Al fil dels actes de 1975, declarat per les Nacions Unides Any Internacional
de la Dona, el 8 de març es va proclamar com a Dia Internacional de la Dona. La
data rememorava les cruentes vagues de les treballadores tèxtils de finals de
segle XIX i principis de segle XX, i reprenia els acords adoptats dècades
arrere per La Internacional Socialista de Dones – Copenhaguen, 1910- de celebrar un dia reivindicatiu amb la finalitat
de donar suport al moviment pel sufragi universal femení, el dret d’ocupar càrrecs
públics, el dret al treball, a l’educació i a la formació professional.
El 8 març de 1976, al Club d'Amics de la Unesco, a
Alacant, un bon grup de dones celebràvem per primera vegada, i de manera semi
clandestina, el Dia Internacional de la Dona.
Per comentar el què va significar aquella conscienciadora
reunió, li ampraré les paraules a Nieves Simon en el seu article “Lo personal es político”, publicat
al catàleg de l’exposició “La transición a la democracia en alicante
(1974-1982):
“Guardo
con especial afecto la intensa emoción que sentí el 8 de Marzo de 1976. El Movimiento
Democrático de Mujeres hizo un amplio llamamiento. La convocatoria se extendió por
Alicante de manera prodigiosa. Acudí a la cita. El Club de Amigos de la UNESCO
estaba lleno de mujeres. Las ponentes no tuvieron dificultad en convencerlas. Y
en un inmenso papel marrón de empaquetar que cubría la pared, puse mi nombre y
mi dirección al lado del de todas las demás interesadas en seguir trabajando por
nuestra causa.”
Les interessades en treballar per la causa de la
igualtat mantinguérem les reivindicacions no aconseguides per les nostres antecessores
des de principis de segle i n’afegiren
altres ben importants, com la igualtat
legal de drets, la independència econòmica, el canvi de models, valors i rols, la coeducació, que la justícia legislara
aspectes considerats abans com a privats,
la violència contra la dona, la
sexualitat i salut femenina, l’avortament, la contracepció, el divorci, la no
discriminació…
De llavors ençà, han passat 42 anys durant els quals hem
aconseguit avanços ben significatius en els drets de la dona. Només faltaria! Una
societat que es considera democràtica no pot tolerar la situació de
discriminació en què vivíem.
I en aquests 42 anys, a mesura que fèiem ús dels
drets que aconseguíem, observàvem la dificultat real per dur-los a la pràctica
i, alhora, els problemes i enganys que s’amagaven en un sistema jeràrquic
construït amb visió androcèntrica, per i en favor de l’home.
Hem commemorat 42 dies internacionals de la dona amb actes
diversos: conferències, xarrades, presentacions, tallers, exposicions, premis,
manifestacions; fins i tot amb celebracions festives, que en alguns casos
desvirtuen els motius reivindicatius del dia per convertir-lo en una exaltació de
la figura femenina sota un pur interés comercial.
Després de 42 anys de dies internacionals de la dona,
començava a evidenciar-se la necessitat d’un pas endavant, era precís un canvi qualitatiu
en els actes de protesta.
I això ha fet el Moviment Feminista Internacional.
El 8 de març de 2017, al crit que van llençar les feministes argentines,
“Ni una menys, vives ens volem”, milions de dones de 70 països van dur a terme
una innovadora vaga global de treball productiu i reproductiu per fer visibles els
treballs de les dones, els nostres cossos i les nostres demandes.
Enguany, associacions i grups feministes de més de 150 països s’han unit
per convocar una Vaga Feminista. Una vaga que comprèn tots els espais on fa
feina la dona, on dedica hores de treballs de tot tipus, legals o d’economia
submergida, a l’àmbit públic o privat, remunerats o debades; reconeguts o
invisibilitzats. Una quàdruple vaga que demostre la transcendència del treball
de la dona i que mostre que si nosaltres parem es para el món: la vaga
de cures, la vaga de consum, la vaga laboral,
la vaga estudiantil.
Perquè cada vegada és més palesa la desigualtat i
discriminació de les dones; perquè la crisi econòmica i la globalització del
patriarcat neoliberal s’ha acarnissat amb nosaltres i està destruint molts dels
avanços aconseguits; perquè el terror de la violència masclista comptabilitza més
i més víctimes i els micromasclismes ens fereixen contínuament; perquè la bretxa salarial, la precarietat
laboral, les pensions són impúdiques; perquè la bretxa de gènere no ens permet
accedir als llocs que ens corresponen per dret i per mèrits propis i els càrrecs
més alts de la política i de les empreses estan copats majoritàriament per
homes; perquè no volem seguir
sent la mà d’obra gratuïta que compensa les retallades pressupostàries, ni consentim la manipulació i mercantilització dels nostres
cossos, dels nostres ventres i de les nostres vides. Perquè
no som mercaderies ni objectes al servei de desitjos aliens o del mercat de
consum. Perquè estem fartes que ser dona siga la principal causa
de pobresa.
Un any més, commemoraré
el Dia Internacional de la Dona, però aquest
8 de Març de 2018 endemés dels actes a què acostume a participar, jo faré vaga.
Donada la meua
condició de jubilada, m’és impossible seguir la vaga laboral, o l’estudiantil,
però sí faré la vaga de cures i atencions domèstiques i també la vaga de
consum.
I ho faig públic de bestreta perquè sóc conscient de la
dificultat de comptabilitzar les dones que farem vaga a la llar i al mercat,
tan difícil com invisible i poc reconegut és el treball que dia a dia fem les
dones en la nostre doble o triple jornada de treball a la qual continua
empentant-nos la no conciliació familiar, les retallades a la societat del
benestar, els hàbits socials i els models que els mitjans de comunicació
continuen difonent.
Tot i que ben pensat, si les dones tanquem les cuines,
deixem els carrets de compra i pengem els davantals als balcons, els carrers de
pobles i ciutats no oldran igual, i
tindran un adornament tan diferent que es farà ostensible la nostra vaga.
Per un reivindicatiu Dia Internacional de la Dona.
Ens Volem Vives, en Volem Lliures.
#8mfaigvaga
Pepa
Guardiola
Març 2018
Al fil dels actes de 1975, declarat per les Nacions Unides Any Internacional
de la Dona, el 8 de març es va proclamar com a Dia Internacional de la Dona. La
data rememorava les cruentes vagues de les treballadores tèxtils de finals de
segle XIX i principis de segle XX, i reprenia els acords adoptats dècades
arrere per La Internacional Socialista de Dones – Copenhaguen, 1910- de celebrar un dia reivindicatiu amb la finalitat
de donar suport al moviment pel sufragi universal femení, el dret d’ocupar càrrecs
públics, el dret al treball, a l’educació i a la formació professional. 
De llavors ençà, han passat 42 anys durant els quals hem
aconseguit avanços ben significatius en els drets de la dona. Només faltaria! Una
societat que es considera democràtica no pot tolerar la situació de
discriminació en què vivíem.
El 8 de març de 2017, al crit que van llençar les feministes argentines,
“Ni una menys, vives ens volem”, milions de dones de 70 països van dur a terme
una innovadora vaga global de treball productiu i reproductiu per fer visibles els
treballs de les dones, els nostres cossos i les nostres demandes. 
Un any més, commemoraré
el Dia Internacional de la Dona, però aquest
8 de Març de 2018 endemés dels actes a què acostume a participar, jo faré vaga.
