dissabte, 26 de setembre de 2009

ÉS “L’ESGLÉSIA DE XÀBIA”, I NO "L'ESGLÉSIA DE L'ARQUESBISBAT A XÀBIA".

A finals del mes d’agost, justament els dies que xabiencs i xabienques ens alegràvem veient incrementat, de forma generosa i gratuïta, el nostre patrimoni col.lectiu amb el riurau Arnauda de la família Català, des dels despatxos de l’Arquebisbat de València s’estava perpetrant el major espoli de les darreres dècades contra el patrimoni públic arquitectònic de Xàbia (50 anys arrere se’n va produir un altre en la Punta de l’Arenal).
Fent ús dels trucs que permet la prestidigitació legal, impropi dels qui haurien de donar exemple d’altruisme, l’Arquebisbat de València s’apropia d’allò que ja té amo, i per tant no li pertany.
L’Església Fortalesa de sant Bertomeu és per història, dret i fet, del poble de Xàbia, i inventar-se arguments, valdre’s de subterfugis per adjudicar-se la propietat, és actuar contra tota la població, privant-la del domini d’un dels seus bens més valuosos. L’acte es pot considerar no exempt d’una dosi de burla i menyspreu cap als xabiencs i xabienques, personalment sent que ens han pres per estúpids, ens lleven l'obra emblemàtica de Xàbia i hem de creure’ns que és pel poble de Déu? No vull entrar en qüestions religioses, però el “Poble de Déu” no ha de necessitar escriptures ni registres de la propietat per a sentir que està orant en casa. Així ho van entendre els nostres avantpassats, que amb les seues suors i diners van construir i embellir l’edifici, fora per resar, fora per defensar-se.
Al marge dels defectes que poguem tenir, els xabiencs som molt respectuosos i mereixem que se'ns done el mateix tracte. Sembla que a l’arquebisbat no li importa trencar el respecte mutu, serà perquè a canvi es converteix en propietari d’un Bé de gran Interés Cultural i artístic.
Ara ens toca querellar-nos contra el clero per reclamar el que és nostre, és de llei i de justícia.
Però a tot això em pregunte, quina mena d’afany és eixe d’escripturar-se bens d’altres? De veres paga la pena enfrontar-se a un poble per gaudir d’un edifici del que ja es tenia la clau i ningú no li la reclamava?
L’arquebisbat hauria de desfer de seguida el mal endreç, i l’Ajuntament espavilar alçant escriptures del patrimoni públic i conservant-lo com correspon.
I aquí pau i allà glòria.

Més informació:
Moció del grup municipal PSPV-PSOE aprovada al ple.

escrits a Dijous mercat


Diari "Información" El país Las Provincias

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada