L’últim terç del segle XIX, amb l’auge de la producció de pansa, es
construïren riuraus de dimensions considerables per tal d’acollir eines,
treballs de l’escaldà i aixoplugar la gran quantitat de pansa que
s’assolellava en els sequers. El número 5 de la revista Riuralogia
està dedicat als Grans Riuraus Valencians. El riurau del Mas del Fondo, el de Jesús Pobre... A l’article que he preparat “Xàbia, poble dels Grans Riuraus” se’n presenten 6: el riurau dels “Català d’Arnauda”, de
titularitat i ús públic, del qual es parla amb una explicació extensa; els altres 5, de titularitat privada,
figuren amb breu explicació i fitxa de l'arqueòleg municipal Ximo Bolufer, els riuraus de “Benimeli”,
“Bolufer”, “Cruanyes”, “El Colomer” i el de “Pepe Ramon” també conegut com el
de “Cabrera”. Dissabte 24 de
setembre, a les 20h, al riurau Arnauda de Xàbia, presentàrem, a un nombrós grup d'amigues i amics, la revista
Riuralogia amb imatges dels grans riuraus que s'estan rescatant de
l'oblit i de la destrucció.
I de sobte, l'airet que entra per la finestra ha deixat d'arrossegar
l'olor trista a muntanya cremada, per dur un subtil perfum a terra
mullada. Quan pensava que a la Marina els núvols no tornarien mai més a
regalar-nos aigua, vet aquí la flaire i el soroll de la pluja!
Escriptores i escriptors del País Valencià ocupàtem espai, temps,
lletres, paraula i presentàrem els fruits de la nostra collita literària a
la 34a edició de la Setmana del llibre en Català a Barcelona. El llibre de relats "Entre dones" de l'editorial Balandra, amb l'editora Àfrica i algunes de les autores va estar present i va tindre una molt bona acolliada.
Quants moments de descans m'ha donat la vella amiga olivera, acollidora de la meua llar des de fa més de 35 anys, amiga des de la infantesa. Hui em ve de gust, i necessitat després dels incendis passats, recordar algun paràgraf d'un conte que li vaig dedicar fa molts anys, i que es va publicar en format minillibre per l'efímera llibreria l'Arraval, en una edició de bibliòfil destinada a obsequiar a les amistats. ( Si més avant tinc temps, l'escanejaré i el penjaré en format pdf). "Columnar tronc cepat pels segles, inabastable amb una sola abraçada
humana, i crostra ornada amb figures capritxoses forjades per la
imaginacio vegetal. Voluminosa copa que la natura pinta amb colors
argentins regalats pels núvols, cabellera de fullatge brillant que
lliura al vent i al sol la terra muntanyenca del Montgó ."
Maleïts, una i mil vegades sigueu maleïts! Incendiaris de la natura,
provocadors del mal foc, voyeurs de les flames, abrasadors de la terra,
destructors de la vida, fantasmes de la por. Que el foc vos creme les
mans, les flames vos socarren els ulls, les brases vos roseguen el cor,
tota la vostra indigna existència es convertisca en un incendi de
misèria infinita i les cendres de l'oblit caiguen sobre la vostra
menyspreable memòria.
Moments d'horror i desolació a Xàbia, de dolor i tristesa. També de
ràbia i incomprensió en pensar qui i per què. Però ara, aquesta nit que el mal foc incèndia paratges etimats, el Puig de la Llorença, les Cansalades, el Rebaldí, el Tossalet, la Granadella..., cal
força i recolzament conjunt, en especial per a les persones que lluiten
directament contra el foc i per a qui ha hagut de deixar sa casa. Molts
ànims i que no ens vença ni la desesperança ni la impotència. Endavant
amigues i amics.
