No podia oblidar la meua felicitació de cap d’any, que va per l’onzena edició. Pensava que tocava celebrar la desena, i sembla que m’havia descomptat.
dimarts, 30 de desembre del 2014
Conte de cap d'any 2015, "Soliloqui del riurau Arnauda"
No podia oblidar la meua felicitació de cap d’any, que va per l’onzena edició. Pensava que tocava celebrar la desena, i sembla que m’havia descomptat.
dilluns, 22 de desembre del 2014
Setmana de riuraus: revista Riuralogia i inauguració del riurau Arnauda
Primer la presentació a Xàbia a la Casa de Cultura del n. 3 de la revista Riuralogia, en la que he col.laborat amb un article sobre riuraus i naies, ja vaig avançar este estiu una xarrada sobre l'article en el que intente clarificar la definició de "naia" com a component de les casetes de camps d'alguns pobles de la Marina Alta, i revisar les derivacions, semblances i diferències amb els riuraus.
La revista RIURALOGIA-RIURAUS VIUS proposa que per a la recuperació dels riuraus cal aprofundir sobre l'estudi dels treballs que van realitzant-se o que s'han de realitzar i alhora donar difusió i deixar constància dels avanços fets. Com diu la contraportada de la revista:
“En aquesta experiència editorial RIURALOGIA: ESTUDI DELS RIURAUS I D'ARQUITECTURA RURAL - RIURAUS VIUS vol donar a conéixer una part de la nostra cultural rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.”
En la presentació vam intervenir Miguel del Rey, director de la revista, Lluís Fornes, secretari de Riuraus Vius, i jo mateixa.

L'acte organitzat pel departament de turisme, presentat pel regidor Antoni Miragall, ha comptat amb la participació de diferents col.laboracions, danses, música, recital de poemes, lectura de textos, un vi d'honor, i entre el nombrós públic hem gaudit de la reencarnació d'un dels senyorets que el va construir al segle XIX.


dijous, 11 de desembre del 2014
Recomanació dels "Contes de Riurau".
Aquesta setmana us recomane un llibre que, en tindre’l a les mans, em deixà bocabadat. És sorprenent, extraordinari, excel·lent,... Quan l’acabí bufí fort. Guauuu! Què bo!
El 1988 es deia que es tractava d’un recull de contes populars de la Marina Alta. De la llarga llista de rondalles, succeïts, contaralles i altres narracions tradicionals recollides s’han seleccionat tretze - els supersticiosos que s’ho prenguen com vulguen -, les més particulars. Hi ha de tot: animals, animalots, animalets; humans, fantasmes, bruixots; treballs, reptes, festes, viatges; angoixes, esglais, alegries i meravelles. Tot el que cal per passar bones estones contant contes a un racó assolellat del riu-rau.
Vint-i-cinc anys després de la seua escriptura, es reediten Contes de riurau, de Pepa Guardiola.
Revisats, i amb noves il·lustracions, en aquest cas, obra de Ximo Gascón. Tretze contalles amb tots els elements propis de la literatura popular, de caràcter eminentment oral, recollides a la comarca de la Marina Alta i adornades amb l’habilitat literària d’una escriptora que s’estrenava amb aquest recull de literatura que beu de la tradició per a elevar a categoria d’universals els comportaments, els desitjos, els enganys, l’arrelament a la terra, les ambicions, els tòpics i els desencisos que han acompanyat l’ésser humà des que el món és món.
L’enhorabona a Pepa, a Ximo, a l’editorial i a tota persona que haja fet possible aquesta publicació. I, a tots els lectors i contadors d’històries (pares, iaios, germans, mestres, educadors,...). El podem gaudir intensament.
Joan Enric Iriarte.
dimarts, 25 de novembre del 2014
25 de novembre, no només un dia contra la violència masclista.
dijous, 20 de novembre del 2014
Khrystyna Savenchuk, sis mesos desapareguda

Hui vull dedicar les meues paraules als seus familiars, intentar acompanyar-los en el dolor dels seus sentiments. Però sé que per més que m’esforce no puc ni de lluny reflectir el patiment que els ha de rosegar el cor i va engrandint el buit deixat per la filla. Buit roent que provoca l’absència inexplicable d’una persona estimada quan marxa sense un comiat, sense una darrera abraçada, sense un simple adéu. Un buit que augmenta dia a dia per no tenir ni tan sols opció al dol, que amb el temps cicatritza pèrdues. Buit immens sobre el que sura un “Sempre”: “sempre pensant en tu”, “sempre recordant l’últim instant que et van vore”, “sempre desitjant que sone de nou la teua veu”, “sempre amb l’esperança de vore’t tornar cap a casa”... Sempre preguntant-se per què a tu?
Sempre preguntant-nos per què?
dissabte, 1 de novembre del 2014
Contes de riurau a Teulada. Tots Sants 2014
Si tirem mà de l"imaginari tradicional valencià d'esperits, éssers, contes, contalles de la por, les disfresses de monstres del hallowen importat fan riure. Un bon record d'una vetllada rica en pors, compartida amb Lluís Fornés Pérez-Costa.
Anit, durant la presentació conjunta a Teulada del disc "Cançons al riurau" de Lluís Fornés Pérez-Costa, el Sifoner, i dels meus "Contes de riurau", vaig poder reviure les antigues vetllades tardorenques dels dies de difunts. La data ho reclamava, l'encontre ho propiciava i la necessitat de plantar cara amb els costums de la terra a les noves modes importades ho exigia. Bruixes, dimonis, ànimes perdudes, éssers llefiscosos, llums tenebroses, crits d'ultramón van aparèixer per l'èter de la sala entre les cançons i els contes esgarrifadors que vam cantar i contar. Les disfresses per a carnestoltes, per a Tots Sants ( i Totes Santes) memòriés i relats fantasmals. Recuperem les emocions de les paraules. Gràcies per l'organització a l' Associació Amics de Teulada.
divendres, 10 d’octubre del 2014
Presentació "Contes de riurau"
Els meus "Contes de riurau. Recull de contes populars de la Marina Alta”, els primers relats que vaig escriure i publicar fa 25 anys, s'han reeditat de nou per Edicions 96, amb precioses il.lustracions del pintor Ximo Gascon Peris i en una edició ben acurada, que ha donat com a resultat un llibre de luxe.
El dimarts dia 7 d’octubre els vam presentar a Xàbia per compartir-los amb les bones amistats i les persones amants de la lectura, dels contes i de la cultura tradicional.
Començàrem a les 19:30 al centre d'art ca Lambert (carrer Major) amb la inauguració de l'exposició de les il.lustracions originals, exposició que romandrà oberta fins el 26 d'octubre. La colla dels Xirimitabs de Xàbia va fer els honors amb el seu acompanyament musical.
A les 20h, férem la presentació al riurau Arnauda, amb la intervenció de la regidora de Cultura Empar Bolufer, Andreu Ros filòleg i professor de literatura, l’editora Dolors Pedrós, l’il·lustrador Ximo Gascón i l'alcalde de Xàbia José Chulvi. Un grup d’amigues i amics va fer una lectura dramatitzada de part del conte de "Perot el Negrot".
Moltes gràcies amigues i amics per aconseguir que la presentació dels "Contes de riurau" fora una de les més emotives, entranyables i boniques que he viscut i viuré. La vostra presència, companyia, acollida, les paraules, l'organització, les sorpreses que van omplir el carrer Major de música, i el riurau Arnauda de veus d'alguns dels personatges del llibre... van ser coprotagonistes d'una vetllada de conte amb final feliç, i una joia de llibre a compartir.
Contes de riurau | 96milmotsmés
Lectura pública de Contes de Riurau, para conmemorar el 9 d´octubre | Benissa Digital, Información y actualidad de Benissa
Els 'Contes del riu-rau' de Pepa Guardiola , article de Frances Gisbert| Pagina 66, Noticias de Alcoy y de El Comtat
Presentacio contes de riurau a Cocentaina
diumenge, 28 de setembre del 2014
28 de setembre, Dia d’Acció Global per a l’accés a l’avortament amb seguretat, legalitat i gratuïtat .

- El 28 de setembre es recorda als governs llatinoamericans que sis mil dones es moren a l'any degut a complicacions d'avortaments insegurs.
- La xifra anual d'avortaments que es practiquen a Brasil, Colòmbia, Mèxic, Perú i Republica Dominicana ascendix a 2.8 milions i en tota la regió la suma arriba a mes de quatre milions.
- Cada dia es realitzen 55 mil avortaments insegurs en el món, 95 per cent en països en vies de desenrotllament, els quals són responsables d'una de cada huit morts maternes.
- Mundialment per cada set naixements es du a terme un avortament insegur.
- Cada 28 de setembre servix per a demandar l'accés de servicis d'avortament segur, la qual cosa podria previndre entre el 20 i 25 per cent del mig milió de morts maternes que anualment ocorren en els països en vies de desenrotllament.
A las 18:00h. Plça. Maria Agustina
Dones En Lluita Castelló
diumenge, 21 de setembre del 2014
El futur museu sobre els fets i drets de les dones, MHDM.



Rosa Cobo Bedía, professora de la universitat d'A Coruña i escriptora, va fer una exposició magistral amb reflexions profundes sobre “El Feminismo como motor de cambios históricos, culturales y sociales”. Un repàs històric a les tres grans onades en les que s'ha manifestat, format, desenvolupat i avançat el feminisme fins a l'actualitat, aportant un plantejament sobre l'actuació futura necessària. Difícilment és pot dir tant sobre la història i el futur del feminisme en poc més d'una hora.
Gràcies a les organitzadores i enhorabona a l'associació MHDM.


diumenge, 14 de setembre del 2014
Incendi al Parc Natural del Montgó, la Plana i el cap de Sant Antoni
S'ha incendiat el Parc Natural del Montgó en la zona de les Planes i cap de Sant Antoni.
Des de vora el camí dels Molins de la Plana Justa, dijous 11 a la vesprada, en apenes unes hores el foc va córrer seguint els canvis de vent a la torre del Gerro, la Cova Tallada, les Rotes, i durant la nit, de divendres 12, va tornar a pujar al cap de Sant Antoni i va baixar fins el Port de Xàbia.
![]() |
Foto del Montgó des de la Plana Justa, juny de 2013 |
No aprenem, no. La zona de les Planes és espai de vents, no de bades els avantpassats van construir onze molins fariners, el major conjunt de molins del País Valencià. El foc ha jugat a seguir els corrents per barrancs i penyals, ho ha tingut fàcil: el brossam, la sequera, les dificultats d'accés, la deixadesa, la falta de plans de prevenció i actuació l'han ajudat en la seua cursa destructiva.
Uns diuen que l'incendi ha sigut intencionat, altres que fruit d'una negligència. Mentre ens donen l'explicació verídica, si ens la donen, el que sabem amb certesa és que un parc natural com el del Montgó no es pot gestionar amb deixadesa, perquè la deixadesa és la major de les negligències, i les negligències les aprofiten els qui volen arrodonir les maldats.
Dolor de Natura!!! Dolor de Terra!!! Dolor de poble!!! Dolor de gent!!!
divendres, 12 de setembre del 2014
Incendi del Parc Natural del Montgó, visites a deshora.
No els agrairé la presència perquè era el seu deure. Sí li diré al senyor Fabra que -haja sigut intencionat l'incendi, fruit d'alguna negligència o infortuni- si la Generalitat, el lloc de comandament diari d'aquest país nostre, haguera pres les mesures preventives i de neteja que demana un espai com el Parc Natural del Montgó, ni ell ni els seus acompanyants hagueren necessitat venir en situació tan dantesca.
Però endemés, no haguera sigut necessari mobilitzar tants mitjans aeris i terrestres. Ni els residents de les zones danyades sofririen angoixes, pèrdues i desallotjaments. Ni estaríem passant tantes hores d'inquietud. I sobretot el paisatge de la Plana, les Rotes i el cap de sant Antoni no haguera quedat destrossat per anys.
Escatimar diners en qüestions bàsiques a la fi resulta car i terrible.
I ja que la Consellera d'Educació, la que diu que no estem en ona de calor, també s'ha desplaçat, espere que la visita li haja servit per comprovar in situ les temperatures que patim els pobles i les ciutats valencianes.
Vaja el reconeixement a totes les persones i entitats que s'han desviscut per posar fre a un incendi difícil de controlar, i la meua solidaritat amb veïnes i veïns afectats.
![]() |
Fotos des de la carretera de la Plana al cap de Sant Antoni, 12 de setembre 2014![]() |
divendres, 29 d’agost del 2014
9 dones assassinades al mes d’agost, violència de gènere=terrorisme masclista

Dijous 28 d'agost, a Hospitalet de Llobregat, es produïa un altre “feminicidi”, una dona de 45 anys era apunyalada per la seua parella de 48 anys, que també es va suïcidar després (es deuria haver suïcidat abans).
(Parle de víctimes mortals, no esmente els maltractes, les violacions o segrests haguts, però sí els tinc presents.)
La violència de gènere és terrorisme masclista.
dimecres, 20 d’agost del 2014
Khrystyna Savenchuk, tres mesos desapareguda

Penós, injust, opressiu, sexista el sistema d'organització social imperant on els prepotents, corruptes, violents, masclistes, manipuladors i gent de semblant mena, fan, desfan, campegen i dominen moguts pel seu interés exclusiu. En canvi, febles, innocents, pacifistes i en especial dones i infants viuen amb la llibertat restringida pel temor i la violència.
Vull recordar també, perquè no se m'obliden, ni se'ns obliden mai, les xiquetes nigerianes segrestades el mes d'abril, les 44 dones assassinades ( i 4 familiars d'elles) pels terroristes masclistes a l'estat espanyol durant 2014, la jove sàdicament violada fa uns dies...
Recordem, no oblidem i exigim que s'han d'adoptar mesures ràpidament, però que s'han de prendre contra els indesitjables maltractadors, prepotents, i no a força de restringir la llibertat de les dones i les víctimes.
Pepa Guardiola
dilluns, 18 d’agost del 2014
dijous, 14 d’agost del 2014
Anhelada pluja
S'ha deixat amerar la panxa, potes amunt, refregant el llom contra el terra banyat.
Després s'ha arrecerat al tronc del xiprer a endormiscar-se amb el repic rítmic de la pluja.
Que l'oratge continue complaent, sense espantar-nos.
dimarts, 12 d’agost del 2014
Cau de desitjos
i amb el degoteig dels raigs
cau el desig d'abastar
la generosa despesa de la pluja d'estels.
Enguany amerarem el pa amb oli d'anhels.




dilluns, 21 de juliol del 2014
Retrucs naturals contra la violència.
El Montgó és un enorme timbal que acompanya els grans sorolls de l'ambient.
El retruc llunyà d'avions de línies regulars és habitual i ja s'inclou en la calma de l'entorn. Barranqueres, margenades antigues i noves, raboses que les salten, aus que hi niuen; pinars, garroferes, oliveres centenàries o comptades carrasques; casetes anyenques, xalets moderns i humans que els habitem n'estem acostumats al subtil sentir dels aparells que traslladen viatgers per les altures.
Però fa uns dies que la pacífica muntanya no deixa de ressonar, anunciant vols invisibles d'un trànsit aeri desacostumat, que se'm fa estrany, amenaçador, perillós, espantadís. I pense en la desaparició turmentosa d'infants, de joves, de dones, d'ancians, en el segrest de les xiquetes nigerianes víctimes de la intolerància ideològica armada amb dogmes doctrinaris i eines mortíferes. I pense en els genocidis, en els pobles que l'han sofert i ara el practiquen, en les respostes que anulen les lliçons que mostra la història, en la dificultat de convivència amistosa quan la voluntat va acompanyada d'un fusell, quan el domini de l'instint animal pel territori i l'interés pels guanys poderosos se superposa a la raó i la humanitat.
Sent el retruc com un lament a frec de muntanya veïna i em dolen les batalles violentes que es lliuren en diferents zones del món... No, no hi són distants, les tenim tan prop com el soroll de la injustícia permesa.
dijous, 17 de juliol del 2014
#Alertafeminista de la Xarxa de Dones de la Marina Alta

Recordeu, a la Marina Alta, ens veiem a Pedreguer, a les 20h davant l’Ajuntament
Nosaltres parim, nosaltres decidim!
Xarxa de Dones de la Marina Alta
dissabte, 12 de juliol del 2014
Estrena a Pedreguer del documental "Yo decido. El Tren de la Libertad"
Compartir els moments de l'estrena simultània i saber que milers de persones l'estàvem veient a l'hora, en quasi un centenar de ciutats, va ser com pujar a un tren format ara de sentiments i sensacions que ens unia i ens donava fortalesa.
Gran idea i intens treball el de les companyes cineastes en realitzar el documental, perquè amb la memòria gràfica de com es va organitzar quasi espontàniament el Tren de la Llibertat, les entrevistes que presenten, les imatges de manifestacions de Madrid i altres ciutats del món, deixen constància de la voluntat de dones i homes lliures de no permetre ni un pas endarrere en els drets aconseguits, endemés de fer-nos reviure les emocions de la manifestació de l'1 de febrer contra la reforma de la llei de l'avortament que intenta el govern del PP.

A mesura que han passat els mesos i hem pres plena consciència de la força que adquirim amb la unió, de l'energia que desprenem juntes quan ens provoquen, del treball conjunt que generem per defensar-nos, del valor de la nostra aportació col.lectiva, hem comprés que la suma de l'activitat d'una persona en col.laboració amb l'activitat d'una altra no són dos activitats, sinó una sola i immensa acció que pot arribar a canviar el món si van sumant-se voluntats.
Les dones hem entrat en un procés d'avanç irreversible. No es pot llevar el pa a qui ha passat fam sense que es rebel.le, i a les dones no se'ns pot llevar el dret a manar sobre el nostre cos sense que responguem amb ferma defensa, perquè és un dret elemental i bàsic i ens ha costat sang i segles d'aconseguir.
El govern del PP no ha retirat la seua proposta de "Ley Orgánica para la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada" i potser amb l'estupidesa de la seua supèrbia i la bogeria de la seua mentalitat de dreta masclista acabe per aprovar-la, malgrat saber que és una de les causes de la seua pèrdua de vots i adonar-se que la llei no durarà, que només perden la majoria parlamentaria passarà al calaix de les ex-lleis antidemocràtiques i retrògrades.
No sé si el ministre Gallardon és conscient del desgavell en voler eliminar l'actual llei encara en vigor , "Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo", la seua obcecació per reprimir la dona i controlar el nostre sexe no li deixa anar més enllà. Potser si veu el documental es farà una mínima idea de la rebolica que ha muntat.
Les dones i els homes que vam participar en la manifestació del Tren de la Llibertat, guardem com una joia el record de la vivència perquè va ser més que la reclamació de la retirada d'una indigna i denigrant reforma de llei, va ser una jornada històrica en l'estímul per la consecució dels drets de les dones i de l'aplicació dels drets humans; una jornada conscienciadora de la necessitat de solidaritat, igualtat, llibertat, sororitat, fraternitat i democràcia.
El documental ens va moure a la satisfacció per la força mostrada i a la tristesa, també, pel desdeny del Govern cap a la llibertat. Ells no retiren la reforma de la llei i nosaltres no ens retirarem dels carrers ni deixarem de reclamar els drets sobre els nostres cossos.
El tren de la Llibertat continua en marxa i és imparable.
Pepa Guardiola
(Acte organitzat a l'Espai Cultural de Pedreguer pel Casal Jaume I)

