(25 de novembre, Dia internacional contra la violència i el maltractament a les dones)
El burca afgà s’ha convertit en el símbol de la repressió, opressió i violència contra la dona.
En amagar el rostre d’un ésser humà sense opció ni tant sols a mostrar la mirada, representa la situació més terrible, la completa negació dels drets humans, la humiliació més absoluta, l’anul·lació total de la persona.
En la societat occidental, tant procliu al cultiu de la imatge, és fàcil prendre postura contra aquella societat que obliga a les dones a ocultar-s’hi darrere una roba. Quant i més la sensibilitat i consciencia, que en les darreres dècades s’ha despertat per la situació de les dones, ajuda a manifestar-se contra els abusos que comporta i amaga semblant penyora.
Però, som capaços de percebre els altres tipus burca? Els immaterials que contribueixen a distorsionar la realitat immediata? Els vels semiopacs que ens tapen el que tenim a frec de mà, de mirada, d’oïda, i que d’una manera o altra actuen afavorint els agressor i violents:
El burca del silenci, que ens torna sords front al crit i al plor de dolor, de temor.
El burca de la comoditat, que ens allunya de defensar les víctimes.
El burca de la mudesa, que nega la paraula i ens du a callar, a no respondre, a no denunciar el maltractament físic o psicològic.
El burca de la foscor, que ens fa tancar els ulls per no veure que hi ocorre al costat.
El burca de la indiferència, que ens du a girar l’esquena quan se’ns reclama manifestar-nos.
El burca de la ideologia, capaç de justificar el més inversemblant i de mantenir esquemes que directament o indirectament oprimeixen les dones.
El burca dels tabús, el de la ignorància, el de l’amenaça, el xantatge...
Fins i tot el burca de la història, que continua condemnat la dona a l’anonimat, sense reconèixer el treball secular que ha fet.
I el darrer burca, irònic i burleta, que la justícia no ha volgut reconèixer, el de l’alcohol com a agreujant i fomentador d’agressions fins a l’assassinat.
Hom pot continuar la llista, segur que trobem més símils de burca en qualsevol acte o espai de la nostra societat i entre els nostres costums més habituals.
És difícil desterrar la violència i el maltractament, més quan hi ha tants vels que afavoreixen la seua ocultació. Per això cal distingir-los, mostrar-los i fer-los caure.
dimarts, 24 de novembre del 2009
diumenge, 22 de novembre del 2009
Avis!!! ara estic reubicant arxius.
Tot és efímer!! fins i tot l'espai virtual. Després de reubicar difunts ara estic reubicant arxius ( ho dic sense ànim de molestar a ningú per la comparança).
Ja n'estava avisada, per tant no em queixe si "m'ha pillat el bou". Geocitis ha tancat la paradeta ( coses que passen amb els espais gratuïts) i els arxius que hi tenia allotjats s'han esvaït en l'èter internàutic, així és que els enllaços del bloc amb ells no duen a cap lloc (en llenguatge col.loquial diríem que Geocitis m'ha donat amb la porta als nassos). No passa res, tinc una còpia guardada al meu disc dur. Però mentre busque on penjar-los, no estan disponibles. Si teniu interés en algun document determinat només heu de demanar-me'l. Ho sent!!
Ja n'estava avisada, per tant no em queixe si "m'ha pillat el bou". Geocitis ha tancat la paradeta ( coses que passen amb els espais gratuïts) i els arxius que hi tenia allotjats s'han esvaït en l'èter internàutic, així és que els enllaços del bloc amb ells no duen a cap lloc (en llenguatge col.loquial diríem que Geocitis m'ha donat amb la porta als nassos). No passa res, tinc una còpia guardada al meu disc dur. Però mentre busque on penjar-los, no estan disponibles. Si teniu interés en algun document determinat només heu de demanar-me'l. Ho sent!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)