diumenge, 26 de juliol del 2015

El refrany, sempre ver

Diuen dos refranys, enraonant ensems sobre sants, estiu i collites:
"De sant Jaume a santa Anna pinten el raïm i la magrana".
"Per santa Anna i sant Xotxim tenim raïm".
Als meus dos magraners la calor els ha rebentat les magranes, i als quatre ceps la sequera no els ha deixat nodrir més que uns raïms minsos.
 Però el refranyer no enganya, millor o pitjor tenim magranes i raïms pintats

 












dimecres, 22 de juliol del 2015

Una altra nuvolada que ens nega la pluja



Res! que no ha plogut. 
El resultat de la nuvolada s'ha quedat en quatre gotes per metre quadrat..., i un duro del mundial de futbol a un racó del jardí. 
Quatre gotes inútils, ni una més, com si foren la suor d'un núvol. 
Un duro inservible de 1982, cinc pessetes que ni als grecs els fan paper. 

Estic a la naia, quan la llum del capvespre comença a tornar-se grisa. 
Cap al ponent ressonen trons de llamps caiguts a les serralades de l'interior. 


Arriba un ventijol esperançador. 
Les oronetes s'acullen al riurau.
Plourà? 
 
Ensume i no sent flaire de pluja. 
Mantinc l'esperança, potser l'aigua arribe després. 
S'ennuvola el cel, el Montgó queda mig cobert i bufa vent fresc. 
Plourà? 


Plou, plou per favor! 
Una gota, dos, tres... 
El vent escampa els núvols per l'aire, i per terra arrossega les tovalles que han deixat els xiquets després del bany de migdia. 
Una gota més... Compte, en van quatre. 
Comence a arreplegar tovalles i hamaques, per si de cas. 
 
A la soca d'un xiprer trobe una moneda de fa més de 30 anys, un duro en bon estat. Com ha arribat fins ací? Mire els núvols. No han sigut ells, fa temps que no plou, però tant no. 
D'on ha eixit el duro? Estaria amb els antics joguets dels meus fills que han tret els xiquets. Les Barbis, els airgamboys, els indis, el fort apatxe? Segurament. 
Vent i núvols fugen cap llevant. 
Les quatre gotes s'evaporen. 
Em quede amb el duro a la mà, els records estiuencs dels anys huitanta, i l'enyor de la pluja que continua sense caure.

dimarts, 7 de juliol del 2015

El valor del NO grec

Valenta la ciutadania grega amb el seu NO als creditors insaciables.
El capital que s'asseu als escons del Parlament Europeu ha rebut la resposta clara d'un poble fastiguejat de què l'enganyen i roben durant dècades.
"Misèria per misèria" era l'oferta.
I la dignitat ha despertat el valor per plantar cara a un sistema que cada dia mostra més l'avidesa pels diners.
Grècia des de l'abisme econòmic li lleva la màscara a l'estructura financera internacional.

diumenge, 5 de juliol del 2015

UN PIANO EN UN RIURAU

Del concert que va inaugurar el Festival Internacional de Música “Vila de Xàbia”, que enguany ha celebrat nou (9) concerts  al riurau Arnauda, del 27 de juny al 5 de juliol, no em preocupava ni l'escenari  ni l'ambientació. Sabia que la vareta màgica de la fada interiorista Jessica Bataille amb el mestratge musical de Nati Ballarín, Quico Moragues i Monica Suarez Penoucos, deixarien l'espai polit i mudat per a un esdeveniment tan singular i poc habitual en un riurau.
No m'enganyava. L'Arnauda ha actuat de modern i perfecte amfitrió, habillat amb tocs d'art Povera, d'un concert de piano, i de percussió, i de guitarra, com si en el seu llarg segle i mig de vida no s'haguera dedicat a altres menesters. 

Allò que em preocupava, o millor diré m'intrigava, era l'acústica de l'espai. 

Com respondrien les bastes pedres tosques i el rústic encanyissat del bastiment a la subtilesa, harmonia, finor, complexitat de les notes executades al piano? 
Com sonarien les composicions de Haydn, Ravel, Granados y Liszt entre els arcs i el sostre d'un riurau? 
Una vegada més l'antiga estructura pansera m'ha meravellat mostrant la seua multifuncionalitat i capacitat d'adaptació a tot temps i ús. L'Arnauda s'ha convertit en una autèntica sala de música clàssica. 


Nit rere nit els diferents concerts m'han encisat més i més, i no ha sigut màgia de bruxeria, sinó màgia d'art. Cada concert m'ha sorprés (ens ha sorprés) més gratament. Joves músics excel·lents, d'una qualitat interpretativa immillorable, amb un nivell d'execució de les composicions que han deixat el públic fascinat, i a mi m'han captivada. 
I la fascinació ha anat increscendo. Concerts de piano, a vore quin millor, piano i percussió, guitarra. Una nit dos pianistes de premi, i la lluna plena rondant pels ulls del riurau, vestida de gala perquè li permeteren entrar. La nit de la cloenda amb la intervenció dels joves premiats del IV concurs de piano Vila de Xàbia... 
Que puc dir? que tornava a casa amb el cor dansant.  
Joia de vetllades estiuenques!
Les catedrals de la pansa també en sabem d'acollir concerts.



 



























Més informació http://www.apam-xabia.com/?p=801