Palestina

El cel explota

sobre les runes de Gaza. 
La població palestina

busca en va
un pam de terra segura.

Una mare clama: 
"ens han llevat la casa, 
ens han llevat el pa
 ara ens lleven la vida!".

Un pare desespera: 
"On anirem si el destí és incert,
On anire si els carrers de fugida 
són perillosos 
com els edificis bombardejats?
On anirem?

On ens estan duent?"

Invasió de Palestina, 
barbàrie inhumana,
extermini d'un poble. 

Fira de l'Escaldà.

 

Primer dia de pluja al mes d'agost

Núvols i arcs,

encontres i espera,

teulades i pluja,

deler i paciència.

Sol i foc,

caldera i raïm,

cassa i fum,

canyissos i dits.

Sol i sequer,

braços i pansa,

treballs i aixopluc,

paraules i dansa.

 

(Fira de l'Escaldà.

Festa Major al Gran Riurau de Jesús Pobre.

Primer dia de pluja al mes d'agost.)

EL CAMÍ DE LA CULTURA

 El camí de la Cultura.

Que fràgil pot semblar la cultura quan no se la considera prioritària, quan se la supedita als diners sense comprendre que ha de predominar sobre ells, quan la voluntat de difondre-la és freda o nul.la, quan qualsevol entrebanc fa que se l'arracone, quan s'empra per culpar a altres i amagar responsabilitats i ignoràncies pròpies, quan s'utilitza com a element d'enfrontament i discòrdia, o pitjor encara per a sotmetre.

Tristament, des que han pres possessió dels governs municipals i autonòmics partits i persones que consideren la cultura, la llengua, la literatura, la música, les arts plàstiques, les arts escèniques... com a qüestions secundàries o fins i tot malèvoles, estem assistint a un continu procés d'atacs a l'activitat cultural, que van des de censurar un bes, prohibir una obra de teatre, esborrar d'un auditori el nom d'un referent de la música valenciana (com és Vicent Torrent), o cancel.lar concerts i exposicions (com ha fet a Xàbia l'actual govern PP CPJ VOX amb el Xàbia Jazz i l'exposició de Sorolla).

Però s'equivoquen, no aconseguiran minvar la creació cultural ni apoquir qui l'estima, la defensa i reconeix la seua vàlua, perquè la cultura és el camí que du l'ésser humà a créixer en valors, a aconseguir una societat més justa i un món en harmonia.

24 de juliol

 Maduren els fruits. 

I seguim endavant

amb força, confiança,

 esperança I valentia.

23 de juliol, eleccions generals

 Han tornat a florir,

no anaven a privar-me

de la seua bellesa,

en especial un día com hui.

Lluïu, lliris de pluja, lluïu!

Relax

Un breu descans.

matutí,

sense tocar terra.

I com diu la cançó, 

per dalt les teulades 

raïm de pastor.

TRET DE LA MALETA DE VIATGE

Nova York:

Icona capitalista.

Domini financer que absorbeix implacable les riqueses de la terra.

Poder àvar.

Vanagloria.

Murs de ciment i vidre que enlairen la bellesa atrapada i repten supers el cel.

Carrers i avingudes d'ordenar desordre.

Soroll, moviment, consum, fums i llums, dia i nit.

Braços de riu que separen drets.

Nova York:

Mostra del nou esclavisme.

Barriades on viu i mor la servitud.

Voreres on s'engreixa la pobresa.

Ponts sota els quals dorm la misèria.

Cantonades on s'amuntega el fem.

Nova York:

Als parcs encara sobreviu un bri de natura.

La lluna no renuncia al seu tros de cel.

Els museus custodien l'art.

El silenci dels llibres crida seny.

I l'esperança del món intenta niar allà on les nacions no acaben d'unir-se.

Turisme d'admiració captiva en recórrer rutes, visitar espais suggerits, observar la gent, grimpar els ulls als núvols per les façanes o abocar-los des del sostre de les torres a l'asfalt i a l'aigua.

Algunes observacions, impressions i sensacions desconcertants que he tret de la maleta en tornar del meu viatge curt, i únic, a Nova York.

Pepa Guardiola, abril-maig 2023