Sovint, no som plenament conscients de l'empremta que ens deixen les persones fins que desapareixen per sempre de la nostra vida.
Dissabte 17 de juny, amb el cor ple d'estimes i el cos disposat a la partença, el bon company Federico Ibáñez s'acomiadava amb un missatge de claror d'albada. Els últims mesos, d'ençà que sentí que la parca l'esperava darrere la porta, acostumava a saludar el dia a les amistats amb un whasap matiner carregat de breus i intensos retalls d'opinió, propòsits per a la jornada, alguna anècdota, cites dels seus autors preferits o la selecta estrofa d'un bell poema.
Els matins que no l'enviava sabíem que la malaltia li ho havia impedit.
A la fi,
no necessità encendre mai més el seu mòbil i envià un adéu definitiu escrit amb
lletra invisible sobre l'horitzó mariner que emmarca l'illa del Portitxol.
A una setmana
llarga de la seua mort, repasse els missatges amistosos que ens va deixar, part
de la tasca que va fer en favor del llibre i, alhora, com la vida ha anat
permetent-me a poc a poc conèixer una persona tan integra, bonhomiosa i especial.
El primer i indirecte contacte va ser mitjançant l’editorial Castalia, mercè la lectura de les “Novelas Ejemplares “ de Cervantes, allà per la dècada dels seixanta del segle passat, llavors no sabia que darrere de l’editorial que em brindava aquelles novel.letes clàssiques, hi havia una família que tenia una relació intensa amb Xàbia, la d’Amparo Soler i el seu fill Federico Ibáñez Soler.
Als anys
noranta, quan m’havia atrevit a escriure i publicat alguns contes, em van
presentar el Director General del
Llibre, “Federico Ibáñez, una persona que
estima Xàbia i que estiueja al Portitxol” em digueren. Vaig aprofitar
l’ocasió per parlar amb ell sobre la necessitat de suport a la Literatura
Infantil i Juvenil (LIJ) i als llibres que es publicaven en les llengües de les
diferents comunitats de l’Estat Espanyol. Al cap d’uns anys, la “Asociación
Española del Libro Infantil y Juvenil”, amb el recolzament del Ministeri de
Cultura, publicava una “Guia de Autores”
de LIJ on incloïen escriptors i escriptores que empràvem en els nostres llibres
el Català, el Gallec i l’Eusquera. Potser no va tenir res a veure, però vaig
recordar les reivindicacions plantejades en aquella conversa.
No va ser
fins entrat el segle XXI, quan vaig conèixer realment la grandesa de Federico
Ibáñez, amb tota la vastitud cultural, ideològica, de capacitat de treball, saviesa,
honestedat, afabilitat, bonhomia que impregnava la seua humanitat. Fou en establir-se
definitivament a sa casa del Portitxol, amb Esperanza Morais, la seua esposa, i
s’integrà de ple al poble de Xàbia sense escatimar dedicacions com a persona
que s’implicava allà on hi era.
El vaig
tractar com a company de l’agrupació local, i vaig poder aprendre i admirar l’home
socialista de cap a peus que era, la seua claredat d’idees, la concepció que
tenia de què significa ser d’esquerres, la defensa continuada dels drets humans,
de la necessitat de la cultura com a clau que obri les portes de la justícia
social, els passos ferms que donava per aconseguir la utopia que perseguia... També
ens vam relacionar com a amics, era fàcil establir bons llaços d’amistat amb
ell, i en el meu cas la literatura, el llibre i el foment de la lectura, foren nexes
de confraternització. Impossible no
coincidir amb les premisses que deixà escrites en els seus articles: “ L'alta literatura no és oci, té una missió
molt més transcendent: la de provocar el debat"… “Els llibres són, juntament amb l'aventura, el
coneixement, la distracció, la companyia, l'emoció o el riure, el producte de
l'esforç dels qui els han escrit i publicat per a què milions de lectors ens
mirem al llarg de la història”… “El Sistema
educatiu i les biblioteques són serveis socials que proclamen la dimensió
pública de la lectura, el famós interès general del qual els llibres haurien de
ser objecte”.
A meitat
del passat mes de maig, vaig tenir l’honor de fer-li d’introductora en la presentació
del seu conte “La decisión de Portícolo”,
un divertiment literari que Federico va teixir, durant
la primavera, filant l’insomni de les
nits amb les aurores del seu estimat Portitxol i vestint amb encantadora prosa les
emocions que li despertava la vida, l'amor i les profundes arrels que l’unien “a les rieres i cales, els xiprers i pins,
l’Illa i l’Escull del Portitxol".
Aquesta joieta, editada en una delicadesa de llibret, va ser el regal amb què Federico va voler anunciar
la proximitat del seu comiat, i deixar un escrit d’autoria pròpia com l’última empremta
d’una llarga tasca editora. Potser per això el conte ens entendreix alegrement durant
la lectura i ens commou fins a la tristesa en arribar al punt i final.
Adéu bon
company, a l'ara de l'Illa dorm eternament la teua mirada, l'aigua, la terra i
l'aire guardaran per sempre el foc de la teua vida, i nosaltres conservarem com
exemple la teua valuosa empremta.
Pepa Guardiola
Juny 2017, Montgó-Xàbia
Nota biográfica,
Federico Ibáñez Soler (València 1946 - Xàbia 2017). Director de l’Editorial
Castalia. Director General del Llibre i Biblioteques (1990-1993). President del
“Centro Español de Derechos Reprográficos” (CEDRO). President de la “Federación
Española de Cámaras del Libro y del Centro de Exportación de Libros Españoles”
(CELESA). Membre del Consell Municipal de Cultura de Xàbia.