La crua i nua mort impacta, impressiona, trasbalsa, perquè actua de colp, sense avís, quan no toca, a traïdoria, contra els qui encara tenen molt a fer, donar, dir i cantar a la vida.Dos mesos després del soterrar de Pep Bas Cabrera, el de Coeta, el vell amic de la joventut, vull unir-me modestament als homenatges que se li fan.
Però encara he de forçar l’ànim, commocionat, per a ordenar les meues lletres disperses entre pensaments, sentiments i records.
Xàbia a finals dels anys seixanta: carrer Major, Quatre Cantons, carrer d’Avall, Tossal de Dalt, Pujol, la Plana, el Montgó, la Comarca, el País, Sagunt, Perpinyà…; Maria Jesús, Vicenta, Segarra, Juano, Pasqual, Tolet…; Nadal, Cap d'any, Pasqua, Focs de sant Joan…; Pepe Tono, El riurau es crema, La quadrilla del traguet…
Alacant principis dels 70: barri de sant Blas, Rabassa, Escola Normal de Magisteri…; Maria Jesús, Vicenta, Pasqual, Carles, Pellin, Pablo, Emili …; Freinet, la Llengua…
Llocs, amistats, il.lusions, ideals, propòsits, treballs, cançons, excursions, festes, projectes, futur...
Ara, quaranta anys després, encara estranyaré per molt de temps no anar per la plaça o els carres de Xàbia i albirar de lluny eixa figura allargassada caminant amb ritme obert de braços, cos i cap que em feia dir: mira per allà ve Pep!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada