No sé si de veres el Persa es
considerava “eixe desconegut”, com es titula el llibre recopilatori d’una
mostra heterogènia de la seua obra. En tot cas era desconegut en l’àmbit d’allò
que denominem gran públic, aquell que
només consumeix productes ben publicitats. I segurament, com tants i tants
artistes valencians, també era desconegut més enllà de les fronteres culturals
del nostre territori.
Però hem de ser justos amb moltes persones que l’apreciàvem i el teníem en
gran consideració, perquè en absolut el Persa no era ( ni és) cap desconegut
entre els ambients i poblacions on es movia i vivia.
Darrerament, d’ençà que ens va commocionar amb una absència definitiva, he
pogut comprovar la gran quantitat d’amistats que mantenia, i el particular
reconeixement que se li prestava en la ciutat de València, on va nàixer, va
aprendre a llegir, escriure, dibuixar, va iniciar els estudis, es va decantar
per l’art - no tan efímer com ell creia-
i va transcórrer part de la seua vida. La xarxa virtual, igual
“d’efímera” que l’obra del Persa, en dóna fe de les paraules condolgudes de
comiat que se li han dedicat.
No queda endarrerit l’afecte i consideració que se li tenia ( se li té) en
la Comarca de la Marina Alta, terra que per diverses circumstàncies va triar
per a viure durant les tres últimes dècades. Pepe Cardona, el Persa, era
conegut i apreciat entre els pobles de la contornada com l’artista gràfic i
polifacètic de Xàbia, dibuixant, il.lustrador, creatiu, publicista,
professional del retallable, editor, dissenyador, escriptor ...
Potser algú pense que l’envergadura i universalitat de la seu cultura
superava l’espai reduït d’uns pobles costaners, però done fe que tant Xàbia com
els pobles de la Marina se sentien i se senten orgullosos d’haver-lo tingut
entre els seus habitants i haver comptant amb ell per a tants i tants projectes
elaborats amb uns dels materials més dignes i prodigiosos de la societat
contemporània: el paper i la tinta.
Al catàleg de participants en “El
taller de les lletres” editat per diverses entitats comarcals amb motiu de
l’encontre d’autors a la Trobada d’Escoles
Valencianes a Pego, l’any 2004, figurava la següent ressenya sobre ell:
Josep
Cardona ( El Persa) va nàixer a València l’any 1943. Ens passa una breu nota
autobiogràfica on diu telegràficament
“Vaig
aprendre a llegir i escriure a l’escola. En la cosa de dibuixar em tocà ser
autodidacta. Les tres coses llegir, escriure i dibuixar, m’agradaren tant que
encara no els he perdut el gust i, fins i tot, s’han convertit en la meua
manera de viure. Combine aquestos ingredients fent “tebeos” i contes
il.lustrats.”
Ho
deixem així respectant la seua voluntat, però tots sabem que “El Persa” podria
omplir un llarg currículum reflectint les nombroses creacions brollades del seu
singular talent.
La nota és mostra clara de la vàlua en què se’l tenia, i de la humilitat
amb què ell parlava del seu treball artístic.
El Persa va optar per dedicar-se plenament a l’art, sense altres
interferències que les pròpies del gust, la gana personals i el seu fluctuant
ritme de treball. Viure de l’art és, i ha sigut sempre, un repte difícil,
perquè sobreviure de la producció artística suposa passar més d’una penúria
econòmica, la història i les biografies de molts autors en donen fe dels riscos
que han d’esquivar els soferts herois dedicats en exclusiva a la creació.
Inspiració, motius i recursos no li’n van faltar en cap moment, la seua
obra és tot un ventall de tècniques i maneres d’expressió gràfiques, plàstiques,
literàries, científiques..., concebudes
sota al tret comú que el caracteritzava ”la profusió imaginativa” i que
convertia les seus creacions en exemplars únics, obres personalíssimes,
irrepetibles i, en ocasions, amb models
de projectes impossibles de dur a la pràctica en els temps actuals, com un nou
Jules Verne, visionari del possible futur.
Més o menys dispersa, l’obra gràfica i literària que ha deixat conserva amb
fidelitat l’esperit experimentador, lúdic i alternatiu del Persa, que observava
la realitat des d’una perspectiva intel.lectual particular, buscant les
distorsions, les discordances, les asimetries més ocultes de la realitat.
Sense ànim d’encetar cap inventari de la seua obra ( ni és el lloc ni sóc
qui per fer-ho), crec convenient deixar
una relació dels seus treballs, encara que siga breu, aleatòria i sense
cronologia . (A la Biblioteca Municipal de Xàbia i a la
Fundació Cirne trobareu un interessant recull).
Retallables. De València: la Plaça de bous, el Teatre Principal, el
Palau de la Batlia, El Palau de l’Escala, Sant Miquel dels Reis. Xàbia: l’Església Fortalesa, l’antic Pont de
Triana, el Castell de sant Jordi, La Casa del Cable, Caseta de camp. Teulada : Ermita de la Divina Pastora. Altea:
Església Mare de Deu del Consol, la Plaça de l’església. Calp: Ajuntament.
Dénia: Ajuntament. Madrid: el Cine Doré. Col.leció de retallables
de “pe a pa” de cossos geomètrics i d’avions . Retallables per als Ferrocarrils
de la Generalitat Valenciana. L’antiga premsa d’imprimir, pel 500 aniversari de
la impremta valenciana…
La complexitat, perfecció i fidelitat d’aquestos retallables els converteixen
en autèntiques obres d’enginyeria en paper, idèntiques a l’edifici real, entre
els que destaquen el de l’Església Fortalesa de Xàbia, o la plaça de Bous de
València.
Còmics. Esmentaré “El Rayo Verde” autoedició de l’artista
dedicat a Jules Verne. Revista. La del
Persa tipus TBO, per antonomàsia, va ser “El Llaüt de Xàbia” publicació de
temporalitat inconstant, però que abastava un públic de 0 a 180 anys i que des de
novembre de 1992 fins a juny de 2000 va publicar 43 números, 1 monogràfic i 2
exemplars a tot color . Per les fulles
del Llaüt desfilaven tota mena
d’ocurrències, invents, acudits, col.laboracions, rebolica d’amenitats i vivien
dos personatges tan entranyables com Tomeu i Cento.
Publicacions i invents genials
en diversos formats : “La beca
del artista”, els manuals d’instruccions de “La mandíbula masticadora Bowerbräu”, del cotxe “Pangolino”, “La pelota postal descascarillable”, “El
perrito electrónico Bowerbräu”; el àlbum de “Cromos
sobre la imprenta”; la col.lecció de postals “Escriu-me en valencià”; els dissenys de segells per a diferents ex libris… Cadascun digne de dedicar-li
un article complet.
Llibres amb escriptura literària i il.lustracions pròpies.
“Del uno al ciento : libro de números por el
Persa”. “El
mar en una botella : las tertulias del Imperial”. “ El Persa, ese
desconocido”.
Si es tracta de citar col.laboracions
en llibres i revistes siga com a dissenyador, com a il.lustrador o com escriptor… anomenaré
el “Llop i la cogullada”, “Els contes de
riuraus”, “ Xàbia somniada”, “Llegir Teulada”, “Xàbia el meu poble” , “Jávea o
el gozo”, Col.lecció de narrativa “Llegir
és gaudir”, Col.lecció “Media Vaca”, Revista de Festes Mare de
Déu del Loreto de Duanes de la Mar,
Revista de Fogueres de Xàbia, Dijous Mercat…
No deixaré sense anotar les seues intervencions magistrals en campanyes
d’animació a la lectura o de dignificació del còmic i del retallable, a les
escoles de Primària, als Instituts, a les biblioteques municipals o altres
espais educatius i culturals, així com diverses exposicions.
Potser l’obra tan variada estiga dispersa, però ni molt menys està perduda
ni oblidada, solament cal rememorar-la i per art de màgia es materialitza
palpable, viva i real, mitjançant la
mateixa màgia amb la que es feien reals els invents del Persa creador.
Tanmateix, hi ha una part de la seua creativitat que sí ha resultat
efímera, perquè ha desaparegut amb ell. Em referisc a les seues converses amb
els amics, plenes de comentaris vius, de relats irònics, d’inventives
fabuloses, d’anècdotes xocants, d’informació del que ocorria, de pinzellades
crítiques, sempre referides amb
l’oralitat fluida i genial de la seua elucubració espontània, fonamentades per
una cultura amplíssima i tintades d’un humor àgil, agut i alhora negre. Si no
s’hagueren esvaït en l’aire, la recopilació d’aquestes converses, formaria una original enciclopèdia oral, que
podria estar ben il.lustrada amb les volutes del fum dels cigarrets que les
amenitzaven.
Personalment, vaig conèixer a Pepe Cardona l’any 1987, quan em va
il.lustrar “El llop i la cogullada” i
“Contes de riurau”. Però tinc la
quimera que en realitat vaig conèixer el Persa 20 anys arrere, quan jo, en
plena adolescència, m’havia entestat en estudiar belles arts. Algú em va
presentar un artista jove de València, crec que amb la intenció de fer-me
desistir del meu intent perquè el consell que em va donar el jove artista em va
deixar prou desconcertada. Poc dalt o baix em vingué a dir:
“Si vols dedicar-te a l’art, observa i aprèn
l’asimetria de les simetries, perquè tot és diferent a com ho veiem i res és repetible, ni tan sols en les diverses parts de què està
format. Fins i tot la cara d’una persona
que sembla simètrica, no ho és, el costat sobre el que dormim és més angulós
perquè suporta el pes dels somnis.”
Quan li contava aquesta anècdota,
ell deia no recordar-la, però sí s’identificava amb el consell donat.
Per tant el jove artista valencià només podia ser el Persa, perquè les seues
paraules i les seues creacions eren irrepetibles.
Els dies del solstici d’estiu Pepe Cardona va materialitzar l’última
invenció del Persa, i va marxar per alguna de les portes invisibles que forces enigmàtiques obrin a
altres dimensions.
No sé si ha arribat a un món paral.lel, eteri, asimètric o sobrenatural.
Només sé que ens ha deixat un llegat creatiu ple de somnis que conservar,
valorar i difondre.
A la teua memòria Persa-Pepe-Cardona.
Pepa Guardiola
El Montgó, juliol 2012
Publicat a la revista de festes 2012 "Mare de Deu de Loreto" de Duanes de la Mar
Biobibliografia del Persa, Biblioteca Municipal de XàbiaPublicat al "Calendari dels Brillants" 2013