dissabte, 27 d’agost del 2016

Sol en declivi de final de vacances

L'oratge estiuenc i les vacances han amerat amb veus joioses els espais de la llar: sorolls per la casa, converses i cançons a la naia, jocs i somnis al jardí, rialles i frescors a la bassa, labors i collites a l'hortet...
El sol en declivi de finals d'agost ha buidat de veus els espais de la llar, però les joies de les estimes queden impregnant sostres, parets, arbres, pedres, gotes d'aigua, fins i tot les fulles marcides de les esgotades plantes conserven afectes que lliuraran a la terra perquè florisquen novament en uns mesos.





dijous, 18 d’agost del 2016

Seients clapats de sang innocent

Si la nostra consciència de civilització es somou amb imatges impactants, hui en tenim una de nova. Omram, rescatat d’un edifici bombardejat a Alepo, dipositat dins d’una ambulància auxiliadora, segut en una cadira taronja que li ve gran, cobert de pols, solitari, fitant amb ulls humils la càmera, potser preguntant en silenci què hi fan gravant-lo, què interès posen en ell en compte de centrar-lo contra la guerra que li ha emmudit els crits d’infant? Del relat, m’ha commogut la digna postura que guarda el xiquet i, en especial, la manera amb què es torca el front mullat, s’observa la mà tacada de roig i la frega sobre el seient en un gest que és un autèntic símbol de denúncia: “netegeu els seients del món perquè estan clapats de sang innocent”.

diumenge, 14 d’agost del 2016

Tractes trencats amb aus casolanes


La setmana passada, en un ataquet de vanaglòria, mostrava públicament els fruits del meu hortet. Alhora, comentava que, per abús de taxes, havia trencat conveni amb el gall i la gallina que s’havien agenciat, vulgues que no i amb la connivència del gos, la funció de vigilants de l’horta. Vaig deixar pendent l’explicació del final del tractat "hortoavícola", i hui dedique el relaxament a contar com vaig partir palletes amb les aus fa unes setmanes, la història de la singular parella la contaré un altre dia.
L’estiu passat, el Pitus i la Pita, noms adjudicats no sé per qui, aprofitant la vellesa de la gossa Ira (descansa ja en el paradís de la memòria dels animals fidels), començaren a passejar pel matí entremig les tomaqueres. Suposava que anaven darrere les palometes de la tuta i altres cucs, però a poc a poc, prengueren el costum de picar una tomaca al dia, taxa suportable per la funció insecticida que, jo pensava, podien acomplir.


Enguany, des del moment que vaig plantar les tomaqueres, al mes d’abril, feren acte de presència mostrant disposició de custòdia hortolana. 









En començar a acolorir la primera tomaca valenciana, grossa i carnosa, aus i jo li teníem posat l’ull.

Com són ben matineres, elles van clavar el pic abans que jo la mà, així és que la compartírem. Amb la segona tomaca també em dugueren la capdavantera, i en pintar de roig tomaqueres valencianes i mutxameleres, les meues aus de no corral, vegetarianes pures desmentint el meu pensar, decidiren fer passejada per l’hortet al de matí, al migdia i al capvespre. 
A cada incursió picaven dos fruits, madurs o verds, total sis tomaques picades al dia! 
 Això se’n passava de la ratlla i vaig prendre mesures tirant una bona xarxa que els vedava l’accés. 

Intel.ligents com són, ho entengueren de seguida, no tornaren a baixar a l’hortet i també adoptaren mesures. 
 







La gallina optà per l’objecció passiva, desaparegué i es dedicà a covar els ous no fecundats que, seguint el seu instint estrany, pon en nius amagats, aquesta vegada al calaix de llenya del riurau. 
 
El Pitus passà a la protesta activa, cada matinada i cada migdiada, pega voltes a la caseta cantant un quiquiriquic estrident que talla el dormir a la manera de les despertades en dia de festa. Després, a l’hora del desdejuni, es mostra ofès per la finestra de la cuina, sobre el muret de l’antiga bassa del pati, reclamant menjar.
No pense llevar la xarxa, a la Pita la deixe covant fins que li passe la “llocamenta”, perquè polls no n’han d’eixir; el gall
que cante el que vulga, fa temps que va amunt i avall i ja tenim els seus fragors com a sorolls habituals de la natura del Montgó.








dilluns, 8 d’agost del 2016

Caravana a Grècia "Obrint Fronteres"

Que poc, per no dir gens, s'ha parlat en els mitjans de comunicació de la Caravana a Grècia Obrint Fronteres, organitzada per diferents plataformes ciutadanes, organizacions i movimients socials, durant el mes de juliol. Una iniciativa sorgida de la necesitat de respondre a les politiques migratòries de la Unió Europea, que cada vegada estan més lluny del respecte als drets humans, totalment alienes al dolor i al patiment de les persones migrants.
Del que ha sigut i ha significat la caravana dóna fidel testimoni Blanca Calvo. No deixeu de llegir la crònica d'aquest particular viatge a Grècia.

https://elhexagono.wordpress.com/2016/08/07/europa-canalla-abre-la-muralla/

dissabte, 6 d’agost del 2016

Passeig farcit de fruits

És un goig fer una passejadeta pel matí, fins i tot en dia ventós, i tornar a la cuina amb una  acolorida càrrega de fruits de l'hort
Les seues hores de feina du! 
I el sequeret de tomaques en marxa.
Un altre dia contaré les negociacions amb el gall que vigilava l'horta, enguany ha pujat les taxes que cobrava i, com era d'esperar, no hem acabat massa bé. 
Iep! Que el gall continua viu, no penseu malament.