Els àugurs pagats per la llei de l'embut ( l'ample per a mi i l'estret per a tu ), així com l'escenari real que ens han muntat els capitostos poderosos de l'economia mundial, anuncien un any 2013 terrible, més si cap que aquest 2012 que acaba.
Temptada he estat de passar de les celebracions de cap d'any i fer com si no n'acabara un vell i en començara un nou, perquè el nou que arriba, abans d'entrar, ja sembla més ancià, decrèpit, miseriós i arrugat que el vell que se'n va.
Temptada he estat també de no dedicar uns matins o vesprades de les vacances de Nadal a crear un conte, salutació o composició literària-multimèdia amb la qual felicitar el cap d'any a coneguts, amistats i familiars estimats, tradició que he establer des de fa quasi una dècada.
Però no tinc per costum amagar el cap i tancar els ulls, ni és el meu estil "passar" i adoptar postures inactives. Per tant celebraré el cap d'any, amb menys alegria que molts anteriors, fent servir els raigs de felicitat que m'aporten les persones estimades amb les que visc i convisc, i procurant correspondre'ls fent-los feliços.
De la mateixa manera, he decidit dedicar uns matins i vesprades a crear una composició felicitadora del cap d'any, carregada dels ànims que ens caldran per a superar 2013, buscant força allà on la hi ha per a fer front a allò que ha de venir, i demanant tenir veu potent per a continuar reclamant el que és de justícia ( no diré de llei, perquè les lleis estant mostrant-se efímeres, volubles i adaptables als, i pels, qui manen).
Enguany no he muntat un conte, sinó una retafila de peticions dirigides a un astre tant grandiós com gran ha de ser la força que necessitarem per tirar endavant els dies fent valdre el nostre treball i els nostres drets.
Aquí vos deixe la meua felicitació de cap d'any en forma de "Peticions per a l'any nou".
Acabeu 2012 amb salut i alegria,
rebeu 2013 de front i amb fermesa...
i sigueu feliços, tot el que pugueu i vos deixen.
dissabte, 29 de desembre del 2012
diumenge, 23 de desembre del 2012
LLIBRES PER A UNES BONES FESTES
Heu provar a compartir lectures? Seguts en rotllana al voltant del foc, cadascú llig en veu alta el paràgraf d'un llibre que li ha agradat o li han regalat..., passareu estones inoblidables en companyia d'amistats i familiars estimats, junt a personatges literaris fabulosos.
Jo aprofite la proposta i em faig autopropangada. Vos recomane els tres últims llibres meus on podreu trobar resemblances amb les festes nadalenques.
"La casta de Banya trencada": un bou i burra ( no vos sona a Nadal?), però aquesta parella d'amics trota per la marjal de Pego-Oliva i no hi ha papà de Roma que acabe amb ells.
"L'univers de les idees perdudes": buscant naus desaparegudes entre astres, cometes, galàxies, estreles... potser per algun racó d'aquest univers trobeu l'estela desterrada de Betlem.
"El desordre de les dames": unes dames antigues de viatge per les nostres terres mediterrànies i convulses de fa un grapat de segles. Com ara diuen que els Mags no venien d'Orient, igual resulta que ni tan sols eren mags, sinó unes dames desordenades i aventureres com les meues.
BONES FESTES I MOLTES LECTURES
dilluns, 26 de novembre del 2012
Amb el club de lectors de Gata
diumenge, 25 de novembre del 2012
25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista.
MANIFEST DEL 25 DE NOVEMBRE 2012.
DIA INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. EL MASCLISME MATA!
De nou, i amb més força de cara al 25 de novembre, la Xarxa de Dones de la
Marina Alta alça la veu contra la violència cap a les dones. Una violència
que no s’atura ni minva, i que des de
l'any 1999 ha acabat amb la vida de 871 dones, a l'Estat Espanyol. Assassinats perpetrats per delinqüents del
terrorisme masclista, un dels terrorismes més cruents, antics i amagats. Per això la societat sencera, associacions, governants,
xarxes socials, mitjans de comunicació han d’implicar-se, denunciar, perseguir
i fer visible tot tipus de violència de gènere.
No cap ni un mínim de silenci, perquè el silenci es còmplice davant de
les 58 dones assassinades des de l'1 de novembre de 2011 al 31 d'octubre del
2012 .
Però la violència masclista no es persegueix com cal des
de les institucions, els representants del Partit Popular han retirat un 42% del
pressupost destinat a programes d'igualtat i s’ha frenat l’aplicació
i desenvolupament de la Ley Integral
de Medidas Contra la Violencia de Género.
Des de la Xarxa de dones denunciem el desinterès i la
desídia dels Governs, tant del central com de l'autonòmic, que es fa palès amb
la retallada d'un milió d'euros en programes d'assistència per a les víctimes o en el tancament
de centres d'Atenció Integral com el de Castelló, després que el seu
personal haja estat mesos treballant sense cobrar.
Mostrem la nostra solidaritat amb l'entorn afectiu de les
dones víctimes de la violència masclista, i demanem més recursos de suport per
a les i els menors que queden orfes per causa de la violència. També ens
solidaritzem amb les famílies de dones originàries d'altres països, que van
vindre amb el somni de millorar la seua història vital i que van trobar la mort
en aquest país, així mateix amb les dones que moren diàriament en països amb un
alt índex de violència com Mèxic, Guatemala, Colòmbia i els països que es
troben en conflictes armats.
Exigim als Governs l’aplicació
i Desenvolupament de la Ley Integral
de Medidas Contra la Violencia de Género i la destinació dels pressuposts
necessaris per a la prevenció, protecció i assistència a les dones en situació
de maltractaments.
Reclamem un vertader compromís
polític per a promoure la prevenció de la violència des de l'escola, i la
retirada de les propostes legislatives del ministre Wert que atemptem contra
l'educació en igualtat.
Demanem la implicació
de la societat en tots els àmbits per a la construcció d'un nou model
social on no tinguen cabuda les violències masclistes en totes les seues
expressions: econòmica, estètica, laboral, física, psicològica, sexual,
institucional, religiosa i en forma de tracta de dones amb fins d'explotació
laboral i sexual. Un compromís que es manifeste amb en el rebuig de tota nova
agressió, de cada nova víctima. Una mostra col·lectiva del rebuig a aquesta
xacra en els actes de carrers, en comunicats, en les xarxes socials.
El 25 de novembre, més que mai, estem al costat de totes
les organitzacions feministes del món que com nosaltres es manifesten contra
aquesta injustícia social del terrorisme masclista. Hui i sempre farem sentir
el nostre crit de rebuig, no consentirem el silenci i la invisibilització de
les violències que patim les dones, els feminicidis que devasten el món.
25 de novembre de 2012. Xarxa de Dones de la Marina Alta.
diumenge, 18 de novembre del 2012
"Banya Trencada" al Club Lector de Gata de Gorgos
Compartir amb els lectors i lectores les sensacions, emocions, cavil.lacions que desperta la lectura d'una novel.la sempre és una experiència positiva que ens ajuda a descobrir aspectes del text i de la història que no havíem vist, o a assaborir i recrear-ne altres que ens havien agradat.
Vos assegure que en més d'una ocasió un lector o lectora m'ha mostrat perspectives o interpretacions de la meua obra que jo mateixa no havia vist.
Mireu com són d'interessants els encontres entre lectors/es i escriptors/es.
Ens veiem i xarrem!
Enllaç al blog de la Biblioteca de Gata de Gorgos
dimecres, 14 de novembre del 2012
Manifestació a Dénia 14N, Vaga General
Cal fer-nos sentir i fer-nos vore, que els que dominen sàpien que estem en contra de les mesures que prenen. Potser ara no ens fan cas i es mostren immutables, però tornarem a protestar i a eixir al carrer, una vegada i una altra i una altra, ells retallaran i retallaran, a canvi nosaltres protestarem i protestarem, no ens han de subjudar... Vorem qui pot més, el poder o la raó, les minories governants o la ciutadania democràtica. Força i ànim.
Més informació
diumenge, 11 de novembre del 2012
VAGA GENERAL 14 N, CONTRA L'ESPECULACIÓ DEL CAPITAL I EN DEFENSA DE LA DIGNITAT CIUTADANA
Però quasi sense voler les paraules se m'escapen i els dits corren sobre el teclat, perquè endemés de deixar constància escrita que el dia 14 no treballaré, he de dir que no aniré a cap comerç, ni faré ús dels serveis públics ( home! un mínim de llum i l'aigua sí), també faré vaga de treball domèstic ( amb uns entrepans i una sopeta del dia d'abans podem passar la jornada), i eixiré al carrer a unir-me als crits de protesta de companys i companyes, treballadors, aturats, pensionistes, estudiants, indignats, estafats, desnonats...
Necessite escriure, una vegada més, allò que ja sabem milions i milions d'europeus: que aquesta suposada crisi financera és en realitat una enganyifa muntada pel capital especulador contra la dignitat dels ciutadans i ciutadanes, contra el treball i l'ocupació, contra l'educació i la sanitat, contra els serveis socials i les persones dependents, contra la igualtat, contra l'augment de la classe mitjana, contra el repartiment de la riquesa, contra la societat de benestar...
El capital vol que tornem a ser la classe treballadora pura i dura, aquella que es deixava la pell en jornades extenuats o es moria de fam a un racó, que no tenia drets laborals ni educatius ni sanitaris ni jubilació... Els potentats dels diners pretenén que la societat deixe de ser un conjunt harmoniós de persones amb igualtat de drets i una existència digna, per a tornar a ser un munt d'individus que formem l'engranatge d'una maquinària econòmica productora de plusvàlua, que va a engrossar els bancs dels grans adinerats.
Així és que faré vaga en defensa de la dignitat social, en contra de l'especulació del capital, en denúncia de les mentides de la crisi i de les retallades que es fan en el seu nom. En definitiva, com diu el manifest de la Cimera Social, per a que no "Ens deixen sense Futur".
Companys i companyes, a la vaga!
dimecres, 7 de novembre del 2012
I Congrés Nacional sobre riuraus, un avanç qualitatiu
Crec que totes les persones que vam assistir al Primer Congrés Nacional "El paisatge dels riuraus, arquitectura, herència i reptes", celebrat a Benissa el passat mes d'octubre, vam tenir la grata sensació que el congrés acomplia de llarg els objectius que organitzadors i participants ens havíem proposat, i que endemés d'un gran pas endavant en el coneixement, difusió i divulgació dels riuraus, significava un avanç qualitatiu en la seua defensa, valoració i preservació . En la presentació i declaració d'intencions es deia que el congrés naixia " amb una vocació de continuïtat i amb el desig que esdevinga un fòrum de referència per a investigadors, responsables polítics, associacions, centres educatius i entitats relacionades amb la conservació del patrimoni material i immaterial dels riuraus i de la seua àrea d’influència i de relació" , i ben cert que va ser un fòrum on es van realitzar aportacions enriquidores, es van intercanviar coneixements, idees, propostes i es van contemplar el patrimoni dels riuraus, el seu espai, la història i el seu futur des d'aspectes múltiples que fan, si cap, més engrescador i interessant apropar-se a ells.
Els àmbits temàtics sota els quals s'elaboraren les diferents ponències i comunicacions presentades donaven opció a una visió polièdrica on es tractaren aspectes arquitectònics, paisagístics, etnogràfics, agrícoles, històrics, educatius, culturals, patrimonials, econòmics, turístics, recreatius... Es produí un transvasament de coneixements, investigacions, estudis, experiències, exposicions, fins i tot curiositats, que ajudà a comprendre, estimar, dignificar i valorar en major mesura el patrimoni dels riuraus. Les conclusions finals de la cloenda reflectiren clarament el treball elaborat i indicaven la tasca que s'ha d'emprendre.
El camí de preservació i recuperació està obert; ara, endemés de continuar en aquesta línia, toca posar-los de nou en valor, aprofitar-los socialment, culturalment i econòmicament de manera sostenible, harmoniosa i respectuosa amb la natura, el paisatge, la cultura i l'herència rebuda.
Per acabar aquesta entrada, vull deixar constància del meu agraïment a les entitats i persones que han dedicat mesos i mesos de faena a l'organització del congrés, sense l'esforç, il.lusió, entusiasme i empenyorament que han posat, els resultats no hagueren sigut tan satisfactoris.
Veure reportatge fotogràfic en aquest enllaç de facebook
dilluns, 22 d’octubre del 2012
Congrés nacional "El paisatge dels riuraus"
El Congrés tindrà lloc a la Seu Universatària de Benissa durant els dies 26, 27 i 28 d'octubre. Als enllaços que pose al final trobareu el programa d'actes i informació interessant sobre la temàtica del congrés.
El col.legi "Port de Xàbia" participarà amb dues comunicacions presentades en la temàtica de l'àmbit educatiu: "Un matí al riurau Arnauda" i "La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta". Al meu bloc de papers digitals trobareu més informació sobre aquestos dos treballs.
Les valencianes i els valencians som els únics que podem oferir al món els riuraus, autèntics elements singulars de l´arquitectura i que constitueixen una gran aportació del País Valencià al Patrimoni arquitectònic, històric i cultural Universal.
Descarregat el programa del Congrés
Més informació sobre la temàtica del Congrés
dilluns, 17 de setembre del 2012
Asimetria Biogràfica de Pepe Cardona "El Persa"
No sé si de veres el Persa es
considerava “eixe desconegut”, com es titula el llibre recopilatori d’una
mostra heterogènia de la seua obra. En tot cas era desconegut en l’àmbit d’allò
que denominem gran públic, aquell que
només consumeix productes ben publicitats. I segurament, com tants i tants
artistes valencians, també era desconegut més enllà de les fronteres culturals
del nostre territori.
Però hem de ser justos amb moltes persones que l’apreciàvem i el teníem en
gran consideració, perquè en absolut el Persa no era ( ni és) cap desconegut
entre els ambients i poblacions on es movia i vivia.
Darrerament, d’ençà que ens va commocionar amb una absència definitiva, he
pogut comprovar la gran quantitat d’amistats que mantenia, i el particular
reconeixement que se li prestava en la ciutat de València, on va nàixer, va
aprendre a llegir, escriure, dibuixar, va iniciar els estudis, es va decantar
per l’art - no tan efímer com ell creia-
i va transcórrer part de la seua vida. La xarxa virtual, igual
“d’efímera” que l’obra del Persa, en dóna fe de les paraules condolgudes de
comiat que se li han dedicat.
No queda endarrerit l’afecte i consideració que se li tenia ( se li té) en
la Comarca de la Marina Alta, terra que per diverses circumstàncies va triar
per a viure durant les tres últimes dècades. Pepe Cardona, el Persa, era
conegut i apreciat entre els pobles de la contornada com l’artista gràfic i
polifacètic de Xàbia, dibuixant, il.lustrador, creatiu, publicista,
professional del retallable, editor, dissenyador, escriptor ...
Potser algú pense que l’envergadura i universalitat de la seu cultura
superava l’espai reduït d’uns pobles costaners, però done fe que tant Xàbia com
els pobles de la Marina se sentien i se senten orgullosos d’haver-lo tingut
entre els seus habitants i haver comptant amb ell per a tants i tants projectes
elaborats amb uns dels materials més dignes i prodigiosos de la societat
contemporània: el paper i la tinta.
Al catàleg de participants en “El
taller de les lletres” editat per diverses entitats comarcals amb motiu de
l’encontre d’autors a la Trobada d’Escoles
Valencianes a Pego, l’any 2004, figurava la següent ressenya sobre ell:
Josep
Cardona ( El Persa) va nàixer a València l’any 1943. Ens passa una breu nota
autobiogràfica on diu telegràficament
“Vaig
aprendre a llegir i escriure a l’escola. En la cosa de dibuixar em tocà ser
autodidacta. Les tres coses llegir, escriure i dibuixar, m’agradaren tant que
encara no els he perdut el gust i, fins i tot, s’han convertit en la meua
manera de viure. Combine aquestos ingredients fent “tebeos” i contes
il.lustrats.”
Ho
deixem així respectant la seua voluntat, però tots sabem que “El Persa” podria
omplir un llarg currículum reflectint les nombroses creacions brollades del seu
singular talent.
La nota és mostra clara de la vàlua en què se’l tenia, i de la humilitat
amb què ell parlava del seu treball artístic.
El Persa va optar per dedicar-se plenament a l’art, sense altres
interferències que les pròpies del gust, la gana personals i el seu fluctuant
ritme de treball. Viure de l’art és, i ha sigut sempre, un repte difícil,
perquè sobreviure de la producció artística suposa passar més d’una penúria
econòmica, la història i les biografies de molts autors en donen fe dels riscos
que han d’esquivar els soferts herois dedicats en exclusiva a la creació.
Inspiració, motius i recursos no li’n van faltar en cap moment, la seua
obra és tot un ventall de tècniques i maneres d’expressió gràfiques, plàstiques,
literàries, científiques..., concebudes
sota al tret comú que el caracteritzava ”la profusió imaginativa” i que
convertia les seus creacions en exemplars únics, obres personalíssimes,
irrepetibles i, en ocasions, amb models
de projectes impossibles de dur a la pràctica en els temps actuals, com un nou
Jules Verne, visionari del possible futur.
Més o menys dispersa, l’obra gràfica i literària que ha deixat conserva amb
fidelitat l’esperit experimentador, lúdic i alternatiu del Persa, que observava
la realitat des d’una perspectiva intel.lectual particular, buscant les
distorsions, les discordances, les asimetries més ocultes de la realitat.
Sense ànim d’encetar cap inventari de la seua obra ( ni és el lloc ni sóc
qui per fer-ho), crec convenient deixar
una relació dels seus treballs, encara que siga breu, aleatòria i sense
cronologia . (A la Biblioteca Municipal de Xàbia i a la
Fundació Cirne trobareu un interessant recull).
Retallables. De València: la Plaça de bous, el Teatre Principal, el
Palau de la Batlia, El Palau de l’Escala, Sant Miquel dels Reis. Xàbia: l’Església Fortalesa, l’antic Pont de
Triana, el Castell de sant Jordi, La Casa del Cable, Caseta de camp. Teulada : Ermita de la Divina Pastora. Altea:
Església Mare de Deu del Consol, la Plaça de l’església. Calp: Ajuntament.
Dénia: Ajuntament. Madrid: el Cine Doré. Col.leció de retallables
de “pe a pa” de cossos geomètrics i d’avions . Retallables per als Ferrocarrils
de la Generalitat Valenciana. L’antiga premsa d’imprimir, pel 500 aniversari de
la impremta valenciana…
La complexitat, perfecció i fidelitat d’aquestos retallables els converteixen
en autèntiques obres d’enginyeria en paper, idèntiques a l’edifici real, entre
els que destaquen el de l’Església Fortalesa de Xàbia, o la plaça de Bous de
València.
Còmics. Esmentaré “El Rayo Verde” autoedició de l’artista
dedicat a Jules Verne. Revista. La del
Persa tipus TBO, per antonomàsia, va ser “El Llaüt de Xàbia” publicació de
temporalitat inconstant, però que abastava un públic de 0 a 180 anys i que des de
novembre de 1992 fins a juny de 2000 va publicar 43 números, 1 monogràfic i 2
exemplars a tot color . Per les fulles
del Llaüt desfilaven tota mena
d’ocurrències, invents, acudits, col.laboracions, rebolica d’amenitats i vivien
dos personatges tan entranyables com Tomeu i Cento.
Publicacions i invents genials
en diversos formats : “La beca
del artista”, els manuals d’instruccions de “La mandíbula masticadora Bowerbräu”, del cotxe “Pangolino”, “La pelota postal descascarillable”, “El
perrito electrónico Bowerbräu”; el àlbum de “Cromos
sobre la imprenta”; la col.lecció de postals “Escriu-me en valencià”; els dissenys de segells per a diferents ex libris… Cadascun digne de dedicar-li
un article complet.
Llibres amb escriptura literària i il.lustracions pròpies.
“Del uno al ciento : libro de números por el
Persa”. “El
mar en una botella : las tertulias del Imperial”. “ El Persa, ese
desconocido”.
Si es tracta de citar col.laboracions
en llibres i revistes siga com a dissenyador, com a il.lustrador o com escriptor… anomenaré
el “Llop i la cogullada”, “Els contes de
riuraus”, “ Xàbia somniada”, “Llegir Teulada”, “Xàbia el meu poble” , “Jávea o
el gozo”, Col.lecció de narrativa “Llegir
és gaudir”, Col.lecció “Media Vaca”, Revista de Festes Mare de
Déu del Loreto de Duanes de la Mar,
Revista de Fogueres de Xàbia, Dijous Mercat…
No deixaré sense anotar les seues intervencions magistrals en campanyes
d’animació a la lectura o de dignificació del còmic i del retallable, a les
escoles de Primària, als Instituts, a les biblioteques municipals o altres
espais educatius i culturals, així com diverses exposicions.
Potser l’obra tan variada estiga dispersa, però ni molt menys està perduda
ni oblidada, solament cal rememorar-la i per art de màgia es materialitza
palpable, viva i real, mitjançant la
mateixa màgia amb la que es feien reals els invents del Persa creador.
Tanmateix, hi ha una part de la seua creativitat que sí ha resultat
efímera, perquè ha desaparegut amb ell. Em referisc a les seues converses amb
els amics, plenes de comentaris vius, de relats irònics, d’inventives
fabuloses, d’anècdotes xocants, d’informació del que ocorria, de pinzellades
crítiques, sempre referides amb
l’oralitat fluida i genial de la seua elucubració espontània, fonamentades per
una cultura amplíssima i tintades d’un humor àgil, agut i alhora negre. Si no
s’hagueren esvaït en l’aire, la recopilació d’aquestes converses, formaria una original enciclopèdia oral, que
podria estar ben il.lustrada amb les volutes del fum dels cigarrets que les
amenitzaven.
Personalment, vaig conèixer a Pepe Cardona l’any 1987, quan em va
il.lustrar “El llop i la cogullada” i
“Contes de riurau”. Però tinc la
quimera que en realitat vaig conèixer el Persa 20 anys arrere, quan jo, en
plena adolescència, m’havia entestat en estudiar belles arts. Algú em va
presentar un artista jove de València, crec que amb la intenció de fer-me
desistir del meu intent perquè el consell que em va donar el jove artista em va
deixar prou desconcertada. Poc dalt o baix em vingué a dir:
“Si vols dedicar-te a l’art, observa i aprèn
l’asimetria de les simetries, perquè tot és diferent a com ho veiem i res és repetible, ni tan sols en les diverses parts de què està
format. Fins i tot la cara d’una persona
que sembla simètrica, no ho és, el costat sobre el que dormim és més angulós
perquè suporta el pes dels somnis.”
Quan li contava aquesta anècdota,
ell deia no recordar-la, però sí s’identificava amb el consell donat.
Per tant el jove artista valencià només podia ser el Persa, perquè les seues
paraules i les seues creacions eren irrepetibles.
Els dies del solstici d’estiu Pepe Cardona va materialitzar l’última
invenció del Persa, i va marxar per alguna de les portes invisibles que forces enigmàtiques obrin a
altres dimensions.
No sé si ha arribat a un món paral.lel, eteri, asimètric o sobrenatural.
Només sé que ens ha deixat un llegat creatiu ple de somnis que conservar,
valorar i difondre.
A la teua memòria Persa-Pepe-Cardona.
Pepa Guardiola
El Montgó, juliol 2012
Publicat a la revista de festes 2012 "Mare de Deu de Loreto" de Duanes de la Mar
Biobibliografia del Persa, Biblioteca Municipal de XàbiaPublicat al "Calendari dels Brillants" 2013
diumenge, 16 de setembre del 2012
Lletres al Camí de l'Alba
" LLETRES
PER A RECÓRRER EL CAMÍ DE L’ALBA"
Bon dia i bona hora aquesta en què ens reunim al Saló d'Actes de la Casa de
Cultura de Xàbia. Excepcional espai
d'encontre de caminants, viatgers i viatgeres, pelegrines i pelegrins, excursionistes,
representants d’Ajuntaments, amants de camins i de sendes, enamorats de la
terra i de les gents, sembradors de la concòrdia i de la pau.
La humanitat és viatgera per natura. Desplaçar-se d'un lloc a altre, buscar
paratges on viure amb major comoditat, crear poblacions acollidores,
desenvolupar cultures, consolidar països, créixer, són fets constants en la
història.
Al llarg dels segles, l'ésser humà ha recorregut la terra i se n'ha servit
d'ella, en unes ocasions amb bondat
creativa, en altres amb avarícia destructiva. La petjada d'unes i altres
accions queda marcada en la crosta del nostre planeta com a model a seguir, o
com a exemple a detestar. Conéixer o colonitzar, compartir o dominar, traçar o
esquinçar, conviure o anihilar, respectar o odiar, desenvolupar o minvar, són
alternatives antagòniques amb les quals han actuat contradictòriament
generacions senceres i que han configurat la societat contemporània.
Els qui avui ens hi trobem hem optat per conèixer, compartir, traçar,
conviure, respectar, desenvolupar.
Busquem com a model petjades bondadoses, fruit del coneixement creador
que ens ha de dur a homes i dones a compartir la terra. Seguim la línea dels
camins que ens han de servir per a la convivència respectuosa i per a propiciar
l'encontre cultural dels pobles que
engrandeix la humanitat.
El Camí de l'Alba s'ha traçat per a integrar-se en el secular entramat
viari del Camí de sant Jaume, (Santiago o saint Jacques), que fou obert durant
l'edat mitjana amb la finalitat de dedicar culte al sant i, des d'aleshores,
està marcat per l'ancestral concepte dels viatges iniciàtics que han de dur als
qui apleguen a la meta a una evolució
personal i a obtenir bens espirituals o materials.
Però el pas del temps i les ensenyances de la història ens han donat
amplitud de mires. Pelegrins, caminants, viatgers, emprenem el recorregut per
diferents raons. Per a uns espirituals, per a altres culturals o esportives o
turístiques, o potser totes a l'hora, sense oblidar els motius econòmics, motors
seculars també de molts fets.
A hores d'ara, ja no són les recompenses de l'arribada a la meta les
úniques motivacions del camí, sinó que el trajecte en si mateixa proporciona suficient
estímul per recorre’l.
Cobra importància el pas a pas, la caminada diària, la contemplació del
paisatge, d'un bosc, d'una herba, d'unes
margenades o d'una pedra. Ens encisem davant la silueta d'una muntanya que
apareix o desapareix per darrere de la serralada que la conforma, d'un núvol
que cobreix el sol o el destapa, d'una població que es dibuixa en la llunyania...
I aprenem amb la convivència entre els viatgers y la coneixença de gents noves.
El fet d'iniciar la jornada ja entusiasma, o de sentir el batec del cor i
la força del cos a cada passa, el ritme dels braços, el moviment de les cames.
És gratificant beure l'aigua d'una font amable, aixoplugar-se en una resguard
segur, creuar una població... I quan el
pes del cansament reclama el descans, ens conforta la càlida sensació del final
de la trajecte, assaborir un reparador menjar i esperar la meravella del
capvespre.
El nou Camí de l'Alba ens ofereix la joia del pas a pas. L’itinerari, elegit amb meticulositat per animosos caminants actuals, es un
compendi de les antigues petjades amb què els nostres avantpassats van formar
país. Transcorre per camins oberts d'antuvi entre planures, valls, muntanyes, barrancs, cultius
que guarden en cada tram, en cada cantonada, en cada desnivell, vells secrets
capaços d'embargar l'esperit del viatger i transportar-lo a temps immemorials,
quan regien altres formes de vida, de costums, de justícia, però la pau i l'harmonia, tan difícils
d'aconseguir abans com ara, eren i continuen sent l'autèntica meta de les
persones de bé.
De llevant a ponent travessem el País Valencià i entrem a Castella-la
Manxa. Des de les costes que més s'endinsen en la Mediterrània fins als peus de la planura manxega sempre aixafem terra, o empedrats mil.lenàris
en alguns casos; l'asfalt a penes forma part d'aquesta ruta. Marxem per dreceres directes, o per sendes que giravolten
les vessants de les muntanyes i tossals, per viaranys que s'arrapen a
serralades en busca del pas més fàcil, per assagadors que travessen valls....
Gràcies al viari del Camí de l'Alba creuem a peu, en bicicleta o a cavall,
les comarques valencianes de la Marina
Alta, la Safor, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Costera i entrem a
Castella-La Manxa pel Corredor d'Almansa.
Amb l'esforç del nostre propi cos
unim els pobles de Xàbia, Jesús Pobre, El Verger, Pego, L'Atzúvia, Forna, Vilallonga,
L'Orxa, Beniarrés, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, la Font de la
Figuera i Almansa.
Amb els ulls atònits pel paisatge i l'olfacte encisat per les fragàncies de
la natura, coneixem pam a pam part del territori de cada població i tenim
assegurada la vivència d'unes jornades intenses sobre llocs de noms amb ressonàncies històriques, culturals,
geogràfiques, ecològiques, agrícoles, gastronòmiques, industrials,
turístiques...
Passarem per vies com el Camí vell de la Mar, de Pedreguer, el Camí Reial,
el Camí de Forna, la via verda de l'antic tren Gandia-Alcoi, el Camí del Torrater,
el d’Alba, la senda dels Enginyers...
Observarem de prop els murs de castells com el de Forna, de Vilallonga,
de Perputxent, d'Almansa; notarem les vibracions d'assentaments mil·lenaris o
alqueries abandonades com els poblats ibèrics de la Covalta o la Bastida de les
Alcusses o l'alqueria morisca de
Canèssia; descobrirem el silenci de les runes d'antics masos, riuraus, neveres,
forns de calç, molins de vent o d'aigua, fàbriques de llum, de paper, estacions
de tren... Ens embriagarem amb les
aromes que desprenen les plantes de muntanyes i serres emblemàtiques com el
Montgó, Segària, Mostalla, el Xelibre, la Safor,
el Benicadell, la Covalta, la
serra de l'Ombria, el Capurutxo, la serra Grossa..., i en més ocasions de les desitjades ensopegarem
amb esquelets de plantes carbonitzades pel foc. També traspassarem rius de
cabdal inconstant com el Girona, el Bullent, el Gallinera, el Serpis, el Clariano, i veure'm reflectit el paisatge a l'espill
canviant del pantà de Beniarrés...
Escoltarem crepitar la vida en espais naturals com la Marjal de Pego-Oliva
o la vessant del Serpis. Ens complaurem amb els cultius de tarongers, d'arbres fruitals, de vinyes,
ametlers, garrofers, oliveres, i gaudirem amb el perfum deliciós dels horts. Finalment passejarem cansats, però plens de satisfacció,
pels carrers i places principals de les poblacions que ens acolliran al cap de
la jornada i sentirem com si allà estiguera casa nostra, com si fórem veïns o
veïnes d'eixe poble, perquè al llarg del dia hem deixat el nostre alè en els
seus camins i l'aire dels seus camps ens ha assaonat la pell.
Amb independència del motiu que du a cadascú a seguir el Camí de l'Alba,
les imatges, les sensacions, les vivències, experiències i coneixences aconseguides
al llarg de la ruta, quedaran guardades entre els records més memorables de la nostra vida,
ens impregnaran el cor i la ment, i formaran part de nosaltres
per a sempre.
Vos ho puc assegurar.
Gràcies a totes les persones, entitats, associacions, ajuntaments que han
fet possible el traçat d'aquest Camí de l'Alba.
Feliç encontre i bon camí.
Pepa Guardiola
Setembre 2012
Sobre l'acte Institucional trobareu més informació a Xàbia al Dia
Algunes fotos de les 7 jornades de recòrregut amb la meua família aquest estiu
Algunes fotos de les 7 jornades de recòrregut amb la meua família aquest estiu
diumenge, 2 de setembre del 2012
Passeig literari per la Marina, des de Gata
Per acomiadar agost d'una manera diferent, dimarts 28, vam fer un nou "Passeig literari per la Marina Alta", allà a poqueta nit amb el sol ocultant-se i la frescoreta de final d'estiu esvaint les suors passades.
El punt d'encontre va ser l'esplanada de l'Ajuntament de Gata. Amb la companyia estupenda d'un centenar d'amics i amigues, passejàrem amb la veu i textos de Carme Miquel, Roser Cabrera, Pepa Guardiola (jo mateixa) i la música dolcíssima de les flautes de Mandy Monfort i Laia Pedro.
Vam recordar com eren els nostres mesos d'agost a Gata, Benissa i Xàbia, quan fa molts, molts anys, totes tres ens pentinàvem amb trenes. Dirigírem una mirada agradosa al paisatge i dedicàrem lectures a l'artesania feta amb el margalló, a les vinyes de la comarca, al Montgó màgic, a la Font d'Aixa més llegendària... I també dedicàrem una estona a la realitat actual de la Marina Alta, amb una cursa irada pels camps de ciment que han arrabassat muntanyes i cultius... Per a concloure, com en altres passejades, vam llegir la nostra especial "Carta a la Marina Alta".
Una hora de lectures, música i imatges ben agradable. Gràcies als organitzadors i als assistents.
En acabar vaig passejar pels carrers de Gata i vaig admirar la meravella de balcons adornats amb els cobertors de "Art al Vent" una espectacular sala d'exposicions a l'aire lliure.
Més informació
Cronista de Gata de Gorgos
Art al Vent
divendres, 31 d’agost del 2012
Vetlada de contes i matí d'escaldà al riurau de Jesús Pobre
A tot això el Montgó, que mira i calla, va tenir un bon detall. Malgrat la necessitat d'aigua que tenia, va deixar que els actes de diumenge se celebraren sense molèstia i va parar la pluja que venia de llevant l'altura del barranc del Migdia. Un gran detall de la natura confabulada amb l'escaldà.
dijous, 23 d’agost del 2012
Vetlar al riurau de Jesús Pobre escoltant literatura
L'espai arquitectònic obert en arcs i bastit amb pedra, canyissos i teules, junt a la paraula en forma de contes, relats, històries formen una interessant parella per gaudir de la frescoreta nocturna i espantar la mandra calorosa d'aquestes setmanes d'agost. Però no penseu que hem descobert res, les vetlades als riuraus ja les practicaven els nostres avis. Molts dels contes que sé els vaig aprendre a la fresca estiuenca d'un riurau, parant esment sense parpellejar i amb les oïdes ben obertes per no perdre detall.
Ah! i diumenge 26, com a cloenda d'activitats tan sanes, un dia d'escaldà. No s'ho podeu perdre, en especial els qui no heu viscut mai un matí d'escaldà del raïm.
dijous, 16 d’agost del 2012
Xàbia Visual Week 2012
A falta d'alguna tempesta plujosa d'agost que refresque aquest calorós estiu, divendres 17, començarà l'artística pluja de botiges fresques amb que enguany la Xàbia Visual Week ens calma la set d'art.
En els diferents actes programats, trobareu una exposició de botiges revestides amb la creativitat dels participants, però també una bona mostra de diferents treballs plàstics, així com intervencions, sessions de música, projeccions de vídeo...
En la XVW no
trobareu obres subjectes a un art academicista, que s’ajusten a uns cànons a
uns conceptes clàssics de l’estètica.
Trobareu un art absolutament iconoclasta, amb
creacions fruit d’idees lliures. Obres que parteixen del fondo de cada un dels
creadors, que flueixen amb diversos recursos materials i formes estètiques.
La creació endemés de l’estètica busca la
comunicació de l’artista amb el món que l’envolta, crear nexes d’unió i
interpretació. L’obra és una manera d’expressar de participar emocions, idees,
sentiments.
L’observador de vegades s’enfrontarà amb una mena
de jeroglífic en el qual ha de desxifrar el missatge. De vegades en canvi
l’obra artística no du un missatge intrínsec, sinó és ella mateixa una
provocació, un missatge que produeix emocions siga de plaer, de gust, de
serenitat, o perquè no de menyspreu.
L’observador, igual que el creador, és lliure per a
interpretar com vullga cada obra.
Tothom està convidat a visitar i participar en la XVW 2012.
 |
| La meua botija generadora de contes. |
Enllaços a notícies de la presentació de Xàbia Visual Week
Xàbia al dia
Las Provincias
La verdad
Singulares.es
diumenge, 29 de juliol del 2012
ENTREVISTA DE LLEGIR EN VALENCIÀ AMB MOLT DE GUST
Diumenge 29 de juliol acaba la campanya de "Llegir en Valencià amb molt de gust", en la qual he tingut el plaer de col.laborar amb dos contes, " La sort del geperut" rondalla sobre la fideuà, i "La filla del moliner de Ressemblanc" rondalla sobre l'arròs amb crosta.
Espere que vos hagen agradat els 13 menus literaris que s'han cuinat amb els textos d' Enric LLuch, Teresa Broseta, Francesc
Gisbert, Josep Franco, Pep Castellano, Raquel Ricart i Pepa Guardiola( jo mateixa); il.lustrats per Alex Parreñ; coordinats de Rosa Mengual i Beatriu Tortosa; amb disseny de la col·lecció de Carles Barrios; sota la direcció de Josep A. Fluixà; distribuïts per Levante-EMV
amb el patroci de Fundació Bancaixa, Generalitat Valenciana, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Consum Cooperativa, Diputació de València i Escola Valenciana.
Tot organitzat per Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.
amb el patroci de Fundació Bancaixa, Generalitat Valenciana, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Consum Cooperativa, Diputació de València i Escola Valenciana.
Tot organitzat per Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.
Per posar el meu punt i final deixe l'entrevista i l'enllaç a la web
dissabte, 7 de juliol del 2012
Llegir en valencià amb molt de gust
Aquest any la campanya de la Fundació Bromera de "Llegir en València" és " amb molt de gust". Cuina i llibres, menjar i lletres, receptes i llegendes. Eixa va ser la proposta que Bromera ens va fer a alguns autors i autores, i que amb molt de gust vam cuinar per a la Fundació i per a tots els qui vinguen a llegir en valencià. Els plats de receptes de la cuina literària va servint-los dissabte i diumenge el periòdic Levant, amb bona cosa d'èxit i profit.
Jo m'he entretingut cuinant, al meu obrador de la solana del Montgó, una saborosa fideuà i un cruixent arròs amb crosta, amb que podreu nodrir la ment dissabte 7 i diumenge 30 de juliol.
Ja em direu...
Bon profit!
Més informació
Llegir en valencià::: amb molt de gust
http://www.llegirenvalencia.org/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)