dimecres, 23 de juny del 2010

III Jornada sobre el riurau, adobant-lo per al segle XXI.

Dissabte passat, 19 de juny, es va celebrar a la seu Universitària de Benissa la III Jornada sobre el riurau, sota el lema “El riurau al segle XXI”.
Encontre interessant per diferents motius. Primer perquè cal mantenir de continu el tema dels riuraus, no deixar passar ocasió per a parlar-ne, i crear situacions que propicien l’estudi, l’interés, el coneixement, la consciencia social sobre la importància i necessitat de recuperar tan execel.lent edifici de l’arquitectura valenciana.
El segon motiu és perquè la realització d’aquest acte suposà la consolidació d’unes jornades dedicades a l’estudi dels riuraus, amb la participació i implicació de personalitats expertes en història, arquitectura, etnografia, arqueologia..., o de persones i grups amants i compromesos en la restitució, conservació i ampliació del nostre patrimoni cultural.
El tercer motiu el va aportar el mateix lema elegit “El riurau al segle XXI”. Ja no és tracta només de recuperar els emblemàtics riuraus, amb més o menys matisos nostàlgics que ens abocarien a mantenir-los com a monuments del passat. No, l’objectiu va més enllà, es tracta de parlar i aprofundir sobre com fer-ne ús d’ells, d’aprofitar-los de ple en la societat actual, de tenir-los com a edificis plenament vius i integrats en la vida social, econòmica i cultural de la societat valenciana del segle XXI.Tant la conferència de l’arquitecte Miguel del Rey Aynat “ El riurau i la seua vinculació amb l’arquitectura de la casa rural a la Marina”, que reforçà el concepte de singularitat arquitectònica entrellaçant-lo amb la cultura clàssica mediterrània, com les dues taules redones presentaren idees i projectes centrades a cobrir aquest objectiu de recuperació i ús.
En la taula redona "El riurau com a espai públic", Jaume Buigues i Vila, tècnic de cultura de l’ajuntament de Teulada i Ximo Bolufer i Marqués, arqueòleg municipal de l’Ajuntament de Xàbia, presentaren el programa d’ús ja consolidat del riurau de Teulada, i els treballs realitzats en el trasllat i propostes d’ús del riurau Arnauda-Català de Xàbia. També va parlar Josep Lluís Fornés, vocal de cultura de l'EATIM de Jesús Pobre, sobre el recentment inaugurat gran riurau de Jesús Pobre i dels aprofitaments que comença a tenir aquest monumental riurau, ubicat en un espai ben adient per a activitats socials, culturals i d'esplai.La taula redona “Els usos privats del riurau”, conduïda per Jaume Noguera i Mengual, Regidor de cultura de l’Ajuntament de Xaló, mostrà les activitats diverses: agrícoles, culturals, tradicionals i gastronòmiques, a les quals destinen els riuraus els seus propietaris.
Un ventall de propostes d’ús que ens permeten aventurar bon futur durant el segle XXI als nostres riuraus.
Gràcies als organitzadors: col•lectiu El Runar, la Seu universitària de Benissa, la universitat d’Alacant i la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Benissa. Endavant amb la promoció d’aquests encontres, i ànim i força a tots els qui vetllen pel nostre patrimoni col.lectiu.

diumenge, 13 de juny del 2010

LA PRIMERA NIT DELS PREMIS RAÏM I BACORA: CULTURA CRÍTICA SANA.

A l’estil dels "Premis Naranja y Limón”, sense el luxe de les capitals, però amb el glamour propi dels aires que baixen de la Plana i el Montgó, dijous passat a la nit es va celebrar la primera edició dels “Permis Raïm i Bacora”, sota el lema “ Treballar pel poble té premi i no fer-ho... també”. Es a dir, qui treballa per Xàbia amb creativitat, generositat, sentit de l’equilibri sostenible, de la identitat cultural, de la història, de l’harmonia social: mereix un bon Raïm. Per a qui no ho fa, entenguem la contundència de la frase no al.ludint a qui no treballa ( tant de bo alguns gandulejaren tot l’any i no mogueren un dit), sinó referint-se a qui té Xàbia com a un espai idoni a explotar en interés i benefici propi, mereix una gran Bacora. Home que et donen una bacora no és per a queixar-se massa, al marge de significats pejoratius les bacoras també tenen el seu què.
Enhorabona als primers Premi Raïm, el treball de la Romàntica Alternativa del Saladar, RAS, fa temps que demana un gran reconeixement del seu poble natal. Llàstima que Pep Bas no haja assaborit la dolçor d’aquest Raïm especial, plantat per persones que estimen molt Xàbia, adobat pels joves de Xàbia Viva i madurat per l’Associació en Defensa del Patrimoni de Xàbia, que defén allò que ell tant defenia: la terra, la cultura, la història.
Al Premi Bacora li donaré l’enhorabona si recapacita i ens torna l’església-fortalesa, si no amb la bacora en té prou .
Xavi Castillo, com acostuma, va estar divinament irònic, burlesc i divertit. Un gran mestre oficiant l’art de la sàtira, especialista en catarsi de rialla col.lectiva, i generós repartidor de sana crítica humorística.
Vaja la meua felicitació, per tan feliç ocurrència, a tots els qui han ordit i organitzat els Premis Raïm i Bacora, Xàbia guanya punts en cultura crítica sana. Falta fa!

Més informació i reportatge fotogràfic a Xàbia al dia, Las Provincias

dimecres, 2 de juny del 2010

LITERATURA I MÚSICA A LA 25 TROBADA D'ESCOLES VALENCIANES

Tot i que l’experiència de les Trobades anteriors ens ha demostrat que les activitats amb afluència de públic són de carrer, un any més escriptors i escriptores, poetes i artistes hem acceptat la invitació dels organitzadors de la 25ena Trobada d'Escoles en Valencià de la Marina Alta, per a participar amb les nostres creacions.
I allà que anàrem a Calp, carregats de lletres, versos, proses, imatges, sons ... Divendres per la vesprada intervingueren poetes, al saló blau de la Casa de Cultura. Dissabte de matí algunes escriptores i dos joves músics de l’OMA ( Orquestra de la Marina Alta).
El públic fou minvat, com sempre, els buits de la sala eren notoris, però no declinàrem la intervenció, i uns i altres donàrem compliment al programa.
En el cas de les escriptores, Carme Miquel, Xaro Cabrera, Antònia Martínez, i jo mateixa, férem el “Passeig Literari per la Marina Alta” com teníem previst. Els nostres textos i veus eixiren de Calp acomboiades per la dolça música de la violinista Merxe Pineda i el xelo Paco Pineda. Només pel luxe de gaudir la mescla de literatura i música en directe dels dos joves professors, ja pagava la pena l’acte. Potser tinguem més audiència en una altra ocasió.
Deixe una mostra amb la gravació que vaig fer, escapada de la taula. Malgrat la baixa qualitat del vídeo, hom es pot fer una idea de com va quedar l’acte.