11-març 2020
Ja sé que estem guardant
reserves al rebost, pel que puga passar, jo la primera, o la segona, ho
reconec. Però una coseta, xe! en compte de comprar tant de paper de water (pel
que diuen el coronavirus afecta els pulmons no el cul), aneu a les llibreries i
compreu bons llibres, el millor paper pel cap i pel cor, que són els que ho
controlen tot, i en especial les emocions, tan alterades pel cúmul d'
imprevistos. Vinga que llegir és viure el món des de casa. Ànim i salut amigues
i amics. Cuide-vos.
13-març 2020
Que no són vacances, que
són mesures sanitàries de responsabilitat ciutadana contra la propagació del
coronavirus. "QUEDEU-VOS A CASA", quina part d'aquesta norma tan
simple no heu entès? Ah! Ja!: Que no son vacaciones, que son medidas sanitarias
de responsabilidad ciudadana contra la propagación del coronavirus.
"QUEDAROS EN CASA, y en vuestra Comunidad", ahora sí está claro? O
hay que explicar que significa responsabilidad ciudadana?
15-març 2020
Són molts anys de viure al camp i no
sé com suportaria estar dies i dies reclosa a un pis. Supose que com la majoria
de vosaltres, a estones millor a estones pitjor, a tot ens acostumem, i mes si
estem en el nostre hàbitat, envoltats de les coses pròpies a les quals ara toca
traure més gust que mai. Me n'adone que som afortunats els qui vivim a defora.
Sóc a casa amb els meus llibres, els estris acumulats, el jardi, el camp, i puc
fer la passejada diària en encetar la jornada. Aprofite i la compartesc.Vos
obric una finestra al meu hortet, encara sense plantons, però amb els arbres
ben vius. La prunera acabant la florida, el codonyer en plena eclosió i el presseguer,
mal empeltat, que comença a vestir-se de moradenc. La primavera ja fa dies que
els ha mogut la saba. Quin temps més anàrquic, que descol.locat està tot. Sort
que la bellesa de la natura continua fent-se sentir. #joemquedeacasa
#quarepmontgo
16-març 2020
La setmana que ve, tenia programada una tertúlia literària a València,
amb el Club lector de la Biblioteca Arrancapins, per parlar de la novel.la
"El desordre de les dames". Com les circumstàncies fan impossible
l'encontre i ajornar-lo pot ser complicat, anem a tirar mà dels mitjans
tecnològics i farem una "teletrobada" sense eixir de casa, com manen
ordres majors. Em toca a mi obrir el torn gravant un vídeo. I per evadir-me de
realitats i posar-me en situació, en la passejadeta d'avui he agafat unes
rametes de llimera florides. L'aroma a tarongina m'evoca un dels passatges del
llibre, escrit fa més de 10 anys en un mes de març ben diferent a aquest, i em
desperta les ganes de rememorar l'aventura de la seua creació.
17-març- 2020
En previsió al que poguera esdevenir, la setmana passada vam estar
assajant els abraços a distància amb el suport d'una olivera. Hui els hem
practicat, però allargant la distància, i amb diferents arbres del nostre
jardí. Em quede a casa i la natura que he cuidat tants anys em reconforta. Per
a aquestes velles oliveres les penalitats que estem passant els humans no són
noves, en més d'una clivella del seu tronc han de guardar exhalacions de la
grip de 1918, i qui sap de quins altres dolors. També les abraçarien les meues
avantpassades? 
18-març- 2020
Anit van caure quatre gotes, "ni un paperet de fumar han deixat de
saó", com diria mon pare. Tanmateix, hui no he volgut aixafar el terra de
l'hortet, ni les herbes que lluïen minúscules gotes perlades. He fet la
passejada matinera donant voltes a la caseta, com fan les presoneres pegant
voltes al pati de la presó, com faig jo mateixa quan vull evadir-me de tot i
centrar els pensaments en allò que estic escrivint o tramant per començar a
escriure. Amb tot, no he pogut sostraurem de cavil.lar sobre la feblesa humana,
les contradiccions socials, l'estranya realitat que vivim i en especial sobre
les dificultats per a moltes persones d'atendre la consigna de: "quedar-se
a casa". Perquè, al marge dels qui no fan cas a ningu, hi ha molts homes i
dones que han d'eixir precís per anar al treball, o s'ofereixen solidàries a
fer-te la compra com la meua veïna, altres simplement no tenen casa. Quina és
la seua defensa ? Qui els assegura la protecció? Aquesta societat del capitalisme
neoliberal, creada sota la consigna del consum desgavellat, ara es mostra ben
precària amb productes de primera necessitat per a la supervivència. (Gràcies
Viqui pel teu oferiment.)
18 de marzo ·
A caram! en ple confinament de la població i
el Tribunal Superior de Castellà Lleó se'n desdiu de la condemna de l'Audiència
provincial de Burgos a la manada de l'Arandina i la rebaixa considerablement.
Què es pensava?, que perquè estem recloses a casa no anavem a protestar? Encara
no ens coneixen, les parets de casa ens fan obrir més els ulls. No és abús, és
violació. Feministes sempre alerta.
19 de marzo a las 13:44 ·
19-març 2020
Pensava que seria el sant Josep més
trist de la meua vida, amb més absències que mai, i per està finestreta m'heu
omplit la casa d'imatges grates i paraules afectives. Milions de gràcies. #joemquedeacasa
#quarepmontgo
20 de marzo a las 11:24 ·
Estrenem primavera i plou. La gata, vella i sàvia,
aguaita tranquil.la des del riurau. M'aboque a la finestra de la cuina i li
faig unes fotos. Em veu i corre a buscar-me perquè li done alguna molleta dolça
del meu desdejuni. Però les gotes de pluja li destorben i torna a la protecció
del riurau. Ja ho he dit és vella i sàvia, està segura que la llepolia caurà
ara o adés, i millor que siga sense mullar-se. L'observe resguardada al seu
aixopluc. Té una curiosa història aquest animal que l'ha feta ser prudent,
tenir paciència, canviar costums i estimar amb força l'aire lliure. Aquest matí
no faré la passejada, imitaré la gata i pensaré el món des de la naia. Inici de
primavera en unes circumstàncies estranyes i inusuals. Però el terrorisme
masclista no para, hui el primer feminicidi en període de confinament. Cada dia
entenc menys l'esser humà!
21 de marzo a las 11:21
Dia boirós i plujós. El Montgó ni es veu.
"Quan el Montgó porta capell ves-te'n a casa i fes cordell. Hui més que
capell porta capa de teranyina de núvols. Recorde a mon pare els dies de pluja
i mal oratge. Rondinava neguitós per la casa, per si plovia poc o plovia massa.
Com a bon llaurador, necessitava l'aire lliure i vore el camp, tant com el
paquet d'Ideals o Celtes. I no parava. Anava atrafegat pel corral, la pallissa,
el seller, el pati, la falsa coberta, si érem a la caseta pel riurau i la naia,
fent feines guardades per als dies de pluja. Per descansar seia a una cadira
baixeta i trenava llata d'espart, cosia cabassos o feia cordell. Encara
conserve el seu cabasset de recapte, una barxeta de Pasqua i un bressolet de
joguet per a les nines que li va fer a la meua filla i que gasta la meua néta.
Profitoses reclusions aquelles. Fa dies que som a casa, per motius que mai
ningú podia pensar, i malgrat que no fem llata ni cordell, sí trenem xarxes
virtuals, cosim lectures, inventem creacions, reflexionem o cridem junts per
salvar pors, incerteses i neguits. Desitge que aquesta inusitada reclusió,
endemés de lliurar-nos del mal físic, resulte positiva en canvis per a
l'esdevenir, i els nostres descendents li traguen bon profit. De nosaltres
depèn, ara i en salvar aquestes setmanes.
22 de marzo a las 10:07 ·
Està setmana que acaba, m'han despertat cada dia de
bon matí els fuuf-fuuf de les notificacions del whatsapp. Vaig canviar el mòbil
just abans de començar la quarantena, en previsió del que poguera passar, i no
vaig silenciar l'entrada de comentaris al nou aparell. Vaig encertar amb el
canvi perquè el vell, que ara i adés s'endormiscava, no haguera aguantat el
tràfec de les tele-relacions socials que ens alleugereixen el confinament.
Hui m'han despertat els refilets dels ocells, la
piuladissa inharmònica dels teuladins, el parrupar de les tórtores, el cant
d'un puput repetint el seu nom. "Ha de ser molt de matí", he pensat,
perquè no se sentia el fuuf-fuuf del mòbil, ni el sorollet somort de la
calefacció en posar-se en marxa. Per una clivella de la finestra entrava un
raig de llum grisenca. "Ha de ser molt matí", m'he repetit. He fet
mitja volta i he seguit desperta al llit, una manera d'acurtar el dia, ens en
queden molts per dedicar al que en millors temps diríem "dolce far
niente" i ara són un cru enclaustrament.
Anit el president del Govern va ser ben clar
"el pitjor està per venir, ens esperen dies durs i hem de tenir coratge i
valor".
He cavil.lat bona estona sobre com ha canviat de
consum i d'estrès el nostre món privilegiat, com hem frenat de cop la nostra
vida de curses competitives...
Molta gent havia d'estar acurtant el diumenge com
jo, perquè ningú enviava comentaris.
Fins que el raig de llum que entrava per la
finestra ha mudat de color i s'ha tornat groguenc, el sorollet de l'aigua
calenta corrent pel radiador de l'habitació s'ha deixat sentir, i els refilets
dels ocells m'han convidat a abandonar els llençols.
El sol hi era dalt d'un núvol i es mirava a
l'espill d'una bassa de pluja. Un gos del veïnat lladrava. La natura seguia el
seu ritme. Quant hem d'aprendre d'ella!
23 de marzo a las
10:39 ·
Ha plogut fort aquesta nit, i el dia s'obri
emboirat. Amb l'ànsia i necessitat de sol que tenim! Per si vos distrau i vos
desperta un somriure, vos deixe l'anècdota de hui.
Dilluns passat, vaig descobrir una esvelta
aranya amb la seua ombra al sostre del bany, just dalt de l'espill. De seguida
vaig anar a buscar la granera per eliminar la intrusa i la teranyina que havia
teixit.
Però com sol passar, camí de la granera va
sonar el mòbil. En concloure la conversa em vaig adonar que les plantes de la
naia reclamaven aigua. Les vaig regar, vaig llevar unes quantes fulles seques,
i vaig agafar la granera i l'arreplegador per agranar les deixalles. Ja posada
vaig pegar una raspallada al saló, el corredor, el bany, la cuina... En acabar
vaig guardar els estris de neteja i me'n vaig anar al jardí.
Aquest matí, estava arreglant-me i, en fer uns
estiraments de coll davant l'espill, he mirat el sostre. Oh! sorpresa. Quieta,
impertèrrita hi era l'aranya i la seua ombra al sostre, just dalt de l'espill,
no s'havia mogut ni un mil·límetre en tota la setmana. Per un moment m'ha
semblat que érem al dilluns passat, i estàvem al principi de la quarantena.
He anat corrent per la granera. Però en
agafar-la he pensat en la lliçó d'immobilitat que em donava l'insecte: si un
animalet és capaç de romandre com una estàtua durant set dies, per molt que
forme part del seu estil de vida, a mi que em va la vida no moure'm com no vaig
a estar reclosa set, catorze, vint-i-un dies o els que calga...
A la fi li he perdonat la vida a la intrusa.
La prendré com a model i, quan m'agafe el neguit de l'enclaustrament, aniré a
observar-la. Direu que és una bogeria, però a mi em val l'exemple.
Salut!
24 de marzo a las 9:09 ·
Bon dia a tothom I totadona que hi passe per aquest
mur. No sé quin oratge envoltarà les vostres llars, però per la meua continua
el plugim, la boira i el vent, sembla que han vingut a confinar-se als pobles
valencians. Paciència!
Ho faré curt hui, tinc la jornada atrafegada, sense
voler, sense voler se m'ha amuntegat la feina.
He d'acabar d'enllestir el conte del diumenge per a
nosaltreslaveu.com, que m'ha demanat
Llorenç Garcia
. Em falta el final i posar-li títol, em costa molt
posar els títols.
He de seguir amb la tele-tertúlia literària del
club de lectura Arrancapins, que vam encetar la setmana passada. Demà és el
gran dia.
I he de revisar les existències del rebost. La meua
filla va a comprar i em portarà el que necessite. Li he de fer la llista de
l'imprescindible.
Uff! horari complet. Sort que no he d'eixir de
casa.
24 de marzo a las 18:26 ·
Quan veig al personal sanitari utilitzar com a
protecció contra el coronavirus les bosses de fem, a falta dels EPI'S que
haurien de ser el seu escut salvador, se'm trenca l'ànima.
Quan pense que eixes bosses que ens servien a
l'escola com a divertides disfresses de carnestoltes, ara són l'uniforme
improvisat pel personal sanitari que està en primera línia de cures a la gent
afectada pel maleït virus coronat, sent una immensa impotència i se'm cau el
món damunt. Ara eixim al balcó i vos aplaudim la dedicació al treball de
cuidar-nos, després eixirem al carrer i ens dedicarem a treballar i reclamar
que la sanitat pública tinga tots els mitjans que ens mereixeu i ens
mereixem.Sort i força valents i valentes.
25 de marzo a las 18:49 ·
Enyore el sol. No porte el compte dels dies que la
boira me'l roba, com tampoc porte el compte dels dies d'enclaustrament.
M'estire al sofà, m'amague de sota la manteta,
tanque els ulls i fonc l'escalforeta que desprèn el meu el cos amb els coixins
i amb la llana suau que m'acull.
Ja hi és el primer raig, lluminós, daurat,
l'endevine entre les parpelles closes que es tornen semitransparent. Va cobrant
potència i quasi m'encega. Una ombra familiar creua per davant. Amb el soroll
de les seues petjades la reconec. Inconfusible la fressa de les espardenyes.
Deixa la gaveta al terra i comença a traure la roba, abans de penjar-la,
l'escorre i l'esbandeix. L'aroma del sabó casolà s'escampa i perfuma la llum
solar. Ol a net, a muda de diumenge, a llençols de dilluns. Mentre l'estén
cantusseja, "sant Antoni va pel mar tocant una campaneta, tots els peixets
de la mar s'acosten a la voreta".
I entre l'evocació del sol, l'aroma a bugada
antiga, la presència materna i el bressoleig de la seua veu, m'adorm.
26 de marzo a las 8:51 ·
Hui és autèntic, hui no és fictici. I per si els
núvols envejosos li furten la cara, me l'entre a casa. Mil abraçades, passeu un
dia creatiu. Guanyarem la partida.
#joemquedeacasa
27 de marzo a las 11:15 ·
Els dibuixos que m'arriben del nét i la néta em
mostren que, malgrat l'enclaustrament, estan vivint i sentint la primavera.
Tenen sort, pare i mare d'un i altra són docents i,
a més del teletreball amb els alumnes, els dediquen temps educatiu.
Pense que les famílies haurem de reinventar aquell
ensenyament casolà dels temps antics, amb les adaptacions necessàries és clar,
i considerar que, ara més que mai, mares i pares sou l'espill i l'exemple viu
que segueixen els vostres fills i filles. En aquests moments la seua educació
depèn de manera especial de vosaltres.
I si em permeteu uns consells, com a mestra
jubilada que ha exercit la docència molts anys i que ha viscut i treballat per
la llarga evolució de l'escola pública des del franquisme fins a les noves
tecnologies, vos diré que necessiteu: paciència, ordre, creativitat, imaginació
i envoltar-los de l'estima que els teniu.
Vinga ànim, no defalliu. És l'hora de mostrar que
podem ser millors cada dia, i que la humanitat aprèn dels seus errors per a
avançar cap un món més just, pacífic, igualitari i harmònic. Passeu bon dia
dins casa.
28 de marzo a las 16:28 ·
D'ençà que tinc memòria, l'escenari de la meua vida
manté com a ancestral capçalera de llit el fabulós Montgó. Per si vos distrau
del confinament, des de la vessant de la meua estimada muntanya vos deixe unes
paraules que li vaig escriure fa temps, i una contaralla. (Clic a sobre la imatge)
29 de marzo a las 11:42 ·
Quin record més bonic de 2014 em mostra hui esta
finestra del meu mur.
Des del confinament trobem a faltar la presència
física de familiars i amistats, però de manera especial les abraçades. Com
l'abraçada de la foto.
Amb Julia Gonzalez Maillo, un abraçada molt, molt forta. Ens la donarem en
directe en unes setmanes, perquè jo en acabar aquest episodi tan terrible que
estem vivint no pensa canviar els bons costums de fer abraçades i besades.
Dissabte passat tocava concloure l'exposició Donart 2020, que s'inaugurà el 6 de març a Gandia. Amb obres de 17 artistes plàstiques interrelacionades amb textos literaris de 14 escriptores, sota el lema conjunt "Laboriosament he anat cosint els vestits de la vida, reivindicàvem des de l'art i la literatura la igualtat i els drets de les dones.
El coronavirus, minúscul ésser que està determinant les interrelacions de la societat mundial, es va encarregar de tancar-la abans d'hora en un intent de sotmetre l'art al confinament.
No és fàcil sotmetre l'art, i menys quan està gestat per la creativitat de la rebel.lia.
Hi vaig participar amb un text titulat "Mudem el món". I la paraula mudar incloïa el concepte ample del seu significat, mudar per canviar i per canviar a millor.
Aquest món nostre necessita "mudar", ho posa ben de relleu el minúscul ésser que està trasbalsant la societat patriarcal dominada pel capital i el mercantilisme.
I els canvis s'han de fer des de la justícia i la igualtat que emmarquen els Drets Humans. L'única manera que la humanitat no acabe
destrossada per l'avarícia i l'egoisme d'un sistema jerarquitzat sota el poder dels diners.
Vos deixe un vídeo amb l'obra de Xaro Bonilla Goikoetxea i la lectura del meu text. Al mur de
Donart Serlik, obert per Adriana Serlik, trobareu més obra de l'exposició.
#joemquedeacasa #quarepmontgo
30 de marzo ·
El coronavirus, minúscul ésser que està determinant les interrelacions de la societat mundial, es va encarregar de tancar-la abans d'hora en un intent de sotmetre l'art al confinament.
No és fàcil sotmetre l'art, i menys quan està gestat per la creativitat de la rebel.lia.
Hi vaig participar amb un text titulat "Mudem el món". I la paraula mudar incloïa el concepte ample del seu significat, mudar per canviar i per canviar a millor.
Aquest món nostre necessita "mudar", ho posa ben de relleu el minúscul ésser que està trasbalsant la societat patriarcal dominada pel capital i el mercantilisme.
I els canvis s'han de fer des de la justícia i la igualtat que emmarquen els Drets Humans. L'única manera que la humanitat no acabe
destrossada per l'avarícia i l'egoisme d'un sistema jerarquitzat sota el poder dels diners.
Vos deixe un vídeo amb l'obra de Xaro Bonilla Goikoetxea i la lectura del meu text. Al mur de
Donart Serlik, obert per Adriana Serlik, trobareu més obra de l'exposició.
#joemquedeacasa #quarepmontgo
30 de marzo ·
Bona nit amigues i amics, amb somriure ben
antic.
Què passa Darwin? Què només han de sobreviure
els forts i els poderosos? Mira que deien els de la Trinca... Vist lo vist els
done la rao, m'estime més venir d'una patata que d'un mico prepotent.
