Benvolgudes i benvolguts,
De pressa passen els anys. Ahir saludàvem
2019 i hui ja l'acomiadem.
La percepció del temps és tan relativa com
la sensació de profunditat en la fotografia d'un paisatge, els dits rellisquen
sobre la superfície plana de la postal mentre la mirada es perd en el punt de
fuga de l'horitzó.
Tres-cents seixanta-cinc dies condensats en un flaix de vivències. Com enganyen els records de les emocions!
Tres-cents seixanta-cinc dies condensats en un flaix de vivències. Com enganyen els records de les emocions!
Roda i volta, hem arribat al cap d'any i, seguint el costum que duc amb gust i gana des de 2003, endrece un conte en format de targeta virtual per acomiadar els vells mesos que se'n van i saludar amb bons propòsits els nous que arriben.
Són moltes les qüestions transcendents que em desperten reflexions a compartir amb vosaltres, la violència, les desigualtats, les injustícies flagrants...
Enguany la temàtica la tenia apuntada de bestreta, i és que ho acapara tot en el sentit més ampli del concepte i de les conseqüències que en deriven: el canvi climàtic.
Any rere any, el planeta Terra ens fa
sentir amb més contundència la rebel·lia de la natura i ens mostra la femta que
generem els humans amb els nostres mal usos i abusos, un cúmul de detritus
corrosius que acabaran per destruir-nos si no canviem nosaltres.
Vos assegure que he cosit un conte virtual, mig pseudo-poema, amb tota la delicadesa possible, perquè no està en el meu ànim acomiadar l'any amb ais! a la gola, però sí amb el cor blanet i receptiu a propiciar mudances personals i socials que beneficien el món on vivim.
He comptat amb unes imatges fabuloses que ens ajudaran a moure la consciència sobre el que estem perdent, la col.lecció de fotografies submarines "Mare Nostrum" de l'amic Bernat Cardona Bañó, a qui done les gràcies per partida doble, d'una banda que les publique generosament en les xarxes socials i d'altra que haja acceptat que formen el cos del meu muntatge. Agraïsc també les fotografies de Ferran Polo, i la música de Maria Polo i Núria Pineda, col·laboracions imprescindibles per al contingut d'aquest conte de cap d'any, que he titulat "Missatges del Fons Marí".
Vos assegure que he cosit un conte virtual, mig pseudo-poema, amb tota la delicadesa possible, perquè no està en el meu ànim acomiadar l'any amb ais! a la gola, però sí amb el cor blanet i receptiu a propiciar mudances personals i socials que beneficien el món on vivim.
He comptat amb unes imatges fabuloses que ens ajudaran a moure la consciència sobre el que estem perdent, la col.lecció de fotografies submarines "Mare Nostrum" de l'amic Bernat Cardona Bañó, a qui done les gràcies per partida doble, d'una banda que les publique generosament en les xarxes socials i d'altra que haja acceptat que formen el cos del meu muntatge. Agraïsc també les fotografies de Ferran Polo, i la música de Maria Polo i Núria Pineda, col·laboracions imprescindibles per al contingut d'aquest conte de cap d'any, que he titulat "Missatges del Fons Marí".
Amb el desig que l'any 2020 aprenguem a
viure en harmonia amb el Medi Ambient.
Cuidem el planeta, ens va la vida, ens juguem
l’existència!!!
Pepa Guardiola
