dissabte, 11 de novembre del 2023

Festival literari a Schiermonnikoog


La vida ens sorprén amb experiències positives inesperades, i el món de la literatura m'ha brindat i sorprés gratament al llarg dels anys amb moments enriquidors, preciosos, immensos. 

Com el que he viscut esta setmana, convidada per Balandra Edicions,  de l'Associació d'Editorials del País Valencià, a participar en el "Festival Meet me at The Lighthouse" a l'illa de Schiermonnikoog, a Frisia (Països Baixos), dins del projecte europeu LIT-UP,  del programa EUROPA CREATIVA,  un projecte de cooperació per a la internacionalització de les xicotetes editorials i que posa en valor el paper dels autors en la promoció editorial.

 El festival tracta temes d'actualitat, com el canvi climàtic, l'ecologia i la biodiversitat, la identitat linguistica, les llengües a  punt d'extingir-se i la riquesa cultural que es perd..., i com i per què la imaginació i la inspiració en general, i la literatura en particular, són importants per a difondre estos temes.

Unes jornades amb activitats literàries tan diverses com passejades, lectures, conferències, xarrades, performance, presentació de llibres, recitals...

I tot això en una illa increïblement bella, on l'oratge fred i humit no ha pogut traspassar la calidesa entre les persones que ens hem trobat i el poble que ens ha acollit, ni tampoc la varietat idiomàtica ha sigut cap entrebanc per a comunicar-nos i fer bones amistats. 

Respirar i compartir cultura, el millor remei per a la Pau. 

Tan difícil és d'aconseguir?












dimarts, 31 d’octubre del 2023

Tots Sants 2023, animetes al cementeri

 Tots Sants, dies de familiars morts a recordar

He anat al cementeri per netejar làpides i posar flors als avantpassats, com mana la tradició, com espera la memòria  de les ànimes difuntes que volen sentir l'alè dels vius.
Demà, nit d'ànimes, encendre unes minetes, esperaré que els esperits vinguen a acomboiar-nos i contaré als meus descendents un parell de contes, d'eixos que posen els pèls de punta, dels que em contaven a mi de menuda, amb esperits desconhortats escapats per una nit dels pesars amb què  els soterraren o, per contra, animetes que enllumenen la fosca  amb la mortalla de la felicitat amb la qual acomiadaren la vida.

I perquè no vos quedeu amb gana, estimades amistats, vos porte, per si voleu llegir, no una contalla sinó un "sucsuït", recent, molt recent, tan recent que en escriure'l encara no han passat ni vint-i-quatre hores, ni he tingut temps a assimilar-lo.
            ...............
Enguany he anat amb el meu germà Vicent a adornar les xicotetes façanes que guarden l'habitacle on reposen les restes de l'estimada família. Dúiem clavells, crisantems, paniculata, unes fulles d'esquelet... i un parell de roses del Montgó, que han florit malgrat les calentors amb què l'estiu ha castigat els rosers.

Jo vaig cada any, però el meu germà Vicent era la primera ocasió que venia i el moviment de vius honorant els morts l'ha commogut.
Hem caminat pel centre del cementiri conversant sobre les emocions que es desperten i els records que es reviuen en un acte tan senzill, i a l'hora ancestral, com és  el de visitar les tombes.
-Al capvespre quan les animetes s'aixequen s'alegraran de veure el seu poblet tan adornat -he comentat.
-Vas a contar-me el conte de les animetes del purgatori? -m'ha preguntat Vicent coneixedor de la meua afició narradora.
-Doncs mira, no cal que conte, igual ja han començat a agafar les seues llumetes per a desfilar entre els vius, i amb sort em veien alguna.

De sobte, el meu germà  s'ha parat, s'ha posat la mà al pit sentit que el cor li bategava arrítmic i que els pulmons no ventilaven la sang, ha boquejat intentant prendre aire, però la gola se li ha tancat en un nuc ardent. El rostre se li ha envermellit i els ulls volien escapar de l'òrbita ocular. Trontollava tot ell, i el ram de flors li ha caigut a terra. Jo també he deixat caure el que duia. L'he agafat dels muscles sacsant-lo, i li he donat uns colps a l'esquena mentre li deia:
-Tus, tus.
S'ha posat una mà a la gola i se l'ha oprimida per forçar la tos, a penes ha eixit un soroll  ronc. 
He agafat la botella d'aigua i li l'he posat a la boca. Li he deixat caure un bon raig entre els llavis sense importar si vessava i corria coll avall mullant-li la roba. 
A la fi, un so gutural tronador li ha revifat la faringe, com si l'aigua li apagara un foc ardent. Ha tossit fort i ha escopit.  Ha pres més aigua, ha glopejat ansiós i ha tornat a escopir. Després ha respirat profundament i ha recuperat gest i color. M'he sentit alleugerida.
-Estic bé, estic bé.
-Un atac d'al.lèrgia? - he preguntat.
-Mai no m'havia passat.

Hem fet una ullada pel voltant per si hi havia cap arbre o planta que li haguera pogut resultar irritant.

Una espurna de llum ha saltat d'on havia escopit l'aigua. 
-No és un raig de sol, veritat? - ha mormolat Vicent.
-No, hui fa un dia boirós.
Ens hem mirat commocionats.



,  

diumenge, 29 d’octubre del 2023

Invasions


 El sol acurta els capvespres,
 uns breus instants
 per admirar contrallums
 i gravors.

La lluna s'insinua
companya de confidències.
Es multiplica
en milers d'espurnes
humides
sobre el llenç de la mar, 
s'enjogassa
entre el fullam
marcit de la tardor,
o es deixa eclipsar
per la terra
amb júpiter
com a testimoni.

Sempre hi ha un punt
resplendent
que ens aviva l'esperança
que ens espavila l'ànim, 
fins i tot en temps
d'inhumanes invasions.

dijous, 26 d’octubre del 2023

Una caravana Màgica

 Gràcies a Josep Antoni Fluixà per la ressenya que dedica a "Una caravana màgica" i que es va publicar ahir al suplement Aula del diari Levante-EMV. M'ha agradat molt.

No es fàcil parlar sobre la guerra amb xiquets i xiquetes, però cal fer-ho i reflexionar, perquè és la realitat que veuen de seguit pels mitjans de comunicació i lamentablement alguns l'han patida. 

Us deixe l'enllaç.

https://www.levante-emv.com/aula/2023/10/25/ressenya-d-caravana-magica-93749402.html?fbclid=IwAR09ceUEH02Qcz43jg6hCT2uNyG_-glz2i7sh4-Q8kcYTwoQVmIhVTFV7ooIwAR09ceUEH02Qcz43jg6hCT2uNyG_-glz2i7sh4-Q8kcYTwoQVmIhVTFV7oo 



diumenge, 15 d’octubre del 2023

Palestina

El cel explota
sobre les runes de Gaza. 
La població palestina
busca en va
un pam de terra segura.

Una mare clama: 
"ens han llevat la casa, 
ens han llevat el pa
 ara ens lleven la vida!".

Un pare desespera: 
"On anirem si el destí és incert,
On anire si els carrers de fugida 
són perillosos 
com els edificis bombardejats?
On anirem?
On ens estan duent?"

Invasió de Palestina, 
barbàrie inhumana,
extermini d'un poble. 


dissabte, 29 de juliol del 2023

EL CAMÍ DE LA CULTURA

 El camí de la Cultura.

Que fràgil pot semblar la cultura quan no se la considera prioritària, quan se la supedita als diners sense comprendre que ha de predominar sobre ells, quan la voluntat de difondre-la és freda o nul.la, quan qualsevol entrebanc fa que se l'arracone, quan s'empra per culpar a altres i amagar responsabilitats i ignoràncies pròpies, quan s'utilitza com a element d'enfrontament i discòrdia, o pitjor encara per a sotmetre.

Tristament, des que han pres possessió dels governs municipals i autonòmics partits i persones que consideren la cultura, la llengua, la literatura, la música, les arts plàstiques, les arts escèniques... com a qüestions secundàries o fins i tot malèvoles, estem assistint a un continu procés d'atacs a l'activitat cultural, que van des de censurar un bes, prohibir una obra de teatre, esborrar d'un auditori el nom d'un referent de la música valenciana (com és Vicent Torrent), o cancel.lar concerts i exposicions (com ha fet a Xàbia l'actual govern PP CPJ VOX amb el Xàbia Jazz i l'exposició de Sorolla).

Però s'equivoquen, no aconseguiran minvar la creació cultural ni apoquir qui l'estima, la defensa i reconeix la seua vàlua, perquè la cultura és el camí que du l'ésser humà a créixer en valors, a aconseguir una societat més justa i un món en harmonia.



dilluns, 24 de juliol del 2023

24 de juliol

 Maduren els fruits. 

I seguim endavant

amb força, confiança,

 esperança I valentia.