Dia de tardor i sequera

Dia gris. D'eixos que l'oratge atén els desitjos de temps de tardor: boirina relaxant, frescor agradosa, llum suau, lleuger perfum de fullatge sec, un tranquil passeig...

I després "guisopar" a la cuina unes llentilles tardorenques que omplin la llar d'aroma vell, secular, propi de les antigues cases llauradores quan descansaven dels treballs de la renda i aprofitaven els queviures guardats al rebost.

(Traduït a llenguatge i costums actuals: pensionistes de poble que hem sobreviscut als aldarulls de l'estiu i agraïm el silenci de novembre).

Només falta baixar a l'hortet a tallar unes penques.
Llavors, m'enfronte amb la realitat d'un hortet sec, descuidat, sense replantar, total per a què? I unes penques escarransides, que demanen un glop d'aigua. Però, vet per on, sol.lícites em brinden uns tronquets raquítics i prometedors si els sé tractar.

Roda i volta, ho he aconseguit. Des de la cuina ha escapat el baf del menjar al foc. La casa s'ha omplit de l'enyorat perfum de llentilles amb tomaques seques i penques tendres que guisava ma mare.

Olors i sabors de tardors que no es deixen vèncer.

25 N contra la violència masclista

 Una dona de 25 anys i la seua filla han sigut assassinades per un violent masclista, pare de la xiqueta i exparella de la dona. 

●Aquesta setmana passada ha aparegut el cadàver d'una dona violentament assassinada.

●Mentre cridem per erradicar la violència masclista contra les dones, la barbaritat dels feminicidis continua.

Crueltat terrible! 

●La violència masclista no es una xacra, és molt més, és la manifestació més brutal de desigualtat estructural contra les dones, conseqüència del sistema patriarcal imperant. És la vulneració sistemàtica dels drets humans, i NO pot tindre cabuda en una societat que es pree de ser democràtica.

És imprescindible conscienciar, educar i actuar per posar fi a la violència contra dones i xiquetes, la violació de drets humans més generalitzada en tot el planeta.

#ensvolemvives #ensvolemlliures

"Les Esqueles de feminicidis anuals de la Xarxa de Dones de la Marina Alta responen a la voluntat de transformar la indefinició numèrica en un relat, dur, que convoque a l'acció. Cada nom, cada data, és un recordatori angoixant d'una vida truncada, d’un futur robat. I més encara, cada nom és una crida a enfrontar una cultura que encara no ha erradicat la violència de gènere."

"A l’Estat Espanyol, les xifres oficials de 2023 comptabilitzen 52 dones assassinades fins al 8 de novembre. Però les xifres oficials dels feminicidis són inexactes perquè no contemplen la violència exercida fora de l'àmbit de la parella o ex-parella. Segons l’observatori de l’organització feminicidio.net són 93 els casos de dones, xiquetes i xiquets víctimes dels assassins masclistes durant 2023, xifra que remunta l’oficial."

Enllaç al post sobre 25 N del blog de la Xarxa de Dones de la Marina Alta

Article 25 n marina Plaça

Tardor bruna

Tardor bruna.

Vigila el Montgó 

la natura.

L' arbreda embriagadora

somnia.

La terra entapissada

crepita.

El cel enramat

s’atura.

On és la pluja?

Festival literari a Schiermonnikoog

La vida ens sorprén amb experiències positives inesperades, i el món de la literatura m'ha brindat i sorprés gratament al llarg dels anys amb moments enriquidors, preciosos, immensos. 

Com el que he viscut esta setmana, convidada per Balandra Edicions,  de l'Associació d'Editorials del País Valencià, a participar en el "Festival Meet me at The Lighthouse" a l'illa de Schiermonnikoog, a Frisia (Països Baixos), dins del projecte europeu LIT-UP,  del programa EUROPA CREATIVA,  un projecte de cooperació per a la internacionalització de les xicotetes editorials i que posa en valor el paper dels autors en la promoció editorial.

 El festival tracta temes d'actualitat, com el canvi climàtic, l'ecologia i la biodiversitat, la identitat linguistica, les llengües a  punt d'extingir-se i la riquesa cultural que es perd..., i com i per què la imaginació i la inspiració en general, i la literatura en particular, són importants per a difondre estos temes.

Unes jornades amb activitats literàries tan diverses com passejades, lectures, conferències, xarrades, performance, presentació de llibres, recitals...

I tot això en una illa increïblement bella, on l'oratge fred i humit no ha pogut traspassar la calidesa entre les persones que ens hem trobat i el poble que ens ha acollit, ni tampoc la varietat idiomàtica ha sigut cap entrebanc per a comunicar-nos i fer bones amistats. 

Respirar i compartir cultura, el millor remei per a la Pau. 

Tan difícil és d'aconseguir?