dimarts, 24 de març del 2015

Setmana Cultural "Xabies que..."

 Sempre he reconegut l'eficàcia pedagògica de les setmanes culturals que organitzen els centres educatius.
 En la meua època de mestra no passava curs que no en planificàrem com a mínim dos, dedicades a temes diversos com la natura (setmanes de la Mar, de la Plana, del Montgó...), la literatura ( setmana dels llibres, dels contes, de la poesia, d'algun autor o autora...), la cultura popular ( setmana de les tradicions, del riurau...), els hàbits de salut, autoprotecció... En les memòries anuals queden  guardades i espere que també (perquè és el més important) en l'empremta que els ha deixat el pas per escola als antics i antigues alumnes. Personalment les recorde com a fites remarcades dins de cada curs en què tot el centre es movia al mateix ritme d'il.lusió, motivació, interés; mostràvem que érem una entitat col.lectiva educadora, creativa, coordinada i integradora, i establíem uns llaços amb tota la comunitat educativa que la refermaven com a autènticament educadora.

La setmana passada vaig tenir el gust de participar com a escriptora convidada en la setmana cultural "Xabies que..." que va organitzar el Col.legi "Maria Immaculada" de Xàbia, dedicada a la cultura tradicional del nostre poble.
No era l'edifici on, en la segona meitat dels anys 50 del segle passat, vaig iniciar la meua llarga i diversa etapa de treball educatiu, (des del 3 fins els 60 anys, primer com a alumna, després com a mestra en diferents pobles), però sí era el mateix centre on vaig començar a aprendre, això sempre produeix una certa nostàlgia.

Foren uns agradables i curts noranta minuts compartits amb xiquets i xiquetes de 5e i 6e.
Els vaig parlar de la tradició oral, els contes populars i els meus "Contes de riurau".
Amb quina atenció van seguir les explicacions sobre les seculars i universals arrels de la nostra cultura de transmissió oral, la gran diversitat de formes narratives: contes, contalles, faules, rondalles... i les incomptables adaptacions a cada poble. Em van atendre amb interés i amb expectació i crec que van viure l'encontre amb gran intensitat en escoltar alguns dels contes de riurau que els vaig contar.
Per moltes setmanes culturals més!

dimarts, 10 de març del 2015

Una altra dona assassinada


Quan conec la notícia d'una dona assassinada per un home amb qui ha compartit vida i ha cregut compartir amor, pense en la infàmia d'amor que ha rebut i en el drama de vida que ell li ha prestat.
Caiguen totes les penalitats de la humanitat sobre cada assassí de dones, que mai ningú més els vullga, que tots els minuts de la seua vida siguen un pes que els sepulta a poc a poc, que cada glop d'aigua que beguen els sàpia a verí i el menjar se'ls podrisca a l'estómac, que l'aire que respiren siga com sagetes que agullonen els pulmons i la sang se'ls torne negra en cada centímetre del cos. 
Cada vegada que un mal home assassina una dona per haver-se enamorat d'ell, sent que una part de mi està de dol indignat. 
Hui és un dol i una indignació profunda que em fa sentir impotent, una veïna del meu poble ha sigut assassinada, ha mort dies després d'una brutal pallissa. 
Que classe d'ésser li ha robat la vida?

diumenge, 8 de març del 2015

8 de Març, Dia Internacional de la Dona

En el Dia Internacional de la Dona, 8 de març de 2015, quan, malgrat el grau de desenvolupament democràtic, cultural, de preparació professional i laboral, d'independència econòmica, fins i tot de consciencia i reivindicació que hem assolit les dones dels països occidentals en les últimes dècades,  encara ens queden pendents de tombar moltes desigualtats aquí i enllà de l'ample món, perquè continuem discriminades, violentades, menyspreades, quasi invisibles; perquè som una minoria en els espais de poder politic, econòmic, empresarial, cultural; perquè hi ha milions de xiquetes i dones segrestades i reduïdes per la prepotència arcaica...  més que un dia feliç i florit, vos desitge un actiu Dia Internacional de la Dona dedicat a recordar les nostres avantpassades; a celebrar els drets guanyats; a reivindicar la igualtat, la visibilitat i l'empoderament. I faig meu, i vostre, el manifest de la Xarxa de Dones de la Marina Alta. 


                                
EL CANVI SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ
El 8 de Març és el Dia Internacional de la Dona i des de fa més d’un segle les dones de tot el món eixim al carrer per exigir els nostres drets. A pesar del temps transcorregut estem molt lluny d’aconseguir-los.
La taxa d’activitat de les dones està 13 punts per sota de la dels homes; l’atur està dos punts, o més, per damunt, hi ha més precarietat laboral, més ocupació submergida i els salaris de les dones son un 27% menors que el d’un home pel mateix treball. En 2012, quasi el 95 % de les persones que demanaren excedència per la cura de filles o fills, i més del 85% amb excedència per la cura de familiars, foren  dones. L’Estat Espanyol ocupa el n. 23 d’entre 27, sols davant de Japó, Itàlia, Grècia i Corea, en la situació respecte a la igualtat d’oportunitats per a les dones. I aquesta tendència en desigualtat de xifres va creixent en contra de les dones.
Davant els canvis que des de la societat espanyola s’estan reclamant a institucions, partits, sindicats, plataformes cíviques, empresariat... les dones exigim que els canvis vinguen de la mà del feminisme per a ser reals i efectius, i per poder arribar a una societat més justa e igualitària. Per això recordem l’agenda feminista i reclamem el seu compliment:
·         Exigim  Escola Pública laica i coeducadora que avance en un model social d’igualtat,  pluralitat i respecte a la diversitat. Reclamem la revisió dels materials educatius, la formació en coeducació dels professionals, la revisió del llenguatge i valors sexistes en les noves tecnologies, en administracions, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, etc.
·         Volem una vida lliure de violència masclista en qualsevol de les seues formes, i demanem la implicació de les administracions i de la societat per a la seua eradicació. Denunciem les retallades en un 30% del pressupost per lluitar contra aquesta lacra social i exigim majors recursos per a la prevenció i persecució de la violència de gènere, l’encalçament sexual i totes les actituds masclistes.
·         Reclamem que l’administració pública promoga la igualtat efectiva i real entre dones i homes. Denunciem la retallada en el pressupost per a desenvolupar la Llei d’Igualtat d’Oportunitats en un 47% i la paralització de reformes legals per a fomentar la coresponsabilitat i conciliació de la vida laboral i familiar.
·         Exigim polítiques que impulsen l’ocupació i formació de les dones. S’ha d’eradicar la divisió sexual del treball i garantir l’autonomia i la independència econòmica de les dones.
·         Rebutgem  la múltiple discriminació que pateixen les dones, entre altres casos, de les minories ètniques o culturals, les pobres o en processos d’exclusió social, i les recloses en institucions socials o penitenciàries.
·         Reclamem la urgent necessitat de major participació de les dones en tots els processos de presa de decisions polítiques, econòmiques, culturals i de tot tipus.
·         Rebutgem la retallada en salut sexual i reproductiva que entre altres exclou de la reproducció assistida de la sanitat pública a parelles de dones i a dones fadrines.
·         Exigim l’avortament lliure i gratuït, l’accés lliure i gratuït als diferents mètodes anticonceptius, perquè les dones decidim si parim o no parim. Les menors també tenen dret a decidir.
Som conscients que el camí cap a un estat de benestar que garantisca els drets i l’avanç en la igualtat de gènere i en una democràcia real només pot passar pel feminisme. Per això
“Els canvis polítics i socials seran feministes o no seran”
XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA
8 de març 2015

dissabte, 7 de març del 2015

Dia de la dona entre lletres i música

De vegades voldria que els pobles d'esta terra nostra caberen dins d'un mocador, per transpassar distàncies amb el moviment d'un dit.
Hui és un d'eixos dies. Haguera anat a València i dedicat el capvespre a celebrar el Dia de la Dona amb un reconeixement a Carmelina Sánchez-Cutillas.
D'alguna manera sí he fet acte de presència amb unes quantes paraules del "Desordre de les dames" que han servit, junt a més amigues escriptores, perquè la cantant Manuela Alandes composara una cançó. 
M'han contat que ha sigut un acte bonic, m'han enviat imatges, fins i tot una breu gravació que m'ha despertat l'enveja per no estar-hi. 
Feliç Dia de la Dona, companyes de lletres i solfes, també en la literatura i en la música som minoria i ens hem de recolzar.



dimecres, 4 de març del 2015

Dia de la Dona, Xarxa Dones Marina Alta

Després d'un intens mes de febrer preparatori de la celebració del Dia Internacional de la Dona, van duent-se a terme els actes programats. Aprofite el meu blog i el blog de Xarxa de Dones de la Marina Alta com a plataformes de guarda i transmissió per  plasmar breus reportatges, que deixen constància dels treballs realitzats, els  difonguen, els duguen més enllà de l'espai on han tingut lloc i arriben a més persones de les que els hem viscut directament.  Agraisc als mitjans de comunicació que s'han fet ressò, i espere que continuen donant visibilitat en les seues pàgines, virtuals o de paper, a les activitats que al llarg de l'any es realitzen en favor de la igualtat i defensa dels drets de la dona. 


Amb el lema “EL CANVI SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ” la Xarxa de Dones de la Marina va celebrar el passat dissabte 28  de febrer els actes commemoratius del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona (més informació).
La celebració començà amb una concentració a la Glorieta de Denia.  Unes 80 persones, defensores de la igualtat i els drets de la dona, ens ajuntàrem per  reclamar les reivindicacions feministes i  exigir que els temes d’igualtat siguen ben visibles i formen part dels programes polítics en aquest any electoral. La concentració va acabar amb la lectura del manifest.
A continuació es va celebrar la 14 edició del Sopar de Dones on es lliuraren els Premis 8 de Març de la Xarxa de Dones de la Marina Alta, que són un reconeixement a la trajectòria vital, professional, científica, artística... de les premiades, dones que han contribuït a millorar i fer més igualitària aquesta societat.
Amb l’assistència de “ Dones Cabal”,  “Femme Força”, “Dones d’Orba”, “Associació Eva Pinera”, “Matria” i més de 150 dones de tota la comarca vam gaudir d’una llarga i entretinguda vetllada, en la que no va faltar l’humor, la conversa, la música, els bons sabors de taula, els parlaments, els vídeos de presentació i el reconeixement a les premiades.
En primer lloc, Pepa Espasa, artista plàstica de Dénia, ens va commoure amb la seua obra centrada en el maltractament de les dones. Les imatges projectades mostraren la bellesa i dramatisme impactant del seu art.
Tot seguit reberen l’estatueta representativa del Premi, Begoña Piñero i Maricusa  Arguelles en nom de les associacions “Tertúlia Feminista les Comadres” de Gijón i “Mujeres por la Igualdad de Barredos” de la Cuenca Minera de Astúries. D’aquests dos grups va eixir la iniciativa i organització del “Tren de la Llibertat” que l’any passat va reunir a centenars de milers de persones a Madrid l'1 de febrer del 2014, en una manifestació convocada per paralitzar l’avantprojecte de llei, presentat pel ja exministre Gallardón, sobre la interrupció voluntària de l’embaràs. La claredat de les reivindicacions d'estes dos associacions asturianes és un fidel exemple de la forma de treballar per la igualtat i els drets de la dona. En el seu parlament, recordaren, una vegada més, que les dones unides i al carrer som capaces de canviar el món. Resultà emocionant  la presència de dos dones de tan llarga trajectòria feminista. Totes les aplegades posades dempeus  aplaudírem la seua valentia.
La Xarxa de Dones, que va participar activament en el Tren de la Llibertat, tornarà a pujar a qualsevol tren per reivindicar els drets de les dones. 

dimarts, 3 de març del 2015

L'escaldà de Jesús Pobre al Consell Valencià de Cultura

Ahir 2 de març, vaig tenir l'honor i gaudir del plaer d'acompanyar la delegació de l'EATIM de Jesús Pobre, encapçalada per l'alcalde Javier Scotto, a presentar el documental de l'Escaldà de Jesús Pobre al Consell Valencià de Cultura, perquè facilitara l'informe de la declaració de l'Escaldà com a Bé d'Interés Cultural Immaterial. L'acollida dels membres del CVC va ser ben càlida i van mostrar el seu entusiame.
Ara a esperar que la Conselleria s'anime i procedisca a fer el que li correspon, declarar BIC l'Escaldà, una activitat agrícola que durant segle i mig va ser el punt culminant de tot el treball de la pansa, producte que va ser l'element del desenvolupament econòmic de la Marina Alta i altres comarques valencianes, durant el segle XIX i part del XX.
En l'actualitat Jesús Pobre ha recuperat l'escaldà i l'ha convertida en una de les festes més significatives de la història comarcal.
Deixe l'enllaç al vídeo "Escaldà de la pansa en Jesús Pobre"