Sabíem de l’amenaça del ministre A. Ruiz Gallardon sobre reformar l’actual llei de la interrupció voluntària de l’embaràs,
coneguda com “la llei de terminis”. Recelàvem dels canvis legislatius que
podia introduir en un assumpte que a
l’ultra dreta i a l’església més conservadora els resulta intolerable i volen
prohibir per complet. A la fi, el ministre va donar sobrat compliment a les
pitjors expectatives sobre el tarannà de la seua temible amenaça. Ho va fer just
abans de les celebracions nadalenques de 2013, per si ens pillava amb
entreteniments festius i no ens adonàvem que la reforma era una contrareforma,
més dura i cruel del que ens podíem imaginar perquè implicava l’abolició de la
legalització de l’avortament.
Només el títol de l’avantprojecte de llei del ministre del PP, A.
Ruiz Gallardon, "Ley Orgánica para
la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada",
ja mostra la confrontació amb l'anterior llei "Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de
Interrupción Voluntaria del Embarazo", aprovada l'any 2010 per
majoria parlamentaria de diferents partits polítics sota el govern de J.L.
Rodriguez Zapatero i recolzada pel 53% de la població.
Difícilment trobarem més ben reflectit en uns títols la distància
d'opinions, idees, conceptes democràtics, sentit de la llibertat personal,
consideració a l'autonomia de la dona i respecte al dret a decidir sobre el propi
cos.
La nova “ley orgànica para la
protección...” ataca rabiosa i
anul·la la “ley de salud sexual i reproductiva…” a pesar que cada vegada hi ha més proves que en els països
on la interrupció voluntària de l’embaràs és lliure, en els termes de l'actual
llei de 2010, la morbiditat i la mortalitat relacionades amb l'avortament es
redueixen, així com el número d’interrupcions voluntàries de l’embaràs .
L’avantprojecte de Llei només permet l’avortament en dos casos (
supòsits) : quan la dona ha sigut violada (fins a les 12
setmanes de gestació i si ho va denunciar en el seu moment), o quan estiga en
risc la seua salut física o psicològica (fins a les 22 setmanes). Este últim
supòsit inclou el de malformació fetal,
però només quan l'embrió siga inviable i que això
puga suposar trastorns psicològics per a la mare.
Vist el contingut, el ministre Gallardon demostra que endemés de no interessar-li
la salut sexual i reproductiva de les
dones, tampoc li interessen els drets de l’embarassada quan l’obliga a
continuar un embaràs que potser no desitge;
l’imposa el martiri, per poder avortar, d’anar de consulta mèdica a
consulta psiquiàtrica a fi d’obtenir un certificat que en el millor del casos
la declararà inestable mental; o com 30 anys arrere l’obliga a viatjar a l’estranger o buscar la clandestinitat per interrompre l’embaràs.
I de quina protecció de la vida “del
concebido no nacido” parla quan impera
sobre l’opció d’avortament d’un embrió o un fetus malformat, deixar que es desenvolupe
i si arriba a nàixer permetre que quede abocat a una vida penosa, en alguns
casos dramàtica i completament dependent per a poder sobreviure? Tot això reduint
les ajudes a la dependència.
L’únic que defensa la llei Gallardon és
la ideologia ultra conservadora,
i la promesa feta a la dreta recalcitrant i l’església integrista.
Altrament, l’avantprojecte contravé totes les
indicacions de l’Organització Mundial de la Salut. L’OMS, en el document “Avortament sense riscos: guia tècnica i de
polítiques per a sistemes de salut” entre
altres formulacions contundents assenyala "el
vincle inextricable entre la salut de la dona i els drets humans, i la
necessitat de lleis i polítiques que els promoguen i protegisquen". Per
tal d’aconseguir la defensa d’eixos drets, demana "...
un entorn regulatori i polític propici per a garantir que cada dona tinga un
accés senzill a servicis d'avortament de bona qualitat...” i que “... les polítiques han d'orientar-se a
respectar, protegir i complir els drets humans de les dones per a aconseguir
resultats de salut positius".
Les critiques contra l’avantprojecte de llei són fulminants, fins i tot dins
del mateix PP. La resposta de les feministes, de grups i partits polítics que
defensen la llibertat de la dona, de l’opinió internacional ha sigut immediata
amb articles, informes, debats, declaracions, manifestacions, i actes
organitzats quasi espontàniament que estan mobilitzant tot l’estat espanyol com
“El tren de la llibertat”.
Tornem a la reclamació dels drets de
la dona per decidir lliurement sobre el
nostre cos, la nostra sexualitat i maternitat.
Tornem a reclamar avortament lliure,
gratuït i segur.
Tornem al clam “les dones parim, les dones decidim”.
Tornem més de 30 anys arrere en la lluita pels drets socials.
Tornem a sumar persones, homes i dones, en esta lluita que donàvem per
conclosa. Una suma en la que hem de
destacar els grups de dones joves que han vist en la contrareforma de Gallardon
un atac directe a la decisió sobre la
seua vida, i s’han adonat de la precarietat d’unes lleis i d’uns drets, que
consideraven consolidats, quan és la dreta qui governa.
A les dones ens ha costat sang i segles arribar a què legalment se’ns
respecte, ara ens neguem a donar ni un pas enrere, perquè cada dona és l’ama
del seu propi cos i ningú no pot decidir
per ella.
Pepa Guardiola