Sempre he sentit predilecció pels terrats, en especial els nets i polits. Gaudir del sol, de la pluja, del cel nocturn i trobar-te al ras sense eixir de casa, en mig d’un camp de teulades de poble o ciutat, és una delícia.Mai no havia estat a “ Escriptors al terrat”, desavantatges que té el viure lluny de la capital. Per això, dijous passat, la sensació de compartir les meues lletres amb la llum dels astres literaris valencians, mullada per fèrtil pluja de primavera, en una vetllada que acabà amb la lluna plena trencant els núvols, va ser doblement emocionant: pujar “al Terrat Literari de València”, i contar la meua experiència creativa.
La companyia de Francesc Mompó ( regat de premis durant el mes de maig), amb qui vaig tenir el plaer de compartir taula, la presentació que ens dedicà el poeta Ramon Guillem, l’assistència d’escriptors i escriptores coneguts i reconeguts, els amics i amigues que van acudir, va contribuir a trobar-me tan a gust com en el terrat de ma casa. Llevat que en compte de tenir el Montgó per resguard, tenia el Miquelet com a vigia.
