dimecres, 8 de maig de 2019

"Asunción Busca la Pau i la Igualtat" a la 54 Fira del Llibre de València

Dimecres 1 de maig, vesprada completa a la Fira del Llibre de València presentant "Asunción busca la Pau i la Igualtat", d'edicions 96. 
A les 17:45 gravàrem a escriptores al Plató. 
A les 19h, a la sala Museu III parlàrem del llibre i de la seua protagonista, Asunción Cruañes, diputada a les Corts Constituents, dona compromesa des de ben jove en els moviments cívics, socials i polítics en defensa de la democràcia i els drets de les dones.
Vam tindre el gust de comptar amb la intervenció de Pepa Frau i Pepe Reig Cruañes, endemés participàrem Dolors Pedrós Company, Pau Cruanyes Mulet i una servidora, ens acolliren un bon grup d'amigues i amics. I després de la presentació, com toca,  signarem llibres als expositors  d'Esplai Llibres.




Inauguració de la 54 Fira del Llibre de València, abril 2019


L'organització de la Fira del Llibre de València em va convidar a inaugurar-la en qualitat de Padrina, amb l'escriptor Manuel Vilas, que va actuar de Padrí, i Nacho Larraz, president del Gremi de Llibrers. Va ser dijous 25 d'abril a les 12 h. 

Quin honor! quin luxe! Una inauguració que em va fer sentir cofoia i desvanida, i que passarà als moments memorables de la meua vida d'escriptora.
Ja en són alguns els que m'ha dut el 2019. 


Deixe el parlament que hi vaig fer com a Padrina



PARLAMENT 54 FIRA DE LLIBRE DE VALÈNCIA, 2019

Fundació Fira del Llibre de València, Gremi de Llibrers de València, gràcies per anomenar-me Padrina de la 54 Fira del Llibre.

Amigues i amics que estimeu els llibres, 
Suggestiva imatge la que presenta el cartell de la 54 Fira del llibre de València. Un vaixell-llibre empoderat per la força d’un braç ferm, que el salva de la tempesta.
 L’il.lustrador Pablo Caracol ha mullat els seus pinzells en la infinita font d’inspiració de l’Odissea per reclamar la pervivència del llibre i mostrar-nos la forma d’aconseguir-ho.
Seguiré el solc de la metàfora icònica del cartell, i dedicaré unes paraules als quefers de difondre i preservar el món del llibre “amb el poder de la lectura i la força de l’escriptura”.

De les diferents experiències de la meua etapa docent, 39 anys vivint l’odissea de mestra de primària, l’activitat que més m’ha complagut ha sigut l’aventura d’ensenyar a llegir i escriure a xiquets i xiquetes, conscient que els proporcionava la ferramenta més important per accedir al coneixement humà.
Alhora que els ajudava a donar les primeres passes en el camí de la cultura, m’esforçava perquè aprengueren a respirar amb plaer l'aire de la literatura.


Per iniciar l’aventura lecto-escriptora ens embarcàvem en el vaixell de l’estima per les llengües, en especial la del nostre poble, teníem les veus afinades per centenars de contes, cançons, rondalles, relats, diàlegs.
Salpàvem del port i navegàvem per l’enigmàtica mar de les lletres, ara agitada, després encalmada, ara amb esculls, després plana.
A poc a poc, la mar de les lletres es mostrava clara, transparent, viva i ens  revela els seus secrets. Amb xarxes de paper i llapis pescàvem paraules, frases, contaralles, històries viscudes o inventades, fins a aconseguir desxifrar l’art que amagaven les pàgines escrites.
En completar la travessia, que havia de resultar inoblidable tota la seua vida, tornàvem a port amb el cos brunyit pel sol de la imaginació, els cabells perfumats per la creativitat, les mans carregades amb l’ànsia per llegir, i la motxilla plena de quaderns i de llibres, escrits en diferents llengües.
En acomiadar-nos, què més podia demanar com a capitana del seu aprenentatge?
Que ningú els menyspreara per l’estima a la llengua del Poble Valencià; que el poder de la lectura que els estava atrapant, no s’esvaïra amb el temps; que la força de l’escriptura amb què havien començat a emplenar els seus quaderns de bitàcola no desapareguera.
Però els nostres desitjos i esforços no van sempre parells amb la realitat, igual que en el viatge d’Ulisses, en l’odissea cultural i literària de cada poble, i també de cada persona, acostumen a aparèixer Ciclops d’un sol ull i mirada entravessada, lestrígons cruels i traïdors, Cirnes encantadores capaces de provocar les transformacions més aberrants, sirenes de cants embogidors i destructius, pretendents usurpadors dels béns.
Llavors, hem de fer l’impossible per arribar a la terra dels feacis, trobar a Nausica i agafar ànims per prendre el  rumb a Ítaca. 
Som moltes les persones que  remem cap a l’Ítaca dels llibres quan els vents bufen en contra, moltes les que guardem la seua mar dels qui l’envaeixen sense respecte, i protegim les seues costes dels qui volen destruir-les.  
Mireu a Penèlope, antic model de tantes Penèlopes oblidades per la història, ha deixat de teixir i desteixir submisa, ha acabat la túnica d’heroi que enllestia per al seu sogre, s’ha vestit amb ella, s’ha burlat dels pretendents que volien esposar-la i ha abandonat la tanca del palau. Ara passeja lliure per l’illa i planta vergers, o s’embarca vigorosa amb Euricle en una nau velera i navega sense por per les aigües fosques del ponto.



Heu-nos  hui en aquesta 54 Fira del Llibre, mostrant, com Laertes, els fruits del nostre hort, compartint els nostres llibres, fent ús de la força de la nostra escriptura, hereva de Joanot Martorell, d’Isabel de Villena, de Caterina Albert, de Cervantes, de Rosalia de Castro, de Kepa Enbeitia, i també d’Homer, d’Ovidi, de la princesa Wal.lada.
  
Remem a l’uníson amb les nostres herències lingüístiques perquè l’estima pels llibres impere en les persones des de ben xiquetes i durant tota la seua vida.
Remem perquè els valors i coneixements de la bondat humana predominen sobre els monstres de la maldat.
Volem que en l’Odissea de la nostra obra literària, la força de l’escriptura es convertesca en una nova deessa Atenea i amb el poder de la lectura promoga un pacte de pau, d’igualtat en la diversitat, de prosperitat, de justícia, i de respecte als drets humans en la singladura cultural de tots els pobles del món.
Amb el desig d’una Fira ben exitosa, milers de gràcies per convidar-me a inaugurar la 54 fira i milers de gràcies per l’atenció.

Pepa Guardiola
Abril 2019

dimecres, 17 d’abril de 2019

RECONEIXEMENT DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES MATRIA, DE DENIA


Moltes gràcies, Matria, pel reconeixement a la meua obra literària, un orgull rebre la càlida acollida d'amigues i companyes en el feminisme.
Queden molts sostres de vidre per trencar, i en la cultura i en el món de l'art ben prompte ens frenen. El patriarcat no vol models de dona que facen perillar la cultura androcentrica. Ai! companyes, quant de camí ens queda per recórrer cap a la igualtat.









 PARLAMENT RECONEIXEMENT MATRIA 16-Abril- 2019, Biblioteca Dénia
Agrair la deferència cap a la meua persona i obra. Un honor i més venint de companyes de treball feminista.
Matria s'ha guanyat el respecte i reconeixement en tota la comarca per les propostes i actuacions en favor de la igualtat i contra la violència de gènere, amb activitats, tallers, programes en defensa de la dona maltractada i per a prevenir la violència de gènere. Liderant les campanyes de vacunació del 25N, convocant concentracions a Dénia cada vegada que hi ha un feminicidi, des de fa dos anys organitzant el viatge a la manifestació de València del 8 de març, i també des de fa dos anys amb la convocatòria d'aquest Certamen literari per la igualtat de gènere.
Hi ha un aspecte en la lluita per la igualtat de la dona que fins als últims anys no s'ha contemplat amb la intensitat deguda, possiblement perquè la gravetat dels altres aspectes, (violència de gènere, bretxa laboral, discriminació salarial, feminització de la pobresa, escassa representació pública...), es tracta de la igualtat de la dona en el món de la cultura, i més concretament la nostra participació activa en el terreny de la creació intel·lectual, artística, filosòfica, literària, científica ...
Mobilitzar-nos per aconseguir la igualtat cultural és més important i necessari del que en un principi podem pensar, només cal recordar que ha sigut la unió entre "el poder i el saber" la matèria amb què s'han conformat els grups dirigents de cada societat patriarcal. L'accés a la cultura ha sigut tan elitista com l'accés al poder, i als grups marginats se'ls ha privat el pas a ambdós camps.
No és per casualitat que sent les dones les primeres transmissores de la llengua, l'educació, la creativitat, com a mestres, mares, àvies, germanes majors, figurem tan escassament en els llocs rellevants de la cultura. Transmetem, però no transcendim.
L'androcentrisme ha configurat l'arquetipus d'home, i per exclusió complementària el de la dona, ha atorgat papers i educat per construir el món, la societat, la cultura, de la mà, la mirada i la figura de l'home (convé afegir blanc i ric), com si eixe fora l'ordre natural de l'univers i el patriarcat la seua praxi.
La cultura oficial, creada des de la perspectiva androcèntrica del món, ha sigut un mitjà de perpetuació de les desigualtats de la societat patriarcal. Per això, al llarg de la història se'ns han ocultat molts models de dones diferents del tradicional, d'aquell que ens assigna un paper submís, secundari i passiu.

Els models de dona que conformen l'imaginari cultural i artístic estan cosificats pels autors que han transcendit (pintors, escriptors, escultors...). Com denuncia Virgínia Woolf "representen allò que els homes desitgen de les dones, però no sempre allò que les dones són en si mateixes".

En literatura, la visió androcèntrica amb què es formulen els arguments, els personatges, els escenaris, el mateix llenguatge, ens aboca a una interpretació parcial de la realitat i de la humanitat.

Si les dones, després de moltes lluites,hem accedit a la política, és per assumir el poder que ens pertoca i fer política en defensa dels drets humans; si les dones, després de molts menyspreus, hem accedit a la cultura, és per ocupar l'espai que ens correspon, sense sostre de vidre que ens veten l'accés a una bona difusió de la nostra obra, i amb plena llibertat de crear la cultura de la igualtat en la diversitat. Tenim molt a dir i molt a aportar.

Per això, les forces del masclisme retrògrad que han reviscolat com a zombis, volen acabar amb tots els avanços que hem aconseguit en la lluita feminista i ens han declarat el seu enemic número u, no volen que seguim avançant, ens volen tornar a tancar en casa, a la feina domèstica de servir al baró, submises, transmetent la cultura androcèntrica i els rols del patriarcat.

Però ni un pas enrere, en uns dies tenim a la nostra mà el gest democràtic que acabarà amb la desfilada fantasmagòrica que pretén tornar-nos als cinquanta. I després a seguir la nostra lluita, que no ens distraguen tenim molt a fer.

Actuacions com aquest certamen literari de Matria són essencials. Escriure literàriament sobre de la problemàtica de la igualtat de gènere, narrar sobre la realitat que vivim les dones, reflexionar i fer plantejaments narratius des d'una perspectiva diferent de la tradicional són imprescindibles per a seguir avançant.
I com deia fa uns dies en un altre parlament, no es tracta de fer una literatura de gènere feminista, es tracta de reformular els canons literaris amb perspectiva igualitària, introduir la mirada violeta i la tinta violeta del feminisme per universalitzar la literatura incloent la humanitat sencera.

Vull encoratjar les dones a crear, a expressar-nos i plasmar l'art i la ciència que duem dins, a mostrar sense por la nostra obra, a obrir la porta perquè vole lliure la nostra veu.
Així, des de l'amplitud de mirades i diversitat de veus desconstruirem canons, replantejarem models, teixirem formes socials d'actuar més justes, més igualitàries, més compartides, més lliures i més humanes.

Gràcies Matria, i a seguir lluitant per la igualtat.