Dia de la poesia, plugim i la primavera apuntant florida.
Omplim
els murs de versos.
En
prenc un ben conegut de Maria Beneyto, en el seu any.
(Dia
Mundial de la Poesia, 21de març)
L'ENGANY
Jo
sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai
no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai
no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant
els camins vívids a més crescuda veu.
Ells
em motegen freda, i serena, i valenta.
I
estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells
són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells
són el covard sempre, o el dolent, o l'esclau.
Ells
són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells,
folls, els gots de l'ombra, la veu tensa que clama.
I
jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà
en mi l'aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però
mai no vaig dir-los: "Companys, també sóc terra.
De
flama sóc i d'aigua, d'elements sempre en guerra..."
No
els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop
de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No
és l'estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
de
la vida.
(Poesia
(1952-1993))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada