dissabte, 1 de gener de 2022

Conte de Cap d'Any 2022

 Benvolgudes i benvolguts,


Buscar els camins antics de la Marina, passejar-los, seguir les petjades de les generacions  anteriors, escorcollar les restes materials que ens deixaren, ha sigut una de les eleccions més encertades que he pres per desempallegar-me del neguit provocat per l’anormalitat pandèmica i les restriccions de mobilitat.
Entre el boscatge de pins, crescuts durant l’últim mig segle en les franges de terra abandonada que no han sigut envaïdes per urbanitzacions, la contemplació del patrimoni rural que hem heretat s’ha convertit en un exercici encoratjador que m’ha ajudat a trobar espais de llibertat i sentir que les forces de la naturalesa no ens estan castigant als humans, sinó  que ens avisen perquè reflexionem sobre el pretèrit, el present i el futur.

Han sigut passejades poblades d'imatges, troballes, aromes, colors que en cada cantonada em transportaven a la memòria d’altres temps i que m'han reclamat ser protagonistes, enguany, de la targeta multimèdia amb què acostume a felicitar-vos l'any nou. 

Amb el  desig de reconciliació amb  la natura per al 2022,
molta salut i una forta abraçada.

Pepa Guardiola

dimarts, 21 de desembre de 2021

ADEU A LA FEMINISTA ROSALIA SENDER,

 DESEMBRE 21 Ha mort Rosalia Sender Begué, feminista, escriptora, activista social, política i cultural, a qui la Xarxa de Dones de la Marina Alta va dedicar un dels seus ,"Donatges 8 de Març" l'any 2010.La recordem i mantenim la seua memòria.

Adjuntem la nota biogràfica que figura en el llibre "25 anys de Feminisme a la Marina Alta".

Rosalia Sender (escriptora, feminista)

Filla de republicans exiliats a França en 1939, va ser educada per la seua família en els valors de la justícia i la llibertat. Va estudiar Ciències Empresarials a Paris, i tota la seua joventut va militar en les “JUVENTUDES SOCIALISTAS UNIFICADAS” de forma activa, donant suport als espanyols exiliats, a les famílies dels presos, i recolzant els treballadors francesos en les seues vagues.

En tornar a Espanya a 1967, es va instal·lar amb el seu marit i els seus dos fills a València, on es va trobar amb una societat patriarcal on la millor carrera per a una dona era tenir un bon espòs.

Rosalía va prendre consciència feminista per les seues pròpies vivències i per la situació que la rodejava, reafirmant el seu sentiment i defenent:

“un feminisme de no confrontació, de lluita al costat de l'home per a canviar la societat que ens margina, però sempre amb les nostres pròpies organitzacions, influint en els estaments i partits on actuem, cap a les nostres metes feministes”.

A finals de la dècada dels 60 intervingué en la creació del “Movimiento Democratico de Mujeres”. A més a més, continuà la seua militància al PCPV, formant part del comité central i executiu des del 1976 fins al 1982, any en què va dimitir. En 1986 abandonà la militància política.

Entre 1981 i 1987 va impulsar l’entitat Promocions Culturals del País Valencià amb estret contacte amb els ambients culturals. Posteriorment va crear i dirigir a València la galeria d’Art Rosalia Sender.

Va decidir contar la seua experiència social, política i feminista i va escriure dos llibres que recullen les seues memòries. "Nos quitaron la miel" on relata la seua lluita antifranquista, i "Luchando por la liberación de la mujer", que reflecteix la seua experiència en el moviment feminista entre 1969 i 1981.

Els últims anys ha presentat la seua obra i ha donat conferències, també ha participat en diferents llibres i documentals per la recuperació de la memoria histórica ella diu:

“Cal explicar, aclarir i no decaure en la lluita perquè no ens van a regalar res”

(Extracte de la presentació del Premi de la Xarxa 2010)

dijous, 25 de novembre de 2021

CONTE, EL CARAMEL DE LOLITA

NOVEMBRE 25

Per seguir un dia i un altre amb l'eliminació de la violència masclista contra les dones, vos deixe un conte amb molts trets d'una realitat que es repeteix massa sovint, i segons velles rondalles des de fa segles. Va amb una obra plàstica de l'artista Miquel Mollà i està publicat en el seu blog aRT De FoNS. Però el Facebook no em deixa enllaçar-lo (qui mana fa i desfà).

EL CARAMEL DE LOLITA

Pepa Guardiola

—S'ha acabat! El teu envaniment és insupor...

La resta de la frase s’amortí sota el clam del DJ llançat en introduir la mescla d'un nou disc. Les llums de la sala parpellejaren i la discoteca semblà virar directe a un nou cel de frenesí.

Deixà el got sobre la tauleta, s’aixecà amb un nuc a la gola, i esquivant cossos es dirigí cap a l’eixida.

Es palplantà davant la jove del guarda-roba, li lliurà el tiquet de l'abric i esperà neguitosa un parell de minuts. Necessitava eixir aviat. Li feia mal el cap, les oïdes, el cor, i a la boca un regust amarg segellava la fi d'un amor malendreçat. Quan aprendria a protegir-se de les relacions tòxiques?

—No tindràs un caramel? –li preguntà a la jove del guarda-roba en agafar l'abric.

La xica negà amb el cap, en observar la cara de decebuda que li posà, feu un gest amb la mà pregant-li un moment de paciència, obrí un calaix, rebuscà, tragué una piruleta roja en forma de cor i li la lliurà, el pal estava retorçat en un nuc.

—Que està xuclada? –preguntà amb un xic de fàstic.

—En absolut. Son fantasies de Lolita.

—Lolita, de Nabókov? –digué amb estranyesa.

—No, de Mollar –respongué contrariada la jove–, Lolita Mollar, la meua germana menuda. Diu que així, si patim qualsevol sotrac, ens empassarem el caramel, però mai el pal.

El nom i l’ocurrència del nuc li robaren un somriure, com un símil irònic de les seues circumstàncies, un nuc a la gola li havia evitat instants enrere empassar-se una nova humiliació, quasi pueril, de l'últim enamorament.

Eixí al carrer amb el caramel a la boca suavitzant l'amargor de la nit.

—Vol un taxi, senyoreta? –preguntà el porter.

—Gràcies, passejaré fins a la parada de l’autobús.

La frescor de la matinada li desemboirà el cap i esvaí la frustració que li tenallava els ànims. El silenci del carrer sense trànsit li alleugerí el rum-rum de les oïdes. Una brisa marina que venia de la costa li esbandí els aromes etílics apegats als cabells. La llum suau dels fanals l'envoltà de penombra íntima. Sentí que recuperava la calma.

El soroll amagat d'unes petjades a la seua espatla li desbaratà el traspàs a la tranquil·litat. Agafà la bossa que duia repenjada al muscle i mirà dissimuladament de gairó. La silueta difosa d'un home es manifestà a uns metres de distància.

Empenyé la bossa contra el pit, protegint-la, i accelerà el pas. Les petjades també s'acceleraren. Girà una cantonada i es desvià per un carreró cap a l'avinguda costanera, més enllumenada i transitada. La silueta difosa també girà, la seguia. Apressà el pas, subjectà amb força la bossa contra el pit i premé el pal del caramel entre els llavis, fermament closos.

Les petjades retrunyiren contundents, a la carrera. El perseguidor la prengué del braç i la detingué abans d'aplegar a l'avinguda. Ella feu gest de lliurar-li la bossa. L’atacant refusà l'objecte i amb una brusca empenta la tirà a terra. El cor de caramel se li enfonsà en la boca fins al nuc del pal.

L’agressor la dominà sota la seua corpulència estirant-li l’abric, grapejant-li cames, braços, pits. Ella es retorcé en va.

En intentar, ell, llepar-li el coll amb llengua bavosa, ella pressionà fort entre les dents el caramel i li colpejà amb força el front. El pal es trencà i s’introduí, nuc i tot, a l’ull dret de l’abusador rebentant-li el globus ocular.

Un xisclet de mascle espantat i ferit esclafí en la matinada.

Ella es llevà el cos repugnant de damunt, s'aixecà, desclogué els llavis, li escopí el cor roig xuclat, i després fugí.

Arribà just a l’autobús abans que es tancara la porta.

A la boca conservava la dolçor del caramel de Lolita.

Montgó-Xàbia, novembre 2021

dilluns, 22 de novembre de 2021

Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària. Pepa Guardiola

 NOVEMBRE 21

Emocionada, commoguda, sorpresa i agraïda pel guardó que se m’ha atorgat, i que no esperava. Milers de gràcies a l'Ajuntament de Gandia i a l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques, un honor rebre el Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària.

Enhorabona als companys escriptors guardonats, Vicent Flor, amb el Premi Joanot Martorell de Narrativa, i Miquel Àngel Llauger, amb el Premi Ausiàs Marc de Poesia.

Esplèndida Gala del Lliurament dels Premis Ciutat de Gandia, i brillant la Tardor Literària, un gran estímul per al món literari i per a la cultura.

La notícia en premsa

 https://www.noticiasmarinaalta.es/canfali/articulo/los-premios-literarios-ciudad-de-gandia-reconocen-la-traectoria-de-la-escritora-de-xbia-pepe-guardiola/?fbclid=IwAR2iiZqV2I9m_Wwgg0A8fKihS62h6w6s9c_m3iIxbT0wvHK








dimecres, 20 d’octubre de 2021

DIA DE LES ESCRIPTORES, PEPA GUARDIOLA

 DISSABTE 16, en estimada companyia, vam parlar del per què del Dia de les Escriptores, de la necessitat de recuperar-les i fer visible la seua obra, la seua vida, els seus sentiments, reflexions, pensaments, saber com veien el món... Estic segura que si els seus escrits no hagueren sigut ocultats, o esborrarts la societat seria més justa, igualitària i millor.

Agraïda a la Biblioteca Municipal, Enrique Sánchez I Josep Castelló  per la recopilació i presentació de les meues lletres, a la meua amiga Vicenta Cruanyes i la meua filla Maria Polo per posar veu a alguns fragments, al regidor Quico Moragues i a les amistats que van assistir i participar.

A l'enllaç vos podreu descarregar el llibret recopilatori.

http://www.ajxabia.com/bd/archivos/archivo3717.pdf...

Dimecres 20 he tornat als encontres presencials amb alumnes,  a l'Institut de Pedreguer, parlant amb l'alumnat sobre les meues lletres, transmetent-los força literària i rebent a canvi energia juvenil.



                                                                                  




dijous, 9 de setembre de 2021

Comiat a Quico Pastor

 Setembre 9 Has avançat la teua marxa, benvolgut Quico Bola, massa.

Malgrat les males passades que t'ha jugat la teua salut, esperava que et quedares més temps entre nosaltres, trobar-te de nou pels carrers de Xàbia i fer una breu xarrada sobre com anaves fent-li front a la malaltia i superant entrebancs o sobre com creix la família o els combois del poble o les anècdotes que compartírem de joves... i quan ja no érem tan joves.

Sempre amb el teu somriure generós, la teua mirada franca i el teu oferiment solidari.

Ara ja sé que mai més ensopegaré amb tu en girar una cantonada del carrer Major, ni coincidirem al vestíbul del Museu.

Potser em semble veure't repartint alguna carta increïblement vinguda del Món de l'Esperaça o ajupit a un raconet de la plaça de Baix llençant una boleta cap al cel a la velocitat de la llum, o omplint màgicament les reserves de sang d'algun hospital.

Descansa en pau, amic, i que la terra et siga lleu Quico Pastor. Guardarem la teua memòria i et posarem com a exemple d'home bo, generós, solidari, enamorat de Xàbia i de tota la humanitat.

Els meus condols a tota la família.



diumenge, 22 d’agost de 2021

A les germanes d'Afganistan

 

La humana ignomínia

envela la terra.

Vestida de dol,

la Lluna Plena d'agost,

ens observa avergonyida.

Coberta d'estupor

denúncia amb llum d'angoixa

la misèria,

l'avarícia,

la prepotència,

la violència,

la injustícia.

I per consolar tristeses

deixa un raig tebi a cada llàgrima.

Besa llàgrimes de dones

de cossos esclaus,

vestides de càrcer,

esborrades d'imatge

i noms amagats,

robats els ànims,

anihilades les voluntats,

els ulls prohibits,

els carrers vedats.

No, no cante

a la lluna d'agost.

Enguany plore amb ella,

per les Germanes d'Afganistan.

                                                        Pepa guardiola