Dia trist, de ràbia, desolació, sensació
de desemparament de la justícia i d'una intervenció judicial que de nou ens
menysprea, desconsidera i culpabilitza a les dones.
Esperàvem la sentència de "La Manada" amb impaciència i temor.
Impaciència perquè cinc mesos per a fallar és un temps més que llarg, una
vegada conclòs el juí. Amb por perquè quants més dies passaven més s’intuïa un
debat contraposat entre els magistrats del tribunal. I la contraposició de postures
suposava, com així ha sigut, la defensa dels acusats per part d'algun d'ells i
la consideració que eren innocents, amb un argumentari final d’exculpació de “la
manada” i la conclusió que no hi havia víctima, que la xica no havia sigut violada
sinó, com estem acostumades a escoltar, que s’havia deixat fer.
Però amb quines mentalitats s’executa la
justícia? Si els jutges són imparcials, com pot haver tanta disparitat d’opinios?
Sí, la llei és igual per a tota la
ciutadania, però la ideologia i la manera de veure el món no és igual en
els qui l'apliquen, i això queda palès en els dictàmens i sentències.
En especial en els últims temps, la justícia
cega s'ha tornat coixa i ranqueja cap a la dreta de manera ben evident.
En la sentència de la manada ens ha indignat
la reducció del temps de presó, dels 20 anys que demanava la fiscalia
s'ha condemnat els depredadors a 9 anys, però el que ens ha desolat i ens ha
fet cridar de ràbia és que la resolució determina que no hi havia agressió
sexual ni violació, sinó un abús sexual. Esta sentència tergiversa el concepte de
violació quan, amb tants fets terribles presentats al juí, nega que la víctima
haguera sigut violada. Es pot ser més contradictori? Des de quina perspectiva
es contempla i analitza un atac sexual miserable, ple d’agressions manifestes?
El concepte de violació és molt simple:
forçar a alguna persona a mantenir un acte sexual. I la força es pot
aplicar de mil maneres i en mil àmbits, la resta d'explicacions són enganyifes
i subterfugis.
Potser el més terrible d’aquesta sentència
és que obri la porta al canvi de nom dels violadors que passaran a ser
abusadors; i tantes i tantes dones violades, passaran a una escala menor
de maltractament i agressió: de violades a abusades. Si seguim així, acabaran per
agredir-nos a la llum del dia i dir-nos que ens queixem per vici.
No demanàvem una sentència exemplificant, sinó una sentència justa que posarà
els agressors, violents i prepotents al seu lloc de masclistes, depredadors
sexuals, organitzats en grup malèvol que atempta contra les dones; esperàvem una sentència que ens
fera sentir a totes que la justícia ens defensa i protegeix. No ha sigut així, la sentència ens ha deixat abandonades.
Ara entenem millor eixes dones maltractades diàriament que
no denuncien perquè no confien que el sistema judicial puga frenar el seu agressor, per contra temen acabar per ser humiliades o burlades i doblement
maltractades.
Però cada vegada som més les dones insubmises
del patriarcat i hem après a unir-nos i reaccionar contra les violències i
abusos del masclisme, es nota la força de la sororitat i la consciència
de la igualtat. Per això el mateix dia d’una sentència que victimitza més la
víctima els carrers i places s’han
emplenat de dones i homes cridant “No és abús, és violació”. I seguirem cridant.
Pepa Guardiola
