Maternitat subrogada = ventres de lloguer = comerç de gestació i de criatures.

Han passat segles d'història de la humanitat abans que es parlara, amb certa normalitat, de la igualtat de la dona.
Han sigut milers les obres de les dones perdudes en la invisibilitat perquè comence a reconèixer-se la nostra aportació a la societat, la cultura, l'art...
Han fet falta, i segueixen fent falta, anys de reivindicació perquè els països considerats democràtics establesquen lleis en defensa de la igualtat de drets de les dones.
Ha costat, i segueix costant, innumerables mortes i sang vessada de dones per reconèixer la violència masclista.
Ens està sent complicat que s'arribe al reclamat Pacte d'estat contra les violències masclistes.
Ens està costant que la dona deixe de ser considerada i tractada com a un objecte sexual.
Resulta ardu que siguen efectives les lleis que proclamen la igualtat de drets de les dones.
És molt difícil acabar amb el masclisme en la societat patriarcal i misògina en què vivim!
 

I malgrat les dificultats, quan començàvem a veure algun clar entre la tempestuosa nuvolada que en la realitat ens priva  dels nostres drets, ens resta llibertat, visibilitat i ens furta la propietat del nostre cos, apareix l'invent reproductiu de la maternitat subrogada ¬subrogada, paraula utilitzada més que mai en els mitjans de comunicació durant els últims mesos- .

Aldoux Huxley, en la seua novel.la "Un món feliç", descarregava tot compromís i responsabilitat de la reproducció humana en laboratoris d'alta tecnologia reproductiva, de vivers i centres de condicionament. Mentre s'arriba i no s'arriba a fer efectiu el pronòstic del càustic món feliç huxlerià, el neoliberalisme, que utilitza la globalització i els avanços de la tecnologia en benefici dels rics i tot ho aconsegueix mitjançant la compravenda, descàrrega els desitjos insatisfets de la materpaternitat en els ventres de lloguer. Aaahhh! perdó hauria de dir ventres voluntari-altruistes gratificats econòmicament.

Són nombrosos i ben fonamentats els d'articles publicats contra els ventres de lloguer, i el lema feminista "No somos vasijas" s'ha generalitzat, en especial d'ençà que el partit Ciudadanos ha presentat al parlament la proposta per legalitzar la "maternitat subrogada".
La meua humil opinió no ve a aportar res de nou, però si ve a sumar-se a la denúncia de la perversitat que suposa la nova "pràctica reproductiva" i la ignomínia de la seua legalització. Un atemptat més contra les dones -que fins ara som les que gestem i parim- posant en tela de juí la verdadera maternitat voluntària i l'autèntic acte que proclama la filiació del nou nat: gestació i part; i un atemptat també contra la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida.
 

Em sent profundament indignada contra qui utilitza i contra qui pretén legalitzar la dona com a objecte reproductiu de compravenda, i més quan escolte els arguments toscs que s'esgrimeixen intentant sembrar la confusió, canviant el terme desitjos per drets, reclamant la solidaritat i l'altruisme dels ventres llogats per atendre el narcisisme i l'egocentrisme dels llogaters que volen perpetuar els seus gens, encobrint la realitat de la pobresa en què viuen les dones que es presten a gestar i parir per a altres, fomentant les agències que s'enriqueixen...
 

De la mateixa manera que em rebel•le contra les diferents formes d'explotació que inventa el capitalisme a fi de destruir els avanços de la societat del benestar, em rebel•le contra les derives neoliberals de l'explotació del cos de la dona.
"El patriarcat ha fet del nostre cos un camp de batalla" i estem disposades a defensar cada mil•límetre de la pell de les dones.

 Pepa Guardiola