L'organització de la Fira del Llibre de València em va convidar a inaugurar-la en qualitat de Padrina, amb l'escriptor
Manuel Vilas, que va actuar de Padrí, i Nacho Larraz, president del Gremi de Llibrers. Va ser
dijous 25 d'abril a les 12 h.
Quin honor! quin luxe! Una inauguració que em va fer sentir cofoia i desvanida, i que passarà als moments memorables de la meua vida d'escriptora.
Ja en són alguns els que m'ha dut el 2019.
Deixe el parlament que hi vaig fer com a Padrina
PARLAMENT 54 FIRA DE LLIBRE DE
VALÈNCIA, 2019
Fundació
Fira del Llibre de València, Gremi de Llibrers de València, gràcies per anomenar-me Padrina de la 54 Fira del Llibre.
Amigues i amics que estimeu els llibres,
Suggestiva imatge la
que presenta el cartell de la 54 Fira del llibre de València. Un vaixell-llibre
empoderat per la força d’un braç ferm, que el salva de la tempesta.
L’il.lustrador Pablo Caracol ha mullat els
seus pinzells en la infinita font d’inspiració de l’Odissea per reclamar la
pervivència del llibre i mostrar-nos la forma d’aconseguir-ho.
Seguiré el solc de la
metàfora icònica del cartell, i dedicaré unes paraules als quefers de difondre
i preservar el món del llibre “amb el poder de la lectura i la força de
l’escriptura”.
De les diferents experiències de
la meua etapa docent, 39 anys vivint l’odissea de mestra de primària,
l’activitat que més m’ha complagut ha sigut l’aventura d’ensenyar a llegir i
escriure a xiquets i xiquetes, conscient que els proporcionava la ferramenta
més important per accedir al coneixement humà.
Alhora que els ajudava a donar
les primeres passes en el camí de
la cultura, m’esforçava perquè aprengueren a respirar amb plaer l'aire de la
literatura.
Per iniciar l’aventura lecto-escriptora
ens embarcàvem en el vaixell de l’estima per les llengües, en especial la del
nostre poble, teníem les veus afinades per centenars de contes, cançons,
rondalles, relats, diàlegs.
Salpàvem del port i navegàvem per
l’enigmàtica mar de les lletres, ara agitada, després encalmada, ara amb
esculls, després plana.
A poc a poc, la mar de les lletres
es mostrava clara, transparent, viva i ens
revela els seus secrets. Amb xarxes de paper i llapis pescàvem paraules,
frases, contaralles, històries viscudes o inventades, fins a aconseguir
desxifrar l’art que amagaven les pàgines escrites.
En completar la travessia, que
havia de resultar inoblidable tota la seua vida, tornàvem a port amb el cos
brunyit pel sol de la imaginació, els cabells perfumats per la creativitat, les
mans carregades amb l’ànsia per llegir, i la motxilla plena de quaderns i de
llibres, escrits en diferents llengües.
En acomiadar-nos, què més podia
demanar com a capitana del seu aprenentatge?
Que ningú els menyspreara per
l’estima a la llengua del Poble Valencià; que el poder de la lectura que els
estava atrapant, no s’esvaïra amb el temps; que la força de l’escriptura amb
què havien començat a emplenar els seus quaderns de bitàcola no desapareguera.
Però els nostres desitjos i
esforços no van sempre parells amb la realitat, igual que en el viatge
d’Ulisses, en l’odissea cultural i literària de cada poble, i també de cada
persona, acostumen a aparèixer Ciclops d’un sol ull i mirada entravessada,
lestrígons cruels i traïdors, Cirnes encantadores capaces de provocar les
transformacions més aberrants, sirenes de cants embogidors i destructius,
pretendents usurpadors dels béns.
Llavors, hem de fer l’impossible
per arribar a la terra dels feacis, trobar a Nausica i agafar ànims per prendre
el rumb a Ítaca.
Som moltes les persones que remem cap a l’Ítaca dels llibres quan els
vents bufen en contra, moltes les que guardem la seua mar dels qui l’envaeixen
sense respecte, i protegim les seues costes dels qui volen destruir-les.
Mireu a Penèlope, antic model de
tantes Penèlopes oblidades per la història, ha deixat de teixir i desteixir
submisa, ha acabat la túnica d’heroi que enllestia per al seu sogre, s’ha
vestit amb ella, s’ha burlat dels pretendents que volien esposar-la i ha abandonat
la tanca del palau. Ara passeja lliure per l’illa i planta vergers, o s’embarca
vigorosa amb Euricle en una nau velera i navega sense por per les aigües
fosques del ponto.
Heu-nos hui en aquesta 54 Fira del Llibre, mostrant,
com Laertes, els fruits del nostre hort, compartint els nostres llibres, fent
ús de la força de la nostra escriptura, hereva de Joanot Martorell, d’Isabel de
Villena, de Caterina Albert, de Cervantes, de Rosalia de Castro, de Kepa
Enbeitia, i també d’Homer, d’Ovidi, de la princesa Wal.lada.
Remem a l’uníson amb les nostres
herències lingüístiques perquè l’estima pels llibres impere en les persones des
de ben xiquetes i durant tota la seua vida.
Remem perquè els valors i
coneixements de la bondat humana predominen sobre els monstres de la maldat.
Volem que en l’Odissea de la nostra
obra literària, la força de l’escriptura es convertesca en una nova deessa
Atenea i amb el poder de la lectura promoga un pacte de pau, d’igualtat en la
diversitat, de prosperitat, de justícia, i de respecte als drets humans en la
singladura cultural de tots els pobles del món.
Amb el desig d’una Fira ben
exitosa, milers de gràcies per convidar-me a inaugurar la 54 fira i milers de
gràcies per l’atenció.
Pepa Guardiola
Abril 2019
Amb motiu del 25 aniversari de la constitució de la Xarxa de Dones de la Marina, al llarg de 2019, programàrem una sèrie d’activitats i ens proposàrem elaborar diferents materials, entre els quals destacava l’edició d'un llibret que servira de memoràndum de la vida de la Xarxa durant el quart de segle que commemoràvem. 
