dijous, 11 de juny del 2015

Joc de Trons, velles maneres de negociar al segle XXI

No tinc afició als jocs de taula, ni als jocs de rol, ni als virtuals, ni tan sols sé, ni m'interessa, de què van els basats en el llibre "Joc de Trons". Les pel.lícules i novel.les d'intriga sí m'agraden, així és que em prendre tot el rebombori d'anades i vingudes, encontres, desencontres, disgustos, menyspreus i maganxes en les negociacions per un pacte d'esquerres al País Valencià com una mala novel.la negra. Això sí, si tot acaba bé, com apunten les darreres informacions.
Les maneres de negociar els pactes estan ancorades en temps passats, jugant a "marejar la perdiu", a fer maquiavelades, o potser seguint les anyenques tretes dels moderns jocs de rol, sense adonar-se que per secretisme que hi ha haja, molts paranys que es posen, o com diuen al meu poble "pallots que es llacen", a la fi tot acaba sabent-se. Hui en dia els mitjans de comunicació informen al quart d'hora i les xarxes socials ens donen crit i veu al minut  a ciutadans i ciutadanes, que opinem i pressionem.

Continue confiant en què aquesta vegada l'esquerre valenciana arribe a un pacte de govern conjunt, amb bon vent i barca nova. Ja s'estan fent acords municipals que podem prendre com a exemplars tant amb EL QUÈ, EL QUI, I EL COM ( aquí a la Marina Alta Dénia, Ondara)
De moment m'atrevisc a deixar una proposta a senyores i senyors polítics de les altes esferes dels partits vells i nous que intenten un govern d'esquerres al País Valencià: facen el favor d'actualitzar les maneres de negociar els pactes, encara estan vostes en l'època de Maquiavel, i hui en dia tot sé sap als pocs minuts. Siguen demòcrates del segle XXI i comencen a crear una nova cultura de la política de pactes, seria el primer pas per a un bon canvi.
I en això va inclosa la presencia de les dones en tots els estaments polítics.

dimecres, 10 de juny del 2015

Què, qui, ...COM

No m'ho puc creure, no puc ni pensar que s'acomplisquen les malediccions i sospites de què l'esquerra valenciana no és capaç d'arribar a un pacte de bon govern conjunt.
No vull donar crèdit de nou als pessimismes que diuen que tenim allò que ens mereixem, sempre referint-se a mereixements nefasts.
No vull acabar convençuda que aquella frase de “Primer el QUÈ, i després el QUI...”, es completava amb una tercera part : “... i finalment el COM marejar la perdiu”.
No, el País Valencià no es mereix quatre anys més d'estar en mans de la dreta.
Esperaré, esperaré un poc més, confiaré en què el bon seny de l'interés comú prevalga sobre interessos que no ens interessen a la majoria.
Aguantaré el neguit i les males sospites.
De moment encara confie en què a la fi encerten COM han de fer possible el pacte.