara que ja he ha cabat ma resultat mol divertit a quest llibre i he apres mol de la historia de la marina alta ja que ees la meua comarca

    ResponSuprimeix
  8. M'alegre que t'hages divertit i hages aprés la nostra història. Jo també vaig aprendre i m'ho vaig passar molt bé quan el vaig escriure.

    ResponSuprimeix
  9. Aquest llibre me'l vaig trobar en un descampat tirat amb altra brutícia sense saber de qui era ni com seria. Després d'un llarg període per a reconstruir-lo, lijar-lo i aplanar les pàgines. Després de que li pegara el sol, i es depurara, vaig obrir la primera pàgina. L'ama del llibre havia mort, així pues ara el llibre era meu. Vaig tindre molta curiositat i misteri a l'hora de llegir-lo. A més, vaig vorer, abans de començar, que l'escriptora era de Xàbia. Mai havia llegit un llibre d'una escriptora de la Marina Alta. Guarde un molt bon record del llibre i de Pepa Guardiola. Una salutació i gràcies.

    ResponSuprimeix
  10. Una gran aventura la que vas viure per poder llegir "Collidors de neu", això és quasi tema d'una novel.la. Salutacions i una abraçada per a tu, anònim.

    ResponSuprimeix