dijous, 14 de juliol del 2016

Agressions sexistes en festes, incidents puntuals o denigrants pràctiques habituals?


Els Sanfermins del 2016 s’han vist marcats per una allau de violacions i d’agressions sexistes que, amb les corresponents denúncies, han provocat un seguit de notícies, articles, opinions, interpretacions, debats diferents sobre les violències contra les dones que es produeixen especialment en dies de festa.
Però són sobtades i puntuals aquestes agressions o formen part habitual d’un vessant cruel i fosc de les celebracions festeres? 

No, no és sobtat ni puntual, ni molt menys fictici, aquest cúmul d’abusos comesos contra dones, siga en moments de festa, siga en qualsevol moment de l’any. Les xifres oficials del ministeri de l’interior sobre violacions sexuals amb penetració, denunciades oficialment, comptabilitzen una violació cada huit hores. Quantes quedaren sense denúncia per por, per vergonya, per desconfiança...?
Les agressions sexistes, les violències masclistes, són quotidianes i malauradament impregnen els comportaments més execrables amb què s’oprimeix a més de la meitat de la humanitat.
Allò que si sorprèn, i resulta extraordinari perquè no és habitual visibilitzar-los, és el ressò  que han tingut en la població i en els mitjans de comunicació les violacions i els abusos sexistes ocorreguts durant els Sanfermins d’enguany, que han donat per seguir parlant sobre violències. Un ressò que no ha estat motivat per cap increment de les agressions respecte a anys anteriors, ni perquè el gruix de la societat i els mitjans de comunicació s’hagen sensibilitzat i pres postura, de cop i volta, davant una realitat bàrbara que ve atemptant contra la integritat de les dones i limitant la seua llibertat.  
La visibilització dels atemptats masclistes cal atribuir-la a què l’Ajuntament de Pamplona ha assumit el problema i s’ha implicat en dur a terme la campanya “Por unas fiestas libres de agresiones sexistas”, promoguda pel grup “Sanfermines en Igualdad” del “Consejo Municipal de la Mujer”, pel moviment feminista i, és clar, per les persones que consideren que la igualtat ha d’aconseguir-se en tots els espais, també en els actes festius, els quals la dona té dret a viure lliurement sense temor a coaccions ni ofenses.

Les campanyes dirigides a eradicar les miserables actituds masclistes  només són efectives quan no es queden en el simple propòsit d’un acord plenari o document signat de cara a la galeria. L’efectivitat està directament relacionada amb els recursos emprats, el personal professional preparat, els protocols d’actuació ben definits, l’expectativa de confiança a ser ateses que anima les agredides a denunciar, la seguretat del càstig que desanima els agressors a cometre barbàries, fins i tot la resposta de suport a les víctimes i de rebuig contra els botxins.

Vista la mobilització social generada contra les agressions sexistes durant els Sanfermins, sembla que en principi s’han emprat prou mitjans i la campanya és el punt de partida d’un exemple a seguir.



Com és un exemple a seguir, recolzar i assumir per ajuntaments, entitats públiques, associacions, penyes i grups diversos la campanya de sensibilització contra les agressions sexistes durant les festes “No, és no”, iniciada pel grup feminista de Pedreguer "Femme Forca" amb una sèrie d’activitats que van més enllà de la denúncia i visibilització d'una realitat tristament i injustament suportada en especial per les joves. A més de reivindicar un espai festiu sense violències, aporten fórmules per construir una relació igualitària i lliure, a fi que cada persona opte de manera voluntària i respectuosa “com, on i amb qui vol fer festa”.
 



No és fàcil desterrar els comportaments sexistes, violents i misògins que denigren el gènere humà, perquè són inherents en la perpetuació del patriarcat. Però a mesura que anem fent-los aflorar, assenyalant-los, denunciant-los massivament, com ho vam fer en el Tren de la Llibertat o en la Marxa 7N, aconseguim que molta gent reflexione, se sensibilitze i es plantege la necessitat de rebutjar-los i canviar-los.  
Tot això, sense deixar d’exigir la defensa dels drets que la justícia i la llei deuen a les dones, demanant a les institucions l’actuació deguda per acabar amb violències masclistes i micromasclismes, i mostrant noves formes de relació en diferents espais i situacions per construir des del respecte un futur just i igualitari.  

Pepa Guardiola
                                                                                                           

divendres, 8 de juliol del 2016

Vídeo entrevista sobre "Bruna, la lluna i el far"

La lluna és màgica, i si és des de Xàbia des d'on la mires, encara ho és més. Pepa Guardiola s'ha inspirat en els efluvis de la lluna i el Mediterrani per a escriure l'argument de 'Bruna, la lluna i el far'. La història d'una xiqueta de Xàbia que somia ser faronera ens uns temps de prejuís cap a les dones. En llegir en Valencià les nostres cançons" de la Fundació Bromera.

dimecres, 6 de juliol del 2016

Contes de Riurau a Calp

Al recer del Penyal d'Ifac, al punt de començar a acomiadar el sol i sentir la frescor de la brisa marina, a la Casa de Cultura de Calp, en companyia de l'amic Pere Tur i Ricardo Ferrando,  hem presentat el llibre "Contes de riurau", ens hem complagut contant contes tradicionals, recitant poemes i deixant anar paraules i lletres compartides. 




 

dissabte, 25 de juny del 2016

Breu reflexió sobre el Brexit.



A la ciutadania ens cou el brexit, no tant pel fet que una nació opte per abandonar l'Europa comuna, com perquè és evidència clara de la inoperància de la UE en resoldre els problemes que ens afecten.
 Dol veure allunyar-se aquell projecte de l'esquerra socialdemocrata d'una Europa defensora del benestar, del progrés social, dels drets humans, de la integració i de la convivència; per venir a  convertir-se en una Europa egoista, avariciosa, mercantilista, excloent, condicionada pel poder econòmic i els interessos financers de la dreta conservadora capitalista,
 El domini de la ideologia i les polítiques neoliberals a les Institucions de la Unió Europea, amb les seues mesures injustes i antisocials, és el verí que promou la desgana i la decepció anticomunitària. 
Tanmateix, la solució no està en abandonar la UE, sinó en fer fora el poder dels mercaders i les polítiques neoliberals.
Sí, ja sé que és difícil acabar amb el neoliberalisme que domina el món globalitzat, és a dir el liberalisme del segle XVIII amb el qual els amos dels diners s'han reciclat a les estructures econòmics i socials del segle XXI.
I com jo sí que crec en la diferència
ideològica i pràctica entre la dreta i l'esquerra, apuntaré, de manera breu, allò que els meus curts coneixements em mostren. 
CAL FER FORA: 
la dreta classista que apuja al poder i afona a la misèria;
el conservadorisme acomodat, tant de dreta com d'esquerra que hi ha a cada banda; 
el populisme oportunista, siga dretà o esquerrà, que també creix en cada part; 
la prepotència que menysprea l’experiència, per les seus errades, amb crítica destructiva; 
l’experiència que desdenya la crítica, i ignora l’autocrítica, de les errades comeses; 
els comportaments egòlatres, prepotents i arrogants; 
qualsevol cabdill salvapàtries que es considere possessor de la veritat. 
En conclusió, cal fer fora i acabar amb la manipulació, els arguments simplistes i la ignorància. 

divendres, 24 de juny del 2016

Nit de sant Joan

Nit de sant Joan, disputa entre la claror i la foscor,
conjura de l’esoterisme per dominar la realitat. 
Els focs ancestrals guarden les portes obertes del submón
perquè genis, bruixes, dimonis i esperits solts no les traspassen. 
Homes i dones, coronats amb garlandes,
salten fogueres en acte atàvic de purificació col.lectiva
que propicia la salut, la fortuna i l’amor.