dimarts, 21 de febrer del 2012

ALS JOVES ESTUDIANTS DE LA PRIMAVERA DE VALÈNCIA


Només volien defensar l'ensenyament públic, demanar  una formació de qualitat,  reclamar el seu dret a l'educació.
Només volien mostrar la seua disconformitat contra les retallades, unir la seua veu a tantes altres que clamaven en favor de la societat del benestar.
Només volien eixir al carrer per fer-se visibles, demostrar que no són un número més als qui donar cadira i taula en una classe, sinó estudiants preocupats per les condicions del seu ensenyament, il.lusionats pel present i amb molts projectes de futur.
Només volien aconseguir seguir estudiant en una escola pública digna i de qualitat .

Els joves estudiants no preveien córrer  pels carrers de València, ni fugir, ni ser perseguits,  ni preocupar els seus familiars, ni ser detinguts, ni apallissats, ni insultats, ni passar por...
Però hagueren de córrer, escapar, aguantar, llevar-se la por i traure valor per estendre el seu clam de protesta justa per places i carrers, perquè tenien la raó i no anaven a deixar-se acovardir pel tropell d'uniformes blaus, cascs, escuts, porres que venien a intimidar-los, provocar-los i maltractar-los.

La resposta pacífica i valenta d'aquestos joves estudiants, proveïts de motxilles plenes de quaderns, bolígrafs, llibres, ha sigut la gran denúncia de fins on pot arrimar la prepotència i la injustícia d'uns mal governants .

Els estudiants del Lluís Vives de València, tots els  estudiants que han participat aquestos dies en les protestes de la ciutat de València i han fet front a les càrregues de la policia, no tenien intenció de convertir-se en símbols, ni de ser herois, ni d'aparéixer en les xarxes socials i els mitjans de comunicació de mig món.
Però ho han aconseguit, s'han convertit en símbol i exemple d'una joventut forta, valerosa, sàvia. I ens han mostrat la gran dignitat de ser jove i saber defendre els drets socials, han obert la Primavera Valenciana.

Gràcies per demostrar que sou una joventut sana i ben formada, que no es deixa enganyar ni es conforma ni s'amaga.
Gràcies per mostrar la gran vàlua de l'ensenyament públic.
Gràcies per lluitar per l'escola pública.
Com a mestra em sent orgullosa de vosaltres, com a valenciana vos admire.

Ara a seguir reclamant. Força i endavant.

Imatges de la manifestació del 21 de febrer a València en favor dels estudiants i en contra de l'actuació policial.

#primaveravalenciana from Dano on Vimeo.



ALGUNS ENLLAÇOS QUE MOSTREN GREUS MOMENTS DE LES CÀRREGUES POLICIALS












divendres, 17 de febrer del 2012

CONTINUEM CONTRA LES RETALLADES




En el nostre estimat, i apallissat, País Valencià les mobilitzacions, concentracions, manifestacions, declaracions... contra les retallades no paren, ni pararan ( veure  premsa, xarxes virtuals, webs sindicals, blogs de plataformes cíviques...) , perquè les mesures injustes preses pel govern autonòmic van més enllà de l'intent de fer front a una crisi econòmica europea generalitzada ( més bé diré confabulada).  En la nostra terra   les mesures  retalladores dels serveis públics van a tapar, de manera especial, els forats que han fet els dispendis en vanaglòries dels qui manen des de fa quasi dues dècades. Endeutament, pobresa i tristor ens han deixat per a anar rossegant.
Però com em negue a passar un dia darrere l'altre protestant entre laments, vull sumar-me a  l'humor de Xavi Castillo i traure la punta del somriure irònic amb el seu Veriueu-ho dedicat a les retallades educatives; un crac, pura pólvora!

dijous, 9 de febrer del 2012

ASUNCION CRUAÑES MOLINA, FINS SEMPRE


 Divendres 27 de gener, ens va deixar Asunción Cruañes Molina,  una de les “27 Mares de la Constitució”.  Dona excepcional, exemple i referent de persona compromesa amb la llibertat, la igualtat, la democràcia, la solidaritat, la cultura, l’educació, el bon fer i la coherència política, i sobre tot amb la defensa de la dignitat i els drets de l’ésser humà.


L’any 2009, amb motiu de l’homenatge que la Xarxa de Dones de la Marina Alta va retre a Asunción Cruañes, per celebrar el 8 de Març, vaig tenir el plaer de presentar-la i fer-li una breu ressenya biogràfica. Aprofite aquelles notes, amb les dades que em va lliurar la seua filla Cita, per deixar unes pinzellades de la vida d’aquesta gran  lluitadora, a qui vaig tenir la sort de conèixer personalment, gaudir de la seua conversa, aprendre de  la seua saviesa,  i compartir xarrades, idees, accions... 



Asunción Cruañes Molina va nàixer a Xàbia el 15 de gener de 1925. Filla d’Asunción Molina, mestra de professió, i de Francisco Cruañes,  jutge de Pau i primer alcalde de Xàbia durant la Segona República . 
De la seua infantesa, viscuda a la Marina Alta, Asunción recordava sobre tot la mar, els banys  entre les roques del Muntanyar, les petxelides, els bogamarins,  les vetllades d’estiu cantant, recitant o llegint. També recordava amb afecte el Verger, poble de la família de sa mare que visitaven sovint.

De menuda  descobrí  la força de la política i la preocupació pel progrés social.  Comentava emocionada que en proclamar-se la segona república sa casa s'omplí de gent que venia a saludar son pare cridant  "Quico, hem guanyat!".

A 1935 la família es traslladà a Mutxamel on sa mare obtingué plaça de mestra. Son pare anava i venia a Xàbia per a atendre els assumptes de treball.

Asunción va estudiar Batxiller a Alacant, a l'Institut del parc de Canalejas.  Contava, impactada encara per les imatges, que durant la guerra civil, el dia del bombardeig sobre el mercat Central d'Alacant,  ella era a l’institut mentre els avions passaven tan arran d’edificis que semblaven dur la nit a les ales.  Després, en agafar el tramvia per tronar a casa, va ser testimoni de la desolació, la massacre de sang i de  morts al voltant del mercat. 


Acabada la guerra,  a son pare li confiscaren les terres de Xàbia i a sa mare l’enviaren represaliada a la Cruz de Galindo, pedania d'Almoradí, un barri absolutament míser. Assegurava haver conegut en aquell barri la pobresa del tercer món.

En 1951 es va casar amb un jove d’Almoradí, Pedro Reig, espòs estimat i company inseparable amb qui va compartir  valors, idees, postures, compromisos... i sis fills.
Cita, la seua filla major deia:
 “ Mon pare i ma mare s'han volgut moltíssim. La seua relació ha sigut intel•ligent i compromesa . De dos persones altruistes, preocupades amb el que succeïa al seu entorn. Han significat un  gran exemple en les nostres vides.”

L'any 1964 la família Reig-Cruañes es traslladà a Alacant, on els fills tenien més possibilitats d’estudis, i Pedro exercia com a advocat i procurador. 
En  Alacant, en un inici a través de grups de cristians de base, Asunción col.laborà  amb els moviments cívics i començà a intervenir en activitats polítiques. Posteriorment es va  afiliar al Partit Socialista.


La seua preocupació per la situació general de la dona en l’estat espanyol la du a implicar-se en el Moviment Democràtic de Dones, reivindicant major participació en la vida pública, reclamant els drets civils i la llibertat individual de les dones.
En les primeres eleccions democràtiques de 1977, és elegida diputada a les Corts Constituents per la candidatura del PSOE en Alacant. Fou una de les 27 dones que seien entre els 597 escons del  Parlament:  21 diputades al Congrés,  i 6 senadores al Senat.



Asunción parlava del treball fonamental que van fer les primeres parlamentàries:
" La nostra missió, per damunt dels partits a què pertanyíem, va ser aconseguir la dignitat per a les dones que vivíem en una situació d'inferioritat de drets  insòlita en l'Europa del segle XX"... 
 "No oblidem que veníem del permís marital i d'unes lleis absolutament discriminatòries en l'àmbit laboral, penal i civil, i que vam haver de canviar".
"Nosaltres vam tindre una influència un tant escassa perquè érem escasses"... "Però vam trencar moltes barreres, participàvem en totes les comissions en què vam poder estar i va ser el moment en què es va començar a veure que les dones podíem i volíem legislar, calia i cal estar en els llocs on es prenen les decisions".…
La presència mateixa de les dones en el  Congrés, una minoria entre tants hòmens, va servir per a trencar el tabú que la política no era un món de dones

Va ser diputada al Congrés fins a 1993, quan per decisió pròpia va abandonar la primera línia de la política, “ tinc edat de jubilar-me, deixar pas als joves i gaudir tranquil.lament de la meua família”. 
Durant els 17 anys d’activitat parlamentària va ser vicepresidenta en la Comissió del Defensor del Poble i vocal en la Comissió de RTVE del Parlament. 



La jubilació no va suposar un deixar transcórrer passivament el temps, va continuar participant en política com a una ciutadana exemplar; va seguir activa en la vida social, cultural, en debats, conferències, escrivint , llegint, seguint dia a dia els esdeveniments. 
Vitalista, intel.ligent i honesta, convençuda i fidel als seus principis, actuava tenint-los present , i la seua veu estava carregada de força i convicció.




Deia que “les dones sempre s’han hagut de deixar la pell”, i ella no va escatimar esforços per deixar-se-la en defensar la llibertat, la igualtat i la cultura.


Gràcies Asunción pel treball i exemple que ens has donat.




A l'amiga admirada Asunción Cruañes.
Pepa Guardiola .

Veure l'article a Xàbia al dia

Veure article al Semanal Jávea

Article Canfali

dijous, 2 de febrer del 2012

SOC MESTRA


Un grapat de mestres, treballadors i treballadores de l'Escola Pública en el poble de Xàbia, hem fet aquest vídeo reivindicant la dignitat, consideració, apreci  i salvaguarda que mereix la nostra faena d'educar.
Perquè no ens mereixem  les retallades en personal, sou, condicions laborals, drets professionals que ens han aplicat.  Perquè l'Escola Pública, ( amb els alumnes, pares- mares i mestres que  la formem), no es mereix  retallades en inversions i ser la  pagadora de les pèssimes gestions dels governants, de la manera en com han balafiat els diners, en com els han mal administrat.
Han afonat el país Valencià, han hipotecat el present i el futur. Les retallades a l'escola pública  no són el camí per eixir de la crisi, sinó una mostra més de la poca consideració que alguns polítics tenen per l'educació. 






També ens han enllaçat el vídeo:

Entre papers digitals
Benissadigital, en l'article "Un Somni Valencià"
IES Josep Iborra de Benissa, en l'entrada "Situació econòmica del centre"
400 Colps, de blogs escolagavina
Un entre tants, xarxa cooperativa d'experiències TIC
VilaWeb
STEPV
Xabiaaldia
Plataforma en defensa de l'ensenyament públic de la Marina Baixa
"Valencià: llengua  i imatge", de  lacomunitat.elpais.com
Nausica 
 El racó de l'infant
Educació i les TIC