La humana ignomínia
envela la terra.
Vestida de dol,
la Lluna Plena d'agost,
ens observa avergonyida.
Coberta d'estupor
denúncia amb llum d'angoixa
la misèria,
l'avarícia,
la prepotència,
la violència,
la injustícia.
I per consolar tristeses
deixa un raig tebi a cada llàgrima.
Besa llàgrimes de dones
de cossos esclaus,
vestides de càrcer,
esborrades d'imatge
i noms amagats,
robats els ànims,
anihilades les voluntats,
els ulls prohibits,
els carrers vedats.
No, no cante
a la lluna d'agost.
Enguany plore amb ella,
per les Germanes d'Afganistan.
Pepa guardiola