diumenge, 30 de desembre del 2018

Felicitació, Conte de Cap d'Any 2018- 2019

Benvolgudes i benvolguts,

Hora d’acomiadar 2018 i rebre 2019 amb mans esperançades.
Hora de fer balanç, de reflexionar i desitjar un futur feliç.

En el meu cas, col·locades penes i alegries, pròpies i familiars, als platets de la balança de 2018, l’agulla del pes es decanta de bon tros cap a les alegries.

Però l'àmbit vital s’eixampla molt més enllà del cercle benigne de família i amistats, i als ulls m'arriben imatges del món sencer, les oïdes em retronen amb històries properes i llunyanes, pels porus de la pell es filtren vivències de persones conegudes i desconegudes, el cor em batega commogut per allò que passa a les gents d’aquí i d’allà,  l’avanç de la  societat cap a la igualtat i la consecució universal dels Drets Humans em preocupa tot seguit i m’ocupa part del temps. Així, en acabar l’any sempre sospese,  junt amb les pròpies, també les penes i les alegries d’altres. A la fi, a la balança de 2018, l’agulla del pes dansa i dansa descontrolada fins a caure perillosament pel platet de les penúries.  Contradictori any 2018, que em deixa desconcertada, preocupada, inquieta, compungida...

Però hui no vos distrauré més amb les meues cavil·lacions, perquè ara del que es tracta és de desitjar-vos milions de benaurances per a 2019. I a la manera que ho vinc fent des de 2003, toca enviar-vos una targeta virtual de salutació amb imatges, música i textos que resulten suggeridors per rebre l’any amb la millor disposició possible.
 Enguany no he volgut mirar la terra, he contemplat els núvols, els he parlat i preguntat.

El resultat de la meua manifasseria felicitadora queda gravada en el minivídeo del nou conte de cap d’any (només dura 3 minuts) on la bellesa de les fotografies de l’amic Andrés González Nova i la delicadesa de la guitarra de Maria Polo dissimulen el meu maldestre muntatge casolà.

Que acomiadeu 2018 en bona companyia,  i que 2019 arribe amb l’afany d’ajudar-nos mútuament a millorar el món.
Pepa Guardiola

dijous, 13 de desembre del 2018

Porrat de llibres de Santa llúcia 2018

Diuen que Santa Llúcia ens conserve la vista, bona cosa és eixa. I aprofitant la frase, jo dic que lectores i lectors tinguen gust de llegir els nostres llibres i ens conserven els ànims per seguir escrivint, per continuar publicant i perquè puguem celebrar molts Porrats com el d'anit. Recordeu: Per Nadal un llibre és el millor regal ".
Un any més, i en van tres, de nou al Porrat de Llibres de Santa Llúcia, compartint vetllada amb amistats del món de la literatura. 




dissabte, 1 de desembre del 2018

Presentació del Llibre dedicat a Asunción Cruañes

Presentació del llibre dedicat a Asunción Cruañes, lluitadora, integra, feminista, dona excel·lent que va formar part de les 27 diputades a les Corts Constituents. Va entrar en política per a defensar els drets humans i acabar amb la discriminació de la dona i les injustícies socials. 
"Asunción busca la pau i la igualtat", és un relat biogràfic il.lustrat, dirigit a lectors i lectores de totes les edats, sobre Asunción  Les il.lustracions són creació de Pau Cruanyes Mulet, el text és cosa meua, l'edició i publicació feina de edicions 96, les ideòlogues del projecte Montse Villaverde Retamero i Dolors Pedrós Company.

Xàbia ha reivindicat la seua filla i li ha dedicat un merescut reconeixement. Era hora!. Un acte emotiu, entranyable, tendre i vigorós, alhora, com era ella.
Gràcies a les persones que ho han fet possible, als seus fills i filles, als amics i amigues que heu assistit o que ens heu seguit, a Edicions 96 i a l''Ajuntament de Xàbia.  Montse Villaverde Retamero, Jose Chulvi, Dolors Pedrós Company, Cita Reig Cruañes. Elena Reig Cruañes, Maria Reig Cruañes, Pepe Reig Cruañes, Pablo Reig Cruañes, Pau Cruanyes Mulet
Que contenta estaria Asunción sí ho veguera.




diumenge, 25 de novembre del 2018

25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes

Alcem hui la nostra veu, com cada dia, com cada 25N en record de les germanes Mirabal i totes les dones assassinades, per denunciar la vergonya d’una societat on el masclisme i els models que el reprodueixen continuen dominant, invisibilitzant, subjugant, maltractant les dones en els àmbits públics i privats, en l’economia, la política, els mitjans de comunicació, la cultura, el sistema educatiu, el judicial, el laboral.
Les xifres oficials a l’estat espanyol comptabilitzen 971 dones assassinades entre 2003 i 2018, 43 durant 2018. Però les xifres oficials dels feminicidis són inexactes perquè no contemplen la violència exercida fora de l’àmbit de la parella. Segons l’observatori de l’organització feminicidio.net son 87 els casos de dones, xiquetes i xiquets víctimes dels assassins masclistes durant 2018, xifra ben diferent a l’oficial.



dimarts, 20 de novembre del 2018

Encontre amb alumnes de l'Escola el Drac, de Torrent.

Encontre al Vedat de Torrent amb alumnes de Secundària de l'Escola el Drac, per parlar d' "Una llar en el món".  Ha sigut molt especial mantenir una tertúlia sobre aquest llibre i els temes que tracta:la pau, la guerra, les persones refugiades, les desigualtats del nostre món, les injustícies, els Drets Humans, sota presidència d'una reproducció del Gernica de Picasso
Sempre aprenc dels meus lectors i lectores, espere que també siga a la reciproca i hagen après alguna cosa del meu llibre.






diumenge, 10 de juny del 2018

Premi Vent de Progrés 2018

Una emotiva sorpresa la que he rebut en la vuitena Trobada Literària de Vent de Progrés, a Dénia. 
Gràcies a l'associació Vent de Progrés, a Amparo Casado, Pedro Ayala Galindo i a totes les persones que empren temps en organitzar, des de fa 8 anys, aquest encontre literari que propicia l'estima per la literatura, ens reuneix a escriptors i escriptores, ens estimula a escriure i reflexionar sobre la Marina Alta des de les nostres les vivències, i ens dedica un reconeixemnt al treball que fem.   
Agraïments molt especials, adornats d'abraçades càlides,  pel Premi que m'heu atorgat, per les paraules de presentació de  l'estimada amiga Roser Cabrera González, per la composició a la guitarra que ha fet el mestre Joaquín Boscá inspirada en el meu conte "Mans amb mans "Encara vibre emocionada.
Enhorabona a autors i autores que han participat. 
Una felicitacio farcida de paraules mèlodiques.



 






Glossa de presentació de l'estimada amiga Roser Cabrera.

PEPA GUARDIOLA
(Premi Vent de Progrés)
 Pareix fàcil presentar una persona de la importància de Pepa Guardiola, però vos assegure què és molt difícil, perquè el seu pas per la vida és immens,  i tot el que ha fet em pareix molt interessant. El problema és seleccionar.
Començaré per dir quins mots no es poden separar de la teua existència, Pepa, perquè formen part del teu ADN i són Xàbia, Montgó, mar, Marina Alta. Constatem que físicament a més d’uns òrgans vitals, uns ulls expressius, una elegància natural, eixe entorn que t’acompanya des de la teua naixença a Xàbia ha crescut com un arbre molt gran, amb moltes branques, moltes fulles, molts fruits, gràcies a eixes arrels tan profundes que comencen des de la teua infantesa a la vora de la mar i del Montgó.
Hem parlat que el teu arbre és gran i molt espès. Estimes molt la Natura  i ella t’ha dotat d’una gran força; penseu en l’ombra dels garrofers o les oliveres mil·lenàries. Així és l’ombra sana i refrescant que emana de Pepa Guardiola. Crec que totes les persones ací reunides coneixeu part de la seua vida, del seu arbre majestuós però potser no conegueu el seu conreu dia a dia, com  ha llaurat, ha adobat o ha regat i ha acaronat el cultiu que el feia créixer i que continua creixent.
Com podria explicar el teu gran pas per la vida, estimada amiga?
Parlem d’algunes de les branques del teu meravellós arbre de la vida:
·         La branca familiar. Una filla excel·lent, una mare fantàstica amb els teus dos fills, una àvia plena de tendresa i d’estima pels dos netets.
             Quina sort teniu, família de Pepa Guardiola! Però seria injusta si no valorara la gran quantitat d’amics que t’estimem i que tu estimes. I que vaig a dir dels teus  lectors, xiquets i adults addictes a la teua obra?
            Quant admire aquesta gran dona!
·        Altra branca podria ser la entrega incansable a la dedicació de la teua professió. Has estat mestra i has viscut minut a minut l’evolució dels teus xiquets, els alumnes. Els has educat en la confiança, en l’observació i en la il·lusió per l’aprenentatge. Quan arribaren les noves tecnologies a l’aula vares ser una pionera en aprendre i aplicar-les. En el camp de l’educació has participat en diferents projectes educatius pioners, i t'has implicat en l’ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) en el món de l’ensenyament, com el de la Pissarra digital interactiva (PDI), Intervens en campanyes d’animació lectora i promoció de les TIC a l’aula.
·      En aquest moment, ja retirada de les aules  si volem definir Pepa Guardiola  en una sola paraula és ESCRIPTORA. Pepa comenta que gran part de ser una bona contadora de contes  li ve de lluny, de l’herència d’una família entusiasta pel món del conte, de la llegenda, de reunir-se i contar històries; a més a més, el fet d’escriure un copiós nombre de literatura infantil ha estat estimulada pel teu contacte directe dels xiquets a l’escola.
                       I per què escriure tan sols literatura infantil? Quan començares a escriure contes per adults o darrerament grans novel·les com el Desordre de les Dames o La memòria de les ones, els teus lectors hem constatat amb un enorme plaer i sorpresa que tenim una escriptora excepcional a la Marina Alta.                                    Parlar de la teua vasta obra és llarguíssim. Només llegiré uns quants títols.
·         Contes de riu-rau contes populars de la Marina Alta, (Inst. d'Estudis Gil-Albert, 1.988).
·         "L'Engruna de Cristall (Edt. Bullent 1.992).
·         El talismà del Temps (Edt. Bullent 1.994, Esplai).
·         Els grumets del Cap Negre (Edt. Abril, 1.998)
·         Els ulls de la Nereida (Edt EDEBE, Tucan, 2.000). Traduït al castellà.
·         La llegenda de les aus daurades (Xàbia 2001). Traduït a diversos idiomes
Vos aconselle que pegueu una ullada a la Viquipèdia. Crec que he llegit que has publicat 51 llibres.
I no enumere les col·laboracions, treballs multimèdia, etc.. Observareu que estem davant d’un fenomen, una dona excepcional, que ha rebut i continuarà rebent  premis importants. En citaré alguns.
·         Accèssit del VIII Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil Altea 1.988.
·         Segon Premi Vila de Calp, 1989-1990
·         Premi Carmesina 1.991 amb l’obra L’engruna de Cristall.
·         Premi Vila d’Ibi 1.994 amb el conte Llumer llunyà.
·         I Premi Mediterrani de Literatura Juvenil 1.994 amb l’obra Collidors de neu.
·         Premi Samaruc 1995 pel Talismà del temps.
·         Finalista al Premi Vaixell de Vapor 1.996 amb La clau mestra.
·         Premi Enric Valor de novel•la amb El desordre de les dames
I he d’eixat al final una de les branques més importants d’aquest gran arbre, l’aspecte social de Pepa, en el qual destaques com una dona valenta i lluitadora contra les injustícies i les desigualtats, principalment en el món que rodeja la problemàtica de la dona, en la defensa del Patrimoni cultural i tants altres aspectes socials del món que ens ha tocat viure. Ho fas de forma individual, en col·lectius com la Xarxa de Dones de la Marina Alta, de l’Associació Riuraus Vius o afiliada al PSOE-PSPV des de Xàbia, lluitant pel benestar dels conciutadans. Treballes sense descans en el lloc i el moment on les circumstàncies te reclamen.
És per això que també has rebut premis relacionats amb la teua tasca social
·         Homenatge de la Xarxa de Dones de la Marina.
·         Reconeixement Rotario 2003-2004.
·         Premi de la Conselleria d’Educació en el 1r Concurs d’ajudes per al desenrotllament de recursos educatius digitals, desembre 2007.
·         Sòcia d’Honor de l’Associació Riuraus Vius. Gener 2008
·         Premi 9 d’octubre als valors cívics, Xàbia 2009
Disculpeu que no dedique més espai als  aspectes socials que mereixerien un apartat molt extens, però malgrat que estem en una trobada literària  era indispensable que almenys donara aquesta pinzellada a més de la tasca literària. Solament una persona amb una gran intel·ligència, capacitat d’organització, de passió, d’il·lusió per la vida pot ser aquest model de dona. Estem molt necessitats en aquesta societat de persones com Pepa Guardiola.
Gràcies, amiga.
Roser Cabrera González


Fotos de Pau López Anquela



dimecres, 2 de maig del 2018

Club de Lectura Virtual de Full, amb "La memòria de les ones"

Una nova proposta lectora, el Club de Lectura Virtual de la Fundació FULL - Fundació pel Llibre i la Lectura.
Es tracta d'un club de lectura virtual, accessible a través de la web, que al principi de cada mes proposarà una lectura als seus participants, amb materials de suport per a la reflexió, i que posteriorment organitzarà una trobada virtual amb l'autor o l'autora de l'obra llegida.
El primer llibre que s'abordarà en el club és "La memòria de les ones" (Balandra Edicions, 2018), de Pepa Guardiola. 
Ja està en marxa i jo ben agraïda que comence amb la meua novel.la. En aquest enllaç podeu entrar i registrar-vos  https://fulldelectura.com/libros/la-memoria-de-les-ones/ 

"L'elecció de La memòria de les ones obeeix, segons Salut Alcover, al fet que "l'obra mostra una visió del món des del punt de vista de les dones, molt necessari en el moment actual".




Més informació
El diario. es 
La Marinaplaça

diumenge, 29 d’abril del 2018

La memòria de les ones a la 23 Fira del llibre del València

Amb les fulles plenes de paraules, el Jardí dels Vivers acull la 53 Fira del Llibre de València. Amb la meua novel.la "La memòria de les ones", plena d'històries, he  acollit agraïda, dissabte 28 d'abril amics i amigues que ha vingut a la presentació al Pati del Museu del Jardí dels Vivers, i després a la signatura de llibres a la caseta de la llibreria la Moixeranga.
Fira, llibres, lletres, paraules, amistats, jardí... aquest espai del món sí m'agrada.









Més informació:
Deu llibres Valencians per endur-se de la fira

divendres, 27 d’abril del 2018

UN CRIT MULTITUDINARI: NO ÉS ABÚS, ÉS VIOLACIÓ


Dia trist, de ràbia, desolació, sensació de desemparament de la justícia i d'una intervenció judicial que de nou ens menysprea,  desconsidera i culpabilitza a les dones.
Esperàvem la sentència de "La Manada" amb impaciència i temor. Impaciència perquè cinc  mesos per a fallar és un temps més que llarg, una vegada conclòs el juí. Amb por perquè quants més dies passaven més s’intuïa un debat contraposat entre els magistrats del tribunal. I la contraposició de postures suposava, com així ha sigut, la defensa dels acusats per part d'algun d'ells i la consideració que eren innocents, amb un argumentari final d’exculpació de “la manada” i la conclusió que no hi havia víctima, que la xica no havia sigut violada sinó, com estem acostumades a escoltar, que s’havia deixat fer.
Però amb quines mentalitats s’executa  la justícia? Si els jutges són imparcials, com pot haver tanta disparitat d’opinios?
Sí, la llei és igual per a tota la ciutadania,  però la ideologia i la manera de veure el món no és igual en els qui l'apliquen, i això queda palès en els dictàmens i sentències.
En especial en els últims temps, la justícia cega s'ha tornat coixa i ranqueja cap a la dreta de manera ben evident.

En la sentència de la manada ens ha indignat la reducció del temps de presó, dels 20 anys que demanava  la fiscalia s'ha condemnat els depredadors a 9 anys, però el que ens ha desolat i ens ha fet cridar de ràbia és que la resolució determina que no hi havia agressió sexual ni violació, sinó un abús sexual. Esta sentència tergiversa el concepte de violació quan, amb tants fets terribles presentats al juí, nega que la víctima haguera sigut violada. Es pot ser més contradictori? Des de quina perspectiva es contempla i analitza un atac sexual miserable,  ple d’agressions manifestes?
El concepte de violació és molt simple: forçar a alguna persona a  mantenir un acte sexual. I la força es pot aplicar de mil maneres i en mil àmbits, la resta d'explicacions són enganyifes i subterfugis.
Potser el més terrible d’aquesta sentència és que obri la porta al canvi de nom dels violadors que passaran a ser abusadors; i tantes i tantes dones violades, passaran a una escala  menor de maltractament i agressió: de violades a abusades. Si seguim així, acabaran per agredir-nos a la llum del dia i dir-nos que ens queixem per vici.

No demanàvem una sentència exemplificant, sinó una sentència justa que posarà els agressors, violents i prepotents al seu lloc de masclistes, depredadors sexuals, organitzats en grup malèvol que  atempta contra les dones; esperàvem una sentència que ens fera sentir a totes que la justícia ens defensa i protegeix. No ha sigut així, la sentència ens ha deixat abandonades.
Ara entenem millor eixes dones maltractades diàriament que no denuncien perquè no confien que el sistema judicial puga frenar el seu agressor, per contra temen acabar per ser humiliades o burlades i doblement maltractades.

Però cada vegada som  més les dones insubmises del patriarcat i hem après a unir-nos i reaccionar contra les violències i abusos del masclisme, es nota  la força de la sororitat i la consciència de la igualtat. Per això el mateix dia d’una sentència que victimitza més la víctima  els carrers i places s’han emplenat de dones i homes cridant “No és abús, és violació”.  I seguirem cridant.

Pepa Guardiola