divendres, 26 de gener de 2018

ELS AGRAÏMENTS D’UNA DESCONEGUDA. L’ALTRA CARA DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA.



Hi ha dies que les circumstàncies, encadenades en forma adversa, et fan posar en tela de juí si paga la pena moure un dit per millorar aquesta societat, regida per una lamentable escala de valors on el capital és l’amo de tot. Dubtes si la humanitat, on t’inclous, és capaç d'actuar desinteressadament en favor del proïsme, i penses que qualsevol acte amaga, o demostra, un interès particular per traure benefici, en especial econòmic. Dedueixes que l'egoisme i l'egolatria són les característiques dominants del gènere humà i s’han convertit en els principis miserables que mouen el món. En arribar a aquesta poc edificant conclusió la tristor i la vergonya t'encongeixen el cor i preferiries ser una humil papallona, abans de formar part d’una societat on  la realitat fa que el concepte de “ple dret” quede supeditat per a la majoria de la  ciutadania al de “ple deure”.
En eixes cabòries acabava el cap de setmana, quan un fet senzill vingué a encendre una llumeta d'esperança en el meu sobtat escepticisme sobre la bondat humana.

Diumenge, a boqueta de nit, després d’un llarg passeig i abans de tornar al caliu de la llar, amb les sensacions negatives constrenyent-me els ànims, vaig voler fer ús dels serveis que ofereixen els bancs perquè els usuaris disposem de diners les 24h al dia; mentre l'entitat bancària s’estalvia aglomeracions en horari laboral i fa restriccions de personal.
Amb presses, vaig aparcar el cotxe i em vaig aplegar a un caixer automàtic obert a fora el carrer. Estava ocupat per una dona, d’edat indefinida, que bregava nerviosa amb l'aparell. En veure'm, em va demanar ajuda. Li urgia fer un ingrés i no encertava la manera adequada. Em vaig disculpar, jo tampoc sabia com funcionava la cosa.
Vaig entrar a l’edifici i vaig traure diners del caixer de dins. Abans d'eixir, vaig observar per la porta de vidre els gestos de frustració i preocupació de la desconeguda per no poder realitzar l'operació desitjada.
Just eixe cap de setmana havien atracat a dos dones en una situació semblant a la meua, i per un moment vaig pensar si la desconeguda no estaria esperant a robar-me.  Però no, sentia que el seu neguit no era fingit, que l'angoixa la feia actuar amb descontrol.  Així és que vaig optar per oferir-me a ajudar-la, anunciant-li de  bestreta que no en tenia ni idea.
En sentir la meua proximitat, la dona va abandonar la desolació i em va explicar el seu problema.
L'endemà havia de pagar el rebut de la llum, la seua llarga jornada de treball no li permetia  venir al banc i al seu compte no hi havia fons per a abonar el càrrec. Li feia un gran favor si l'ajudava.
No va resultar tan complicada l'operació, en 5 minuts vam ingressar a la seua cartilla d’estalvis, seca d’estalvis, els 50 euros imprescindibles perquè a sa casa continuara arribant l'energia elèctrica.
Vaig pensar en la tan lloada recuperació econòmica mundial, en el comboi del Fòrum Econòmic de Davos, i en alguns informes que denuncien que les rentes del treball segueixen baixant mentre les del capital s’han incrementat fins a 4 vegades més. Era evident que a ella la recuperació econòmica no l’afectava massa, que no formava part d’eixa ínfima minoria de rics que s’ha quedat el 82% de la riquesa generada, sinó de la gran majoria de pobres que s’han repartit les engrunes per continuar sobrevivint en la pobresa i venent el seu treball per una poca quantitat.   
Només el caixer li tornà la cartilla confirmant l’ingrés, la desconeguda és va desfer en dedicar-me agraïments,  em desitjava el millor per a mi i la meua família, que Déu em protegirà; i si jo no era creient, que fóra molt feliç, que no patira cap  mal i que es compliren tots els meus desitjos. Em va dir el seu nom i li vaig donar el  meu. A la fi, abans d’acomiadar-nos, em va demanar si podia abraçar-me. Em féu una abraçada respectuosa, amb por de molestar-me, li vaig correspondre amb un parell de besades a les galtes com a reconeixement.
 
No sé si ajudar a ingressar 50 euros en un caixer automàtic mereix tantes mostres de gratitud, ni que jo li dedique importància relatant l’anècdota, però hi ha ocasions que un simple “gràcies” per donar la mà et fa sentir de nou la bondat i la calidesa humana.
Gràcies a tu A., vas aconseguir que tornara a confiar en l’ésser humà, malgrat l’egoisme que domina les estructures socials, i en especial les econòmiques .

Pepa Guardiola
Gener 2018

diumenge, 14 de gener de 2018

"La memòria de les ones", entrevista amb Manolo Gil a la Plaça del LLibre


A la 2a Plaça del Llibre d'Alacant, de la grata ,mà de Manolo Gil vaig presentar la meua novel.la "La memòria de les Ones", de l'editorial Balandra. Vet aquí l'entrevista. Com sempre un plaer xarrar amb Manolo.

divendres, 5 de gener de 2018

I ARA QUÈ FEM AMB ELS BONS PROPÒSITS I DESITJOS ESPERANÇADORS?



Al marge de preocupacions per qüestions ben transcendents, hem de reconèixer que durant les últimes setmanes de 2017 i esta primera de 2018 els principals assumptes que ens han ocupat han sigut: menjars, regals i bons propòsits. Què voleu?, coses de la naturalesa humana que reclama períodes de relaxament i celebració festiva.

Al voltant de la taula, dinars i sopars d'amistats o d'empresa (que tan de moda s'han posat) juntament amb els clàssics familiars (de tota la vida) ens han proporcionat hores d'animades converses, moments entretinguts de cantar o contar acudits, intercanvis de tendreses, d'estats d'ànim, d'afectes, d'opinions, de relats dels treballs realitzats o dels projectes de futur, alguna clavada de pota o simplement l'ocasió d'escoltar o dir paraules vanes. La majoria d'encontres quedaran difuminats en la memòria com un acte més, propi dels rituals de les festes nadalenques i de Cap d'Any; però en qualsevol cas, a banda d'engreixar, cuinar i buidar la butxaca per omplir la taula, ens hauran servit per sentir-nos que formem part d'una col·lectivat amb la qual compartim existència, identitat i estimes.

L'assumpte dels regals també ens ha ocupat certa quantitat d'hores, no debades són l'ànima material i comercial de les festes de Nadal, Cap d'any i Mags d'Orient, bé ho exhibeixen els aparadors de mercats, fires, botigues i places amb adornaments i lluminàries que ens estimulen a recórrer carrers i tornar a casa amb una càrrega considerable de paquets per complaure majors i infants del nostre entorn. Adquirir-los ens du a emprar temps endemés de gastar diners, tot siga per un somriure. La utilitat de molts dels regals serà calladament posada en entredit, però ningú no em negarà que eixe instant d'emoció compartida entre qui lliura i rep l'obsequi crea un agradós vincle de complicitat i d'unió, per això no ens dol el temps gastat en obtenir-lo.

I què passa amb el tercer element de la triada que he esmentat com a component de les principals ocupacions de les darreres setmanes?
Reconeixereu amb mi que, vos agrade o no celebrar Nadal i s'apliqueu o no a seguir els protocols festers de les relacions socials que comporta, poques persones de la cultura occidental escapem a les sensacions que imposa el calendari. El canvi d'any és un pas temporal significatiu, un canvi de número que ens obliga, com a mínim, a substituir l'agenda o l'almanac penjat a la paret, i que ens desperta una incerta expectativa pels dies que esdevindran sota les noves dates. Millorarem o empitjorarem en salut, treball, economia, afectes? Se solucionaran els problemes que arrosseguem o n'apareixeran de nous? Serà, el que comença, el gran any de la nostra vida o de les persones que estimem? Preguntes i dubtes que ens mouen a la reflexió sobre els èxits, fracassos, trivialitats o vanaglòries de l'any que acaba i, de rebot, a plantejar-nos propòsits per obtenir èxits, eliminar fracassos i convertir vanaglòries en glòries de debò.
  
Acostumem a fer-nos propòsits de dos tipus: els individuals i els col·lectius. 
Els primers, del nostre àmbit privat, no els revelem més que a familiars propers i amistats íntimes, tot i que és sabut que en matèria personal a l'any nou li demanen allò que fa referencia al que diu la cançó "salut, diners i amor". Són els que més ens fan encabir i plantejar-nos reformes substancials en els nostres hàbits i costums. Hi ha llistats sobre propòsits aconsellables i ens podem descarregar online alguna app per facilitar assolir-los, estalviant-nos frustracions si els deixem sense realitzar o ens passem en el repertori de propòsits. Personalment fa temps que sóc parca en propòsits, no perquè tinga poca voluntat de millora o esmena sinó perquè amb les lliçons de l'edat m'he tornat realista (de realitat), m'he adaptat a les circumstàncies no susceptibles de canvi i centre els afanys en els hàbits que a la meua salut, afectes i interessos els convé reforçar. 
La segona categoria dels propòsits, la dels col·lectius, és la que compartim i utilitzem com a mostra de bona voluntat en les felicitacions. La presentem com a desitjos esperançadors i són d'un caràcter tan general que fer-los possible ratlla en la utopia. 

Jo m'he atrevit a saludar 2018 amb desitjos de Pau, Llibertat i Igualtat. Ja sé que eixa salutació queda tan bonica i romàntica com complicats, per no dir impossibles, són d'aconseguir cap dels tres desitjos.
Sóc conscient de les dificultats d'obtenir la Pau al món; grans interessos i confrontacions la bloquegen: a l'economia li va bé la guerra, la indústria bèl·lica mou el 2,4% del PIB mundial (enfront del 6% de l'agricultura). Com sóc conscient de la necessitat de posar cada dia un granet d'arena en favor de la Pau, 65 milions de persones forcades a abandonar sa casa per guerres, violències, conflictes o fam, en 2016 i 2017, ens ho reclamen.
I on és la llibertat en la societat actual? El tràfic ( compravenda) d'éssers humans té més de 12 milions de víctimes en 161 països, més de 4 milions són dones segrestades i explotades sexualment; només a Europa es calculen 70.000 víctimes de la tracta a l'any. Al món, hi ha més de 100 milions de xiquets i xiquetes obligats a treballar i explotats laboralment.
I la igualtat? com no moure'ns per reclamar-la. Les dones constituïm més del 50% de la població. Carreguem amb el 75% de les hores treballades a la Terra, però cobrem el 25% dels salaris que es paguen, i només posseïm l'1% de la propietat mundial. 603 milions de dones viuen en països on no es considera delicte la violència de gènere. El 35% de les dones del món han patit violència sexual (en alguns països arriben fins al 70%). Un 38% dels assassinats de dones són comesos per la seua parella. A l'estat espanyol cada 5 dies es produeix un feminicidi, i cada 8 hores una dona és violada.
Després de veure algunes de les xifres, procedents d'organismes oficials, els meus desitjos de Pau, Llibertat i Igualtat ja no sonen tan bonics ni semblen romànticament utòpics, sinó imprescindible reclamar-los, necessari actuar a favor seu i fer l'impossible per avançar en la seua consecució. Ja sé que és un camí llarg, que ve de lluny i ha de donar més d'una volta al món; s'està avançant massa a pleret, requereix molt d'esforç, temps, unió de gents, voluntats fermes...; però si puc invertir mig dia a comprar el regal que complaurà a una persona que estime, o entretenir hores d'oci amb menjars i converses amb familiars i amistats, com no vaig a dedicar gran part de l'any a denunciar, escriure, manifestar-me, sumar-me a qui també reclame justícia social? 
Doncs eixa serà la meua pràctica diària per fer realitat, en què siga per pintar el punt de la "i", els desitjos esperançadors que he formulat per a 2018.

Vos els faig extensius, amb la meua paraula i la meua pràctica.

Pepa Guardiola
Gener 2018

dissabte, 23 de desembre de 2017

Salutació de cap d'any 2017-2018

S’acaba 2017, som a frec de dits de 2018, amb dies que marxen plens de records, millors o pitjors, i dies que apleguen amb aurèoles d’il·lusions i desitjos sempre, sempre, farcits d’esperances bones.

Seguint el costum de moltes persones,  dedique un temps a reflexionar sobre l’any que acaba i pintar de colors l’any que arriba. 
I com bé sabeu les amistats que em coneixeu, incapaç de guardar-me pensaments i emocions dins del cap i del cor, deslliure les ànsies d’expressar les sensacions que m’ha deixat el temps passat i els anhels que em desperta el temps futur i m’esplaie amb muntatges multimèdia (absents de vàlua tècnica, però carregats de bones intencions) per felicitar-vos les festes i saludar-vos l’any nou.

Enguany, he tingut dos col.laboradores  destacades. Una, la xiqueta, m’ha inspirat l’essència de la salutació, una senzilla cançó infantil que he adaptat, i m’ha emprestat la tendra veu.  L’altra, la major, endemés de cedir-me imatges plenes de sentit per al meu propòsit, ha interpretat la música amb la seua guitarra.

Amb el desig de compartir amb vosaltres en què siguen tres minuts de pensaments  i esperances, rebeu els meus anhels de PAU, LLIBERTAT I IGUALTAT per a 2018.

Bones Festes.

Pepa Guardiola

dissabte, 14 d’octubre de 2017

la meua nova novel.la "La memòria de les ones"

En acabar d'escriure la novel.la "El desordre de les dames", amb el relat  d'històries viscudes per les meues avantpassades llunyanes, vaig sentir la necessitat d'escriure sobre la meua generació, la que m'acompanya i acompanye en temps, vivències, experiències, emocions...

Ocupada en altres treballs literaris, que de llavors ençà no he parat, vaig anar deixant el projecte; fins que un bon grup de personatges de ficció, mig escapats de la realitat, van començar a pul·lular per la meua creativitat obligant-me a dedicar-los hores i dies i setmanes i mesos per passar de la ment a la lletra, i convertir-se en novel.la.

 Fet, sentit i escrit; obligació complida, necessitat atesa i desig satisfet. La meua novel.la "La memòria de les ones" està ja transformant-se en llibre en els obradors de Balandra Edicions, d'Àfrica Ramírez Olmos.
La presentarem en safata daurada el dia 28 d'octubre, a les 18.30h, al riurau Arnauda de Xàbia.

Altres presentacions previstes per al mes de novembre:
Dimecres 1 de novembre a les 12:30h, a la Plaça del Llibre a València. (Veure programa)
Llibreria Públics de Dénia ( a concretar data).


Sinopsi: La maniobra d’envol comença i Laureana Martí no vol mirar com es redueix la postal aèria de la ciutat que l’ha acollida durant dues dècades, que li va servir d’asil on reconstruir-se i de balneari on descobrir que l’art cura ferides. L’atemoreix acomiadar-se de l’espai on creà una nova llar al caliu de l’amor madur i trobà un bressol on cantar als somnis. Abandonar Florència i tornar a viure a terres valencianes ha sigut una decisió pensada, meditada, debatuda i presa, a la fi, amb molts dubtes.

Ressenya: "La memòria de les ones" és una novel·la construïda com un trencaclosques on apareix l’univers literari d’una de les nostres grans escriptores contemporànies.

Reportatges i entrevistes

Levante emv "Pepa Guardiola o la veu de les dones valentes"
Radio Pego, Pepa Guardiola ret homenatge a les dones de la seua generació

Entrevista a Marina Plaça  
Manolo Gil, de FULL, parla de "La memòria de les ones" 

Entrevista amb Manolo Gil a la Plaça del Llibre d'Alacant, vídeo


Notícies sobre "La memòria de les ones"

 FULL, Fundació pel Llibre i la Lectura

AELC
La Marina Plaça
Semanal Xàbia
Xàbia.com
Xàbia al Dia
A la Plaça del Llibre de València 
La Vanguardia Plaça del Llibre de València 
El Dia de les Llibreries a la LLibreria Públics
Plaça del Llibre d'Alacant

Diari la Veu, el Porrat de Santa Llúcia 

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Senzilla salutació del 9 d'Octubre

Pensant com felicitar-vos el 9 d'Octubre, Festa dels Valencians i les Valencianes, m'ha vingut al cap aprofitar un treball senzill que vaig fer amb xiquets i xiquetes de 2n de primària el curs 2005-06 (ja ha plogut de llavors ençà). Es tracta d'ombres xineses, digitalitzades, pintades i muntades en video. El text el va gravar l'alumnat, el 80% no valencià parlant, i excel·lent al 100% en motivació, participació i ganes d'aprendre. Va ser un projecte multidisciplinar, incidint en integració al País Valencià, història, medi, llengua i lecto-escriptura. Un parell de cursos després em vaig atrevir a difondre'l. Els i les alumnes que hi van participar, enguany han arribat a la majoria d'edat, estan en la universitat, treballant, acabant el batxillerat, estudiant un mòdul de FP... a elles i ells una especial salutació i desitjar-los una vida plena, creativa i feliç. Per a totes les meues amistats Feliç 9 d'Octubre.

dijous, 5 d’octubre de 2017

Ens volem vives

Una altra dona assassinada (ahir a Miranda del Ebro). I quan escric la paraula altra m'entra una ràbia immensa, no tristor sinó ràbia. Perquè no és simplement una altra, és la 57 de les dones assassinades durant 2017 per masclistes violents. Endemes de 7 menors víctimes dels masclistes dels seus pares. I jo voldria que ella fora l'última, però sé que demà o en un parell de dies el terrosisme masclista tornarà a actuar, sinó està actuant ara mateixa. I em sent impotent, i m'omplic de ràbia en veure que per més que lluitem no fem prou per acabar amb este patriarcat violent, prepotent i abusador. #Japrou #Niunamenys #EnsvolemVives