dilluns, 21 de juliol del 2014

Retrucs naturals contra la violència.


El Montgó és un enorme timbal que acompanya els grans sorolls de l'ambient. 
El retruc llunyà d'avions de línies regulars és habitual i ja s'inclou en la calma de l'entorn. Barranqueres, margenades antigues i noves, raboses que les salten, aus que hi niuen; pinars, garroferes,  oliveres centenàries o comptades carrasques; casetes anyenques, xalets moderns i humans que els habitem n'estem acostumats al subtil sentir dels aparells que traslladen viatgers per les altures. 

Però fa uns dies que la pacífica muntanya no deixa de ressonar, anunciant vols invisibles d'un trànsit aeri desacostumat, que se'm fa estrany, amenaçador, perillós, espantadís.  I pense en la desaparició turmentosa d'infants, de joves, de dones, d'ancians, en el segrest de les xiquetes nigerianes víctimes de la intolerància ideològica armada amb dogmes doctrinaris i eines mortíferes. I pense en els genocidis, en els pobles que l'han sofert i ara el practiquen, en les respostes que anulen les lliçons que mostra la història, en la dificultat de convivència amistosa quan la voluntat va acompanyada d'un fusell, quan el domini de l'instint animal pel territori i l'interés pels guanys poderosos se superposa a la raó i la humanitat. 

Sent el retruc com un lament a frec de muntanya veïna i em dolen les batalles violentes que es lliuren en diferents zones del món... No, no hi són distants, les tenim tan prop com el soroll de la injustícia permesa.

dijous, 17 de juliol del 2014

#Alertafeminista de la Xarxa de Dones de la Marina Alta

La contrareforma del Ministre Gallardón per suprimir l'actual Llei de salut sexual i de protecció dels drets reproductius de les dones, està a punt de fer un nou pas camí del conservadorisme extrem i la misogínia. El Govern accelera els tràmits i qualsevol Consell de Ministres previst durant el mes de juliol pot acordar la seua tramitació al Parlament on la majoria absoluta del PP li donarà l'aprovació definitiva.
La controvèrsia i contestació social que ha provocat la llei de Gallardón contra l'avortament, ha anat retardant-la durant mig any. Però una vegada transcorregudes les eleccions europeus, fets uns simples retocs de maquillatge, aconseguit el vist-i-plau del Consell General del Poder Judicial (per una minoria simple de 10 vots a favor, vuit en contra i tres abstencions), amb els perceptius vist-i-plaus del Consell Fiscal i del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i arribat oportunament l'estiu, sembla imminent que la contrareforma continuarà el procés de tramitació.
El moviment feminista està en Alerta (#alertafeminista) i ens anima a seguir mobilitzant-nos per frenar aquesta nova llei que vulnera els drets de les dones a decidir sobre la nostra maternitat, atempta contra la salut pública i soscava els avanços en equitat de gènere de les últimes dècades.  
 Ara es proposen concentracions per al mateix dia que el Consell de ministres tramite la contrareforma de l'avortament,
La Xarxa de Dones de la Marina Alta se suma a esta nova Alerta Feminista i convoca a totes les persones i associacions, que defensen els drets de les dones a decidir sobre la seua maternitat, a:
concentrar-nos a Pedreguer, a les 20h, davant de l'Ajuntament, 
el dia que el Consell de Ministres aprove enviar al Parlament la llei Gallardon contra la, encara en vigor, "Llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntaria de l'embaràs". 
Les dates previsibles són el divendres 18 de juliol, el 25 o l'1 d'agost.
Manteniu-vos pendents dels mitjans de comunicació el divendres per si donen la noticia,  i de les xarxes socials on es confirmaran les concentracions.
Recordeu, a la Marina Alta, ens veiem a Pedreguer, a les 20h davant l’Ajuntament

Nosaltres parim, nosaltres decidim!
Xarxa de Dones de la Marina Alta


dissabte, 12 de juliol del 2014

Estrena a Pedreguer del documental "Yo decido. El Tren de la Libertad"

Emotiva projecció a Pedreguer del documental "Yo decido. El Tren de la Libertad". 
Compartir els moments de l'estrena simultània i saber que milers de persones l'estàvem veient a l'hora, en quasi un centenar de ciutats, va ser com pujar a un tren format ara de sentiments i sensacions que ens unia i ens donava fortalesa.  
Gran idea i intens treball el de les companyes cineastes en realitzar el documental, perquè amb la memòria gràfica de com es va organitzar quasi espontàniament el Tren de la Llibertat, les entrevistes que presenten, les imatges de manifestacions de Madrid i altres ciutats del món, deixen constància de la voluntat de dones i homes lliures de no permetre ni un pas endarrere en els drets aconseguits, endemés de fer-nos reviure les emocions de la manifestació de l'1 de febrer contra la reforma de la llei de l'avortament que intenta el govern del PP.

Quan el passat mes de gener la Xarxa de Dones de la Marina Alta se sumà a "El tren de la Llibertat", no pensàvem que la participació de la comarca seria tan nombrosa, ni que la proposta i convocatòria de manifestació feta per "la Tertúlia Feminista de Comadres y Mujeres por la Igualdad de Barredos " tindria una repercussió tan multitudinària de persones, tan extensa de pobles i nacions i tan determinant per al moviment feminista, que ha vist incrementar-se considerablement el número d'associacions, entitats i plataformes.

A mesura que han passat els mesos i hem pres plena consciència de la força que adquirim amb la unió, de l'energia que desprenem juntes quan ens provoquen, del treball conjunt que generem per defensar-nos, del valor de la nostra aportació col.lectiva, hem comprés que la suma de l'activitat d'una persona en col.laboració amb l'activitat d'una altra no són dos activitats, sinó una sola i immensa acció que pot arribar a canviar el món si van sumant-se voluntats. 
Les dones hem entrat en un procés d'avanç irreversible. No es pot llevar el pa a qui ha passat fam sense que es rebel.le, i a les dones no se'ns pot llevar el dret  a manar sobre el nostre cos sense que responguem amb ferma defensa,  perquè és un dret elemental i bàsic i ens ha costat sang i segles d'aconseguir.

El govern del PP no ha retirat la seua proposta de "Ley Orgánica para la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada" i potser amb l'estupidesa de la seua supèrbia i la bogeria de la seua mentalitat de dreta masclista acabe per aprovar-la, malgrat saber que és una de les causes de la seua pèrdua de vots i adonar-se que la llei no durarà, que només perden la majoria parlamentaria passarà al calaix de les ex-lleis antidemocràtiques i retrògrades. 

 No sé si el ministre Gallardon és conscient del desgavell en voler eliminar l'actual llei encara en vigor , "Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo", la seua obcecació per reprimir la dona i controlar el nostre sexe no li deixa anar més enllà. Potser si veu el documental es farà una mínima idea de la rebolica que ha muntat.
 
Les dones i els homes que vam participar en la manifestació del Tren de la Llibertat, guardem com una joia el record de la vivència perquè va ser més que la reclamació de la retirada d'una indigna i denigrant reforma de llei, va ser una jornada històrica en l'estímul per la consecució dels drets de les dones i de l'aplicació dels drets humans; una jornada conscienciadora de la necessitat de solidaritat, igualtat, llibertat, sororitat, fraternitat i democràcia. 



El documental ens va moure a la satisfacció per la força mostrada i a la tristesa, també, pel desdeny del Govern cap a la llibertat. Ells no retiren la reforma de la llei i nosaltres no ens retirarem dels carrers ni deixarem de reclamar els drets sobre els nostres cossos. 
El tren de la Llibertat continua en marxa i és imparable. 

Pepa Guardiola

(Acte  organitzat a l'Espai Cultural de Pedreguer pel Casal Jaume I)














                                                                                                         




dimarts, 8 de juliol del 2014

Cants de batre al riurau de Jesús Pobre



Diumenge, l’aire del riurau de Jesús Pobre es va cobrir d'olors a pols de trilla, de blat segat passat pel trill, de palla aixafada pel rodet, de pallús que la forca enlairava en micones, encegava els ulls i espurnejava el capvespre. 

Sobre la remor de gentada que sovinteja el Mercat del gran riurau, des de l’escenari d’una era improvisada dominaven els cants de batre que sorgien del sentiment de Pep Gimeno "El Botifarra", Josep Aparici, Lluís “El Sifoner”,  Pep Espinós, Gerard Ramón i Tomàs López, acompanyats pels músics Emili Vera, Manolo Miralles i Josep Alemany .  

Cants de batre, precs entonats al sol pel llaurador  quan girava i girava amb l’haca per traure el fruit dels girs que havia fet a la terra durant l’any. 

Vaig recordar mon pare quan feia "l'erà", m’agradava seure arrupida entre les seues cames sobre la taula del trill i escoltar-lo cantar amb veu antiga  “este és bon batre”, mentre l'haqueta rossa ens passejava, somniadora, sobre les garbes desfetes escampades en cercle .  




dijous, 3 de juliol del 2014

Declaracions del sr. Rosell, masclisme pur i dur

Per si no estàvem prou menystingudes, psicològicament i emocional maltractades amb les lleis que s'inventa el ministre Gallardon, i la consideració de simples receptacles reproductius en què ens té l'església més ultra, apareix el president de la patronal culpant les dones d'augmentar les xifres de l'atur. 
Sr Rosell, ja que mostra tanta preocupació per nosaltres, perquè no es fixa en les dades de dones assassinades i fa declaracions posant "el crit en el cel" perquè s'acabe la lacra del terrorisme domèstic ? 
Però no, govern conservador, clero beat i patronal esclavista necessiten per a la seua sobrevivència la dona submissa, passiva i callada.
Les jerarquies patriarcals, amb la seua ideologia i doctrina classista, masclista i capitalista, van suprimir fa segles més de la meitat de la població de les seues " competicions" polítiques, laborals, empresarials, culturals i econòmiques, atorgant-nos el rol de mestressa de casa i recloent-nos a la funció domèstica.   Endemés, amb la jugada van aconseguir una mà d'obra barata per a quan la necessitaren, allò de "l'exercit de reserva femení". 

Ara, malgrat el progrés tecnològic assolit i els avanços espectaculars d'un mil.leni nou, no volen perdre prerogatives jeràrquiques autoatorgades pel seu sexe i així parlen, actuen i legislen .
 Aiii! però les dones els hem pres el pols i no pararem, prou que ho saben, per això ens menyspreen més que mai. Ja van errats, ja!