Divendres, 18 de novembre, vaig tenir la satisfacció de rebre el "Porrot d'Honor de les lletres Valencianes". Un orgull
Un acte bonic, senzill, emotiu en el qual em vaig sentir profundament afalagada per l'Ajuntament pel poble de Silla, per les persones que van assistir i per familiars i amistats que em van acompanyar, i que fan que moments tan especials cobren més rellevància en ser compartits.
Foren molt corprenedores i belles les paraules que em va dedicar l'alcalde de Silla Vicente Zaragozà Alberola, així com la lloança de presentació que em va escriure l'estimat escriptor i amic Carles Cano i que Aitana Ferrer va llegir amb gran sentiment.
El meu agraïment per una vetllada de lliurament de Premi tan inoblidable.
L'enhorabona a Carmen Primo pel Porrot d'Honor a l'Activitat Cultural; a l'Associació d'Empresaris de Silla, AESI, pel Porrot d'Honor a l'Activitat Cívica; i al Club d'Escacs de Silla pel Porrot d'Honor a l'activitat Esportiva.
Deixe el Parlament que vaig fer:
PARLAMENT PREMI ”PORROT D’HONOR DE LES LLETRES VALENCIANES”
SILLA 2022, 18-11
Senyor alcalde, senyores regidores i senyors regidors de la corporació municipal, sillers, silleres, distingides editores que m’acompanyeu, amistats, família...
Abans de tot, permeteu-me felicitar al poble de Silla per transformar i convertir un instrument de brega, discòrdia i destrucció, en un símbol d’honor a la concòrdia, la cultura i la creació artística. Tant de bo tots els artefactes de guerra i els odis que els promouen es transformaren i dissolgueren en eines i voluntats servidores de la Pau.
El meu reconeixement i felicitacions.
És un orgull tenir aquest símbol d’evolució de la humanitat entre les mans.
I més orgull encara quan han sigut honorats amb ell escriptors i escriptores de la gran talla dels que m’han precedit, tots i totes amb molts més mèrits que jo. Milers de gràcies.
Fent honor a l’any Fuster, prendre un dels seus aforismes per dedicar-vos unes paraules de salutació i d’agraïment .
“Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos”. (Joan Fuster, sempre té l’aforisme adient).
Aquell estiu de 1986, quan entre Jocs i rialles infantils, en moments de descans estiuenc vaig seure sota la vella olivera de casa, i vaig començar a transcriure els contes tradicionals que em contaven de xiqueta, de cap manera podia preveure que trenta-sis anys després tindria el plaer immens, i imprevist, de rebre un dels màxims reconeixements de la literatura de la meua terra. “El Porrot d'honor de les lletres valencianes de 2022”.
De veres, mai haguera imaginat que la literaturització d’aquelles narracions podria despertar-me el goig per l’escriptura i obrir la font fresca de la creació literària que m’ha proporcionat tantes satisfaccions i emocions, com les que sent aquesta nit.
Milers de gràcies a l’ajuntament de Silla pel Premi, i també a la meua família i les amistats que em van animar a escriure, a les editorials que creuen en mi publicant les meues obres i naturalment als lectors i lectores als qui desitge que passen tan bones hores llegint els meus relats com jo escrivint-los.
I no va ser fàcil per a una dona de poble, valenciana, mestra, mare atendre a obligacions i deures i alhora pretendre fer-se un raconet en el món literari. Si ara per ara la conciliació familiar deixa a desitjar, en el meu temps ni tan sols se’n parlava, però denunciaven la doble jornada laboral carregada a les nostres espatlles.
Per altra banda, això de dedicar-se a escriure era de dones atípiques, aficions d’una minoria, i no hi havia models d’escriptores, les poques conegudes eren inabastables, o escrivien en altres idiomes..., amb tantes com en tenia a frec de mà i a so de llengua, Mercé Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Beatriu Civera, Carmelina Sanchéz-Cutillas, Maria Beneyto... la meua, estimada Maria Ibars... romanien mig ocultes pel patriarcat perquè no serviren de model a altres dones, perquè no es difongueren obres i pensaments aliens a l’androcentrisme.
A la cambra pròpia que reclamava Virginia Woolf calia dotar-la de llum, obrir portes i finestres, perquè es vera i es difonguera l’obra que s’hi creava.
Sortosament, d’un parell de dècades ençà, s’estan obrint les cambres on eren recloses centenars d’obres d’escriptores de tots els temps, i l'atmosfera s'està omplint de les veus potents d’aquelles valentes que no temien el jou patriarcal.
Com Enheduanna, poeta acàdia del segle 23 abans de Crist, la primera persona dedicada a la literatura de la qual es coneix el nom, una dona!, i ella volgué deixar constància de qui era “Soc Enheduanna, la que una vegada va seure gloriosa i triomfant al teu temple. Però ell (Lugal-ane) em va expulsar del meu santuari, em va fer escapar com una oreneta que surt volant per la finestra i la meva vida es consumeix.”
O com Alaziz Àmat, Isabel de Villena, Amàlia Fenollosa, i les més de 500 escriptores valencianes que la fundació FULL, ha catalogat i tret de les cambres fosques, des de l'edat mitjana fins a l’actualitat, fent bona la frase d’Olímpia de Gouges “Ens van excloure de tot poder, de tot saber, però es van oblidar de treure'ns la possibilitat d'escriure.”
I jo em pregunte, si la paraula d’aquestes dones, si la seua veu hagués transcendit abans, seria la societat com és actualment?
Com serien hui en dia els cànons literaris si les veus de les nostres avantpassades hagueren imprés la cultura transmesa?
Personalment, entenc l’escriptura literària com l’art de sublimar amb paraules les emocions, experiències i vivències humanes.
La creació literària m’ha fet créixer com a persona, ha esdevingut una part del meu ser, i m’ha convertit en allò que soc.
I no escric per a un públic determinat, i sobre una temàtica concreta, escric des de les meues conviccions, aquelles que m’han marcat la vida: la terra, la llengua, l’educació i el feminisme.
I no, no es tracta de fer una literatura infantil, juvenil, feminista, es tracta reformular els cànons literaris des d’una amplitud de mirades per universalitzar la literatura incloent la humanitat sencera.
Salude i anime a no defallir al gran nombre de joves escriptores que estan sorgint, perquè les dones tenim molt a contar.
Així, replantejarem models, teixirem formes socials d’actuar més justes, més igualitàries, més compartides, més lliures i més humanes.
Milers de gràcies per la deferència, per l’atenció prestada i pel regal d’aquest símbol de transformació i evolució de la humanitat.
Bona nit
Pepa Guardiola
