SÍ AL VALENCIÀ

El Valencià és cultura,

és identitat,

és patrimoni,

és coneixement,

és educació,

és comunicació,

és enteniment.

És la nostra llengua.

SÍ AL VALENCIÀ!

Pepa Guardiola, Xàbia-Montgó febrer 2025

Més Gojos a Sant Antoni

MÉS GOJOS A SANT ANTONI 

(des del Montgó ) 

 

Per seguir la tradició

que el dia d'avui escau

faré una altra petició

al taulellet del riurau.

 

Ja sé bon sant, Sant Antoni,

que no és competència teua

fer-te càrrec de l'arbreda

que enverdeix el territori.

 

Però mira Sant Antoni

com s'ha quedat el Montgó,

amb pins de color marró

per la seca del dimoni.

 

I les pobres bestioletes

que niaven el boscatge

van buscant nou habitatge

corrent desemparadetes.

I no hi ha qui es faça càrrec

de posar-ne solució

que la humana condició

té interès en altres tràfecs.

 

Per això enguany et pregue

que mogues mans responsables

perquè netegen els arbres

abans que el foc els rosegue.

 

Pepa Guardiola

Montgó 2025

(Gojos, o pseudogojos, com a continuació dels de 2024)

Divertiment amb lluna i estels

DIVERTIMENET AMB LLUNA I ESTELS

Al capvespre,

per les rodalies del Montgó,

quatre que esperàvem

l'eixida de la Lluna:

el planeta Mart,

els estels Pòl.lux i Càstor,

... i jo,

sota la vigilància d'Orió.

Bona i fresqueta nit.

Pepa Guardiola, Montgó, 15 gener, 2025

Salutació de Cap d'any 2025 "Certeses d'harmonia i Pau"

Han arribat els dies de salutacions bondadoses, missatges emotius, felicitacions especials i desitjos compartits d'esperances.

Seguint el costum que vaig encetar a principi de segle (ja han passat anys) vos porte la meua particular felicitació multimèdia (com sempre tecnologia digital casolana) impregnada de matisos, reflexions i desitjos que vull compartir amb vosaltres. Enguany he enllestit les imatges amb un poemeta que reclama certeses d'harmonia, solidaritat i pau. M'acompanya a la guitarra Minerva Najarro Brull.

2024 ha sigut un any dur en el món, i durant el qual els pobles valencians s'han vist dramàticament assolats, i amb vides arrabassades que mai s'havien d'haver perdut. Quants somnis esvaïts! Quant de dolor provocat!!! La meua solidaritat amb les persones que tant han patit i estan patint.

Passeu Bones Festes de Nadal. Acomiadem en harmoniosa companyia 2024 i rebem amb esperança 2025.

Nit d'ànimes

Preveia, com altres anys, per a la nit d'ànimes i el dia de difunts portar una contalla sobre esperits que visiten familiars o ànimes en pena perquè un fet dolent no les deixa descansar... I ben cert, la tenia preparada que la vaig arreplegar d'una tertúlia entre amigues. 

Però hui no és dia ni nit de contalles d'ànimes ni d'històries fictícies. Hui la realitat és més esgarrifadora que qualsevol rondalla de por amb foc infernal. 

Hui són històries veridiques els relats esborronadors de persones mortes, de desapareguts entre corrents desbocats, de cossos perduts en soterranis inundats, ocults entre cotxes, fangs, canyes i aigües demoníaques.

Hui els vius conten patiments amb la veu presa, el cor encongit, els ulls aiguats on s'ofeguen les imatges vistes o viscudes en un escenari dantesc. I es narren drames per centenars des d'Utiel, Chiva, Paiporta, Picanya, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Alaquas, Torrent, Sedaví, Alfafar, Aldaia, l'Alcúdia, Catadau...

I tristament comprovem com proliferen les maldats perpetrades per "llops profitosos", "serps embolicadores", "buberotes inútils", "dimonis toreros" i fins i tot un gens honorable "gran diable". 

Però sortosament abunden més els àngels solidaris, les fades bondadoses, les deesses benefactores, els genis curadors... 

Que no falte l'esperança i que la vida rebrote de l'apocalipsi.

 

Inundacions 29-11-24

 Diem que al nostre País la pluja no sap ploure.

I nosaltres, encara no sabem com plou? 

I els nostres governants, tampoc saben com plou? 

El meu dolor per les víctimes, el meu condol als familiars i la meua solidaritat i ànims a totes les persones afectades per les inundacions ocasionades per la DANA del  29 d'octubre de 2024 i per la irresponsabilitat i  inoperància del Govern de la Generalitat. 

CONTALLA NIT D'ÀNIMES 2024

Abans d’acabar octubre, en una tertúlia d’amigues, no sé com ni perquè, una d’elles relatà una anècdota que em dugué al cap les contalles de la nit d’ànimes. Al cap se m’ha quedat la historieta i reclama eixir. Aquí la porte, amb els deguts retocs per ser contada una nit carregada d’esperits difunts.

CONTALLA DE NIT D’ÀNIMES,  2024

Això que contaré va succeir fa uns anys, durant un llarg pont de Tots Sants, quan la meua germana, la seua filla i jo acompanyàrem la mare al poble on de menuda passava unes setmanes d’estiu amb la seua àvia, als vessants del Massís del Penyagolosa.

Un cosí llunyà ens deixà l’antic mas familiar, ben conservat i restaurat, arrecerat  a una muntanyeta i vigilant un molí d’aigua. El dia de Tots Sants baixàrem al poble. Visitàrem el cementeri i deixàrem flors sobre les tombes que guardaven les despulles dels avantpassats. Després, el cosí llunyà ens convidà a un  dinar amanit d’interessant informació sobre la genealogia compartida. Abans del capvespre, emprenguérem tornada al mas.

La carretereta s’empinava en giravoltes entre barrancs i penyals. A mitjan camí, paràrem en un mirador des del qual el Penyagolosa resplendia superb. Les llums  ataronjades pintaven un crepuscle intents, i per la vall les campanes de l’església escampaven els tocs d’ànimes. Ma mare s’entretingué collint unes floretes del lligabosc que s’enramava al muret del mirador. En tornar al cotxe, ma germana ens alertà: s’havia punxat una roda. El sol fregava els cims i avisava d’imminent fugida, mentre arrossegava amb ell colors i clarors. No era moment de canviar rodes, millor telefonar al poble i que vingueren per nosaltres. “No destorbeu ningú, podem anar al mas per la senda del molí, és més curta i plana, demà veniu i canvieu la roda”, digué la mare. La meua neboda mostrà el cartell que senyalitzava la ruta, corregué a investigar i s’esfumà en el tram d’inici. “Àngela”, cridà ma germana neguitosa en predre la filla de vista. La xica aparegué cofoia, el caminal estava en bon estat, el molí es veia a prop i assegurava una passejada curta. No ho tenia jo tan clar. “Que les animetes ens valguen”, vaig rondinar.

Raó duia Àngela, el caminal era un passeig entre roures i carrasques. Però l’hora i el dia tintaren l’arbreda d’ombres esquerpes. Al racó d’una revolta ens sobresaltà una creu de pedra. Ma mare contà que un estiu desaparegué un xiquet d’un dels masos veïns, trobaren el seu cos en aquell racó, esgarrat a queixalades i amb un braç mutilat, mai no saberen quina fera salvatge feu tal maldat. “Deixa-ho estar, no és moment d’afliccions”, digué ma germana. La  mare ornà la creu amb el ramellet de lligabosc i seguírem el camí corpreses. Els matolls ens fregaven les cames com a bestioles fastigoses. La fosca ens cobrí amb un vel vacil·lant. Encenguérem les llanternes dels mòbils. La nostra comitiva em recordava la contalla sobre el combregat de les ànimes del Montgó que m’esporuguia de xiqueta.

“Ja hi som” anuncià la neboda que obria el seguici. Em vaig avançar i vaig obrir portes i llums, recuperàvem normalitat.  “Qui té la meua bossa amb les medicines?”, preguntà la mare en seure. Ens miràrem unes a altres, qui la duia?. “S’ha quedat al cotxe, l’he oblidada jo”, reconegué Àngela. Sense pensar-ho, vaig agafar una llanterna que penjava darrere la porta, les claus del vehicle i vaig eixir a la carrera.

Les petjades destrossaven fulles seques. El cor bategava el silenci. L’alè colpejava l’aire. La inquietud amartellava les sines. Com una buberota aterridora vaig desfer el caminal. A distància vaig encendre els llums del cotxe. A dintre, vaig regirar el vehicle buscant la bossa. No, no hi era, no hi era. El desconcert em caigué al damunt. Ma mare precisava les medicines. Amb la llanterna, vaig repassar el terra fins al mirador. “No potser, no hi és”, em repetia “no hi és”. Una fosforescència s’insinuà sobre el lligabosc, i el bracet d’una criatura fantasmal m’allargà un objecte conegut, mentre una veueta dolça deia: “Senyora, és això el que busca?”.  

A la vall, les campanes repicaven els tocs de nit d'ànimes i les llumenetes del poble tremolaven trasbalsades.      

Pepa Guardiola, Montgó, Tots Sants 2024