dimecres, 11 de març del 2020

Inici del Confinament, mes de març 2020

Trasllade a aquest blog els post que he anat publicant al meu mur del facebook durant els dies del confinament provocat per la pandèmia del coronavirus, covid19, a l'any 2020.
11-març 2020

Ja sé que estem guardant reserves al rebost, pel que puga passar, jo la primera, o la segona, ho reconec. Però una coseta, xe! en compte de comprar tant de paper de water (pel que diuen el coronavirus afecta els pulmons no el cul), aneu a les llibreries i compreu bons llibres, el millor paper pel cap i pel cor, que són els que ho controlen tot, i en especial les emocions, tan alterades pel cúmul d' imprevistos. Vinga que llegir és viure el món des de casa. Ànim i salut amigues i amics. Cuide-vos.

13-març 2020

Que no són vacances, que són mesures sanitàries de responsabilitat ciutadana contra la propagació del coronavirus. "QUEDEU-VOS A CASA", quina part d'aquesta norma tan simple no heu entès? Ah! Ja!: Que no son vacaciones, que son medidas sanitarias de responsabilidad ciudadana contra la propagación del coronavirus. "QUEDAROS EN CASA, y en vuestra Comunidad", ahora sí está claro? O hay que explicar que significa responsabilidad ciudadana?

15-març 2020

Són molts anys de viure al camp i no sé com suportaria estar dies i dies reclosa a un pis. Supose que com la majoria de vosaltres, a estones millor a estones pitjor, a tot ens acostumem, i mes si estem en el nostre hàbitat, envoltats de les coses pròpies a les quals ara toca traure més gust que mai. Me n'adone que som afortunats els qui vivim a defora. Sóc a casa amb els meus llibres, els estris acumulats, el jardi, el camp, i puc fer la passejada diària en encetar la jornada. Aprofite i la compartesc.Vos obric una finestra al meu hortet, encara sense plantons, però amb els arbres ben vius. La prunera acabant la florida, el codonyer en plena eclosió i el presseguer, mal empeltat, que comença a vestir-se de moradenc. La primavera ja fa dies que els ha mogut la saba. Quin temps més anàrquic, que descol.locat està tot. Sort que la bellesa de la natura continua fent-se sentir. #joemquedeacasa #quarepmontgo
 
16-març 2020
La setmana que ve, tenia programada una tertúlia literària a València, amb el Club lector de la Biblioteca Arrancapins, per parlar de la novel.la "El desordre de les dames". Com les circumstàncies fan impossible l'encontre i ajornar-lo pot ser complicat, anem a tirar mà dels mitjans tecnològics i farem una "teletrobada" sense eixir de casa, com manen ordres majors. Em toca a mi obrir el torn gravant un vídeo. I per evadir-me de realitats i posar-me en situació, en la passejadeta d'avui he agafat unes rametes de llimera florides. L'aroma a tarongina m'evoca un dels passatges del llibre, escrit fa més de 10 anys en un mes de març ben diferent a aquest, i em desperta les ganes de rememorar l'aventura de la seua creació.
 
17-març- 2020
En previsió al que poguera esdevenir, la setmana passada vam estar assajant els abraços a distància amb el suport d'una olivera. Hui els hem practicat, però allargant la distància, i amb diferents arbres del nostre jardí. Em quede a casa i la natura que he cuidat tants anys em reconforta. Per a aquestes velles oliveres les penalitats que estem passant els humans no són noves, en més d'una clivella del seu tronc han de guardar exhalacions de la grip de 1918, i qui sap de quins altres dolors. També les abraçarien les meues avantpassades?

18-març- 2020
Anit van caure quatre gotes, "ni un paperet de fumar han deixat de saó", com diria mon pare. Tanmateix, hui no he volgut aixafar el terra de l'hortet, ni les herbes que lluïen minúscules gotes perlades. He fet la passejada matinera donant voltes a la caseta, com fan les presoneres pegant voltes al pati de la presó, com faig jo mateixa quan vull evadir-me de tot i centrar els pensaments en allò que estic escrivint o tramant per començar a escriure. Amb tot, no he pogut sostraurem de cavil.lar sobre la feblesa humana, les contradiccions socials, l'estranya realitat que vivim i en especial sobre les dificultats per a moltes persones d'atendre la consigna de: "quedar-se a casa". Perquè, al marge dels qui no fan cas a ningu, hi ha molts homes i dones que han d'eixir precís per anar al treball, o s'ofereixen solidàries a fer-te la compra com la meua veïna, altres simplement no tenen casa. Quina és la seua defensa ? Qui els assegura la protecció? Aquesta societat del capitalisme neoliberal, creada sota la consigna del consum desgavellat, ara es mostra ben precària amb productes de primera necessitat per a la supervivència. (Gràcies Viqui pel teu oferiment.)





18 de marzo ·

A caram! en ple confinament de la població i el Tribunal Superior de Castellà Lleó se'n desdiu de la condemna de l'Audiència provincial de Burgos a la manada de l'Arandina i la rebaixa considerablement. Què es pensava?, que perquè estem recloses a casa no anavem a protestar? Encara no ens coneixen, les parets de casa ens fan obrir més els ulls. No és abús, és violació. Feministes sempre alerta.




 
19 de marzo a las 13:44 ·


Hui he fet una passejada curta, perquè tocava fer la tortadeta de sant Josep, com tinc per costum. Sempre l'he celebrat. La meua àvia materna li deien Pepica, com a la seua àvia. I entre les seues nétes en som tres les qui duem el seu nom. Celebreu o no el sant, passeu un bon dia i en especial molta felicitat a tots i totes amb qui comparteix nom. Aquí vos deixe la meua tortada, atenent els WhatsApps quasi se'm crema. 


19-març 2020
Pensava que seria el sant Josep més trist de la meua vida, amb més absències que mai, i per està finestreta m'heu omplit la casa d'imatges grates i paraules afectives. Milions de gràcies. #joemquedeacasa #quarepmontgo



20 de marzo a las 11:24 ·

Estrenem primavera i plou. La gata, vella i sàvia, aguaita tranquil.la des del riurau. M'aboque a la finestra de la cuina i li faig unes fotos. Em veu i corre a buscar-me perquè li done alguna molleta dolça del meu desdejuni. Però les gotes de pluja li destorben i torna a la protecció del riurau. Ja ho he dit és vella i sàvia, està segura que la llepolia caurà ara o adés, i millor que siga sense mullar-se. L'observe resguardada al seu aixopluc. Té una curiosa història aquest animal que l'ha feta ser prudent, tenir paciència, canviar costums i estimar amb força l'aire lliure. Aquest matí no faré la passejada, imitaré la gata i pensaré el món des de la naia. Inici de primavera en unes circumstàncies estranyes i inusuals. Però el terrorisme masclista no para, hui el primer feminicidi en període de confinament. Cada dia entenc menys l'esser humà! 

21 de marzo a las 11:21 

Dia boirós i plujós. El Montgó ni es veu. "Quan el Montgó porta capell ves-te'n a casa i fes cordell. Hui més que capell porta capa de teranyina de núvols. Recorde a mon pare els dies de pluja i mal oratge. Rondinava neguitós per la casa, per si plovia poc o plovia massa. Com a bon llaurador, necessitava l'aire lliure i vore el camp, tant com el paquet d'Ideals o Celtes. I no parava. Anava atrafegat pel corral, la pallissa, el seller, el pati, la falsa coberta, si érem a la caseta pel riurau i la naia, fent feines guardades per als dies de pluja. Per descansar seia a una cadira baixeta i trenava llata d'espart, cosia cabassos o feia cordell. Encara conserve el seu cabasset de recapte, una barxeta de Pasqua i un bressolet de joguet per a les nines que li va fer a la meua filla i que gasta la meua néta. Profitoses reclusions aquelles. Fa dies que som a casa, per motius que mai ningú podia pensar, i malgrat que no fem llata ni cordell, sí trenem xarxes virtuals, cosim lectures, inventem creacions, reflexionem o cridem junts per salvar pors, incerteses i neguits. Desitge que aquesta inusitada reclusió, endemés de lliurar-nos del mal físic, resulte positiva en canvis per a l'esdevenir, i els nostres descendents li traguen bon profit. De nosaltres depèn, ara i en salvar aquestes setmanes.



22 de marzo a las 10:07 ·

Està setmana que acaba, m'han despertat cada dia de bon matí els fuuf-fuuf de les notificacions del whatsapp. Vaig canviar el mòbil just abans de començar la quarantena, en previsió del que poguera passar, i no vaig silenciar l'entrada de comentaris al nou aparell. Vaig encertar amb el canvi perquè el vell, que ara i adés s'endormiscava, no haguera aguantat el tràfec de les tele-relacions socials que ens alleugereixen el confinament.

Hui m'han despertat els refilets dels ocells, la piuladissa inharmònica dels teuladins, el parrupar de les tórtores, el cant d'un puput repetint el seu nom. "Ha de ser molt de matí", he pensat, perquè no se sentia el fuuf-fuuf del mòbil, ni el sorollet somort de la calefacció en posar-se en marxa. Per una clivella de la finestra entrava un raig de llum grisenca. "Ha de ser molt matí", m'he repetit. He fet mitja volta i he seguit desperta al llit, una manera d'acurtar el dia, ens en queden molts per dedicar al que en millors temps diríem "dolce far niente" i ara són un cru enclaustrament.

Anit el president del Govern va ser ben clar "el pitjor està per venir, ens esperen dies durs i hem de tenir coratge i valor".

He cavil.lat bona estona sobre com ha canviat de consum i d'estrès el nostre món privilegiat, com hem frenat de cop la nostra vida de curses competitives...

Molta gent havia d'estar acurtant el diumenge com jo, perquè ningú enviava comentaris.

Fins que el raig de llum que entrava per la finestra ha mudat de color i s'ha tornat groguenc, el sorollet de l'aigua calenta corrent pel radiador de l'habitació s'ha deixat sentir, i els refilets dels ocells m'han convidat a abandonar els llençols.

El sol hi era dalt d'un núvol i es mirava a l'espill d'una bassa de pluja. Un gos del veïnat lladrava. La natura seguia el seu ritme. Quant hem d'aprendre d'ella!
 

 
23 de marzo a las 10:39 ·

Ha plogut fort aquesta nit, i el dia s'obri emboirat. Amb l'ànsia i necessitat de sol que tenim! Per si vos distrau i vos desperta un somriure, vos deixe l'anècdota de hui.

Dilluns passat, vaig descobrir una esvelta aranya amb la seua ombra al sostre del bany, just dalt de l'espill. De seguida vaig anar a buscar la granera per eliminar la intrusa i la teranyina que havia teixit.

Però com sol passar, camí de la granera va sonar el mòbil. En concloure la conversa em vaig adonar que les plantes de la naia reclamaven aigua. Les vaig regar, vaig llevar unes quantes fulles seques, i vaig agafar la granera i l'arreplegador per agranar les deixalles. Ja posada vaig pegar una raspallada al saló, el corredor, el bany, la cuina... En acabar vaig guardar els estris de neteja i me'n vaig anar al jardí.

Aquest matí, estava arreglant-me i, en fer uns estiraments de coll davant l'espill, he mirat el sostre. Oh! sorpresa. Quieta, impertèrrita hi era l'aranya i la seua ombra al sostre, just dalt de l'espill, no s'havia mogut ni un mil·límetre en tota la setmana. Per un moment m'ha semblat que érem al dilluns passat, i estàvem al principi de la quarantena.

He anat corrent per la granera. Però en agafar-la he pensat en la lliçó d'immobilitat que em donava l'insecte: si un animalet és capaç de romandre com una estàtua durant set dies, per molt que forme part del seu estil de vida, a mi que em va la vida no moure'm com no vaig a estar reclosa set, catorze, vint-i-un dies o els que calga...

A la fi li he perdonat la vida a la intrusa. La prendré com a model i, quan m'agafe el neguit de l'enclaustrament, aniré a observar-la. Direu que és una bogeria, però a mi em val l'exemple.

Salut!
 
24 de marzo a las 9:09 ·

Bon dia a tothom I totadona que hi passe per aquest mur. No sé quin oratge envoltarà les vostres llars, però per la meua continua el plugim, la boira i el vent, sembla que han vingut a confinar-se als pobles valencians. Paciència!

Ho faré curt hui, tinc la jornada atrafegada, sense voler, sense voler se m'ha amuntegat la feina.

He d'acabar d'enllestir el conte del diumenge per a nosaltreslaveu.com, que m'ha demanat Llorenç Garcia

. Em falta el final i posar-li títol, em costa molt posar els títols.

He de seguir amb la tele-tertúlia literària del club de lectura Arrancapins, que vam encetar la setmana passada. Demà és el gran dia.

I he de revisar les existències del rebost. La meua filla va a comprar i em portarà el que necessite. Li he de fer la llista de l'imprescindible.

Uff! horari complet. Sort que no he d'eixir de casa.
24 de marzo a las 18:26 ·

Quan veig al personal sanitari utilitzar com a protecció contra el coronavirus les bosses de fem, a falta dels EPI'S que haurien de ser el seu escut salvador, se'm trenca l'ànima.

Quan pense que eixes bosses que ens servien a l'escola com a divertides disfresses de carnestoltes, ara són l'uniforme improvisat pel personal sanitari que està en primera línia de cures a la gent afectada pel maleït virus coronat, sent una immensa impotència i se'm cau el món damunt. Ara eixim al balcó i vos aplaudim la dedicació al treball de cuidar-nos, després eixirem al carrer i ens dedicarem a treballar i reclamar que la sanitat pública tinga tots els mitjans que ens mereixeu i ens mereixem.Sort i força valents i valentes.
 
25 de marzo a las 18:49 ·

Enyore el sol. No porte el compte dels dies que la boira me'l roba, com tampoc porte el compte dels dies d'enclaustrament.

M'estire al sofà, m'amague de sota la manteta, tanque els ulls i fonc l'escalforeta que desprèn el meu el cos amb els coixins i amb la llana suau que m'acull.

Ja hi és el primer raig, lluminós, daurat, l'endevine entre les parpelles closes que es tornen semitransparent. Va cobrant potència i quasi m'encega. Una ombra familiar creua per davant. Amb el soroll de les seues petjades la reconec. Inconfusible la fressa de les espardenyes. Deixa la gaveta al terra i comença a traure la roba, abans de penjar-la, l'escorre i l'esbandeix. L'aroma del sabó casolà s'escampa i perfuma la llum solar. Ol a net, a muda de diumenge, a llençols de dilluns. Mentre l'estén cantusseja, "sant Antoni va pel mar tocant una campaneta, tots els peixets de la mar s'acosten a la voreta".

I entre l'evocació del sol, l'aroma a bugada antiga, la presència materna i el bressoleig de la seua veu, m'adorm.

26 de marzo a las 8:51 ·

Hui és autèntic, hui no és fictici. I per si els núvols envejosos li furten la cara, me l'entre a casa. Mil abraçades, passeu un dia creatiu. Guanyarem la partida.
#joemquedeacasa




 27 de marzo a las 11:15 ·

Els dibuixos que m'arriben del nét i la néta em mostren que, malgrat l'enclaustrament, estan vivint i sentint la primavera.

Tenen sort, pare i mare d'un i altra són docents i, a més del teletreball amb els alumnes, els dediquen temps educatiu.

Pense que les famílies haurem de reinventar aquell ensenyament casolà dels temps antics, amb les adaptacions necessàries és clar, i considerar que, ara més que mai, mares i pares sou l'espill i l'exemple viu que segueixen els vostres fills i filles. En aquests moments la seua educació depèn de manera especial de vosaltres.

I si em permeteu uns consells, com a mestra jubilada que ha exercit la docència molts anys i que ha viscut i treballat per la llarga evolució de l'escola pública des del franquisme fins a les noves tecnologies, vos diré que necessiteu: paciència, ordre, creativitat, imaginació i envoltar-los de l'estima que els teniu.

Vinga ànim, no defalliu. És l'hora de mostrar que podem ser millors cada dia, i que la humanitat aprèn dels seus errors per a avançar cap un món més just, pacífic, igualitari i harmònic. Passeu bon dia dins casa.




28 de marzo a las 16:28 ·



D'ençà que tinc memòria, l'escenari de la meua vida manté com a ancestral capçalera de llit el fabulós Montgó. Per si vos distrau del confinament, des de la vessant de la meua estimada muntanya vos deixe unes paraules que li vaig escriure fa temps, i una contaralla. (Clic a sobre la imatge)

#joemquedeacasa #quarepmontgo





29 de marzo a las 11:42 ·



Quin record més bonic de 2014 em mostra hui esta finestra del meu mur.

Des del confinament trobem a faltar la presència física de familiars i amistats, però de manera especial les abraçades. Com l'abraçada de la foto.

Amb Julia Gonzalez Maillo, un abraçada molt, molt forta. Ens la donarem en directe en unes setmanes, perquè jo en acabar aquest episodi tan terrible que estem vivint no pensa canviar els bons costums de fer abraçades i besades.


30-març-2020
Dissabte passat tocava concloure l'exposició Donart 2020, que s'inaugurà el 6 de març a Gandia. Amb obres de 17 artistes plàstiques interrelacionades amb textos literaris de 14 escriptores, sota el lema conjunt "Laboriosament he anat cosint els vestits de la vida, reivindicàvem des de l'art i la literatura la igualtat i els drets de les dones.
El coronavirus, minúscul ésser que està determinant les interrelacions de la societat mundial, es va encarregar de tancar-la abans d'hora en un intent de sotmetre l'art al confinament.
No és fàcil sotmetre l'art, i menys quan està gestat per la creativitat de la rebel.lia.
Hi vaig participar amb un text titulat "Mudem el món". I la paraula mudar incloïa el concepte ample del seu significat, mudar per canviar i per canviar a millor.
Aquest món nostre necessita "mudar", ho posa ben de relleu el minúscul ésser que està  trasbalsant la societat patriarcal dominada pel capital i el mercantilisme.
I els canvis s'han de fer des de la justícia i la igualtat que emmarquen els Drets Humans.  L'única manera que la humanitat no acabe
destrossada per l'avarícia i l'egoisme d'un sistema jerarquitzat sota el poder dels diners.
Vos deixe un vídeo amb l'obra de Xaro Bonilla Goikoetxea i la lectura del meu text. Al mur de
Donart Serlik, obert per Adriana Serlik, trobareu més obra de l'exposició.
#joemquedeacasa #quarepmontgo


30 de marzo ·

Bona nit amigues i amics, amb somriure ben antic.

Què passa Darwin? Què només han de sobreviure els forts i els poderosos? Mira que deien els de la Trinca... Vist lo vist els done la rao, m'estime més venir d'una patata que d'un mico prepotent.