dimecres, 28 d’octubre del 2015
Imatges i paraules per a recordar uns instants
Fotografies desenfocades, imatges pixelades de baixa qualitat, intent humil d'eternitzar en el record la intensitat dels breus instants que ens brinda la natura quan es confabulen, en confidències enigmàtiques, uns núvols mandrosos penjollats del cel, una lluna emblanquinada amb calç de llum, un fullam envejós que repta les estrelles invisibles, i una càlida brisa muntanyenca embeguda amb coupage flairós que mescla a parts iguals essències de romer tardorenc, gessamí endormiscat, pluja soterrada, garrofer florit i olives farcides de líquid novell.
diumenge, 18 d’octubre del 2015
Contes de riurau a Ondara
Acompanyada per Rakel Mengual, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ondara i per Jovi Lozano, escriptor i director de la MACMA, vam presentar el 16 d'octubre els "Contes riurau".
"Una amena i interessant presentació, la d'anit, dels "Contes de riurau" (Edicions 96, 2014): un volum reeditat i replantejat vint-i-cinc després de la primera edició, per tal de recordar-nos la importància de la tradició oral. Recomanable treball per mantindre vius els contes de la Marina Alta i poder perpetuar-los, reviure'ls, cada volta que els tornem a contar." Paraules de l'amic Jovi Lozano
Gràcies per la presentació i la iniciativa de fer visibles els escriptors i escriptores de la comarca, que t'estimen a casa pròpia és el millor afecte que es pot tenir. I gràcies a lectores i lectors que em van atendre bona estona.
"Una amena i interessant presentació, la d'anit, dels "Contes de riurau" (Edicions 96, 2014): un volum reeditat i replantejat vint-i-cinc després de la primera edició, per tal de recordar-nos la importància de la tradició oral. Recomanable treball per mantindre vius els contes de la Marina Alta i poder perpetuar-los, reviure'ls, cada volta que els tornem a contar." Paraules de l'amic Jovi Lozano
Gràcies per la presentació i la iniciativa de fer visibles els escriptors i escriptores de la comarca, que t'estimen a casa pròpia és el millor afecte que es pot tenir. I gràcies a lectores i lectors que em van atendre bona estona.
divendres, 16 d’octubre del 2015
"Trigo limpio", mira qui parla
I l'arquebisbé Cañizares, que ocupa metres de carrer lluint una capa de
seda, s'atreveix a qualificar d'invasió la demanda d'auxili dels qui
fugen de la guerra i la fam?
Ell, que desfila disfressat amb
presumptuosa indumentària, té la gosadia de posar en tela de jui si
són "trigo limpio o no" els immigrants?
En mirar la capa de l'arquebisbe, angoixosa com un mar ostentós, de sobte he vist aparèixer sobre el color roig sang viva, el cadàver ofegat del nen Alan Kurdi que vingué a envair una platja turca, ignorava que per a ell no hi havia refugi, ni acollida, ni audiència, ni permís de pas, estava condemnat de bestreta.
En mirar la capa de l'arquebisbe, angoixosa com un mar ostentós, de sobte he vist aparèixer sobre el color roig sang viva, el cadàver ofegat del nen Alan Kurdi que vingué a envair una platja turca, ignorava que per a ell no hi havia refugi, ni acollida, ni audiència, ni permís de pas, estava condemnat de bestreta.
dimarts, 13 d’octubre del 2015
Lectura dels "Contes de Riurau" a la SEU de Benissa
Desvanida, entusiasmada, cofoia, pletòrica, emocionada, satisfeta,
contenta, orgullosa, honorada, entendrida, complaguda, delectada,
agradada... No cabia en la pell de l'orgull i la satisfacció que
m'omplia després de veure xiquets, xiquetes i majors llegir els contes
de riurau a la seu universitària de Benissa.
Un goig fer d'oient i espectadora de la meua pròpia obra. Gràcies a l'organització i als lectors i lectores. Moments així són els que et fan sentir que les hores solitàries d'escriptura són el preàmbul de plaents futurs minuts compartits.
Un goig fer d'oient i espectadora de la meua pròpia obra. Gràcies a l'organització i als lectors i lectores. Moments així són els que et fan sentir que les hores solitàries d'escriptura són el preàmbul de plaents futurs minuts compartits.
dilluns, 12 d’octubre del 2015
Regal d'oliveres
Feia anys que no posava les xarxes de sota les velles oliveres.
Tants anys, he perdut el compte, com en les seues copes el vent no deixava quallar les olives o la mosca blanca les prenia per niu.
Pensava que, esgotades, la seua vetusta fertilitat havia claudicat front a les inclemències del temps i el ja real canvi climàtic.
L'hivern passat, les vam podar i els vam llevar brancatges caducs.
Potser s'han sentit renovades, alleugerides de produccions pretèrites, agraïdes per l'atenció prestada, i malgrat l'oratge sec i calorós ens ompliran més d'un setrill d'oli junt algun pot d'olives trencades, marcides o adobades amb aigua de mar.
Enguany ens regalaran la taula amb la delícia de les seues naturals essències gastronòmiques.
Tants anys, he perdut el compte, com en les seues copes el vent no deixava quallar les olives o la mosca blanca les prenia per niu.
Pensava que, esgotades, la seua vetusta fertilitat havia claudicat front a les inclemències del temps i el ja real canvi climàtic.
L'hivern passat, les vam podar i els vam llevar brancatges caducs.
Potser s'han sentit renovades, alleugerides de produccions pretèrites, agraïdes per l'atenció prestada, i malgrat l'oratge sec i calorós ens ompliran més d'un setrill d'oli junt algun pot d'olives trencades, marcides o adobades amb aigua de mar.
Enguany ens regalaran la taula amb la delícia de les seues naturals essències gastronòmiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)