A la ciutadania ens cou el brexit, no tant pel fet que una nació opte per
abandonar l'Europa comuna, com perquè és evidència clara de la inoperància de
la UE en resoldre els problemes que ens afecten.
Dol veure allunyar-se aquell
projecte de l'esquerra socialdemocrata d'una Europa defensora del benestar, del progrés social, dels drets humans, de la
integració i de la convivència; per venir a convertir-se en una Europa egoista, avariciosa,
mercantilista, excloent, condicionada pel poder econòmic i els interessos
financers de la dreta conservadora capitalista,
El domini de la ideologia i les polítiques neoliberals a les Institucions de la
Unió Europea, amb les seues mesures injustes i antisocials, és el verí que promou la desgana
i la decepció anticomunitària.
Tanmateix, la solució no està en abandonar la
UE, sinó en fer fora el poder dels mercaders i les polítiques neoliberals.
Sí, ja sé que és difícil acabar amb el neoliberalisme que domina el món globalitzat, és a dir el liberalisme del segle XVIII amb el qual els amos dels diners s'han reciclat a les estructures econòmics i socials del segle XXI.
I com jo sí que crec en la diferència ideològica i pràctica entre la dreta i l'esquerra, apuntaré, de manera breu, allò que els meus curts coneixements em mostren.
Sí, ja sé que és difícil acabar amb el neoliberalisme que domina el món globalitzat, és a dir el liberalisme del segle XVIII amb el qual els amos dels diners s'han reciclat a les estructures econòmics i socials del segle XXI.
I com jo sí que crec en la diferència ideològica i pràctica entre la dreta i l'esquerra, apuntaré, de manera breu, allò que els meus curts coneixements em mostren.
CAL FER FORA:
la
dreta classista que apuja al poder i afona a la misèria;
el
conservadorisme acomodat, tant de dreta com d'esquerra que hi ha a
cada banda;
el populisme oportunista, siga dretà o esquerrà, que també
creix en cada part;
la prepotència que menysprea l’experiència, per les
seus errades, amb crítica destructiva;
l’experiència que desdenya la
crítica, i ignora l’autocrítica, de les errades comeses;
els
comportaments egòlatres, prepotents i arrogants;
qualsevol cabdill
salvapàtries que es considere possessor de la veritat.
En conclusió, cal
fer fora i acabar amb la manipulació, els arguments simplistes i la
ignorància.