dijous, 30 de setembre del 2010

DEL RAÏM DE MOSCATELL A LA PANSA, vídeo

A petició del vicepresident de CIRNE, Antoni Espinós, historiador "singular promotor cultural", i amic, he tingut el gust de col.laborar mínimament en l'exposició de la pansa, posant veu i text en la creació d'un vídeo.
De la mà dels artistes de la imatge Santiago Thevenet ( estudi Gravamedia), Felipe Escolano i Andreu Costa, amb la música de la Romàntica Alternativa del Saladar i Urbàlia Rurana, el treball és testimoni fidel, i preciós, d'una realitat que es manté vigent.
La participació i informació de persones que, encara al segle XXI, treballen la terra i escalden el moscatell, per fer pansa, converteixen el vídeo en un document de gran vàlua cultural, etnogràfica i històrica, digne de considerar com a aportació als estudis de la pansa.
Mireu-lo i comproveu el que dic.

Del raïm de moscatell a la pansa/De la uva de moscatell a la pasa from gravamedia on Vimeo.



Podeu visitar l'exposició sobre la pansa a la seu de la Fundació CIRNE, avinguda d'Alacant ( junt a la Creu Roja), fins el 30 d'octubre de 18 a 21h.

diumenge, 26 de setembre del 2010

29-09-2010, FER O NO FER VAGA? QÜESTIÓ DE ...

FER O NO FER VAGA?

Amb rerefons molt menys existencialista, però més realista, l’esquema de la universal frase shakespeariana em serveix per a resumir l’estat dubitatiu en què em trobe ( crec que molts treballadors i treballadores estan igual que jo ) quan he vist que se’m venia damunt la data del 29 de setembre i havia de prendre postura.

Personalment, a mode de recurs resolutori, la darrera setmana he anat posant sobre els dos platets d’una balança imparcial els arguments per a fer o no fer vaga.

A grosso modo, sense entrar al detall, que pot ser massa exhaustiu, vet aquí una síntesi del què he posat en cada una de les parts a sospesar

ARGUMENTS PER A NO FER VAGA:

1.-Per no fer-li el caldo més gros a la dreta que espera amb les urpes afilades el fracàs del govern i de les mesures adoptades.

2.-Perquè amb els diners esfumats i les economies malmeses, tothom ha de sacrificar-se i estrènyer el cinturó. ( Reflexió al marge: Què entenen alguns per tothom?).

3.-És una crisi internacional, generalitzada de tots els països, i les mesures anticrisi traspassen les fronteres d’Espanya. ( Pregunta al respecte: Per què les mesures no traspassen també les fronteres dels grans cabdals?)

ARGUMENTS PER A FER VAGA:

1.-Perquè després de tants anys bregant per aconseguir millores socials i laborals, ara no podem consentir així com així que les frenen i retallen.

2.- Perquè els treballadors no som elements muts i invisibles. En última instància, quan se’ns arracona o se’ns carrega tot el pes, ens queda la presència i el crit de la vaga.

3.-Perquè cal demostrar que no estem d’acord en com s’administra la riquesa i es manipulen els beneficis que produïm. Hem de demanar comptes i reclamar parts als qui en temps de bonança s’han endut els cabdals. ( Pregunta ingènua: on han amagat els diners?)


Reflexionant sobre cadascun dels arguments en què he sintetitzat les meues cavil.lacions, junt als escrits i veus que proliferen per tot arreu en pro o en contra de la vaga, contemple la balança des de la meua perspectiva de dona treballadora, d’esquerres, lluitadora pel benestar social... i tot d’una els platets es mouen, es desequilibren i el fidel, digne i coherent, m’assenyala amb claredat el que em convé: FER VAGA.

Si a algú li serveixen les meus cavil.lacions pot disposar d’elles.

Salut i força!

dilluns, 20 de setembre del 2010

UNA EXPOSICIÓ SOBRE LA PANSA OBRI LA TARDOR

Divendres dia 24, en la nova seu de l'avinguda d'Alacant, la Fundació CIRNE ens convida a la inauguració d'una exposició sota el títol "Xàbia a les exposicions universals del segle XIX: la Pansa". Tindrem l'oportunitat d'accedir a quantitat de materials, cartells, fotos, cromos, medalles, retrats, documents i informació sobre els treballs, les inquietuds, els invents, el comerç, els projectes dels avantpassats , que ens faran reflexionar sobre la nostra història i el nostre present. Segur que més d'un exclama: "Vaja! els xabiencs ja corríem món fa més d'un segle". Potser d'ací cent anys, allà cap al 2110, la mateixa Fundació CIRNE (confiem que es mantinga viva) inaugure una altra exposició titulada "Xàbia a les fires de turisme del segle XX", perquè els nostres descendents coneguen i reflexionen sobre l'actual quefer dels qui vivim i treballem en aquest poble, no vos "fa cosa" pensar què diran ells de nosaltres?


ADÉU MESTRE LABORDETA.

Avui aprofitaré les meues lletres del poble per expressar la tristor que m'ha produït la mort del gran mestre de la democràcia i la llibertat José Antonio Labordeta. En les seues cançons, poemes, viatges, actituds, disposicions fins i tot en aquell famós " a la mierda!", ens va donar un gran exemple i ens va mostrar què vol dir ser "un home bo". En la seua memòria, deixe la cançó que amb tant de fervor cantàvem i que més escoltarem aquestos dies.


divendres, 10 de setembre del 2010

FELIÇ ANY NOU! A SETEMBRE.

Definitivament s'ha acabat l'estiu! No l'estiu astronòmic, però sí l'estiu vacacional. Aiii! sempre dic que en realitat per a mi l'any comença a setembre ( amb el curs) i no a gener. Alguns pensaran que és deformació professional, però assegure que quan tenia 5 anys (i era una criatureta innocent que ja anava l'escola amb a penes quatre pams d'alçada), l'autèntic cap d'any el marcava el dia que havia de llevar-me del llit a toc de retreta (el crit de la mare feia de despertador puntual). Llavors, sense tenir temps ni de gaudir del món entre lleganyes, havia de córrer per arribar a classe abans que la mestra haguera acabat de passar llista. Imagineu quan he de córrer ara, que soc jo la mestra que passa la llista, amb l'agreujant que porte així tres dècades i pico.
Però no m'apure, a falta de temps matiner per a contemplar el món amb els ulls mig closos, empre altres recursos que m'ajuden a sobreportar la quotidianitat. Com l'invent fantasiós de retenir en una xarxa la lluna plena de l'estiu.
Vos deixe els fotogrames per si vos serveixen per evocar els records fresquets de les nits estiuenques.
"Feliç any nou!" perdó, volia dir "Feliç curs i període laboral nou"

(Ahh! els qui em seguiu podeu comprovar que m'he autoregalat un disseny de bloc costumisat al meu aire, què vos sembla?)