A DESHORA
(A Pedro Ayala Galindo, in memoriam)
No esperem mai que la mort vinga a deshora,
i sempre és a deshora quan arriba.
Sobtada com un llamp en la tempesta,
sigil·losa com l'ombra d'un núvol cotonós,
invasora com les ones en la platja,
traïdora com el vent gelat del nord.
No esperem mai lliurar a un amic l'últim comiat.
I en caure l'hora hem de forçar l'adeu amb la veu presa,
amarar amb llàgrimes el rostre desolat,
nuar el cor amb batecs entretallats,
i abraçar l'aire que esbandeix la seua absència.
A deshora, sempre a deshora,
la mort ens roba les persones estimades,
ens commou amb la vacuïtat del cos finat,
i ens rebleix amb la nostàlgia de les hores passades.
Adeu, benvolgut Pedro Ayala,
quedem amb l'exemple del teu bon fer,
guardem la memòria de la teua bonhomia,
i enaltim l'alè del teu Vent de Progrés.
Pepa Guardiola
Montgó-Xàbia
