RELATS CONJUNTS. PILOT DE COMANDAMENT

-Comandament de l'estació espacial ISS a Terra:

Sol.licite modificació del protocol. Muteu-me en un microorganisme putrefacte, canvieu-me en un fotó fosc,  convertiu-me en un quark aïllat,  transformeu-me en qualsevol insignificança prescindible, i feu-me fora  com a vulgar deixalla  sense vàlua.  No puc continuar en reclusió, contemplant el cosmos  entre metalls. Necessite escapar a l'espai obert,  surar com els meteorits, olorar els astres, llepar l'èter, mesclar-me amb el firmament, perdre'm en l'infinit.  Demane permís per poder abandonar la nau .

-Terra a pilot de  comandament :

Negatiu. Accés a l'exterior denegat. Impossible concedir mutació, canvi, conversió o transformació, tens l'obligació de mantenir el teu estat natural i seguir el full de ruta establert. Només se't concedix una modificació en el protocol,  inclou l'ordre d'autorevisar-te els circuïts i reprogramar els xips periòdicament, els sensors de llum que dus incorporats  tenen el lamentable defecte d'intentar humanitzar-te. 

PER A RELATS CONJUNTS

25 DE NOVEMBRE, CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Uns quants anys arrere, el dia que més ens mobilitzàvem per la igualtat de les dones era el 8 de març. A poc a poc, ha anat cobrant rellevància la data del 25 de novembre, fins al punt que ens fa eixir al carrer reclamant els drets de la dona amb igual o major empenta si cap. Aquesta és una reclamació trista, dramàtica,  perquè tristos i dramàtics són els fets que la provoquen: dones assassinades,   apallisses, maltractades, violades... Una reclamació,  que posa veu  als silencis desesperats, a situacions incomprensibles, terribles, i tanmateix més quotidianes del que ens pensem, per increïble que ens semble.
Deixe l'esquela que la Xarxa de Dones de la Marina Alta ha dedicat a la memòria de les dones assassinades en els últims darrers mesos i vaja per a elles el seu record des d'aquest espai.

 Les meues  lletres també es mobilitzen i venen a unir-se als clams escrits per totes aquelles persones, associacions, entitats públiques i privades que lluiten per la completa igualtat i denúncien la violència.

               MANIFEST  DE LA XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA

25 DE NOVEMBRE 2010

CAP AGRESSIÓ MÉS, CAP MALTRACTADOR AL CARRER.

        NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!

En l’ última dècada, 629 dones han sigut assassinades , que suposa  una mitjana de 63 assassinades  per any. En 2010 hem superat la xifra de feminicidis de l’any anterior. Des de l'1 de novembre de 2009 fins al 31 d'octubre d'enguany, 75 Dones han sigut mortes a mans d'assassins masclistes, amb una violència  brutal:

estrangulades

asfixiades

apunyalades

esquarterades

degollades

atropellades

llançades al buit

enverinades

ofegades

decapitades

soterrades en calç viva

mortes a colps amb martells, barres, lligones...   (Llegir tot)

Noticia al butlletí municipal de Xàbia

ELS MOLINS DE LA PLANA TENEN QUI ELS VOL BÉ

D'imprescindible visita, per a interessats i interessades en la cultura del nostre poble, és l'exposició que l'Associació Xàbia Viva presenta en la seu de la Fundació CIRNE. Només el contingut fotogràfic, documental i històric exposat en els panells sobre els molins de vent en general, així com la informació particular sobre els NOSTRES molins de la Plana de Sant Jerònim ja paga la pena la visita, siga individual o col.lectiva. Especialment la recomane per a grups d'alumnes de 2n i 3r cicle de Primària o de 1r cicle d'ESO, sense deixar de banda a la resta d'estudiants ( tinguen l'edat que tinguen) bé els vindrà a tots saber quina és la vàlua històrica i ha sigut la rellevància econòmica d'eixos elements arquitectònics que, lamentablement cada vegada més ocults pels pins, han determinat fins fa poc el perfil paisatgístic de la Plana, i van ser segles arrere element generador de riquesa.
També vindria bé que s'hi passaren aquells que tantes vegades s'han endut la fotografia dels molins com a emblema de Xàbia a les fires de turisme, i després els han deixar caure sense invertir un cèntim en el seu manteniment, restauració i protecció, total per a què?, la foto ja la tenien i la promoció turística també.
Però l'exposició, endemés de la informació, té un gran valor afegit: el de la restauració d'un dels molins, a punt d'enderrocar-se, per un grup de voluntaris que ens han demostrat com l'estima a la cultura d'un poble, junt al treball desinteressat i altruista pot rescatar de l'oblit, l'abandó i la destrucció el patrimoni col.lectiu. Vaja el meu agraïment als membres de Xàbia Viva per la tasca feta i a la Fundació CIRNE per possibilitar l'exposició. NO deixeu de visitar-la.
Els 11 Molins  de la Plana són el major Conjunt de Molins de Vent de tot el País Valencià, només per aixó ja mereixen ser declarats Bé d'Interés Cultural.   De moment...
Entreu al bloc de Xàbia Viva i adheriu-vos al manifest de les Planes

Per obrir boca deixe uns vídeos que Santiago Tebenet, de Gravamedia, ens  regala, també de manera altruista.

Asociación Xabia Viva consolida Molino de la Plana (Xabia/Javea) from gravamedia on Vimeo.


Xabia Viva- Molins- 10/10/10 from gravamedia on Vimeo.


Xábia Viva - Molins- 09/10/10 from gravamedia on Vimeo.

EL MEU BOLET LITERARI "BOLET DE GARROFER"

Per rigorós torn alfabètic ( del primer cognom), Frances Mompó va penjant al seu bloc els diferents textos que vam participar en la 2a trobada de lletragolafres. Enguany lletres i menjars al voltant del bolet. Com explicava unes quantes entrades més avall, no hi vaig poder assistir, però el meu conte si va arribar i ara acaba d'aparéixer en el bloc Uendos, Greixets i Maremortes ( cliqueu-hi) .  Gràcies Francesc per la faena i les atencions.
Jo l'apegue aquí també. Bon lletraprofit.

Open publication - Free publishing - More escrits

GRUP DE DONES CABAL, 10 ANYS DE COMPROMÍS PER LA IGUALTAT

El Grup de Dones Cabal, de Pego, ha complit deu anys d’existència. Per a commemorar el desè aniversari van celebrar una vetllada especial de tardor, al Teatre Municipal, en la que ens van agrair a “tots i totes” les persones que hem col.laborat amb elles i els hem ajudat a dur endavant el propòsit pel qual van crear el grup: fomentar la igualtat de la dona.  

En l’acte van presentar un vídeo resum de les activitats que han realitzat des de l’any 2000: tallers, lectures, conta-contes, fires, cursets, sopars literaris, xarrades, manifestacions, concentracions, col.laboracions amb diferents entitats municipals i comarcals… Un "cabal"  d’activitats culturals i reivindicatives a favor de la formació, desenvolupament i igualtat de drets de la dona.

En el capítol d’agraïments dedicaren un càlid  reconeixement a Ràdio Pego; als col.laboradors i col.laboradores més directes; a Pau  López, inspiradora i una de les fundadores de Dones Cabal; a Josep Sendra  i el grup de músics que els han compost una cançó. També ens feren un delicat homenatge als escriptors i les escriptores que hem participat al llarg dels darrers sis anys en els sopars literaris.  Tot seguit, la Companyia de Recerca i Innovació Teatral, CRIT, va representar la seua obra ‘Miguel Hernández. Después del Odio’, una singular, novedosa i emotiva posada en escena de la biografia del poeta.   

Per a acabar, les Dones Cabal van oferir “una picadeta” que ens va servir tant de tertúlia com de sopar. Una vetllada completa, o quasi, perquè els col.laboradors ens vam oblidar de dur-los el pastís amb les veletes.

Des d'aquest bloc els agraïsc el detall i les atencions , tant la passada vetllada de divendres com quan em van convidar al sopar literari, junt a Maria Dolors Pellicer, a l'any 2006, sinó recorde malament.  Naturalment, vull donar-los les meues felicitacions i enhorabona a totes elles: Tere, Reme, Amparo, Pau, Pepa, Pura, Fina... per aquestos 10 anys de tasca  motivada per la idea d'igualtat, justícia, cultura, i un món millor i més humà.  I Per molts anys  més.

Poble Sahrauí, la riquesa d’un territori causa de perversa esclavització

Un  any després  que Aminetu Haidar, activa  pacifista pels drets d’autodeterminació del Poble Sahrauí i pel Drets Humans, ocupara portades de premsa i mitjans de comunicació, motivara articles d’opinió, moguera consciències,  ens  movilitzara a eixir al  carrer, i remoguera preocupacions interessades, la realitat del poble sahrauí torna a mostrar el seu drama. Ara amb major cruesa si cap que llavors, perquè no és només una persona  la violentada, sinó una població. I perquè, endemés, ha passat un any sense que la situació dels sahrauís tinguera la més mínima millora.

Un any que ve a sumar-se als anterior, i en fan 35, o més.

35 anys d’ocupació i lluita:   A 1975 les tropes espanyoles abandonaren el territori del Sàhara donant pas a l'ocupació militar marroquí. Aviat, començaren els enfrontaments armats entre l'exèrcit d'Alliberament Popular Sahrauí i  l’exèrcit marroquí.  La lluita armada va durar fins a 1981, 16 anys de guerra que acabaren quan el Consell de Seguretat de les Nacions Unides creà el pla de pau en 1991, així com una Comissió especial per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO). El fracàs de la MINURSO és evident. L’ ONU ha mantingut durant tots estos anys una neutralitat còmplice amb les violacions dels Drets Humans i no ha actuat per a exigir i garantir la celebració d'un referèndum. Els sahrauís continuen la lluita pacífica.

35 anys d’exili en la dura hamada:  La població civil sahrauí va haver de fugir a la regió algeriana de Tindouf,  la zona més inhòspita i pedregosa del desert del Sàhara, on es crearen 5 campaments de refugiats.   S'estima que hi viuen 165.000 habitants. Sense aigua corrent, xarxa elèctrica, a penes treball i falta de mitjans en educació i sanitat, sobreviuen gràcies a l'ajuda humanitària. 

35 anys de divisió de territori i famílies:  Amb l’ocupació marroquí el territori saharià va quedar dividit.  Marroc  va ocupar una zona rica de substancioses mines de fosfats, així com la zona costanera amb gran riquesa de pesca.  El Marroc practica la tortura i la pressió sobre la població sahrauí que s’hi manté, els prohibeix el dret de manifestació pacífica, segresta, tortura, viola i empresona en condicions infrahumanes, tant a homes com a dones.

La zona alliberada pel Front Polissari és una franja de  desert àrid, poblada de mines antipersona (més de 5 milions) que causen gran quantitat de víctimes entre la població nómada i el bestiar.

 En mig, separant ambdues parts hi ha el  mur de la vergonya. Més de 2.700 kilòmetres de murs d'arena, pedra i camps de mines. Amb sistemes de detecció, radars, búnkers i un fort sistema de vigilància de marroquí. Va ser construït per Marroc, entre 1980 i 1987, per a defensar les ciutats més importants i garantir la usurpació dels recursos naturals. 

35 anys de guanys i impunitat per als ocupants: Grans ingressos econòmics amb els rics recursos naturals del Sàhara: les mines de fosfats i la pesca. Controlant una important situació geogràfica pel pas fronterer d'Àfrica a Europa ( d'immigració, narcotràfic, terrorisme…).  Invisibilitat i silenci ( forçat amb amenaces)  del conflicte en els mitjans de comunicació.

Més de 35 anys de reclamar i esperar: La celebració d'un referèndum per a l'autodeterminació del Sàhara Occidental, tal com l'ONU va proclamar en 1965.

La no violació dels Drets Humans en els territoris ocupats del Sàhara.

La  fi  de l'ocupació del Marroc en el Sàhara i el cessament de l'espoli de les riqueses naturals que no li pertanyen.

El Poble Sahrauí manté des de 1991 la lluita pacífica i democràtica, mentre que El Marroc no ha dut a terme  les condicions de l'alt el foc i continuen explotant bombes antipersona. El Marroc és el 2n país que més resolucions de l'ONU incompleix, després d'Israel.

Amb aquest breu recull de dades, estretes de diferents mitjans,  sume la meua veu a les que criden en favor de la llibertat del Poble Sahrauí, ocupat per les riqueses del seu territori, subjugat amb les modernes formes de  perversa esclavització col.lectiva.

Alguns vídeos 

Los ojos del desierto

Breve historia del Sáhara

Sáhara y el muro del que nadie quiere hablar

Audios sobre el Aiun

ELS BOLETS, UNA SUCULENTA DISCULPA PER FER UNA TROBADA DE TARDOR.

No sé exactament de qui seria la idea, sí puc assegurar que la va parir una/unes ment/s brillant/s. Això de reunir-se una colla de lletraferits/des, amb la gastronòmica tasca de donar compte d’un menú de bolets (o d’anguiles), i el literari plaer de compartir lectures és sense dubte una suculenta manera de retrobar-se a la tardor.

Com el cap de setmana de Tot Sants ja havia trotat pel món, aparcant compromisos, quefers i assumptes personals, dissabte dia 5 de novembre, no vaig tenir més remei que quedar-me a casa. Prou em va doldre no anar a Otos, lloc on es cuinaven bolets i lletres. Però un avantatge de l’escriptura és que des del teu racó de picar paraules, pots desplaçar-te pel camí d’un text a qualsevol lloc i fer com s’hi hagueres anat. Ja sé que no és el mateix, però fa el seu paper. Des del meu coconet del Montgó, vaig participar amb un conte breu que havia enviat a Francesc Mompó ( una de les ments brillants, junt a Ramon Guillem), i estic seguint els diversos capítols de la història boletaire ( que encara no ha acabat) via bloc. Vos convide a unes quantes menjades de bones lletres, desplaçant-vos, amb un clic, al bloc de " Uendos Greixets i Maremortes". Salut i bon profit.

APLEC EXCURSIONISTA A SÓLLER. SERRA DE TRAMUNTANA, PAISATGE CULTURAL.

Seguint el bon costum que vinc practicant els darrers anys, aquesta tardor també he acudit a l’Aplec Excursionista dels Països Catalans. Viatjar, trobar-se amb gent que parla com jo, comprovar la rica varietat de matisos fonètics i lèxics de la nostra llengua, conèixer pobles veïns amb una història semblant i les mateixes arrels, passejar pels seus carrers o fer caminades per camps, muntanyes i paratges, que de normal no són aixafats pels turistes convencionals, seguir la petjada d'un guia que mostra tots els secrets de la contrada és una sana manera de desconnectar del treball i de practicar dues activitats: l’exercici físic i el cultural.

Amb el Centre excursionista de Pedreguer i uns quants amics de Xàbia, he creuat el tros de mar que ens separa de les illes i he fet cap a Sóller. Una breu i intensa estada de tres nits i dos dies que a penes ha servit de tast, perquè la serra de Tramuntana és molta serra per descobrir-la amb tant poc temps.

Junts hem trepitjat amb gust els antics camins empedrats. Hem vist oliveres mil.lenàries cuidades i conservades a extrems de convertir-les en fantàstics éssers vegetals, camps de garrofers, marges impressionants de pedra seca, que com una randa de filigrana cusen les muntanyes per protegir les bancalades de terra i evitar que les aigües torrencials s’enduguen els cultius; hem gaudit de l’arquitectura tradicional, de les belles possessions i les casetes de camp, del perfum dels horts i de les històries dels vells.

Estic segura que aquestes passades nits de difunts, els esperits dels homes i dones que segles enrere construiren aquells caminals de pedra i amb suor demanaren terra fèrtil a les muntanyes, hauran tornat ufans a caminar pels empedrats que encara es conserven, begut l’aigua de les sèquies i fonts que obriren, contemplat els troncs fantasmagòrics de lés oliveres que plantaren, però en veure garrofes i bancals abandonats hauran fugit atemorits per si l’oblit i la descurança desfan l’obra que el temps ha conservat.

Vaja el meu recolzament perquè la serra de Tramuntana siga declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

Si voleu donar el vostre suport entreu a la web de SERRA DE TRAMUNTANA ( cliqueu) i signeu la declaració, el mínim esforç paga la pena.

LES DAMES A LA SEU UNIVERSITÀRIA DE LA MARINA, EN BENISSA.

Divendres que ve, 5 de novembre, a les 20h, en la Seu Universitària de la Marina, a Benissa, farem una xarrada sobre la novel.la " El desordre de les Dames". Parlarem Teresa Morell, directora de la Seu Universitària, Carme Miquel, escriptora, jo mateixa i, si vos abelleix fer algun comentari al voltant de la novel.la, també tindreu l'oportunitat de prendre la paraula.
Com sempre, amb gust i sense compromís, vos espere, si hi sou per la Marina Alta.