Buscar els camins antics de la Marina, passejar-los, seguir les petjades de les generacions anteriors, escorcollar les restes materials que ens deixaren, ha sigut una de les eleccions més encertades que he pres per desempallegar-me del neguit provocat per l’anormalitat pandèmica i les restriccions de mobilitat. Entre el boscatge de pins, crescuts durant l’últim mig segle en les franges de terra abandonada que no han sigut envaïdes per urbanitzacions, la contemplació del patrimoni rural que hem heretat s’ha convertit en un exercici encoratjador que m’ha ajudat a trobar espais de llibertat i sentir que les forces de la naturalesa no ens estan castigant als humans, sinó que ens avisen perquè reflexionem sobre el pretèrit, el present i el futur.
Han sigut passejades poblades d'imatges, troballes, aromes, colors que en cada cantonada em transportaven a la memòria d’altres temps i que m'han reclamat ser protagonistes, enguany, de la targeta multimèdia amb què acostume a felicitar-vos l'any nou.
Amb el desig de reconciliació amb la natura per al 2022, molta salut i una forta abraçada.
Fa 366
dies us enviava la targeta virtual de la meua felicitació per a l’any que
estava en portes, endreçada, com tinc per costum, en format de vídeo i que
anomene Conte de Cap d’Any, malgrat que ben mirat cada vegada hi ha menys de
conte i més de cavil·lació.
En “Missatges del fons marí”, títol del conte de l’any passat,
reflexionava sobre el comportament amb la natura i acabava amb una frase que la
pandèmia de la covid s’ha encarregat de demostrar quanta certesa contenia: “Cuidem el
planeta, ens va la vida, ens juguem l’existència!!!”
Després del malaventurat any 2020 (podeu afegir altres qualificatius de
desgrat), de les afliccions i patiments que ens ha dut i que encara no han
acabat, enguany seré delicada en missatges i reflexions, ni emocions ni cavil·lacions
suporten més espentes.
Per enllestir el meu nou “conte” de Cap
d’Any, “Flors de Bon Dia”, he emprat la tendra bellesa de les imatges d’unes
flors virtuals amb les quals ens saludàvem un grup d’amigues durant les
setmanes del confinament.
Perquè ens cal carregar-nos de bons ànims i il·lusions, escorcollem una vegada més la natura i busquem les bondats
que ens ofereix.
Durant uns breus instants de relax, us
convide a contemplar uns dels regals més encisadors que ens fa cada dia la
terra, per prendre exemple de la seua generositat i començar l’any 2021 amb l’esperança
que els éssers humans som sensibles a
les lliçons que ens dóna la vida i sabem respondre amb cura, respecte i
agraïment.
QUE LES FLORS DE L'ANY 2021 S'ENDUGUEN
LES TRISTORS I ENS ÒMPLIGUEN DE FELICITAT I CALMA.
Ja que no podem passejar amb les cames, passejarem amb el cap. Rescate del meu blog una caminada pel llom del Cavall Verd, "per ventilar les boires polsoses acumulades als racons mentals".
Evoque un paratge de bellesa íntima, el jardí dels Lliris, als vessants de la serra de Bèrnia.
Que l'harmonia de la natura aculla amb calidesa a les persones que la mort cruenta, d'aquests temps, ha arrabassat la vida sense la proximitat del càlid alé de familiars i amistats.
Que la serenor del paissatge siga un bàlsam als cors que vessen, des de la llunyania, amargues llàgrimes d'adéu per la colpidora partida dels éssers estimats.
18-04-2020
Camine sota un plugim tènue. Voltes i voltes a la casa.
Aixafe seguit el mateix terra mullat, les petjades d'ara sobre les d'adés.
Aixeque el rostre al cel.
Guaite el vol de les aus, els capritxos de la nuvolada, les ombres del capvespre, els ocells encimbellats a la copa dels arbres.
Fa dies que cap nau aèria deixa esteles de fum.
El ventijol no du sorolls metàl·lics.
Els humans hem emmudit.
Res és com abans.
El temor ens pertorba. Ens hem adonat que també podem ser una espècie en perill, víctimes del propi procedir.
La natura ens mira com a criatures desvalgudes. L'aire perfumat d'essències vegetals ens llença una pregunta: Aprendreu la lliçó?
I un cor de piuladisses repeteix insistent: "Aprendreu la lliçó? Aprendreu la lliçó?" .
#joemquedeacasa #quarepmontgo
19 de abril a 15:28
Des de les velles terres del Montgó, on el so
de la natura és part del silenci, les meues llumetes d'adéu a les persones que
han partit sense les paraules de l'últim comiat.
20 de abril a 19:54
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va anomenar Carmelina Sànchez
Cutillas Escriptora de l'any 2020.
Aquesta setmana del Dia del Llibre vull recordar-la especialment.
En "Matèria de Bretanya", la seua obra mes coneguda, em va
mostrar la bellesa literària de l'oralitat. En els seus poemes, com "La
nostra rebel.lió", em va descobrir la transcendència de convertir el
feminisme en literatura.
Temps aquests difícils de passar, complicats de resoldre, durs de viure
i dramàtics per morir.
Deixe el poema "Eren anys aspres", que Carmelina Sànchez
Cutillas va dedicar a la seua generació, recuperant des de la cendra els
xiquets del trenta-sis, i que hores d'ara pot sevir d'homenatge als qui van
sobreviure a aquelles asprors, però no han resistit les actuals.
Fa uns anys, l'amiga Roser Cabrera, la recordada Carme Miquel i jo mateixa,
organitzàrem unes vetllades literàries denominades "La Marina en veu de
dona". Llegíem textos nostres, de Maria Ibars, Maria Beneyto i Carmelina
Sánchez Cutillas. Acompanyàvem les lectures amb música i imatges. Recupere les
imatge i pose veu a un fragment de la novel.la Matèria de Bretanya, de
Carmelina Sànchez Cutillas, Anar a fer alga.
La MACMA, Mancomunitat Cultural de la Marina
Alta, ens ha reunit a algunes persones de les lletres comarcals, per a que en
nom de totes les escriptores i escriptors de la comarca saludem a lectors i
lectores i vos desitgem un creatiu confinament en el Dia Internacional del
Llibre. Salut i llibres.
Totes les abraçades es poden compartir des les
pàgines dels llibres, i trobar milers de besades entre les seues lletres, i
recórrer grans distàncies, i viure centenars d'aventures, i sentir muntanyes
d'estimes. Abraceu-vos, beseu-vos, escapeu-vos, viviu aventures, estimeu-vos
amb els llibres. Feliç 23 d'abril Dia Internacional del Llibre. Llegiu molt i
recordeu que un futur sostenible passa per la cultura.
25 d'abril a la Fira del Llibre de València de
2016, vam presentar el llibre il.lustrat "25 d'Abril", de
Tàndem-Bromera. Un llibre per a què infants, i també adults, puguen entendre i
sentir què commemorem en la data d'avui: 25 D'ABRIL.
Curiosa enquesta. Ja li vaig dir a la
periodista que em costa posar els títols, però en aquest cas, tot i que em va
pillar de sorpresa, només afegiria unes xifres al títol: "Distopia
2020".
Passeu bon dia. El sol saluda a xiquetes i
xiquets.
Passada la quarantena llarga de confinament
sense eixir de les terres del Montgó, per motius de causa major m'he vist en la
necessitat de baixar al poble i deixar de delegar la compra de queviures en
fill i filla.
He estat dies preparant la logística de
l'eixida: indumentària protectora (roba, sabates, mascareta, guants, ulleres);
quits de desinfecció a la motxilla, al cotxe, a la butxaca; protocols d'entrada
i eixida de casa, del cotxe, de les botigues; llista numerada de compres i
comandes per no perdre un minut...
Dies mentalitzant-me per abandonar la
seguretat del meu reducte, per disfressar la por, per no commocionar-me en
veure en directe les imatges de carrers i establiments tal com mostren les
xarxes socials o la tele i no com les recordava de sempre...
A la fi he baixat al poble amb tota
l'estratègia muntada. Després de la primera comanda, anar a la farmàcia, tirar
el fem i comprar alguna cosa, he entrat en pànic, he pegat mitja volta i he
tornat a casa. Ho intentaré un altre dia. De moment seguiré delegant
l'abastiment de queviures en filla i fill.
No tinc carrer amb finestres i balcons per
compartir amb vosaltres els aplaudiments de gratitud. Però tinc un paisatge
bonic per compartir amb vosaltres els capvespres agraïts.
30-04-2020 19:30
L'aranya que havia designat com a ama del
sostre domèstic ha desaparegut. Se n'ha anat! Ja no hi és! Ha abandonat el
trespol de dalt l'espill del bany. La vaig descobrir fa just 40 dies i li vaig
dedicar un post el mes de març, no el recordareu, era una banalitat i hem
viscut massa tristors.
Però vos conte i vos entretinc.
Hui, en fer la neteja de cap de setmana, i de
fi d'aquest mes d'abril horrible, he passat el desteranyinador per la casa i he
anat a vore-la. No per fer-la fora, sinó perquè duia dies sense observar-la.
Al lloc que ocupava l'aranya només hi havia un
filet blanc engrunsant-se al buit, solt, sol, com a única petjada.
M'he quedat decebuda, havíem fet un tracte
ella i jo: aguantar juntes fins al final de la quarantena. I ha marxat abans
d'acabar-se, perquè l'inici de la desescalada comença dissabte. Clar, com ella
no entra en cap fase del desconfinament, igual ha comptat quaranta, ha donat per
conclòs l'acord i s'ha despenjat des de la finestra a dansar lliure pel jardí.
Quina enveja! Però jo tranquil.la, aguantaré
uns dies més per poder passejar vora mar.
Un moment, un moment... Ara que ho pense.
I si no se n'ha anat?
Potser la bestioleta no ha tingut un final tan
feliç. Perquè han tornat els mosquits i he fet el de sempre, tirar mà de
l'insecticida.
Així doncs..., qui ha faltat al tracte,
l'aranya o jo?
