DES DE LA XARA, TORNEM A PASSEJAR PER LA MARINA LITERARIA

Ja en plena tardor, organitzat per l'EATIM de la Xara dins de les activitats del 9 d'Octubre, hem realitzat un passeig literari per la Marina Alta.
Acompanyades per un bon grup de dones ( i homes) de la Xara, amb Rosa Real, l'alcalde i altres membres de l'Ajuntament com a amfitrions, vam fer una caminada pel Montgó Màgic amb les lletres de Carme Miquel, vam somniar junt a les Pedres de Benimàquia amb un relat de Pepa Guardiola, i vam anar de festa pels carres de la Xara engalanada de la mà d'un text de Xaro Cabrera.
Després, descansàrem a l'ombra d'un riurau fet d'imatges fotogràfiques i records escrits, correguérem pels camps de ciment amb les lletres enutjades, i en tornar a la Casa de Cultura, quasi acabada d'inaugurar, dedicàrem a la Marina Alta una sentida carta de compromís.
Un passeig literari que nosaltres tres ( Xaro, Carme i jo) vam gaudir, com sempre, amb bona i sana companyia .

Presentacio de l'itinerari
El punt de trobada del nostre itinerari literari d’avuí, és aquest magnífic Centre Cívic que el poble de la Xara acaba d’estrenar. I puc dir de part de les tres, que estem contentes i agraïdes per possibilitar que la nostra intervenció siga una de les primeres activitats que es fan en aquesta casa ...(llegir més)


Lectura i imatges "Les pedres de Benimaquia"
A l’Alt de Benimaquia les pedres parlen. Pintades de gris pel sol i l’aire mariner, impregnades de records en cada partícula de la seua matèria mineral, ens conten històries antigues, d’altres temps, d’altres pobles, d’altres cultures... (llegir més)
Clica per llegir la carta a la Marina Alta.

TONI ESPINÓS, UN PREMI ALS VALORS CIVICS BEN APROFITAT

Els Premis 9 d’Octubre que lliura l’Ajuntament de Xàbia ens han tingut enguany en suspens, en més d’un moment. La proposta i aprovació de guardonar a Antoni Espinós amb el Premi als Valors Cívics no va ser ben rebuda, justament per ell que va intentar rebutjar-lo amb l’argument que considerava el “premi massa gros per a mèrits tan prims” (1) com creu tenir.

De seguida, tots els qui apreciem i valorem el seu treball en favor de la cultura i la recuperació de la història de Xàbia ens vam posar en marxa assagetant-lo amb raonaments perquè acceptara el Premi, ben merescut se’l tenia, encara que no ho creguera. Afortunadament, a força de ser “atropellat amb opinions i espentes”(1) per uns i altres, Toni no va pegar “l’espantada davant de tant honor”(1) i va acudir a recollir el premi. Un nou moment en suspens, coneixent-lo segur que alguna en tenia tramada. I així va ser, després d'unes paraules d'agraïment entremesclades amb necessaries reclamacions culturals, que va pagar la pena escoltar, va voler compartir el Premi amb “aquells que han treballat en silenci i humilitat per la cultura d’aquest poble … per a tota eixa gent que mai rebrà el reconeixement oficial al seu treball anònim però constant, i per als que mai rebran aquest premi, merescut i desitjat, mentre manen els temps actuals”(1). I no volgué compartir-lo només de paraula, sinó també materialment, deixant l’estatueta al senyor alcalde per a que “ amb la mateixa comprensió, amb la mateixa conformitat i amb la mateixa satisfacció que jo he acceptat hui aquest honor, accepte en representació de tots la guarda i custòdia d’aquest guardó com a regal merescut per a tots aquells que han treballat i treballen en silenci per Xàbia, que lluiten per no perdre la identitat i creuen encara en la cultura, que és el millor crèdit d’un poble per afrontar el futur” (1).

Amb aquesta cessió i repartiment del premi, les paraules d’Andreu Ros, encarregat del panegíric sobre Antoni, es feren ben plausibles “L’activitat que Toni ha esmerçat al llarg dels anys, a hores d’ara no solament és mereixedora d’aquesta distinció sinó que representa un actiu social, patrimoni de tots, indiscutiblement valuós” (2)

Ara, també passa a ser patrimoni de tots el seu merescut guardó.

Sense la figura de Toni Espinós no es pot entendre la difusió i el foment de la cultura en Xàbia, i en la Marina Alta, durant les darreres dècades. La seua empenta, entusiasme i treball desinteressat han sigut elements fonamentals en la recuperació de la nostra història i trets d’identitat.

El guardó a la Solidaritat fou per a l’Associació Contra el Càncer i la seua Presidenta local Catalina Quero .

Enhorabona al poble de Xàbia per comptar amb dues personalitats tant generoses, treballadores i compromeses com la d’Antoni Espinós i Catalina Quero.

I enhorabona als guardonats, mare i fill.

(1)Llegir les paraules d'agraïment de Toni Espinós.

(2)Llegir complet el parlament d'Andreu Ros sobre Antoni Espinós

PRESENTACIÓ DE "LA JOIA" D'ANTONI PRATS

Sempre és un goig presentar llibres, siguen propis o d'amics. Quan es tracta d'un poemari l'acte té matisos especials, per això que diuen que cada dia es llig menys poesia. Però no és veritat, la bona poesia, la que ens somou, es llig i els lectors la reben amb una deler particular .
És el cas del poemari d'Antoni Prats "La Joia" Premi ibn Jafadja de poesia, que vam presentar dimecres passat a Xàbia. Abundant en les paraules de Carme Miquel, els poemes de "La Joia" són per a assaborir-los lentament, omplir-se de la seua dolçor i sentir el gust esperonat per uns delicats tocs àcids i una fragància a herbes aromàtiques.

Just fa 20 anys que vaig conèixer a Toni Prats.
Llavors, sota els auspicis del degà de les lletres comarcals, Bernat capó, preparàvem el recull de contes " 9 narradors de la Marina... (llegir més )