dijous, 16 de març de 2017

RECORDANT BERNAT CAPÓ



RECORDANT BERNAT CAPÓ

Retrat de Bernat Capó a "9Narradors de la Marina Alta", 1990.
Vaig conèixer Bernat Capó a 1986 durant la presentació a Xàbia del conte "La criminala", una història truculenta, verídica,  que corria pel poble de boca en boca amb morbositat i certa vergonya de què hi hagués ocorregut dècades arrere. En el parlar de la seua presentació utilitzava un to de proximitat que seduïa al públic, un discurs tramat de manera que ens duia d'una argumentació a altra sense perdre el fil i apuntava, amb encert, algun matís irònic que restava crueltat als fets contats. A mi em va captivar i convèncer que qualsevol història era digna de passar a la literatura si era ben narrada. 

Llavors, ell frisava  la seixantena, jo passava la trentena,  vint-i-cinc anys de diferència d'edat poden suposar, més enllà del físic, una distància generacional insalvable entre dues persones, o per contra un incentiu per esborrar prejuís i servir de pont d'unió entre inquietuds, ideologies i utopies, com va ser el cas, la seua experiència  hipnotitzà el meu entusiasme.  La lectura del llibret em va refermar en l’admiració encetada. I sorgí un afecte literari que m'ha acompanyat des d'aleshores ençà, em va donar ànims per perdre la por a emprar la paraula escrita, i en els moments de decepció m'ha empentat a no defallir en l'aventura de viatjar pel món de les lletres.

D'aspecte acurat, home atractiu (ho dic amb permís de la seua Lola), afable, segur, se les donava de persona major, que no de vell perquè vell no ha sigut mai. Periodista, escriptor, recopilador i preservador  de costums i tradicions populars. 

Aquest home bo, republicà, agnòstic com és definia ell, rei prodigiós (com el dibuixà Castejón) d’un país on per entrar “no demanaran altra documentació que aquella que pot confeccionar el cor amb tolerància i solidaritat, amb il.lusió i amor”*, potser tenia el pla preconcebut de fer de promotor desinteressat cultural, o potser era l'amor per la cultura el que li proporcionava idees i propostes de continu. Fora com fora, allà on anava ell amb les seues obres sempre obria, generós, un espai per a les dels altres.  Els "9 narradors de la Marina Alta", les columnes que ens oferí en el periòdic “El Poble”, amb el taló de 1000 pessetes que ens negàvem a cobrar i que conservem com un diploma honorífic, els Premis 25 d'abril, o el premi Bernat Capó, han sigut algunes de les accions fervents amb què va saber implicar molta gent per  revalorar la cultura del nostre país i ajudar l'aparició de nous escriptors i escriptores, tingueren vint-i-cinc, cinquanta, o setanta anys menys que ell.

 Bernat Capó ha marxat enllà de la terra, la mar i l'aire, però quan es deixen tantes lletres escrites, fins i tot  unes últimes voluntats tan conseqüents i literàries,  quan s'han donat tantes mans,  és impossible que hi haja marxat del tot, i els adéus del seu traspàs  només han sigut momentanis. 
Ha partit cap a la immensitat eterna l'escriptor admirat, l'amic benvolgut, ànima de dotzenes de projectes culturals, narrador enamorat de la terra, els pobles la llengua,  referent literari de la Marina Alta. Ha marxat al paradís de les lletres. I com a particular homenatge vull recordar-lo, des del meu bloc, com ell volia, amb alguns dels seus llibres i textos. Segur que els veu allà on siga.

Bon viatge mestre, ens deixes en bona companyia: “Estampes pobletanes”, “Requiem per una amistat”,  " El rossinyol del Pou d'avall", "Cronicó del sisé", “La Criminala”, “El teuladí utòpic”, "On ets, Gigí?", "Costumari valencià", "Terra de cireres",... i un munt d'articles que haurà que reunir.

Pepa Guardiola

15 de març 2017


Bernat Capó, dibuix de Castejón per al conte "El reiet alliberador" UN PONT AL SUD, 2000
Especial "El Poble", 1997. Homenatge a Bernat Capó





















*”El reiet llibertador”, inclòs en “UN PONT AL SUD”, edició de MACMA, any 2000,

dimarts, 7 de març de 2017

Manifest "8 de març 2017", Xarxa de Dones

 DIA INTERNACIONAL DE LA DONA. FEMINISME: TRENCANT MURS, OBRINT FRONTERES. Manifest
El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, i les feministes de tot el món eixim al carrer per mostrar les nostres propostes polítiques que ens han de dur a una organització social sense les desigualtats de l'actual sistema patriarcal, de dominació masculina.
Exigim els nostres drets com a part inalienable i indivisible dels drets humans universals i celebrem la nostra resistència en saber-nos juntes, organitzades i recolzant-nos en aquesta tasca.

Aquest 8 de març de 2017, a més de les reivindicacions i l’orgull de ser un moviment revolucionari únic, volem llançar un crit format pel dolor, la ràbia i la decisió d'actuar contra la barbàrie patriarcal i capitalista que potencia i permet les dificultats extremes que pateixen les dones migrants. Dificultats a les quals, adultes i xiquetes, s'enfronten fugint de circumstàncies terribles que, també per la seva condició de dones, les colpegen amb major duresa.
*Fugen de les guerres que assolen a tants països, on són utilitzades com a element de batalla i botí de guerra.
*Fugen de l'absència de perspectives laborals, de la pobresa i de la fam.
*Fugen de la violència sexual, del maltractament , de la tracta i la prostitució forçosa.
*Fugen de l'absència de drets bàsics per a la dona, sexuals i reproductius.
*Fugen de la persecució per la seva condició de lesbianes o per la seva identitat de gènere.
*Fugen de les represàlies a les quals s'enfronten pel seu activisme polític i específicament pel seu activisme feminista i ecologista.
En el trajecte migratori han de suportar situacions de negació, d'abusos i d'agressions físiques i sexuals. I aquelles que apleguen al país de destinació, es troben amb la discriminació, el racisme, l'explotació laboral, l'explotació sexual, els internaments als centres i les expulsions.
Un gran nombre de dones migrants treballen en el terreny domèstic o de les cures, i a elles els confiem accions del nostre benestar diari amb contractes precaris.
I quantes d'aquestes dones ensopeguen amb un mur infranquejable, l'única sortida del qual condueix a l'explotació en les pitjors condicions.
Nosaltres sabem la repercussió que té en els nostres cossos i ments l'exercici dels nostres drets. Sabem quant de capital humà i econòmic, diferencial i ignorat, aportem les dones. Sabem que l'economia capitalista es fonamenta en gran manera en el treball invisible de les dones.
Nosaltres, com a feministes, com a moviment internacionalista de dones, ens sentim legitimades per exigir la intervenció decidida i sense demora de les autoritats municipals, autonòmiques i estatals per frenar aquesta barbàrie.
Exigim als nostres governs que aporten recursos suficients perquè la pràctica social siga solidària, d'acompanyament, escolta i acolliment per a les dones que criden a la nostra porta i que en moltes ocasions van acompanyades de criatures.
Exigim el seu compromís per a crear vies segures i lliures per a les dones migrants.
Demandem una societat en la qual el legítim dret al moviment lliure no genere reaccions de màxima violència.
Exigim una educació que transmeta valors de respecte i acceptació de les diferències. Que els moviments migratoris actuals i les seves causes formen part dels continguts escolars.
Les dificultats en el camí migratori no són exclusives de les dones i afecten a totes les persones. I volem fer front comú amb les organitzacions i moviments socials que treballen per disminuir-les, per eliminar-les. Però som conscients de la major cruesa que tenen per a les dones, la qual cosa volem subratllar i recordar.

Aquest 8 de març, en altres parts de la terra, en altres països, les dones duen a terme una gran vaga, reclamant el cessament de les violències masclistes. Des d'aquí recolzem la vaga i els diem: Estem amb vosaltres, companyes!
Xarxa de Dones de la Marina Alta, 8 de març de 2017

diumenge, 26 de febrer de 2017

Pel llom del Cavall Verd

Res com una bona caminada per ventilar les boires polsoses acumulades als racons mentals.
I res millor que deixar anar les cames per un paratge amb vibracions històriques, panoràmica de perdre l'oremus, penyals amb punts de vertigen, rocams relliscosos, desfilada per crestes de carena que t'obliguen a mirar el terra i parar-se ara i adés a contemplar les valls d'un vessant i altre, al sud la Vall del Pop i de Xaló, al nord Vall de Laguar.
El matí cavalcant el llom pedrenc del Cavall Verd, i els desficis amuntegats de dies s'han esvaït com la boira matinal sota el sol hivernenc.
Amb tot, després de passar unes hores pels rocams de la muntanya que va acollir durant un mes els darrers moriscs valencians que es rebel.laren contra el Decret d'expulsió de 1609, encara tremole només pensar com pogueren sobreviure-hi amb les inclemències de l'oratge tardorenc, els perills dels penyarals i la falta d'aliment. Quant terrible havia de ser l'odi que els arribava dels cristians!





 













dimecres, 22 de febrer de 2017

Contra els assassins masclistes

3 dones assassinades en 24 hores, 5 en 3 dies.
5 assassins masclistes omplint de violència el nostre voltant, atemptant contra dones que coneixien. Quina classes de personatges conviuen amb nosaltres?
Quina classe de persones som nosaltres que suportem tants atemptats?
Quins virus violents contaminen de soca-rel aquesta societat?
 Ja prou feminicides!
Hem de treballar més i més per fer fora la podrida violència masclista, i no es qüestió només d'educació escolar, els mitjans de comunicació són primordials: una imatge publicitària, una seqüència d'una pel·lícula, una paraula d'una persona famosa pot acabar amb hores i hores de treball educatiu. #ensvolemvives #niunamenys

diumenge, 19 de febrer de 2017

Una senyora, conte del diumenge

La Veu PV ha publicat com a conte de diumenge un dels meus relats, per acabar les hores del cap de setmana amb unes lletres escrites.
Si jo em proclame ama i senyora del Montgó, hi ha qui se sent "senyora" d'unes simples ruïnes seguda en una cadira vella junt a la seua cort de cans de carrer. La felicitat no depèn de la matèria.

UNA SENYORA
Durant el dia, els seus dominis es reduïen  a l’espai escurçat que delimitava en els antics porxos una cinta blanca i roja, de la tercera a la quarta columna per la banda de fora i de l’enreixat a la porteria per la banda de dins. La seua llar era el tros de cobert d’un edifici en runes vedat al pas pel perill, i obert a les mirades com un aparador sense vidre arran  de sòl.  El sostre precari dels porxos la guaria de pluges, i l’orfandat de parets permetia que el vent, amic gatzarós, la bressolara a tota hora, li acaronara els cabells d’estopa argentada i li besara el front clivellat pels anys.
continua la lectura


diumenge, 12 de febrer de 2017

Primera Jornada per a Reflexionar sobre l'Educació que Volem

He tingut el gust de participar en la Primera Jornada per a Reflexionar sobre "l'Educació que Volem",  organitzada per AICMA. Ben important compartir  reflexions col.lectives sobre educació, sempre necessàries i més en el moment que vivim.
En la meua ponència havia de fer un repàs sobre la meua trajectòria docent.
Disposava de 30 minuts per a contar l'experiència de quasi 40 anys de treball en el món educatiu.
He emprat 40 minuts, un minut per any. Impossible condensar més!
Amb la intenció de facilitar el resum, havia posat dos subtítols explícits a la meua ponència "De les aules franquistes a les aules tic", "De la vietnamita a la pdi"... Però estava tan a gust...! hi ha tant a donar a conèixer! tant a reflexionar sobre educació!
 Endemés, a que moltes amistats no sabeu què es una vietnamita de fer còpies d'impressió? Havia d'explicar-ho. Gràcies als i les assistents per l' atenció, a Mar Chesa Pedros, amb qui he compartit taula, a Edu Bisquert Buigues, que em va convidar, i a l'AICMA per l'oportunitat de reflexionar sobre l'Educació que Volem.
Article en Xàbia al Dia









diumenge, 22 de gener de 2017

“LA HISTÒRIA OCULTA DE LES DONES”

 MOTIVACIONS D’UNA JORNADA PER LA IGUALTAT SOBRE

“LA HISTÒRIA OCULTA DE LES DONES EN EL MÓN DE L'ART”

Hi ha un aspecte en la lluita per la igualtat de la dona que fins als últims anys no s’ha tractat amb la intensitat deguda, possiblement perquè la gravetat dels altres aspectes, (violència de gènere, bretxa laboral, discriminació salarial, feminització de la pobresa, escassa representació pública...), no permet veure la transcendència d’un tema sobre el qual és imprescindible reflexionar: el del paper de la dona en el món de la cultura, i més concretament la seua participació activa en el terreny de la creació intel·lectual, artística, filosòfica, literària, científica...


L’accés a la cultura ha sigut tan sectari i elitista com l’accés al poder, perquè la simbiosi entre “el poder i el saber” ha creat tot un complex ideològic de principis, normes, models, imatges, tòpics, ritus, tabús que conformen els grups dirigents de la societat,  i priven el pas a ambdós camps ( poder i saber) als grups marginats.

La discriminació de les dones en el món cultural (així com en els estaments de poder) és tan antiga com la societat patriarcal en què vivim. Una cultura en la qual a la dona que ha pogut accedir se li ha atorgat, al llarg dels segles, el paper passiu de simple transmissora dels paràmetres i canons androcèntrics. 


Malgrat els impediments, al llarg de la història, moltes dones fortes, envoltades d’unes circumstàncies especials, no han silenciat el seu intel·lecte i capacitat creativa, han sigut actives productores culturals en l'art, la literatura, la filosofia, la ciència... Malauradament han sofert menyspreu i invisibilització, i les seues obres han estat rebutjades, ocultades, oblidades, destruïdes o usurpades. Perquè reconèixer-les posava, i posa, en perill les figures de l'imaginari patriarcal que han marcat i marquen les jerarquies i els rols d’una societat organitzada sobre la subordinació de més de la meitat del gènere humà.


A poc a poc anem recuperant les aportacions culturals i artístiques creades per les dones, traient-les de l’anonimat, reconeixent-les i valorant-les. Com a exemple de recuperació, que cataloga i presenta més de 450 escriptores, tenim l’exposició “Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps”. 


Reivindicar la història oculta de les dones en el món de l'art i la creativitat, rescatar-les de l’oblit, recobrar l’herència cultural de les nostres avantpassades, mostrar els models amagats que ens permeten reconstruir la història des d'una perspectiva justa, educar les generacions joves amb un imaginari complet i fonamentar les bases d’una societat igualitària són els objectius de la III jornada per la igualtat "La història oculta de les dones en el món de l’art”.

Pepa Guardiola




 Veure informació completa de la Jornada CLIC