dijous, 30 de desembre del 2010
FELICITACIÓ DE CAP D'ANY. FELIÇ 2011
AMB EL DESIG I ESPERANÇA QUE 2011 PORTE FELICITAT, BONS ÀNIMS, SALUT I MILLORES PER A TOTHOM, PERÒ MÉS PER A QUI MÉS HO NECESSITE.
Cliqueu aquí per tenir informació sobre els Molins de la Plana i els treballs de Xàbia Viva.
dimarts, 28 de desembre del 2010
EL GOVERN DE XÀBIA I LA RUÏNA DELS PARQUINGS
-
Veure informació d'interés Diari Levante Diari Informació
Xàbia al Dia Roda de premsa Chulvi

divendres, 24 de desembre del 2010
BON NADAL I MOLTS ÀNIMS
dijous, 9 de desembre del 2010
BON NADAL PER A PASSAR FAM.
"El govern autonòmic ha retallat més de 50.000.000 d’euros del pressupost de la Conselleria d’Educació. Això ha suposat la precarització de l’ensenyament públic. Enguany hi han com a mínim 1.500 professors menys. A nivell professional està causant drames. En general el professorat interí està pagant la crisi, així els que tenien vacants enguany fan substitucions i els que feien substitucions enguany estan aturats i passant per una greu situació econòmica. En algunes especialitats, per exemple Filosofia, hi ha professors interins amb anys de servei que encara no han treballat en tot aquest trimestre. També, és molt greu la situació dels opositors que han tret bones notes i han entrat en borses de treball, però que probablement no treballaran i se’ls expulsarà de la borsa. A més, la FP està patint un procés de marginalització dirigit des de dalt.
Especialment greu són les conseqüències a les aules. Aquesta manca de recursos i de professorat es nota als centres educatius públics, i les aules dels instituts s’han massificant, pujant les ràtios i carregant-se els desdoblaments i els reforços. A més, a penes s’estan cobrint baixes. En les actuals circumstàncies l’ensenyament públic és de pitjor qualitat i sembla que se l’està relegant al paper de “beneficència”, al mateix temps conselleria va reforçant les ajudes als concertats i a les universitat privades, la gran majoria d’aquests centres són del sector catòlic...
El govern autonòmic retalla d’Educació, però malgasta en capritxos i projectes faraònics, com és la Formula 1 (un 25% del pressupost de la retallada educativa), el projecte de parc temàtic de Ferrari (un 16% de la retallada), l’American’s Cup, la Ciutat de les Ciències o la prolongació de Blasco Ibañez (40 milions per a comprar vivendes al Cabanyal, abans de la fase d’expropiació). Conselleria s’endeuta per coses superficials i retalla, privatitza i precaritza els serveis més bàsiques (ensenyament i sanitat).
Farts d’esperar i desesperar, alguns professors interins a l’atur hem decidit concentrar-nos a les portes de Conselleria tots els dies d’adjudicació...
A protestar, perquè si no protestem ara, la situació es tornarà pitjor!"
I als de la meua generació ens tocarà currar fins que a les granotes els cresquen pèls.
dilluns, 6 de desembre del 2010
EL PINTOR VALENCIÀ XIMO GASCÓN A LA SAATCHI GALLERY
Ximo, com a pintor, té un extens currículum d'exposicions, treballs i premis. Potser, no és dels pintors que més sonen en els àmbits d'arts plàstiques valencianes, ni falta que fa. Pinta allò que vol, li plau, li complau, li evoca el món que l'envolta, li suggereix el que viu, el que sent, experimenta... i el temps li permet, però amb completa independència, sinceritat, sentiment; deixant-se portar pel seu esperit creatiu, per l'estil avantguardista, per estimes a les persones, a la natura, a la realitat vera o somniada...
Potser per això ha sigut seleccionat, i a hores d'ara GUANYADOR en el concurs online de pintura que convoca la Saatchi Gallery de Londres. Una galeria creada l'any 1985, amb la filosofia de promoure l'art contemporani, independent, lliure de tòpics, i donar a conèixer artistes innovadors que les vies comercials d'art encara no havien assumit.
Personalment, vaig tenir el gust de conéixer Ximo en la presentació del llibre "Històries Menudes", a l'any 1993. Ell s'havia encarregat d'il.lustrar, de donar vida en imatges, als diminuts personatges animals dels meus contes. Ho va fer, com en totes les seues obres, amb una especial sensibilitat i delicadesa que demostraven la seua estima i coneixement de la natura.
Així és que no he dubtat en dedicar temps a recolzar-lo i votar-lo, ni en demanar a amistats i coneguts que el voten perquè guanye. El premi en diners no és gran cosa, però exposar en Londres, en la Saatchy Gallery, una de les galeries d'art contemporani més importants del món, és sense dubte una de les majors il.lusions que pot aconseguir un artista .
Clica per a veure els resultats definitius del concurs
Més informació sobre la vida i obra del pintor
Entra al blog del Ximo Gascón
Clica sobre la imatge per veure més obres.
dimarts, 30 de novembre del 2010
RELATS CONJUNTS. PILOT DE COMANDAMENT
dimecres, 24 de novembre del 2010
25 DE NOVEMBRE, CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Deixe l'esquela que la Xarxa de Dones de la Marina Alta ha dedicat a la memòria de les dones assassinades en els últims darrers mesos i vaja per a elles el seu record des d'aquest espai.
Les meues lletres també es mobilitzen i venen a unir-se als clams escrits per totes aquelles persones, associacions, entitats públiques i privades que lluiten per la completa igualtat i denúncien la violència.
En l’ última dècada, 629 dones han sigut assassinades , que suposa una mitjana de 63 assassinades per any. En 2010 hem superat la xifra de feminicidis de l’any anterior. Des de l'1 de novembre de 2009 fins al 31 d'octubre d'enguany, 75 Dones han sigut mortes a mans d'assassins masclistes, amb una violència brutal:
Noticia al butlletí municipal de Xàbia
dimarts, 23 de novembre del 2010
ELS MOLINS DE LA PLANA TENEN QUI ELS VOL BÉ

També vindria bé que s'hi passaren aquells que tantes vegades s'han endut la fotografia dels molins com a emblema de Xàbia a les fires de turisme, i després els han deixar caure sense invertir un cèntim en el seu manteniment, restauració i protecció, total per a què?, la foto ja la tenien i la promoció turística també.
Però l'exposició, endemés de la informació, té un gran valor afegit: el de la restauració d'un dels molins, a punt d'enderrocar-se, per un grup de voluntaris que ens han demostrat com l'estima a la cultura d'un poble, junt al treball desinteressat i altruista pot rescatar de l'oblit, l'abandó i la destrucció el patrimoni col.lectiu. Vaja el meu agraïment als membres de Xàbia Viva per la tasca feta i a la Fundació CIRNE per possibilitar l'exposició. NO deixeu de visitar-la.
Els 11 Molins de la Plana són el major Conjunt de Molins de Vent de tot el País Valencià, només per aixó ja mereixen ser declarats Bé d'Interés Cultural. De moment...
Entreu al bloc de Xàbia Viva i adheriu-vos al manifest de les Planes
Per obrir boca deixe uns vídeos que Santiago Tebenet, de Gravamedia, ens regala, també de manera altruista.
Asociación Xabia Viva consolida Molino de la Plana (Xabia/Javea) from gravamedia on Vimeo.
Xabia Viva- Molins- 10/10/10 from gravamedia on Vimeo.
Xábia Viva - Molins- 09/10/10 from gravamedia on Vimeo.
dilluns, 22 de novembre del 2010
EL MEU BOLET LITERARI "BOLET DE GARROFER"
Jo l'apegue aquí també. Bon lletraprofit.
diumenge, 21 de novembre del 2010
GRUP DE DONES CABAL, 10 ANYS DE COMPROMÍS PER LA IGUALTAT



dissabte, 20 de novembre del 2010
Poble Sahrauí, la riquesa d’un territori causa de perversa esclavització



Amb aquest breu recull de dades, estretes de diferents mitjans, sume la meua veu a les que criden en favor de la llibertat del Poble Sahrauí, ocupat per les riqueses del seu territori, subjugat amb les modernes formes de perversa esclavització col.lectiva.
Alguns vídeos
dissabte, 13 de novembre del 2010
ELS BOLETS, UNA SUCULENTA DISCULPA PER FER UNA TROBADA DE TARDOR.

Com el cap de setmana de Tot Sants ja havia trotat pel món, aparcant compromisos, quefers i assumptes personals, dissabte dia 5 de novembre, no vaig tenir més remei que quedar-me a casa. Prou em va doldre no anar a Otos, lloc on es cuinaven bolets i lletres. Però un avantatge de l’escriptura és que des del teu racó de picar paraules, pots desplaçar-te pel camí d’un text a qualsevol lloc i fer com s’hi hagueres anat. Ja sé que no és el mateix, però fa el seu paper. Des del meu coconet del Montgó, vaig participar amb un conte breu que havia enviat a Francesc Mompó ( una de les ments brillants, junt a Ramon Guillem), i estic seguint els diversos capítols de la història boletaire ( que encara no ha acabat) via bloc. Vos convide a unes quantes menjades de bones lletres, desplaçant-vos, amb un clic, al bloc de " Uendos Greixets i Maremortes". Salut i bon profit.
dimarts, 2 de novembre del 2010
APLEC EXCURSIONISTA A SÓLLER. SERRA DE TRAMUNTANA, PAISATGE CULTURAL.

Amb el Centre excursionista de Pedreguer i uns quants amics de Xàbia, he creuat el tros de mar que ens separa de les illes i he fet cap a Sóller. Una breu i intensa estada de tres nits i dos dies que a penes ha servit de tast, perquè la serra de Tramuntana és molta serra per descobrir-la amb tant poc temps.
Junts hem trepitjat amb gust els antics camins empedrats. Hem vist oliveres mil.lenàries cuidades i conservades a extrems de convertir-les en fantàstics éssers vegetals, camps de garrofers, marges impressionants de pedra seca, que com una randa de filigrana cusen les muntanyes per protegir les bancalades de terra i evitar que les aigües torrencials s’enduguen els cultius; hem gaudit de l’arquitectura tradicional, de les belles possessions i les casetes de camp, del perfum dels horts i de les històries dels vells.
Estic segura que aquestes passades nits de difunts, els esperits dels homes i dones que segles enrere construiren aquells caminals de pedra i amb suor demanaren terra fèrtil a les muntanyes, hauran tornat ufans a caminar pels empedrats que encara es conserven, begut l’aigua de les sèquies i fonts que obriren, contemplat els troncs fantasmagòrics de lés oliveres que plantaren, però en veure garrofes i bancals abandonats hauran fugit atemorits per si l’oblit i la descurança desfan l’obra que el temps ha conservat.
Vaja el meu recolzament perquè la serra de Tramuntana siga declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.
Si voleu donar el vostre suport entreu a la web de SERRA DE TRAMUNTANA ( cliqueu) i signeu la declaració, el mínim esforç paga la pena.
LES DAMES A LA SEU UNIVERSITÀRIA DE LA MARINA, EN BENISSA.

Com sempre, amb gust i sense compromís, vos espere, si hi sou per la Marina Alta.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
DES DE LA XARA, TORNEM A PASSEJAR PER LA MARINA LITERARIA

Ja en plena tardor, organitzat per l'EATIM de la Xara dins de les activitats del 9 d'Octubre, hem realitzat un passeig literari per la Marina Alta.
Acompanyades per un bon grup de dones ( i homes) de la Xara, amb Rosa Real, l'alcalde i altres membres de l'Ajuntament com a amfitrions, vam fer una caminada pel Montgó Màgic amb les lletres de Carme Miquel, vam somniar junt a les Pedres de Benimàquia amb un relat de Pepa Guardiola, i vam anar de festa pels carres de la Xara engalanada de la mà d'un text de Xaro Cabrera.
Després, descansàrem a l'ombra d'un riurau fet d'imatges fotogràfiques i records escrits, correguérem pels camps de ciment amb les lletres enutjades, i en tornar a la Casa de Cultura, quasi acabada d'inaugurar, dedicàrem a la Marina Alta una sentida carta de compromís.
Un passeig literari que nosaltres tres ( Xaro, Carme i jo) vam gaudir, com sempre, amb bona i sana companyia .
Presentacio de l'itinerari
El punt de trobada del nostre itinerari literari d’avuí, és aquest magnífic Centre Cívic que el poble de la Xara acaba d’estrenar. I puc dir de part de les tres, que estem contentes i agraïdes per possibilitar que la nostra intervenció siga una de les primeres activitats que es fan en aquesta casa ...(llegir més)
Lectura i imatges "Les pedres de Benimaquia"
A l’Alt de Benimaquia les pedres parlen. Pintades de gris pel sol i l’aire mariner, impregnades de records en cada partícula de la seua matèria mineral, ens conten històries antigues, d’altres temps, d’altres pobles, d’altres cultures... (llegir més)
Clica per llegir la carta a la Marina Alta.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
TONI ESPINÓS, UN PREMI ALS VALORS CIVICS BEN APROFITAT

De seguida, tots els qui apreciem i valorem el seu treball en favor de la cultura i la recuperació de la història de Xàbia ens vam posar en marxa assagetant-lo amb raonaments perquè acceptara el Premi, ben merescut se’l tenia, encara que no ho creguera. Afortunadament, a força de ser “atropellat amb opinions i espentes”(1) per uns i altres, Toni no va pegar “l’espantada davant de tant honor”(1) i va acudir a recollir el premi. Un nou moment en suspens, coneixent-lo segur que alguna en tenia tramada. I així va ser, després d'unes paraules d'agraïment entremesclades amb necessaries reclamacions culturals, que va pagar la pena escoltar, va voler compartir el Premi amb “aquells que han treballat en silenci i humilitat per la cultura d’aquest poble … per a tota eixa gent que mai rebrà el reconeixement oficial al seu treball anònim però constant, i per als que mai rebran aquest premi, merescut i desitjat, mentre manen els temps actuals”(1). I no volgué compartir-lo només de paraula, sinó també materialment, deixant l’estatueta al senyor alcalde per a que “ amb la mateixa comprensió, amb la mateixa conformitat i amb la mateixa satisfacció que jo he acceptat hui aquest honor, accepte en representació de tots la guarda i custòdia d’aquest guardó com a regal merescut per a tots aquells que han treballat i treballen en silenci per Xàbia, que lluiten per no perdre la identitat i creuen encara en la cultura, que és el millor crèdit d’un poble per afrontar el futur” (1).
Amb aquesta cessió i repartiment del premi, les paraules d’Andreu Ros, encarregat del panegíric sobre Antoni, es feren ben plausibles “L’activitat que Toni ha esmerçat al llarg dels anys, a hores d’ara no solament és mereixedora d’aquesta distinció sinó que representa un actiu social, patrimoni de tots, indiscutiblement valuós” (2)
Ara, també passa a ser patrimoni de tots el seu merescut guardó.
Sense la figura de Toni Espinós no es pot entendre la difusió i el foment de la cultura en Xàbia, i en la Marina Alta, durant les darreres dècades. La seua empenta, entusiasme i treball desinteressat han sigut elements fonamentals en la recuperació de la nostra història i trets d’identitat.
El guardó a la Solidaritat fou per a l’Associació Contra el Càncer i la seua Presidenta local Catalina Quero .
Enhorabona al poble de Xàbia per comptar amb dues personalitats tant generoses, treballadores i compromeses com la d’Antoni Espinós i Catalina Quero.
I enhorabona als guardonats, mare i fill.
(1)Llegir les paraules d'agraïment de Toni Espinós.
(2)Llegir complet el parlament d'Andreu Ros sobre Antoni Espinós
divendres, 8 d’octubre del 2010
PRESENTACIÓ DE "LA JOIA" D'ANTONI PRATS

És el cas del poemari d'Antoni Prats "La Joia" Premi ibn Jafadja de poesia, que vam presentar dimecres passat a Xàbia. Abundant en les paraules de Carme Miquel, els poemes de "La Joia" són per a assaborir-los lentament, omplir-se de la seua dolçor i sentir el gust esperonat per uns delicats tocs àcids i una fragància a herbes aromàtiques.
Just fa 20 anys que vaig conèixer a Toni Prats.
Llavors, sota els auspicis del degà de les lletres comarcals, Bernat capó, preparàvem el recull de contes " 9 narradors de la Marina... (llegir més )

dijous, 30 de setembre del 2010
DEL RAÏM DE MOSCATELL A LA PANSA, vídeo
De la mà dels artistes de la imatge Santiago Thevenet ( estudi Gravamedia), Felipe Escolano i Andreu Costa, amb la música de la Romàntica Alternativa del Saladar i Urbàlia Rurana, el treball és testimoni fidel, i preciós, d'una realitat que es manté vigent.
La participació i informació de persones que, encara al segle XXI, treballen la terra i escalden el moscatell, per fer pansa, converteixen el vídeo en un document de gran vàlua cultural, etnogràfica i històrica, digne de considerar com a aportació als estudis de la pansa.
Mireu-lo i comproveu el que dic.
Del raïm de moscatell a la pansa/De la uva de moscatell a la pasa from gravamedia on Vimeo.
Podeu visitar l'exposició sobre la pansa a la seu de la Fundació CIRNE, avinguda d'Alacant ( junt a la Creu Roja), fins el 30 d'octubre de 18 a 21h.
diumenge, 26 de setembre del 2010
29-09-2010, FER O NO FER VAGA? QÜESTIÓ DE ...
Amb rerefons molt menys existencialista, però més realista, l’esquema de la universal frase shakespeariana em serveix per a resumir l’estat dubitatiu en què em trobe ( crec que molts treballadors i treballadores estan igual que jo ) quan he vist que se’m venia damunt la data del 29 de setembre i havia de prendre postura.
Personalment, a mode de recurs resolutori, la darrera setmana he anat posant sobre els dos platets d’una balança imparcial els arguments per a fer o no fer vaga.
A grosso modo, sense entrar al detall, que pot ser massa exhaustiu, vet aquí una síntesi del què he posat en cada una de les parts a sospesar
1.-Per no fer-li el caldo més gros a la dreta que espera amb les urpes afilades el fracàs del govern i de les mesures adoptades.
2.-Perquè amb els diners esfumats i les economies malmeses, tothom ha de sacrificar-se i estrènyer el cinturó. ( Reflexió al marge: Què entenen alguns per tothom?).
3.-És una crisi internacional, generalitzada de tots els països, i les mesures anticrisi traspassen les fronteres d’Espanya. ( Pregunta al respecte: Per què les mesures no traspassen també les fronteres dels grans cabdals?)
ARGUMENTS PER A FER VAGA:
1.-Perquè després de tants anys bregant per aconseguir millores socials i laborals, ara no podem consentir així com així que les frenen i retallen.
2.- Perquè els treballadors no som elements muts i invisibles. En última instància, quan se’ns arracona o se’ns carrega tot el pes, ens queda la presència i el crit de la vaga.
3.-Perquè cal demostrar que no estem d’acord en com s’administra la riquesa i es manipulen els beneficis que produïm. Hem de demanar comptes i reclamar parts als qui en temps de bonança s’han endut els cabdals. ( Pregunta ingènua: on han amagat els diners?)
Reflexionant sobre cadascun dels arguments en què he sintetitzat les meues cavil.lacions, junt als escrits i veus que proliferen per tot arreu en pro o en contra de la vaga, contemple la balança des de la meua perspectiva de dona treballadora, d’esquerres, lluitadora pel benestar social... i tot d’una els platets es mouen, es desequilibren i el fidel, digne i coherent, m’assenyala amb claredat el que em convé: FER VAGA.
Si a algú li serveixen les meus cavil.lacions pot disposar d’elles.
Salut i força!
dilluns, 20 de setembre del 2010
UNA EXPOSICIÓ SOBRE LA PANSA OBRI LA TARDOR


ADÉU MESTRE LABORDETA.
divendres, 10 de setembre del 2010
FELIÇ ANY NOU! A SETEMBRE.

Però no m'apure, a falta de temps matiner per a contemplar el món amb els ulls mig closos, empre altres recursos que m'ajuden a sobreportar la quotidianitat. Com l'invent fantasiós de retenir en una xarxa la lluna plena de l'estiu.
Vos deixe els fotogrames per si vos serveixen per evocar els records fresquets de les nits estiuenques.
"Feliç any nou!" perdó, volia dir "Feliç curs i període laboral nou"
(Ahh! els qui em seguiu podeu comprovar que m'he autoregalat un disseny de bloc costumisat al meu aire, què vos sembla?)
diumenge, 29 d’agost del 2010
XÀBIA VISUAL WEEK, REALITAT CONTUNDENT.

Quan una idea parteix d’un sentiment arrelat es converteix ben prompte en un projecte; quan un projecte es gesta en una ment creadora es transforma de seguida en una realitat contundent; quan la realitat està plena de bellesa ens ompli d’emocions i sensacions als qui la contemplem i la vivim. O, com diuen en Xàbia Visual Week, “ calma la set”.
La idea d’Alvaro Tamarit de fer visible la gran quantitat d’artistes que habiten, s’inspiren i treballen en les terres de Xàbia, partia d’un profund sentiment d’estima a l’art, de la sensació que calia un coneixement i reconeixement dels que s’hi dediquen a crear amb llenguatge propi i eines meravelloses, i de la necessitat de mostrar i demostrar que en aquest poble nostre naixen i es construeixen “especials obres fabuloses”, d'aquelles que aporten un gra d’arena ( o milers de grans) a la platja immaterial on recala la cultura de la civilització contemporània.
Potser per aquest motiu, i perquè eren molts els qui sentien com ell, el projecte Xàbia Visual Week s’ha convertit en realitat amb poc més de tres mesos. Concebut a finals de primavera, s’ha gestat durant l’estiu, i ha vist la llum i s’ha deixat admirar a finals d’agost.
Tot això amb un pressupost irrisori, per desterrar el prejudici que els artistes no saben d’economia. Amb una col.laboració i participació insuperable, prova que els creadors no són individualistes. Amb una organització, coordinació, espontaneïtat i superació dels imprevistos sorprenent, per a desmentir el concepte que els artistes se’n pugen per les rames i es perden pels núvols. Amb completa independència, perquè l’art no ha de deixar-se atrapar per voluntats alienes. I amb una acollida digna del millor esdeveniment, perquè som molts els amants de l’art i la cultura.
Amb Xàbia Visual Week estem d’enhorabona. Ara anem a mimar a aquest espai cultural acabat d’estrenar a fi que tinga un futur esplèndid: anime, inspire, millore i supere la situació actual. Gràcies i felicitacions.
Accediu a la web de Xàbia Visual Week per saber de què va la cosa.
dissabte, 17 de juliol del 2010
LA REVISTA FARISTOL VIATJA A L'UNIVERS DE LES IDEES PERDUDES

La revista Fa

Article d'Eulàlia Barbosa "L'UNIVERS DE LES IDEES PERDUDES"
"Combinació de mitologia, astronomia i ciència-ficció, aquesta obra sembla deutora tant de Star trek com de Cròniques marcianes de Ray Bradbury. Hi ha un espai on s’altera la matèria i el temps, i els trasllats es poden produir a través d’imatges del pensament. Conté també un missatge simbòlic: les idees per elles mateixes no són perilloses, però sí que ho és el domini de la voluntat mitjançant les idees. El paper redemptor de la música i el factor determinant de l’empatia amb els animals hi donen el to humà,..." llegir tot l'article
Veure trailer, avanç de la novel.la.
Enllaç a propostes didàctiques
diumenge, 4 de juliol del 2010
HOMENATGE A LA MARINA, DES DE LES TERRES DE LLÍBER


Aquesta vegada, en el particular “Passeig Literari” vam recórrer la Vall de Pop, els camps de vinyes, el riu, la serra de Bèrnia. Llegírem de nou la Carta a la Marina. Junt a nosaltres intervingué Antònia Martínez amb la lectura d’un dels seus contes, i Anna Ferris traduí la presentació a l’anglès.
Vam comptar amb la companyia d’amics i amigues vinguts dels pobles de Llíber, Benissa, Xaló, Parcent, Dénia, Xàbia, Teulada, Pego... amants de les lletres, la música, l’art, la llengua i defensors de la natura. Una deliciosa vetllada per a començar les vacances de l’estiu.
dimecres, 23 de juny del 2010
III Jornada sobre el riurau, adobant-lo per al segle XXI.
Encontre interessant per diferents motius. Primer perquè cal mantenir de continu el tema dels riuraus, no deixar passar ocasió per a parlar-ne, i crear situacions que propicien l’estudi, l’interés, el coneixement,

El segon motiu és perquè la realització d’aquest acte suposà la consolidació d’unes jornades dedicades a l’estudi dels riuraus, amb la participació i implicació de personalitats expertes en història, arquitectura, etnografia, arqueologia..., o de persones i grups amants i compromesos en la restitució, conservació i ampliació del nostre patrimoni cultural.
El tercer motiu el va aportar el mateix lema elegit “El riurau al segle XXI”. Ja no és tracta només de recuperar els emblemàtics riuraus, amb més o menys matisos nostàlgics que ens abocarien a mantenir-los com a monuments del passat. No, l’objectiu va més enllà, es tracta de parlar i aprofundir sobre com fer-ne ús d’ells, d’aprofitar-los de ple en la societat actual, de tenir-los com a edificis plenament vius i integrats en la vida social, econòmica i cultural de la societat valenciana del segle XXI.

En la taula redona "El riurau com a espai públic", Jaume Buigues i Vila, tècnic de cultura de l’ajuntament de Teulada i Ximo Bolufer i Marqués, arqueòleg municipal de l’Ajuntament de Xàbia, presentaren el programa d’ús ja consolidat del riurau de Teulada, i els treballs realitzats en el trasllat i propostes d’ús del riurau Arnauda-Català de Xàbia. També va parlar Josep Lluís Fornés, vocal de cultura de l'EATIM de Jesús Pobre, sobre el recentment inaugurat gran riurau de Jesús Pobre i dels aprofitaments que comença a tenir aquest monumental riurau, ubicat en un espai ben adient per a activitats socials, culturals i d'esplai.

Un ventall de propostes d’ús que ens permeten aventurar bon futur durant el segle XXI als nostres riuraus.
Gràcies als organitzadors: col•lectiu El Runar, la Seu universitària de Benissa, la universitat d’Alacant i la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Benissa. Endavant amb la promoció d’aquests encontres, i ànim i força a tots els qui vetllen pel nostre patrimoni col.lectiu.
diumenge, 13 de juny del 2010
LA PRIMERA NIT DELS PREMIS RAÏM I BACORA: CULTURA CRÍTICA SANA.

Enhorabona als primers Premi Raïm, el treball de la Romàntica Alternativa del Saladar, RAS, fa temps que demana un gran reconeixement del seu poble natal. Llàstima que Pep Bas no haja assaborit la dolçor d’aquest Raïm especial, plantat per persones que estimen molt Xàbia, adobat pels joves de Xàbia Viva i madurat per l’Associació en Defensa del Patrimoni de Xàbia, que defén allò que ell tant defenia: la terra, la cultura, la història.
Al Premi Bacora li donaré l’enhorabona si recapacita i ens torna l’església-fortalesa, si no amb la bacora en té prou .
Xavi Castillo, com acostuma, va estar divinament irònic, burlesc i divertit. Un gran mestre oficiant l’art de la sàtira, especialista en catarsi de rialla col.lectiva, i generós repartidor de sana crítica humorística.
Vaja la meua felicitació, per tan feliç ocurrència, a tots els qui han ordit i organitzat els Premis Raïm i Bacora, Xàbia guanya punts en cultura crítica sana. Falta fa!
Més informació i reportatge fotogràfic a Xàbia al dia, Las Provincias
dimecres, 2 de juny del 2010
LITERATURA I MÚSICA A LA 25 TROBADA D'ESCOLES VALENCIANES

I allà que anàrem a Calp, carregats de lletres, versos, proses, imatges, sons ... Divendres per la vesprada intervingueren poetes, al saló blau de la Casa de Cultura. Dissabte de matí algunes escriptores i dos joves músics de l’OMA ( Orquestra de la Marina Alta).

El públic fou minvat, com sempre, els buits de la sala eren notoris, però no declinàrem la intervenció, i uns i altres donàrem compliment al programa.
En el cas de les escriptores, Carme Miquel, Xaro Cabrera, Antònia Martínez, i jo mateixa, férem el “Passeig Literari per la Marina Alta” com teníem previst. Els nostres textos i veus eixiren de Calp acomboiades per la dolça música de la violinista Merxe Pineda i el xelo Paco Pineda. Només pel luxe de gaudir la mescla de literatura i música en directe dels dos joves professors, ja pagava la pena l’acte. Potser tinguem més audiència en una altra ocasió.
Deixe una mostra amb la gravació que vaig fer, escapada de la taula. Malgrat la baixa qualitat del vídeo, hom es pot fer una idea de com va quedar l’acte.
diumenge, 30 de maig del 2010
ESCRIPTORS I ESCRIPTORES AL TERRAT

Mai no havia estat a “ Escriptors al terrat”, desavantatges que té el viure lluny de la capital. Per això, dijous passat, la sensació de compartir les meues lletres amb la llum dels astres literaris valencians, mullada per fèrtil pluja de primavera, en una vetllada que acabà amb la lluna plena trencant els núvols, va ser doblement emocionant: pujar “al Terrat Literari de València”, i contar la meua experiència creativa.
La companyia de Francesc Mompó ( regat de premis durant el mes de maig), amb qui vaig tenir el plaer de compartir taula, la presentació que ens dedicà el poeta Ramon Guillem, l’assistència d’escriptors i escriptores coneguts i reconeguts, els amics i amigues que van acudir, va contribuir a trobar-me tan a gust com en el terrat de ma casa. Llevat que en compte de tenir el Montgó per resguard, tenia el Miquelet com a vigia.