dilluns, 28 de febrer del 2011

10 ANYS VISIBILITZANT DONES, 100 RECLAMANT LA IGUALTAT ( I EL QUE ENCARA ENS QUEDA).

La Xarxa de Dones de la Marina Alta celebra el Desè Sopar Homenatge a les Dones, amb motiu del 8 de març.   Enguany l’ homenatjada és la coneguda advocada, defensora dels drets de la dona i dels treballadors, Cristina Almeida.
En l’acte, que se celebrarà el dijous 3 de març a les 21h en” Los Arcos” de Pedreguer, es projectarà l’audiovisual “10 anys Visibilitzant Dones”, un resum dels homenatges que la Xarxa de Dones ha realitzat al llarg de la darrera dècada, en reconeixement als treballs que diferents  dones han realitzat en favor de la justícia, la igualtat, la democràcia, la cultura, l’art, la ciència, l’educació, la sanitat, el sindicalisme, l’esport i el progrés de la societat en general.  
Aquest 8 de març té connotacions especials, es commemora el centenari del Dia Internacional de la Dona, instaurat des de 1911 per promoure el sufragi femeni, així com la pau i la llibertat. 


Enllaç amb el blog de la Xarxa de Dones de la Marina Alta
http://xarxadonesmarinaalta.blogspot.com/

divendres, 25 de febrer del 2011

PER A RELATS CONJUNTS. EL PETÓ

Em vaig quedar fascinada la primera vegada que vaig veure la foto en una de les revistes més importants de l’estat, i a tota plana. La vaig mostrar orgullosa als meus amics “Ei! mireu,  sóc jo, el dia de victòria, fent-me un petó triomfal amb un mariner”


La veritat és que semble una autèntica actriu. Observeu eixe posar de cames, eixa caiguda de cos, i la subtilesa amb què em puge la faldilla per mostrar justet el principi del lligacama. Per contra, ell no acaba d’estar a l’altura, m’agafa fort la cintura amb una mà, mentre l’altra  la té aliena a l'abraç, preparada per córrer a buscar una dona més amb qui compartir celebració.

Jo estava pletòrica, ell anava mig begut besant qualsevol dona que se li creuara. Ensopegàrem al mig de l'avinguda. Sabíem que ens estaven fotografiant. Fou més postura que besada.

Després de mig segle llarg veient-me congelada en blanc i negre per tot el món, i de saber els diners que alguns han guanyat amb eixa foto, el record del petó em resulta vomitiu.

RELATS CONJUNTS

diumenge, 20 de febrer del 2011

SENSE SENYAL DE TV3, A LA MARINA ALTA.

De nou el govern del PP es creu l' amo absolut de la Generalitat, del Poble Valencià  i de la Cultura. Ara ens avassallen perseguint TV3 i obligant-la a tancar, mentre ens imposen cadenes-fem del seu interés. No volen servir al poble, sinó servir-se'n del poble. Despotisme, prepotència i inquisició és el nom del que fan. Ja n'hi ha prou!

Més informació :

La declaració pública d'Acció Cultural


http://www.vilaweb.cat/noticia/3850355/20110218/xarxa-encapcala-protestes.html

http://hortaestant.blogspot.com/2011/02/totalitaris-votats.html

http://lacreudeterme.blogspot.com/2011/02/qui-decideix-que-puc-veure-i-que-no.html

http://www.vilaweb.cat/editorial/

http://www.vilaweb.cat/noticia/3850355/20110218/xarxa-encapcala-protestes.html

.

dimarts, 15 de febrer del 2011

LA LITERATURA ACTUAL EN VALENCIÀ.

Als qui ens agrada escriure, parlar de literatura sempre resulta apassionant. En el meu cas, quan es tracta de parlar de literatura actual en valencià endemés de ser apassionant és emocionant i motivador.
Durant la taula redona de divendres, organitzada per la Biblioteca Municipal de Xàbia,  es van plantejar qüestions importants. La intervenció de Ramon Guillem, escriptor, poeta i vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana,  va centrar el tema en el desfase entre el número d'escriptors i de lectors. S’escriuen bones obres  i s’edita  prou, la literatura en valencià és equiparable i pot competir en qualitat i quantitat a la que es produeix en qualsevol llengua, però falten lectors. En la literatura no compten només els qui escriuen, compten també els qui lligen, i en el País Valencià el nombre de lectors està baix mínims.  Què fa un llibre sense un lector? 
Una altra qüestió tractada fou la necessitat  que els mitjans de comunicació es facen ressò del que passa en el món literari i acaben amb la invisibilitat a la qual semblem condemnats escriptores i escriptors valencians. 
Així mateix, es va parlar sobre la cada vegada menor implicació dels polítics i l'administració pública en el foment de la cultura i la llengua dels valencians.
La taula redona  feu un repàs a nombrosos temes   entre els que no faltà el debat sobre els reptes de les noves tecnologies i la xarxa virtual,  una immensa plataforma que ben utilitzada servirà per a fomentar  la lectura,  en un format més fàcil  d’estendre i amb nous plantejaments d'edició i difusió .  

.

dimecres, 9 de febrer del 2011

TAULA REDONA SOBRE LA LITERATURA ACTUAL EN VALENCIÀ.

Em complau convidar-vos a la Taula Redona " La literatura actual en Valencià", que tindrà lloc el proper divendres  dia 11 de febrer, a les 19h. a la Biblioteca Municipal de Xàbia. Comptarem amb la participació del poeta, i vicepresident  de L'AELC, Ramon Guillem.  
Estaré encantada de trobar-vos.
Com sempre si vos ve de gust i els vostres quefers vos ho permeten.

dissabte, 5 de febrer del 2011

ELS TRESORS DE L'EDAT

"Els anys no passen de bades".
I tant! Van amuntegant sobre nosaltres dies, experiències, canes, arrugues, solituds,... afectes, emocions, volers, estimes, companyies... records. Els records no sempre són propis, curiosament hi ha records d'altres persones que es queden gravats en la nostra memòria de forma tan viva que sembla com si els haguérem viscut en directe.
El primer record que tinc de ma mare me'l va transmetre ella mateixa en contar una de les més impactants històries que va viure de xiqueta. 

"Tindria poc més de deu anys. Era estiu, en plena guerra civil. Preparava l'esmorzar de pa, oli i tomaca, per als seus germans menuts, a la caseta del Cap de Martí. Els sorolls de sirenes els alertaren que avions italians entraven per la badia, directe al minúscul aeròdrom construït  a prop, arrambat al camí Cabanes per la partida dels Morers, en el Pla de Xàbia.
El fragor li feu saltar un ressort al cap que mogué pressut el cos, i com si ho haguera assajat mil vegades, prengué al braç el germà xicotet, li digué al mitjà que la seguira i corregué muntanya avall saltant marges i esquivant arbres fins la cova on es podien refugiar. Les bombes que escopien les paves italianes sembraven d'estrèpits els camps de la vall i els tossals del voltant.  En acabar el bombardeig i marxar els atacants sobrevolant la mar, enmig del silenci només se sentia el bategar dels cors esporuguits. Els tres germans isqueren desassossegats de la cova, llarga estona després. 
Quan recobrà l'alè i repassà els moments viscuts, ma mare es preguntà com havia pogut aplegar tan fàcilment a lloc protegit, ella i les dos criatures. El menut el duia abraçat al coll, el mitjà li agafava la falda amb una maneta i en l'altra encara portava el tros de pa de l'esmorzar que li preparava, junt al ganivet amb què havia de tallar-li la llesca."

Fa temps que no em conta aquesta història, li agradarà que la recordem juntes, amb la disculpa de vore la preciosa foto que ha enviat mon tio Pepe, el xiquet xicotet de l'aventura guardada en la memòria.


Foto aèria de l'aeròdrom de Xàbia, realitzada per l'aviació italiana durant el bombardeig a l'estiu de 1938, mentre al terra succeïa el relat de ma mare, junt a altres relats de pànic.