Les indignants retallades contra l'escola pública valenciana

Preparat amb premeditació i traïdoria, amb una estratègia perfectament dissenyada i guardada a l'espera que passaren les eleccions del 22 de maig, per a no espantar la població, el  PP dóna un fort cop de timó contra l'ensenyament públic valencià amb tot un cúmul d'instruccions organitzatives per al proper curs destinades a augmentar les retallades amb: l' increment del nombre d'alumnes per classe, no autoritzant grups de cicles formatius sense un mínim de 25 alumnes (actualment és de 12), eliminant els desdoblaments, suprimint programes de diversificació, reduint el nombre de professors.... Un ventall terrible de mesures que suposaran un empitjorament de les condicions de treball i un empitjorament de l'atenció educativa. 

A tot això, ve a sumar-se la "PROPOSTA de DECRET .../2011, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana", que deixa de manifest el doble atemptat a  l'Ensenyament Públic Valencià.

Per una banda la  pretesa regulació del plurilingüisme no és més que una manera de carregar-se la Llei d'Ús del Valencià i acabar amb els programes en valencià que s'han dut a la pràctica durant els darrers 25 anys i que han demostrat ser ben eficients. Cosa que sembla no agradar gens ni miqueta a la dreta valenciana que parla castellà.

Per altra banda la proposta d'unificar línies i homogeneïtzar els programes és una disculpa "encoberta" per consolidar les retallades que ja s'han iniciat ( eliminar unitats, reduir serveis, suprimir programes diversificats, incrementar número d'alumnes per aula, enviar a l'atur a gran nombre de professors...) .
Amb el decretàs "Fontdemorà", el govern de Camps aconseguiria d'un sol cop el detriment de dos grans drets dels valencians: la qualitat de l'educació pública i l'ensenyament digne de la nostra llengua.

Si endemés considerem les opcions que dóna Conselleria a empreses privades per obrir centres educatius concertats queda ben clara la intenció de carregar-se l'ensenyament públic i privatitzar l'educació, de la mateixa manera que ja ho estan fent amb la sanitat.
Áixí els serveis públics es converteixen en negocis privats, compte redó per a alguns pocs.
Més motius per estar ben indignats i indignades.

La literatura valenciana contemporània en les comarques del sud.

 

En l'oferta de formació d'estiu, la UNED de Dénia ha organitzat un curs sobre "La literatura Valenciana contemporània a les comarques del sud" dirigit per  Francisco Reus Boyd-Swan i Antoni Prats i Gràcia.

El curs farà una aproximació a la Literatura en Llengua Catalana en les comarques meridionals del País Valencià des de les dècades centrals del segle XX fins a la favorable situació actual. Es donaran a conéixer i es comentaran didàcticament les tendències, autors i obres més representatius de la nostra literatura contemporània.
Trobareu més informació sobre aquest i altres cursos d'estiu en la web de la UNED

IV JORNADA SOBRE EL RIURAU

Dissabte dia 18, a la Seu Universitària de Benissa tindrà lloc la "IV Jornada Sobre el Riurau", aquest any amb el títol "Riurau, paisatge i territori". Durant la jornada es farà una valoració del que han significat les jornades realitzades fins ara, i es presentaran les línies generals que conduiran al I Congrés que se celebrarà el 2012 amb el lema "Riurau, arquitectura, paisatge i vida".

COLLA XIRIMITAB'S DE XÀBIA, DOLÇAINERS DEL SEGLE XXI

No puc entendre un moment transcendent de la vida sense que tinga un paissatge i un so de rerafons.

Imatges i música acompanyen cadascuna de les nostres accions vitals més importants, siga com a poble, siga com individu.

Sens dubte, la dolçaina és un dels instruments més propis que acompanyen les vivències del poble valencià, ( per no ser categòrica i dir que és el més propi).
Dolçaina i tabalet, amb els músics que la fan sonar i el fan redoblar, han amanit  segles i segles d'història, imposant el seu so en actes diversos, tants com van des dels violents guerrers fins els lúdics festers. 

"Les referències documentals sobre la dolçaina o xirimita i els qui les feien sonar són antigues i nombroses. 
Al segle XIII el dolçainer aparéix com un músic joglaresc que s'agrupa amb altres músics a la cort del monarca formant cobles de ministrers...
A partir del segle XV els sonadors de dolçaina deixaren les cobles i prengueren un camí individual i de carrer, acompanyats sempre del tabalet que marcava el ritme, un jove que en créixer substituiria el vell dolçainer...
El dolçainer es constitueix en una espècie d'ofici que passa de pares a fills, arribant a formar autèntiques dinasties...
Al s. XIX gaudien de gran popularitat i percebien importants sous...
Entrat el segle XX, els avatars socials i polítics fan que el dolçainer siga cada vegada menys requerit en actes i festes. La dolçaina perd rellevància i consideració....
El desús i desconsideració es frenen ben entrada la segona meitat del s. XX mitjançant el treball de recuperació de la cultura tradicional que s’inicia amb l’arribada de la democràcia...

A hores d’ara, al segle XXI, la música de la dolçaina està ben viva, amb més força i vigor si cap que fa cent cinquanta anys. Això és gràcies a aquelles famílies de dolçainers que continuaren fent-la sonar en les festes, sense deixar que s’oblidara. Gràcies als qui en el darrer quart del segle XX van comprendre que calia evolucionar i adequar l’instrument per a ser tocat en grans grups o en orquestres...  Gràcies als músics que l’han adoptada en el seu repertori, als qui han composat peces especials per a dolçaina, a les escoles de música que l’ensenyen i tantes colles entusiastes que s’han creat, com la colla“Xirimitab’s” de Xàbia.

Gràcies també als grups musicals de diferents estils que s’han format al llarg de les darreres dècades com “Al Tall”, “Urbalia Rurana”, “Tres fan Ball”, “Dolç Tab Jaz”, “La RAS”, “Obrint Pas”, “La Gossa Sorda”..., i que tenen en la dolçaina el matís que ajuda a caracteritzar-los.

I com no, dolçaines o xirimites continuen vives gràcies a la pròpia música amb que les fan sonar dolçainers i xirimiters. Perquè el tradicional instrument transmetia alguna força particular als nostres avantpassats que encara avui continua transmetent-nos a nosaltres ."*

La mateixa que ens va transmetre la colla Xirimitab's als qui vam gaudir de la seua segona audició "Recordant Pep Bas",  el passat 27 de maig.  Una vetllada musical adobada amb una perfecta mescla de sons ancestrals i melodies actuals.
I com a mostra deixe l'enllaç a les gravacions realitzades per Santiago Thevenet.   

 

Xirimitab's-Toc de Cavalcada- from gravamedia on Vimeo.
 

Audició de la Colla de Xirimiters i Tabalers de Xàbia from gravamedia on Vimeo.
 
*Article publicat en el Llibret del programa de la 2na Audició "Recordant Pep Bas" de la colla Xirimitab's. Veure article complet.

Al cp "Montgó" de Dénia, amb "Tres titelles embruixats".

Els xiquets i xiquetes de 4r del col.legi públic "Montgó" de Dénia han llegit la novel.la "Tres Titelles embruixats". Diuen que els ha agradat molt, i com a punt i final de la lectura hem passat una vesprada junts parlant del llibre, dels personatges, de les aventures que viuen, si són reals o imaginaris... Estaven ben interessats en saber en què em vaig "inspirar" per escriure aquesta història i per què vaig posar el títol de "Tres titelles embruixats". A totes aquestes preguntes i altres sobre com es fa un llibre o sobre què vol dir literatura, els vaig donar llarga resposta per satisfer el seu interés i curiositat.
Em van mostrar l'àlbum de dibuixos i resum de l'obra que havien fet, i em van regalar un quadre amb un preciós dibuix que el pare d'un alumne havia creat sobre el llibre. Gràcies xics, xiques i mestres Lluïsa i Maite del cp "Montgó", vaig estar molt a gust amb vosaltres.