divendres, 25 de febrer de 2011

PER A RELATS CONJUNTS. EL PETÓ

Em vaig quedar fascinada la primera vegada que vaig veure la foto en una de les revistes més importants de l’estat, i a tota plana. La vaig mostrar orgullosa als meus amics “Ei! mireu,  sóc jo, el dia de victòria, fent-me un petó triomfal amb un mariner”


La veritat és que semble una autèntica actriu. Observeu eixe posar de cames, eixa caiguda de cos, i la subtilesa amb què em puge la faldilla per mostrar justet el principi del lligacama. Per contra, ell no acaba d’estar a l’altura, m’agafa fort la cintura amb una mà, mentre l’altra  la té aliena a l'abraç, preparada per córrer a buscar una dona més amb qui compartir celebració.

Jo estava pletòrica, ell anava mig begut besant qualsevol dona que se li creuara. Ensopegàrem al mig de l'avinguda. Sabíem que ens estaven fotografiant. Fou més postura que besada.

Després de mig segle llarg veient-me congelada en blanc i negre per tot el món, i de saber els diners que alguns han guanyat amb eixa foto, el record del petó em resulta vomitiu.

RELATS CONJUNTS

6 comentaris:

  1. És com tot, una mica fa gràcia però si s'exagera segur que te'n canses. Bona aportació!

    ResponElimina
  2. Tota la raó, de vegades les imatges es converteixen en icones explotades en excés, i perden tota la màgia.

    ResponElimina
  3. Bon relat, on la protagonista queda empatxada de veure tantes copies d'aquesta imatge.

    ResponElimina
  4. Molt bon relat el punt de vista de l'infermera! ben trobat i ben escrit!

    ResponElimina
  5. Seria millor que no quedessin enregistrades les experiències que ni ens agraden...Ni en el record ni, molt menys, en una fotografia.

    ResponElimina
  6. La besada no té pinta d'haver sigut cap experiència desagradable, ni tampoc la difusió, és l'ús i abús que d'ella s'ha fet el que la converteix en artificiosa i superficial. Gràcies per passar-vos pel meu relat.

    ResponElimina