dissabte, 28 de desembre del 2019

Missatges del Fons Mari, conte Cap d'any 2020


Benvolgudes i benvolguts,

De pressa passen els anys. Ahir saludàvem 2019 i hui ja l'acomiadem.

La percepció del temps és tan relativa com la sensació de profunditat en la fotografia d'un paisatge, els dits rellisquen sobre la superfície plana de la postal mentre la mirada es perd en el punt de fuga de l'horitzó.
Tres-cents seixanta-cinc dies condensats en un flaix de vivències. Com enganyen els records de les emocions!


Roda i volta, hem arribat al cap d'any i, seguint el costum que duc amb gust i gana des de 2003, endrece un conte en format de  targeta virtual  per acomiadar els vells mesos que se'n van  i saludar amb bons propòsits els nous que arriben.
Són moltes les qüestions transcendents que em desperten reflexions a compartir amb vosaltres, la violència, les desigualtats, les injustícies flagrants... 
Enguany la temàtica la tenia apuntada de bestreta, i és que ho acapara tot en el sentit més ampli del concepte i de les conseqüències que en deriven:  el canvi climàtic.

Any rere any, el planeta Terra ens fa sentir amb més contundència la rebel·lia de la natura i ens mostra la femta que generem els humans amb els nostres mal usos i abusos, un cúmul de detritus corrosius que acabaran per destruir-nos si no canviem nosaltres.
Vos assegure que he cosit un conte virtual, mig pseudo-poema, amb tota la delicadesa possible, perquè no està en el meu ànim acomiadar l'any amb ais! a la gola, però sí amb el cor blanet i receptiu a propiciar mudances personals i socials que beneficien el món on vivim.
He comptat amb unes imatges fabuloses que ens ajudaran a moure la consciència sobre el que estem perdent, la col.lecció de fotografies submarines "Mare Nostrum" de l'amic Bernat Cardona Bañó, a qui done les gràcies per partida doble, d'una banda que les publique generosament en les xarxes socials i d'altra que haja acceptat que formen el cos del meu muntatge. Agraïsc també les fotografies de Ferran Polo,  i la música de Maria Polo i Núria Pineda, col·laboracions imprescindibles per al contingut d'aquest conte de cap d'any, que he titulat "Missatges del Fons Marí".



Amb el desig que l'any 2020 aprenguem a viure en harmonia amb el Medi Ambient.

Cuidem el planeta, ens va la vida, ens juguem l’existència!!!

Pepa Guardiola


dimecres, 8 de maig del 2019

"Asunción Busca la Pau i la Igualtat" a la 54 Fira del Llibre de València

Dimecres 1 de maig, vesprada completa a la Fira del Llibre de València presentant "Asunción busca la Pau i la Igualtat", d'edicions 96. 
A les 17:45 gravàrem a escriptores al Plató. 
A les 19h, a la sala Museu III parlàrem del llibre i de la seua protagonista, Asunción Cruañes, diputada a les Corts Constituents, dona compromesa des de ben jove en els moviments cívics, socials i polítics en defensa de la democràcia i els drets de les dones.
Vam tindre el gust de comptar amb la intervenció de Pepa Frau i Pepe Reig Cruañes, endemés participàrem Dolors Pedrós Company, Pau Cruanyes Mulet i una servidora, ens acolliren un bon grup d'amigues i amics. I després de la presentació, com toca,  signarem llibres als expositors  d'Esplai Llibres.






ACTE PRESENTACIÓ  LLIBRE "aSUNCION bUSCA LA PAU I LA IGUALTAT"
 PER ACONSEGUIR EL LLIBRE A EDICIONS 96

Inauguració de la 54 Fira del Llibre de València, abril 2019


L'organització de la Fira del Llibre de València em va convidar a inaugurar-la en qualitat de Padrina, amb l'escriptor Manuel Vilas, que va actuar de Padrí, i Nacho Larraz, president del Gremi de Llibrers. Va ser dijous 25 d'abril a les 12 h. 

Quin honor! quin luxe! Una inauguració que em va fer sentir cofoia i desvanida, i que passarà als moments memorables de la meua vida d'escriptora.
Ja en són alguns els que m'ha dut el 2019. 


Deixe el parlament que hi vaig fer com a Padrina



PARLAMENT 54 FIRA DE LLIBRE DE VALÈNCIA, 2019

Fundació Fira del Llibre de València, Gremi de Llibrers de València, gràcies per anomenar-me Padrina de la 54 Fira del Llibre.

Amigues i amics que estimeu els llibres, 
Suggestiva imatge la que presenta el cartell de la 54 Fira del llibre de València. Un vaixell-llibre empoderat per la força d’un braç ferm, que el salva de la tempesta.
 L’il.lustrador Pablo Caracol ha mullat els seus pinzells en la infinita font d’inspiració de l’Odissea per reclamar la pervivència del llibre i mostrar-nos la forma d’aconseguir-ho.
Seguiré el solc de la metàfora icònica del cartell, i dedicaré unes paraules als quefers de difondre i preservar el món del llibre “amb el poder de la lectura i la força de l’escriptura”.

De les diferents experiències de la meua etapa docent, 39 anys vivint l’odissea de mestra de primària, l’activitat que més m’ha complagut ha sigut l’aventura d’ensenyar a llegir i escriure a xiquets i xiquetes, conscient que els proporcionava la ferramenta més important per accedir al coneixement humà.
Alhora que els ajudava a donar les primeres passes en el camí de la cultura, m’esforçava perquè aprengueren a respirar amb plaer l'aire de la literatura.


Per iniciar l’aventura lecto-escriptora ens embarcàvem en el vaixell de l’estima per les llengües, en especial la del nostre poble, teníem les veus afinades per centenars de contes, cançons, rondalles, relats, diàlegs.
Salpàvem del port i navegàvem per l’enigmàtica mar de les lletres, ara agitada, després encalmada, ara amb esculls, després plana.
A poc a poc, la mar de les lletres es mostrava clara, transparent, viva i ens  revela els seus secrets. Amb xarxes de paper i llapis pescàvem paraules, frases, contaralles, històries viscudes o inventades, fins a aconseguir desxifrar l’art que amagaven les pàgines escrites.
En completar la travessia, que havia de resultar inoblidable tota la seua vida, tornàvem a port amb el cos brunyit pel sol de la imaginació, els cabells perfumats per la creativitat, les mans carregades amb l’ànsia per llegir, i la motxilla plena de quaderns i de llibres, escrits en diferents llengües.
En acomiadar-nos, què més podia demanar com a capitana del seu aprenentatge?
Que ningú els menyspreara per l’estima a la llengua del Poble Valencià; que el poder de la lectura que els estava atrapant, no s’esvaïra amb el temps; que la força de l’escriptura amb què havien començat a emplenar els seus quaderns de bitàcola no desapareguera.
Però els nostres desitjos i esforços no van sempre parells amb la realitat, igual que en el viatge d’Ulisses, en l’odissea cultural i literària de cada poble, i també de cada persona, acostumen a aparèixer Ciclops d’un sol ull i mirada entravessada, lestrígons cruels i traïdors, Cirnes encantadores capaces de provocar les transformacions més aberrants, sirenes de cants embogidors i destructius, pretendents usurpadors dels béns.
Llavors, hem de fer l’impossible per arribar a la terra dels feacis, trobar a Nausica i agafar ànims per prendre el  rumb a Ítaca. 
Som moltes les persones que  remem cap a l’Ítaca dels llibres quan els vents bufen en contra, moltes les que guardem la seua mar dels qui l’envaeixen sense respecte, i protegim les seues costes dels qui volen destruir-les.  
Mireu a Penèlope, antic model de tantes Penèlopes oblidades per la història, ha deixat de teixir i desteixir submisa, ha acabat la túnica d’heroi que enllestia per al seu sogre, s’ha vestit amb ella, s’ha burlat dels pretendents que volien esposar-la i ha abandonat la tanca del palau. Ara passeja lliure per l’illa i planta vergers, o s’embarca vigorosa amb Euricle en una nau velera i navega sense por per les aigües fosques del ponto.



Heu-nos  hui en aquesta 54 Fira del Llibre, mostrant, com Laertes, els fruits del nostre hort, compartint els nostres llibres, fent ús de la força de la nostra escriptura, hereva de Joanot Martorell, d’Isabel de Villena, de Caterina Albert, de Cervantes, de Rosalia de Castro, de Kepa Enbeitia, i també d’Homer, d’Ovidi, de la princesa Wal.lada.
  
Remem a l’uníson amb les nostres herències lingüístiques perquè l’estima pels llibres impere en les persones des de ben xiquetes i durant tota la seua vida.
Remem perquè els valors i coneixements de la bondat humana predominen sobre els monstres de la maldat.
Volem que en l’Odissea de la nostra obra literària, la força de l’escriptura es convertesca en una nova deessa Atenea i amb el poder de la lectura promoga un pacte de pau, d’igualtat en la diversitat, de prosperitat, de justícia, i de respecte als drets humans en la singladura cultural de tots els pobles del món.
Amb el desig d’una Fira ben exitosa, milers de gràcies per convidar-me a inaugurar la 54 fira i milers de gràcies per l’atenció.

Pepa Guardiola
Abril 2019